Un passeig per l’estany, veure i escoltar els ocells de Puigcerdà

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

L’estany de Puigcerdà, pren l’aigua del riu Querol, que per medi d’unes canals es condueix fins l’estany.Està documentat des del 1260, quan el paborde de Sant Miquel de Cuixà cedia un terreny que es trobava al seu costat, i sembla que és en aquella època quan va ser construït.Avui és un gran espai de lleure però durant segles ha servit de reserva d’aigua per al poble i també per a la producció de gel gracies a les baixes temperatures de l’hivern.A partir de les darreries del segle XIX va començar a tenir un ús lúdic i recreatiu, i al 1956 hi tingué lloc el primer partit d’hoquei sobre gel de Puigcerdà.El parc del seu costat va ser creat a finals del segle XIX per iniciativa del cònsol de Dinamarca, German Schierbeck.Es va inaugurar el 1925 i va ser remodelat el 1992, quan l’estany passà de la forma hexagonal que tenia a les formes més arrodonides d’avui en dia.Us passo mes dades sobre l’Estany de Puigcerdà :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Estany_de_Puigcerd%C3%A0

Pel que fa a l’avifauna que viu a l’Estany, d’aus n’hi ha moltes i de moltes varietats: algunes són migratòries i ocasionals com les cigonyes; d’altres, hi viuen tot l’any ,com els corbs, els esparvers, els picots verds,hi tenim l’ànec collverd (blanc o morisc) i el cigne mut, a més del colom blanc.També solen freqüentar-lo, en època de migració, l’ànec xiulaire, la polla d’aigua, la gavina vulgar i el gavià argentat.Es un gran Parc que es pot gaudir en qualsevol època de l’any i contemplar els ocells on habitant…

 

Recull de dades : Ajuntament de Puigcerdà, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i recull de postals antigues : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia

Arbres – El Lledoner de Can Cros de Cànoves i Samalús

A l’iniciar l’Itinerari fluvial de la riera de Cànoves o de Vallforners, hi ha la finca privada de can Cros.

Tardor – hivern

El camí autoritzat i senyalitzat, passa pel costat d’aquesta casa, el Lledoner  esta situat  per dessota de la casa i a l’esquerra del camí algo elevat.

Primavera

Es un vell Lledoner, destacable per la seva corpulència.

Estiu

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Aiguabarreig riu Tort amb riu Ripoll a Sabadell

El riu Tort és un curs d’aigua del Vallès Occidental, afluent per l’esquerra del riu Ripoll.

riu Ripoll

Neix a Castellar del Vallès i durant els primers quilòmetres és anomenat també torrent del Cementiri.

riu Tort – Arxiu Rasola –

Passa per Puigverd, can Casamada, can Torrents, can Vilar i la Torre del Canonge.Te l’aiguabarreig amb  al riu Ripoll, passat el Turó d’Arraona, al peu de l’antic castell, entre el Raval d’Amàlia i el parc del Taulí al terme de Sabadell.Antigament, en passar per la fàbrica Ricard feia una gran volta coneguda pel meandre del Toixó.

Punt de l’Aiguabarreig

Les terres que quedaven entre el riu Tort i el riu Ripoll ja es regaven al segle XIV.

Punt de l’Aiguabarreig

riu Ripoll

La riba i boscos de les rodalies del riu Tort, és un dels espais més ben conservats del rodal de Sabadell, amb elements ecològics i de connectivitat importants.En la seva capçalera destaquen els boscos de ribera, la vegetació pròpia d’un medi més humit i el bosc d’alzinar.

Aiguabarreig del Riu Tort amb el riu Ripoll

El riu Tort és un curs superficial de poc cabal que es nodreix de l’aigua de petits manantials.

riu Tort

En el tram final del seu recorregut, el cabal desapareix degut a les captacions d’aigua que fan les empreses allà ubicades, a banda de les que es deriven de l’existència d’horts moltes vegades il·legals.

riu Ripoll

En quant a la fauna que hi trobem, destaquen els vertebrats com a senglars, toixons, fagines, guineus, ratolins, musaranyes entre d’altres, així com la important presència d’una gran varietat de classes d’ocells.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell , Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador