El Gorg del Diable de Rellinars

Publicat el 11/05/2017 per Rasola

El passat 24 de març de 2017, us vaig publicar la Llegenda del Gorg del Diable de Rellinars.Per ho calia conèixer realment on està situat aquest Gorg; i molt amablement en van acompanyar dos guies experts d’aquestes contrades, en Carles Cornadó i l’Esteve Frontera.Per arribar a El Gorg del Diable, teniu d’anar per la carretera B- 122 de Castellbell i el Vilar direcció a Rellinars. Aquesta carretera passa per davant de la masia can Cotis, situada poc abans del trencall de la pista que porta a l’Església vella, cal que deixeu el vostre vehicle al costat de la casa.Cal retrocedir uns cent metres per la carretera direcció Castellbell, us caldrà intuir entre la vegetació d’unes feixes, un senderó que us portarà a baix de la riera de Rellinars, on trobareu el Gorg del Diable.Aquest Gorg és potser el mes gran de tota la riera de Rellinars, per axó és va crear la llegenda.Si heu tingut sort d’anar un dia que ha plogut amb abundància recentment, tindreu el premi de veure el salt d’aigua i el gorg que us farà ganes de fer unes fotos, o banyar-vos i prendre el sol al rocam de les rodalies.Veureu que l’aigua al seu pas amb segles i segles… ha format pel costat del Gorg una entrada com si fora una balma i te una bona fundaria.De fet, durant l’estona de la visita al Gorg del Diable, no vàrem veure cap ni un !!!.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Embassament de Vallmanya de Sant Esteve de Palautordera

Publicat el 10/05/2017 per Rasola

Respon

Des de Sant Esteve de Palautordera, podem agafar diferents carrers uns asfaltats i altes de terra, per anar al camí que ens portarà al Pantà o Embassament de Vallmanya.Deixarem en rere, masies als voltants del camí, com can Cisteller, can Gerreta, can Vinyes, entre altres.O be, agafar la carretera que puja a la Urbanització dels Refugis del Montseny des de la barriada de la Capella de Santa Margarida i al poc cal agafar a la dreta el camí que porta al Pantà.Trobarem algun indicador de la ruta coneguda com “El Camí”, que no la seguirem tota l’estona.Hem passat dos cops el torrent del Reguissol i un cop el torrent de Vallmanya, ja a prop de l’Embassament, hi ha una petita caseta amb el motor per la regulació de l’aigua, que anirà aquesta per una estreta canal cap a la zona d’horts.Seguim el camí, al poc, hem de girar a l’esquerra i ens puja la pista fins a l’Embassament de la Comunitat de Regants.Aquest Embassament de la Comunitat de Regants, es una comunitat molt antiga ja que la concessió d’ús de les aigües del riu la Tordera és del 20 de març de 1680, concessió que es va confirmar el 19 d’abril de 1926 per Reial Ordre.El Pantà o Embassament de Vallmanya, no és el típic ficat entre muntanyes que rep directament l’aigua d’un riu, torrent o riera, tampoc, no hi ha un mur per la retenció de l’aigua.Es en forma de vuit o de bolet, i és va crear sobre el terreny fent un desnivell amb fundaria per poder emmagatzemar l’aigua.Aquest Embassament, depèn molt del regim de pluges, perquè estiguí mes o menys omplert.Per conèixer l’historia de la Comunitat de Regants de Sant Esteve de Palautordera, podeu consultar a :

http://dibapn.orex.es/documents_diba/LA%20COMUNITAT%20DE%20REGANTS%20DE%20SANT%20ESTEVE….pdf

Des de l’Embassament, podem seguir un camí que ens portarà al Castell de de Fluvià i des d’aquest punt fer varies rutes o tornar a Sant Esteve de Palautordera.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : L’Amor vora el Riu

Publicat el 09/05/2017 per Rasola

Respon

Sílvia, recordes l’amor vora el riu,
entre els verms i l’heura?

I l’aigua que corre, mirall que somriu
només que ens hi volguéssim veure!

Barques passaven plenes de cançons.
No les vèiem pas, només se sentien.

Veus d’aigua: Adéu, ens feien- i morien
del riu, igual i sempre nou, al fons.Autor : Màrius Torres

Per a mes informació de l’autor, consulteu a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0rius_Torres_i_Perenya

Recopilació : Ramon Solé

Que son els Cocons sobre roca mare?

Publicat el 08/05/2017 per Rasola

Respon

Els Cocons, es tracta d’acumulacions temporals d’aigua en els forats i depressions sobre roques mare, poden ser molt grans o petits receptacles, per tant, és una concavitat natural del terreny totalment impermeables.Podríem també, incloure els orificis fets per l’home, com poden ser les tombes antropomorfes, cisternes construïdes fa mils de dècades o altres cavitats mes actuals.Cal dir que pot provenir d’aigua salada de la mar o a terra, aigua bàsicament de la pluja.En el primer cas tenim els cocons marins, ben coneguts dels pescadors. En aquests que es formen de la vora la mar en cavitats grans de les roques i gràcies axó, s’aprofitaven com a petites salines. Quan l’agua s’evaporava es podia recollir la sal que allà hi quedava, com es feia sobre tot en Les Illes Balears.En el segon cas, terra en dins, com em dit principalment és la retenció d’aigües de pluja en cocons, els trobarem en torrents, canals de muntanya, rieres i algun riu. Així mateix, quan un salt o saltant d’aigua, va vaig de cabal, donat que hi ha manca de pluja o estem a l’estiu, forma diversos cocons, que a la llarg dels dies s’arriben a sacar.Els cocons, a la província de Barcelona, es troben en paratges molt bonics, com al indret del cap de la riera de les Arenes, a Mura, a la riera de Rellinars, a Montserrat, a Sant Llorens de Munt, El Garraf… En el País Valencià, entre molts altres llocs.Antigament, els Cocons mes grans, eren com abeuradors naturals, perquè els ramats poguessin beure aigua en el seu desplaçament.En ple hivern si la temperatura es de -0º, es sol l’aigua congelar.En algun lloc de Catalunya, els Cocons és considera una font d’aigua, no de raig o continua.Els mateixos pastors, ramaders, caçadors, bevien aigua si aquesta estava estancada de la pluja de pocs dies abans.A veure si trobeu ara quan aneu a la muntanya, Cocons… !

Text i Fotografies: Ramon Solé i Oriol-Ramon Solé.

Avui destaquem : La Font de can Cotis de Rellinars

Publicat el 07/05/2017 per Rasola

Respon

Per arribar a la Font de can Cotis, teniu d’anar per la carretera B- 122 de Castellbell i el Vilar direcció a Rellinars. Aquesta carretera passa per davant de la masia can Cotis, situada poc abans del trencall de la pista que porta a l’Església vella.Cal que deixeu el vostre vehicle al costat de la casa. Us caldrà baixar per un estret camí que porta a la riera de Rellinars, i a l’esquerra trobareu la Font de can Cotis.L’aigua surt d’un tub vell de ferro de casi un metre de llargada. Per les rodalies de la Font hi ha molta humit i és un lloc fresc a l’estiu.Cal que mireu per les rodalies de la casa, ara ja no està habitada, i trobareu varis objectius interessants :

Una antiga cisterna i al seu costat un petit safareig.
La cova, que és diu que es de molt antiga creació.
Un gran dipòsit o olla de pedra, que no sabem quina utilitat tenia, podria haver guardat l’oli o el vi de la propietat.
I així també, com un gran dipòsit al costat de la masia.
Una premsa de Vi, amb data : 1906

Pel Terme de Rellinars trobareu moltes Fonts de bon cabal d’aigua !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Aquesta font vaig anar acompanyat per dos guies experts d’aquestes contrades, en Carles Cornadó i l’Esteve Frontera.

Arbres : La Alzina Vella de Santa Maria de Montcada

Publicat el 06/05/2017 per Rasola

Respon

En Santa Maria de Montcada en la cantonada de la cruïlla dels carrers de l’Alzina amb Terra Nostra, hi ha l’Alzina vella. De fet, aquest Alzina ja fa anys que va morir, sols hi ha com a testimoni, el seu tronc sec, junt amb l’Alzina jove.Us adjunto la fotografia dels anys 40 del segle passat, on podem apreciar una Alzina plena de vida…Actualment, crec que l’Alzina jove mereixeria que s’ampliés el lloc on esta ubicada, i que pugui creixa amb amplada i alçada.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un bon lloc per fer barranquisme en Les Gorgues de Núria de Queralbs

Publicat el 05/05/2017 per Rasola

Des del poblet de Queralbs, si voleu fer barranquisme, podeu agafar el camí que puja al Santuari de Núria a peu.És considera el descens de barranc més important de la província de Girona i Barcelona, un dels més interessants del Pirineu :Les Gorgues de Núria !.Això si, tingueu cura d’anar ven equipats, amb tot el necessari per portar-ho a terme sense patir un accident.Mireu de saber si baixa prou aigua per poder fer aquesta pràctica de barranquisme.És tot un al·licient per la superació dins del mon del barranquisme.Podem dir que esta dividit en dues parts que us adjunto l’esquema :Normalment , molta gent comença a fer barranquisme justament en la presa que hi ha més a munt del Pont del Sastre.Les Gorgues de Núria, es un lloc molt complert, trobareu salts de fins a 10 metres, nombrosos tobogans, i ràpels de fins a 25 metres i varis salts, un d’ells de 14 metres.Per una descripció pas a pas, podeu consultar a :

http://www.descensodebarrancos.com/barrancos/nuria/nuria.html

En el cas que sigueu poc coneixedors en Barranquisme, podeu mirar de contactar amb un Guia, i per una mòdica quantitat, us acompanyarà tot fent aquesta impressionant baixada i donant consells a mesura que aneu progressant en aquest barranc.Vigileu !, perquè en els anys, hi ha hagut varis accidents en aquesta zona de Les Gorgues de Núria. Mireu de tindre sempre algú fora de les Gorgues per fer d’enllaç i amb cobertura de mòbil per poder trucar en cas d’accident al 112 – Emergències.

Text i recull de dades : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

La Torre d’Aigua del carrer Bilbao del Masnou

Publicat el 04/05/2017 per Rasola

Ens situarem en la part mes residencial del Masnou, on està una zona bàsicament de xalets, concretament anirem al carrer Bilbao, entre els números 4 i 6, on està situada la Torre d’Aigua.Tant la base com la cisterna o dipòsit, tenen dos punts en comú, son cilíndrics i tota l’estructura externa feta de maons.No te finestres, per tant, deu tindre il·luminació interior, i disposa d’una porta a peu de carrer per accedir-hi. Podem veure, com te uns reforços entre la base i la cisterna, que alguns ha caigut.Impacta bastant veure en un carrer tota una estructura envaint l’acera i a la vegada, una part interior a les dues finques.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Crònica d’un camí diferent que porta a Santiago – 2ª part i última #

Publicat el 03/05/2017 per Rasola

Respon

Un nou dia.!Seguim el camí, aviat passem per una estàtua “del caminant “ i realment avui ens creuem amb molts peregrins, serà perquè és festiu ?.El camí ara ens fa molta pujada, i caminem poc a poc, L’ombra del Sant ens torna a estar present… per donar-nos forces !Al costat del camí hi ha una ermita feta de pedres, que ens sembla que amb una bufada és pugui caure i fer-se un munt de rocams.Preguntem a unes vaques que estan pasturant per si hi ha alguna font propera…. no obtenim cap resposta, per ho, al poc ens creuem amb una gran font que representa uns conxa, aquesta aigua és bona !Passem per un bosc que ens sembla encantat i mes quan esta núvol a punt de ploure… cosa que no tardarà massa en fer-ho.Sort que anem equipats.A sobre, aquesta nit no em trobat cap alberg lliure, un home ens ha indicat que podem anar a l’esportiu i dormir allí al terra… millor dit, a sobre un matalàs esportiu …Ens falten dos jornades per arribar a Santiago de Compostela, això ens anima molt.Un altre dia que ens anirem trobant pel camí, “Orrios”…fonts…monuments…pobles … i fites per on tenim d’anar …i un altre cop, en una petita finestra uns ulls ens miren, aquesta vegada es una vaca, que deu de pensar de nosaltres que anem tant carregats ?Seguim per la vora d’un pantà.Una estona mes tard ens fan pujar escales d’un pont, per si no estàvem prou cansats.Ja ens falta poc… Avui a la tarda entrarem a Santiago de Compostela, al transcurs el dia veiem cada vegada mes a prop la Ciutat.L’última font del Camí de Santiago… recuparem forces !Ens fa una il•lusió increïble que podem dir : Ja hi som !!!Ens sembla que va ser ahir que vàrem començar el pelegrinatgeAra direcció a la Catedral Creients o no creients, sempre és bo anar a donar gràcies al Sant i/o veure el Monument com a turista.Sembla que el Sant ens a vingut a donar ell mateix la benvinguda i donar-nos forces per la tornada amb l’avió cap a Barcelona. Per aquest any ja em complert !!!

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas

Caminaires : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas

Crònica d’un camí diferent que porta a Santiago – 1ª part #

Publicat el 02/05/2017 per Rasola

Respon

El titulem així avui l’article, “Un camí diferent que porta a Santiago”, perquè no importa des d’on sortir, sempre… agafarem un camí que pot durar mes o menys dies, això si, ens portarà fins la gran Catedral de Santiago de Compostela !.Per medi de fotografies típiques del “Camí”, avui veurem com es una ruta dia a dia, i el que ens podem trobar, a vegades persones fent el camí o tornant cap a casa, animals en situacions curioses, ermites de Galicia o altres fets que ens cridaran força l’atenció.El mes important, és que estarem protegits per el Sant, dia i nit, amb pluja o en ple sol, de dilluns a diumenge… !Caldrà seguir els camins marcats amb les senyals del “Camí” i no corra que de temps en tenim molt, a l’haver començat a caminar amb alegria i fermesa sabem que arribarem.Trobarem moltes fonts, ah vigileu si és pot recollir aigua o no te garantia sanitària, sempre cal proveir-se abans de l’inici del dia pensant el camí que farem.Sens dubte sempre el tenim present, l’ombra ens indica la direcció correcta, serà el Sant …?Passarem per camins on hi ha arbres centenaris, boscos amb misteri i molts camp conreats, la jornada és llarga i ens cal fer vis per arribar a poder descansar en un alberg si no el trobem ple.Recordar-nos de cada dia ens segellin l’etapa del dia si portem la cartilla.Avui passem per una casa que hi ha un munt de conills corrent pel costat nostra… els deixarem que estiguin tranquils.Al poc, ens crida l’atenció una bústia pel correu, és com un “Orrió” (casa típica de Galicia)Ens cal per uns bona acció, per camí hi trobem una gallina, que amb la mirada ens indica que vol que obrim l’aixeta de la font, i així ho fem.Em tingut sort en la jornada d’avui tenim lloc per dormir i descansar per obtindré forces per demàEl matí es fred i amb boira.Ja amb la motxilla a sobre…Trobem i parlem amb una dona que ens indica l’únic lloc del petit poble, on podem comprar queviures i begudes per tot el dia.Perquè serà el d’avui un camí mes de pujades i baixades que altres dies.De moment no plou, tenim una font al costat del camí amb taula i bancs per fer l’esmorzar… Ara el camí passa per una casa – orrio, molt interessant i amb tot un munt de vells estris del camp.Des d’una llarga finestra veiem un cap que ens sorprèn que ens mira amb molt d’interès, serà dissecat aquest senglar… ?Arribem a una ermita amb una font lateral que esta dins d’un cobert. per si ens fes mal temps ens podríem ficar-nos a dins, per ho no es el cas d’avui.Un dubte de camins, cal mirar el plànol de la ruta que estem fent i prendrà el camí encertat, i així fent i fent, se’ns acaba una altra jornada.Demà seguirem el camí i fent de pelegrins… !Fins demà !