Arxius mensuals: Juny de 2020

Arbres – Roure del Parc de Vallparadis de Terrassa

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

Aquest Roure que avui ens referim, esta situat sota del carrer de la Igualtat,

en la seva part que dona al Parc de Vallparadis entre la paret lateral de la Fàbrica Noguera,

al costat d’un camí d’accés al parc i front L’Espai de lliure circulació de gossos d’aquesta zona de Terrassa.

Es un Roure que destaca sobre altres arbres de les rodalies.

Te bon aspecte i salut en tot el seu conjunt, tronc i branques.

A la primavera i l’estiu, es molt ple de fulles formant una copa arrodonida que dona molta ombra,

No te accés del públic i esta en un petit fondal a un nivell  mes baix de la resta d’arbres.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que sabem del Ficus? Es un Arbre o un arbust?

Publicat el per
Respon

Com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

El Ficus és un gènere de plantes amb flor dins la família de les moràcies, no es un arbre però adopten la forma d’arbres, arbusts i lianes.

És el mateix gènere al qual pertany la figuera i moltes plantes utilitzades com ornamentals anomenades popularment com Ficus.

Són originàries de la zona de clima tropical amb unes poques espècies en zones de clima temperat càlid.

És una planta nativa del nord-est de l’Índia, Nepal, Bhutan, Birmània, Xina (Yunnan), Malàisia, i Indonèsia.

Les plantes d’aquest gènere fan el fruit en forma de siconi.

El ficus de cautxú, Ficus elastica, són els que podem veure en carrers, com si foren arbres , en parcs i jardins.

Fa de 30 a 40 m d’alçada un gran tronc d’uns 2 metres de diàmetre. El tronc desenvolupa arrels aèries.

Les seves fulles són ovals i brillants de 10 a 35 cm de llargada i tenen forma acuminada.

Com en altres espècies de figueres els cal unes espècies de petites vespes per a ser pol·linitzades.

El fruit és un petit siconi oval de color verd groguenc d’un cm de llargada no gaire comestible i només té una sola llavor viable.

Ficus elastica es considera una planta ornamental que pot viure a l’exterior en zones sense glaçades i com planta d’interior en altres llocs.

Ficus elastica proporciona un làtex de color blanc però verinosa mortalment si s’ingereix que antigament servia per fer cautxú.

Us passo com plantar i cuidar un Ficus, estret de mijardin :

https://www.mijardin.es/ornamentales/follaje/ficus/como-cuando-plantar-ficus/

 

Recull de dades : Viquipèdia i Mijardin

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Les Basses d’en Broc i Aiguamolls de la Déu Vella d’Olot

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

Les basses d’en Broc i els aiguamoixos de la Déu Vella a Olot, són, respectivament, unes basses naturals i uns herbassars humits situats un al costat de l’altre, als afores de la població d’Olot, a prop del paratge de La Moixina.

Es coneixen referències que aquest espai, a començaments del segle XX, ocupava més de 20 hectàrees de superfície.

Us passo dades destacades :

  • L’any 1986 es restauraren els prats i aiguamoixos de la Déu Vella com a zona humida.
  • L’any 1991 es referen les basses d’en Broc.
  • Actualment formen part del Catàleg d’Espais d’Interès Preferent del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Cal destacar, que el règim d’inundació és natural, tot i que se’n pot regular el cabal artificialment. La inundació és permanent i amb escasses oscil·lacions de nivell. Aquest fet possibilita la presència de diverses comunitats vegetals i animals associades a les zones humides, molt completes i ben conservades.

La vegetació hidròfita la constitueixen herbassars de Potamogeton, així com poblacions de llenties d’aigua (Lemna) sobre la superfície de l’aigua. De la vegetació de les riberes cal destacar els bogars, els prats de lliris grocs, canyissars, jonqueres, creixenars, etc.

La vegetació forestal de ribera està constituïda per àlbers (Populus alba), salzes (Salix alba), tells de fulla petita (Tilia cordata), vimeteres (Salix fragilis.), etc. Igualment, cal fer especial esment de la roureda de roure pènol , que envolta l’espai i que constitueix una de les escasses localitats catalanes on aquesta comunitat apareix.

El mateix Parc natural ha realitzat tasques de reforestació d’aquesta espècie als voltants de les basses d’en Broc i en els herbassars de la Déu Vella.

Els impactes sobre aquest espai són la manca de cabal circulant als recs que alimenten la zona humida, l’eutrofització d’origen agroramader, la presència d’espècies de peixos exòtics com la carpa (Cyprinus carpio), que afavoreixen la resuspensió dels sediments i poden fer perillar la vegetació de macròfits, o l’elevada presència humana. Malgrat aquests impactes, no es considera que perilli la conservació d’aquest espai degut a l’interès del Parc Natural en la recuperació de les zones humides del domini de la roureda de roure pènol.

L’Espai es troba inclòs al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, forma part de l’espai del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 ES5120004 “Zona Volcànica de la Garrotxa”.

