Arxiu d'etiquetes: Volums

Llibres recomanats: Tres llibres de Pous i Fonts d’Eivissa

Publicat el per
Respon
  • Joan i Marí, Josep. Véndes, pous i fonts de Sant Carles de Peralta. Fotografies, Ramon Mayol. Eivissa: Edicions Aïllades, 2015. 98 p. (Aigua viva; 1). ISBN 978-84-940550-8-9. 25 €.
  • Joan i Marí, Josep. Véndes, pous i fonts de Santa Eulària des Riu. Fotografies, Ramon Mayol.Eivissa: Edicions Aïllades, 2018. 125 p. (Aigua viva; 2). ISBN 978-84946214-5-1. 20 €.
  • Joan i Marí, Josep. Santa Gertrudis de Fruitera: vendes, pous i fonts. Fotografies, Ramon Mayol. Eivissa: Edicions Aïllades, 2020. 132 p. (Aigua viva; 3). ISBN 978-84-120033-9. 20 €.

En Josep Joan i Marí és un mestre d’escola d’Eivissa jubilat, poeta i enamorat de les fonts de la seva illa. És conegut pel sobrenom de «Pep Xomeu». En Pep ha compost una poesia per a moltes de les fonts d’Eivissa. No només per a les fonts, també per als pous i les vendes.

Una venda és com s’anomena a Eivissa un barri o entitat menor de població. De moment han aparegut tres volums, que recull cadascun d’ells les poesies dedicades a les fonts pròpies de tres pobles eivissencs: Sant Carles de Peralta (al nord de l’illa, lloc de naixement de l’autor), Santa Eulària des Riu (a l’est) i Santa Gertrudis de Fruitera (al centre).

A cada volum es parla al voltant de 30-40 fonts, pous i vendes; però, com diem, les descripcions no són en prosa, sinó en vers. Són poesies llargues, en quartetes, amb un contingut que combina la descripció de fonts i pous amb els sentiments que provoquen en l’autor el seu record i, molt sovint, la constatació que l’abundància de l’aigua va de capa caiguda. L’estil literari és molt popular, sense barroquismes ni figures molt elaborades. Són poesies fàcils de memoritzar i de recitar.

Vegem un parell d’exemples. Així comença la poesia sobre la Font d’En Lluna, de Santa Eulària des Riu:

Damunt es puig de sa Creu

de recules pujaria

si es nostre estimat riu

portàs aigua com solia.

Aquí, el començament del poema a la Font de sa Pedra, de Santa Gertrudis:

Carretera a Sant Miquel,

misteriosa i amagada,

trobam sa font de sa Pedra

i és joia ben destacada.

Cal dir que cada entrada va acompanyada d’una fotografia a color, a tota plana, de la font o pou a què fa referència, obra de Ramon Mayol.

L’edició és força reeixida, a cura d’Edicions Aïllades.

Els llibres són enquadernats en rústica, però amb un paper d’un gramatge alt, i les fotografies, molt ben reproduïdes.

Ens hagués agradat trobar un mapa, en cada llibre, amb la localització de cada sorgència estudiada, ja que de vegades el llenguatge poètic, si bé és ric en imatges, pot perdre en concreció geogràfica.

Sobre fonts d’Eivissa val la pena esmentar un altre llibre, publicat ja fa anys: Calendari de balls a pous i fonts d’ Eivissa i Formentera, de Joan Marí Tur (Palma de Mallorca: la Caixa, 1980).

També parla d’algunes fonts eivissenques un altre llibre: Els camins de l’aigua de les Illes Balears: aqüífers i fonts, de Rosa María Mateos Ruiz i Concepción González Casasnovas (Madrid: Instituto Geológico y Minero de España; Palma de Mallorca: Conselleria de Medi Ambient, 2009).

Aquest es troba disponible en línia per Internet:

http://www.caib.es/sites/aigua/ca/llibre_els_camins_de_laigua_de_les_illes_balears-38077/

Els tres llibres sobre fonts que hem comentat avui són ben diferents del que estem acostumats a llegir. L’autor, poeta, utilitza el gènere líric per explicar-nos les fonts. Animem el seu autor a continuar la seva tasca, i que vagi composant nous poemes per a totes les fonts d’Eivissa.

Text : Amadeu Pons i Serra

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

Quatre Volums sobre Les Fonts de Ripoll, la vila de les 350 fonts.

Publicat el per
Respon

L’historiador Agustí Dalmau i el biòleg Ferran Gonzàlez les recopilen en una autèntica enciclopèdia –quatre volums que sumen més de mil pàgines
Arnau Urgell – 15/12/2014

Ripoll té 350 fonts. Si més no, aquesta és la xifra resultant del laboriós inventari realitzat per l’historiador Agustí Dalmau i el biòleg Ferran Gonzàlez Prat que les han recopilat en una autèntica enciclopèdia formada per quatre volums que sumen més de mil pàgines. El llibre, del qual només se n’han editat 200 exemplars, es va presentar a la sala Abat Senjust de Ripoll.

Font del Sant a principis del Segle XX (Ripoll)

Font del Sant a principis del Segle XX (Ripoll)

A la capital del Ripollès qui més qui menys coneix la font del Tòtil, la de l’Amoroset, la del Sant, la d’en Jordana i la d’Engordans, entre moltes altres. Tanmateix, Dalmau i Prat n’han inventariat fins a 350 de les quals “un 75% eren pràcticament desconegudes”. De fet, han parlat i rebut informacions de fins a 150 persones ja que moltes de les fonts tot just les coneixen els veïns d’una casa de pagès propera.

Els quatre volums de “Les fonts de Ripoll” són fruit d’anys de treball de camp. Els 200 exemplars –no se n’editaran més- es van començar a vendre a la presentació a 65 euros –75 a la llibreria- i són a tot color. Les 350 fonts –cinquanta de les quals estan connectades a la xarxa pública- es reparteixen en deu sectors del municipi dividits a partir de conques i serres. “Sant Bartomeu i Llaés són els paratges amb més aigua i millor per beure mentre que els pitjors són Sant Roc i el Catllar”, assenyala Dalmau.

Cada font inclou una fitxa amb el nom, les coordenades, una cartografia i una descripció de l’accés. També es descriu l’element (mesures, material, forma, inscripcions…), el cabal, l’entorn natural així com la seva història, amb qüestions com l’origen del topònim o qui la va construir, entra altres. El llibre, a més inclou una introducció al medi físic del municipi i un breu repàs al paper de l’aigua a la vila així com un apèndix amb analítiques de la qualitat de les fonts.

Font de Terradellas a principis del Segle XX (Ripoll)

Font de Terradellas a principis del Segle XX (Ripoll)

Agustí Dalmau, quan se li pregunta amb quina font menys coneguda es queda, destaca la d’Estamariu, a tocar de l’aqüeducte i del pàrquing de can Casals. “S’ha desenterrat i és espectacular”, assenyala l’historiador que també destaca l’arranjament de la font del Sagrat Cor, a tocar del riu Ter a la zona de can Romans.

Recopilació de la Informació : Ramon Solé