Avui destaquem : La Font de l’Ocata d’Hostalets de Pierola

Cal sortir d’Hostalets per la zona de la deixalleria i industrial o be, per algun altre paral·lel a aquest indret, tot passant per l’entorn de camps de vinyes i oliveres, fins arribar a la  casa de l’Ocata, molt a prop i al nord en el torrent de l’Ocata està la seva font.dscn5499_01Situats a La Font de l’Ocata, veiem que disposa d’una glorieta d’estil modernista, amb una coberta de teules a quatre aigües, allí es pot fer un àpat. La Font esta a sota i a peu del mur, al costat d’unes escales que van a la glorieta. L’aigua surt  per un tub de la boca d’un cap, que ens recorda a un nen o jove, si estem en temps de secada ens podem trobar que no ragi.dscn5498_01L’aigua de La Font, no és potable,  podeu trobar aigua a les fonts públiques d’Hostalets de Pierola abans d’iniciar el camí. Si fa poc que ha plogut el tram fins a La Font de l’Ocata pot estar enfangat.dscn5498-copia_01A principis del segle passat, eren molt freqüent anar a fer passejos a les vinyes i fonts de la rodalia d’Hostalets de Pierola, on es celebraven berenars i estades; les Fonts mes freqüentades per la gent, eren la font de l’Ocata, la de l’Aureli i la de Can Flaquer. dscn5499_01b

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Dites populars sobre la Tardor

cam01076_01A casa del vinater, bona tardor i mal hivern

A la tardor, sembrarien si hi hagués saó

A la tardor, el dia porta espardenyes

Bou de tardor és cavall de primavera

Del setembre a la tardor, torna la calor

Diarrea tardoral, sovint mortal

La tardor porta tristor

La tardor segura, Sant Francesc la procura

Les darreres pluges d’agost porten la tardor i aigualeixen el most

Malalties tardorals, llargues i mortals

Pluja d’octubre, ni una gota perduda

Pluja de tardor, pluja de saó

Pluja d’abril i sol de tardor, solen fer l’any bo i millor

Si a l’octubre plou, el rovelló moudscn4227_01Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara

Si veus l’eriçó a l’arbocer, la tardor ja ve

Tardor entrada, panxa tibada

Tardor i hivern, per al vell, temps d’infern

Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern serè

Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca

Tardorada vertadera, per Sant Mateu l’aigua primera

Trons d’octubre, any de diluvi

Verdura per la tardor, per a tu i per a mi, no !cam01483_01

Recopilació de Dites populars i Fotografies : Ramon Solé

Poema – Cançó : Diré del vell foc i de l’aigua

Diré del vell foc i de l’aigua.

Si crema molt la neu,

glaçava més la flama.

Diré de l’espasa i de l’aigua.

Si m’ha ferit la font,

em guarirà l’espasa.img-20161002-wa0000_01

Diré de l’ocell i de l’aigua.

Si llum de cims al riu,

fosca de terra l’ala.

Diré de la rosa i de l’aigua:

la mort de la mar fa

la flor més perdurable.dscn6982_01

Diré dels meus ulls i de l’aigua.

Si tot ho mira el llac,

jo tinc les nines blanques.

Dic la pluja, la pluja, la pluja clara

i el plor de l’endinsat

sense retorn per l’aigua.img-20160124-wa0004_01

Dic el nom del no-res

enllà dels fons de l’aigua.

 

Autor ; Salvador Espriu – Poesia cantada

Voleu conèixer a l’autor, consulteu aquí :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3

 

Musica : Raimon

Recopilació del Poema – Cançó i Fotografies : Ramon Solé

La Font del carrer Nou de la Rambla de Barcelona, una font poc coneguda

La Font del carrer Nou de la Rambla, situada en la façana del edifici del número  45, es una senzilla construcció  ficada en un nínxol ovalat, és una font poc coneguda per la gent de Barcelona.dscn0030_01Consisteix  en  dos pilars circulars superposats.  El pilar que te el diàmetre més gran, hi ha una aixeta;  el més estret, feia funció  de dipòsit, conté una placa commemorativa; per damunt esta rematada amb l’escut  de Barcelona encerclat  de dos tritons o besties marines.dscn7365_01La llegenda de la placa, fins on és pot  llegir, diu:

“ A la ciutat  de Barcelona / l’Exm.  Sr. Marquès de Campo  Sagrado / La Junta que ell mateix presideix / Encarregada de la conducció d’Aigües / van dedicar aquesta quarta font / el dia….. de MDCCCX….. “ dscn7366_01L’arribada de les aigües de la conca baixa del riu besos a Barcelona per poder tindre aquesta ciutat  mes recursos, sobre l’any 1826,  es va  inaugurar una xarxa de fonts publiques, entre les quals hi havia aquesta del carrer Nou de la Rambla. malgrat  el  llamp  que la va malmetre en 1879 i també, per aquella època, l’Ajuntament  volia canviar-la d’emplaçament, la protesta insistent dels veïns, la font resta encara  avui dia en el mateix lloc.dscn7366a_01El 2 de desembre de 1986 es va inaugurar a l’edifici on hi ha la vella font , un Casal Infantil i altres Serveis Municipals i es va aprofitar de pintar el nínxol de color blau que li dona una lluminositat i de net.dscn7367_01

Informació : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de l’Avi, en la Colònia Jorba de Calders

La Font de l’Avi, és una font de gran anomenada a la comarca.  Per arribar-hi, cal des de la N- 141 c, sobre el kilòmetre 10,800, hi ha una cruïlla on un cartell ens comunica la direcció a prendrà per anar a la “Colònia Jorba”, no deixarem aquesta pista asfaltada que ens portarà directament a la Font de l’Avi.navarcles-ft-viladecavalls-3_01És d’estil noucentista, situada en un replà al costat de la casa de la direcció de la colònia Jorba, a Calders.navarcles-ft-viladecavalls-2_01Cal pujar unes escales per arribar a la font. Consta d’un mur amb 5 arcades. La central en forma de fornícula amb 2 bancs i la font. La font té un brollador de bronze en forma de peix que raja aigua per la boca. A l’interior de les quatre arcades laterals hi ha un plafó de rajoles policromes. Representen escenes populars: la cacera, un berenar, la sardana i la pesca, signades l’any 1934 per Lluís Uró i Servitja (Manresa, 1903 – 1938).navarcles-ft-viladecavalls-1_01Un plafó sobre la font indica la composició de l’aigua. A l’esplanada hi ha una taula gran amb bancs de pedra de forma circular sota d’uns plàtans.navarcles-ft-viladecavalls-4_01La font va ser construïda l’any 1934, en memòria de Pere Jorba i Gassó, mort l’any 1927 i promotor de la colònia, per aquest motiu se l’anomena La Font de l’Avi.

Plafó de rajoles reparat

Plafó de rajoles reparat

Recull de dades : Ajuntament de Calders.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Menhir de la Pedra Llarga de Palau-Solità i Plegamans

Aquest Menhir  està situat en una illeta peàtonal en la conjunció entre el carrer de la Pedra Llarga i carrer del Monòlit de Palau-Solità i Plegamansdscn7253_01Aquest monument és megalític dins del tipus dels menhirs realitzats per a donar-li una funció religiosa dedicada al culte dels morts o als poders de les divinitats. També, es podria haver utilitzat com a pedra fita per assenyalar límits territorials.dscn7245_01El menhir té uns 2,5 metres d’alçada i es troba aixecat verticalment enclavat en un lloc amb gespa i protegit per vegetació al reu voltant.dscn7244_01Aquesta menhir no es local, sembla roca de Montserrat. La presència d’aquesta construcció no és un fet estrany, ja que tota la comarca del Vallès (Oriental, Occidental), és molt antiga, havent-hi moltes troballes de restes neolítics, poblats ibèrics i també molt material romà.dscn7243_01Existeix la “Llegenda de la Pedra Llarga”, que la relaciona amb la construcció del Pont del Diable de Martorell, i d’aquesta relació se la coneix també com la “Pedra del Diable”.

 

Dades : Ajuntament de Palau-Solità i Plagamans

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Llegenda de La Font de la Teula, Sant Vicenç de Castellet

Allà per l’any 1700, hi havia un vellet de Sant Vicenç de Castellet, que conreava un bocí d’hort on plantava tots els productes que podia.dscn6864_01_01A la vora del riu Llobregat, que era el lloc on tenia l’hortet, va veure un dia un broll d’aigua. D’aquest broll, el vellet en va fer una font i s’apressà a canalitzar-la. Per recollir-la millor hi posà una teula.font-de-lalba-teula2_01_01D’aquella feta és llegenda que qui d’aquella aigua beu, no s’absenta mai més del poble. I que si és un foraster i fadrí, qui de tal aigua beu, tard o d’hora torna al poble per maridar-s’hi.font-de-lalba-teula3_01_01El nom d’aquesta font, com ja podeu ben pensar, és :

“Font de la Teula”.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

(Nota : Les fotografies de les fonts, no corresponent a la Font que és refereix la Llegenda)

Avui destaquem : La Font de l’Espinagosa en Vallvidrera a Barcelona

fgy_01Per tres camins ens poden portar  a la Font de l’Espinagosa, com és, des del Coll de can Cuiàs, de la Plaça de Vallvidrera o per un camí  ample que des de la cua del pantà surt per l’esquerra tot pujant paral·lel al torrent de l’Espinagosa.dscn7079_01Si prenem d’anar-hi, des d’aquest últim punt, en deu minuts arribarem a una explanada, en un costat a peu de bosc està situada la Font de l’Espinagosa.dscn7078_01Fa 16 anys en rere, la font era tant sols un tub que sortia d’una petita paret i molt arran de terra, l’aigua s’esculava cap el torrent.

Fotografia de l'any 1999- Arxiu Rasola

Fotografia de l’any 1999- Arxiu Rasola

Fotografia any 1999 - Arxiu Rasola

Fotografia any 1999 – Arxiu Rasola

Desprès de la seva recuperació per part dels tècnics del Parc Natural, al treure la terra i el llot , és va veure que encara disposava de pràcticament de la totalitat d’una pica molt gran; també,  és va recuperar que surtis de la paret dos tubs en lloc d’un amb aigua.dscn7076_01Per ho, amb aquests últims anys, sols queda un tub de nou, precisament el que fa mes de vint anys és va col·locar. Unes fustes ens permetem posar els peus per recollir aigua, a pesar que és recomana no beure-hi.dscn7074_01Un creu, que s’ha fet una bona feina en recuperar aquesta font, que esta situada en el cor del Parc de Collserola.dscn7077_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies de l’any 1999 : Ramon Solé (Arxiu Rasola).

 

 

 

Llibre : El massís de Sant Llorenç del Munt – 12 itineraris pels camins perduts

elmassisdesantlloren-small_01Autor : Manel Cajide

Preu: 13,00€

Col·lecció: Azimut, núm. 105

ISBN: 978-84-9791-441-3

Nombre de Pàgines: 156

Nombre d’il·lustracions: 61

Mides: 12 x 22,5

Enquadernació: en rústica

Data primera edició: Maig del 2009

 

Comentari  sobre l’Autor del llibre :

El massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac ha estat sempre considerat com un massís escola en l’àmbit muntanyenc, però aquest recull d’itineraris farà que ens adonem que és molt més que aquesta simple afirmació. Es tracta d’una reserva natural d’una gran diversitat d’elements que l’han portat a ser declarat Parc Natural i que cal preservar entre tots. Per a l’autor, la muntanya vallesana sempre li resta present i alhora propera. És la muntanya de casa, aquella que, com per a tants altres vallesans, li permet oxigenar-se mentre es perd pels torrents, boscos, camins, cingleres, agulles i turons d’una muntanya que l’autor estima com cap altra i que amb aquesta guia ens proposa conèixer-la i respectar-la.

Manel Cajide va néixer a Terrassa l’any 1958. Membre des de molt jove del Centre Excursionista de Terrassa, féu els seus primers passos a la muntanya en el massís de Sant Llorenç del Munt. Va convertir-se així en un bon practicant de l’escalada, l’esquí, la BTT i el muntanyisme en general, fet que l’ha portat a desenvolupar una bona activitat muntanyenca. Col·laborador de la revista Vèrtex, ha recorregut la major part dels massissos catalans, des dels Ports fins a les serralades prepirinenques. Entre Sant Llorenç del Munt i Montserrat ha portat a terme més de 500 ascensions i escalades, així com més d’un miler d’ascensions en els Pirineus, Alps, Dolomites i altres massissos d’arreu.

 

Recull de dades : Ramon Solé

La Torre – dipòsit d’aigua del Barri de la Concòrdia de Sabadell

Aquest antic dipòsit d’aigua del Barri de la Concòrdia de Sabadell, esta situat en la part de darrera de l’Institut públic Ferràn Casablancas, al costat de l’àrea esportiva del centre, una porta de reixes ens permet poder veure’l, des del carrer Font i Seguer, 41. L’entrada a l’Institut és pel carrer Mare de les Aigües, 2.dscn7422_01Poc sabem d’aquesta Torre – Dipòsit d’Aigua, és creu que fora d’una fabrica que necessitaria una bona quantitat d’aigua.dscn7421_01Podem veure, com per accedir a dalt del dipòsit, calia pujar per una escala exterior  que rodejava a la torre cilíndrica, sols és conserva la part de mes a dalt; com és un centre d’estudis, també representava un perill tenir una escala que pujava a tanta altura.dscn7423_01Sols hi ha barana quan s’arriba a la part superior, no es sap si en tenia en tot el seu traçat des de a baix i fins a dalt.dscn7420_01Com veieu, te unes finestres que donen força llum a l’interior del dipòsit. En la posició que em fet les fotografies, no observem la porta d’entrada o be, esta tapiada…dscn7419_01

Text i Fotografies : Ramon Solé