 

Recull de dades : Fitxa – Inventari de Zones Humides de Catalunya.  Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Salt del Purgatori de Centelles

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

El Salt del Purgatori està situat en la riera Blanca o conegut també, per el Torrent de la Llabina de Centelles, es pot arribar per varis camins, el mes popular es des del Molí de la Llabina, des d’aquí, donarem una volta pel camí que rodeja per les afores de la masia de can Pere de l’Ollic,

entrada de la masia de Pere de l’Ollic

en l’entrada sud de la masia, hi ha un camí indicat per un cartell, que ens dona l’avís d’on esta la Font Grossa

Font Grossa

Font Grossa

i des d’allí per un caminoi us porta directament al Salt .

Teniu d’anar quan fa poc que a plogut amb ganes i veure com l’aigua de la riera fa un salt d’uns 17 metres; un camí us permet situar-vos darrera del saltant.

Salt del Purgatori, sec

Bona part de l’any i sobretot en època de mancança de pluges o a l’estiu, no hi baixa aigua, cosa que fa que no tingui l’atractiu que espera-veu.

cartell

Us passo una imatge molt antiga d’aquest Salt

Sols cal dir que vaig seleccionar la fotografia del Salt del Purgatori com la imatge d’aquest Blog on esteu ara.

Text i Fotografies : Ramon Solé – Imatges antigues : Arxiu Rasola

Parc del Vallparadis de Terrassa – 2ª Part #

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Avui coneixereu amb aquesta segona part, el Parc del Vallparadis de Terrassa, desprès de passar per sota del pont del Passeig, en la seva part mes sud.

Una vegada s’han unit els Torrents de Vallparadis i Monner, es  forma el Parc en un sol indret a seguir, disposa de molts accessos als carrers que donen a les dues vessants dels seus laterals, alguna d’ella amb ascensor i/o rampes,

el Parc és completament accessible per a persones amb discapacitats i bicicletes.

Primer destacarem que a sota del Pont del Passeig si troba al tren en miniatura que fa un recorregut de 340 metres (tots els diumenges, des de les 10 fins a 2/4 de 2 del migdia, durant el mes d’Agost no circula.

A l’altre costat del Pont trobareu “Les Hortes del Frares”, amb un auditori

i en el costat dret, l’hospital de Sant Llàtzer i al costat esquer les consultes de la Mutua de Terrassa i una parada dels FFCC.

A poca distancia, hi ha un restaurant – bar amb taules a fora per gaudir del bon temps.

Pel costat de la canal d’aigua, es pot seguir baixant on veureu una zona de jocs infantils,

s’han inclòs atraccions que afavoreixen la integració dels nens i nenes que tenen discapacitats motrius o psíquiques.

Al seguir, a la vostra esquerra hi ha La Bassa, un lloc amb ànecs i altres varietats de ocells i amb un microclima que s’ha format en aquest indret.

A la dreta hi ha “El Llac” que funciona com a piscina municipal a l’estiu.

Si seguiu, fareu un cert rodeig a les instal·lacions de la piscina per el seu perímetre i veureu on hi ha una zona de pin nic.

Seguiu caminant pel Parc, passareu per sota de l’antiga carretera de Montcada, on hi ha la part final del Parc,

i menys freqüentada,

s’acabaria al tocar amb la carretera N- 150.

A partir d’aquí el torrent deixa de ser Parc de Vallparadis i disposa de certes àrees enjardinades.

El Parc disposa d’una longitud total de 3,124 km des de la capçalera fins al final.

En poc més de mitja hora podeu recórrer el Parc de Nord a Sud i descobrir tots els seus racons.

Amb tanta concentració de bellesa natural i cultural,  va motivar que el 9 de setembre de 1951 fos declarat aquest espai com a Monument Històrico Artístic per part del Govern de l’Estat.

 

 

 Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

El Card, que en sabem ?

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

El Cardo o Card, és el nom comú d’un grup de plantes florals caracteritzades per fulles amb punxes afilades als marges, majoritàriament de la família de les Asteràcies.

També es poden produir ceps a tota la planta, a la tija i a les parts planes de les fulles.

Tant les podem trobar en el camps, com en jardins públics o privats, quant mes cuidats mes granés la planta i la seva flor; en època de flor, aquesta te una bellesa singular  i amb color intens.

Us adjunto les diferents especies de card que hi ha :

https://dle.rae.es/cardo?m=30_2

Per a mes informació sobre el Card, podeu consultar a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Herbacol

I també a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Card_mari%C3%A0

Text : Ramon Solé

Fotografies de Cards : Dora Salvador

Fotografia ocell : Tito Garcia

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

Parc Fluvial del Besòs a Sant Adrià del Besòs

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles


El Parc Fluvial del Besòs és un espai ubicat al llarg dels darrers 9 km de llera del riu Besòs, des de la confluència amb el riu Ripoll fins a la desembocadura al mar Mediterrani,

amb una superfície total de 115 ha és un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona i forma part del continu urbà de les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac.

La Diputació de Barcelona gestiona des de l’any 2000 el Parc Fluvial del Besòs a partir d’un conveni d’encomanda de gestió amb els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac, i el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs.

El parc es va crear mitjançant l’execució del projecte de recuperació mediambiental del tram final del riu Besòs.

Els 5 km de la zona d’ús públic discorren dins la llera del riu Besòs, des del pont de la B-20 (marge dret) o des de Can Zam Nord (marge esquerre) al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet fins al pont del ferrocarril a Sant Adrià de Besòs.

En el viari asfaltat es pot passejar a peu i en bicicleta. En el marge esquerre, l’amplada permet disposar de carril bici senyalitzat.

En el curs hídric es troben 11 preses inflables, que regulen el nivell de la làmina d’aigua.

La recuperació ambiental i la millora progressiva de la qualitat de l’aigua del riu Besòs ofereixen als visitants un espai verd de grans dimensions .

Cada zona del parc té una vegetació diferent. La zona d’ús públic consta de 22 hectàrees de gespa, i al marge dret d’aquesta zona del parc també compta amb una zona més reduïda de prat fluvial.

El canyís és l’espècie plantada en les 8 hectàrees d’aiguamolls construïts.

La desembocadura té retalls de vegetació adaptada a una salinitat elevada com el tamariu i el salat blanc, vegetació lligada a l’aigua i una mota amb plantes mediterrànies.

La recuperació mediambiental ha permès la creació de nous hàbitats d’interès per a la fauna.

Aquesta millora i la ubicació de l’espai en el tram final del riu, ha fet que es detectessin més de 200 espècies d’ocells diferents.Els peixos de més interès són l’anguila i la bagra; també, cal destacar altres vertebrats com la reineta, el gripau corredor i la tortuga de rierol.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Carrers relacionats amb l’aigua a Barcelona

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

A moltes ciutats o pobles, se li donen a un o varis carrers noms relacionats amb l’aigua, com una font o pou important que va tenir o encara te, riera, torrent, pantà … entre molts d’altres, us passo una petita mostra de la ciutat de Barcelona :

 Carrer del Pou de la Figuera

Carrer de la Sèquia

Carrer de les Basses de Sant Pere

Carrer del Rec

Rambla de Canaletes

Riera d’Escuder

Avinguda de la Riera de Cassoles

Torrent de can Mantega

 

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de La Puda de Sant Pau de Seguries

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Per anar a conèixer la Font de La Puda, us cal sortir de St. Pau de Seguries direcció a Olot, abans de creuar el Ter, teniu la depuradora a la dreta i a l’esquerra surt un camí cimentat amb un petit cartell de fusta, que us indica “ Font de la Puda”.

A poca distancia,  trobeu a la dreta una gran porta enrajada de ferro amb un altre cartell que ens indica que és el camí per anar a la font, i molta pintura de diferents itineraris.

Entreu en una granja d’oví, tanqueu la porta !!!, i la següent que passareu per on sortireu.

Deixeu en rere l’explotació, entreu dins el bosc, si us gireu veureu Sant Pau de Seguries, les vistes són molt maques, passeu dos filats en ”ziga zaga”,

el camí es clar, anireu per un petit torrent,

desprès  arribeu a un altre camí, gireu a la dreta, esta indicat.

Després d’una estona, passareu per dins del torrent, on sols sentireu els ocells, trobareu un arbre caigut, darrera d’ell hi ha un cartell de fusta, passareu per sobre del arbre caigut…esteu en un bosc preciós, creueu algun torrent subsidiari d’aquest.

Podeu veure un cartell amb dos fonts mes, la del Camí i la Fresca…

Al poc, arribareu a la Font de la Puda, situada a la llera del torrent, veureu un mur que fa de protecció a la font en cas d’avinguda forta de les aigües del torrent i a la vegada pot servir com a seient.

L’aigua surt d’una estructura rodona que us pot recordar a una roda de molí, on hi ha gravat el seu nom,

del seu centre surt el broc allargat, i l’aigua cau a una pica arrodonida feta del buidatge d’una roca.

A sobre seu, també hi ha en una llossa el nom.

Disposa al seu costat esquerd, de dos bancs a diferent nivell fets de pedres, un d’ells amb respatller.

Si us fitxeu veureu en el mur, en una de les llosses planes,  que hi ha gravat els punts cardinals i en cada un la població mes propera o destacada i el riu Ter.

El gust i l’olor es forta, clàssic amb aquest tipus de fonts.

Era i és, una font molt apreciada per la gent del poble i rodalies, es considera medicinal.

 

Text : Dolors Salvador i Ramon Solé

Fotografies : Dolors Salvador

També podeu seguir el Bloc : fonts naturals d’aigua i +

La Torre i Repartidor d’aigua del carrer d’Arquimedes de Terrassa

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Aquesta Torre i Repartidor d’aigua està situada al carrer d’Arquimedes, cantonada amb el de Blasco de Garay.

Com veiem en les fotografies esta adossada i integrada a la façana  d’un edifici que te l’entrada per Blasco de Garay, com que està tot pintat per igual, passa aquesta Torre molt desapercebuda.

S’entra per una portella de ferro i a la llarg de la Torre hi ha dues finestres de ventilació i entrada de llum.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé