Durant el mes d’agost cada dia una font
Esta situada aquesta font d’aigua de xarxa municipal en la part inferior de la plaça Major del municipi.
Adossada a un mur, l’aixeta es antiga amb conxa, l’aigua cau a una pica casi quadrada, tota l’estructura es de pedra, amb una imatge de la Verge amb nen Jesús.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Durant el mes d’agost cada dia una Font
La Font de Cal Monjo és situada al centre de Sant Privat d’en Bas, concretament, en una cantonada de la plaça Major, entre Cal Monjo i una altra casa.
La font és una construcció de pedra adossada al marge per on raja l’aigua per un broc de pedra cobert de molsa sempre humida i verda, i cau a una pica de pedra de certa altura del terra.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
La Font de la Chana està en Viver, comarca de l’Alt Palància. Una de les incomptables fonts d’aquesta comarca castellonenca, limítrof amb Terol. Te un cabal d’uns 50 L/min.
Recull de la informació : Ramon Solé
Text i Fotografies : Jordi Mig
Durant el mes d’agost cada dia una font
El 6 d’abril de 2021, us vaig fer un article sobre “ El passat d’una font : La Font de la Riera de Sant Feliu del Racó”, amb imatges antigues.
Des de finals de març del present any, es pot novament accedir a aquesta Font, que ha estat arranjada per l’ajuntament de Castellar del Vallès.
Per anar -hi, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124, al poc trobareu un banc per seure, a mà dreta, en una petita esplanada.
Des d’aquest punt un ampli camí, baixa fins la mateixa font que es troba a peu del riu ripoll, on hi ha la resclosa.
L’aigua surt de 4 gruixuts brocs metal-lics que cau l’aigua a una pica rectangular,
que a la vegada i per una canal desguassa al riu.
Podem apreciar un tub independent de la resta, més a ma dreta.
Lloc tranquil que fa l’estància agradable després d’anys que la vegetació s’havia apoderat i tapat la font.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Durant el mes d’agost cada dia una Font
Cal que us dirigiu al parc que està a tocar de la carretera GIP-5226 que porta de Les Preses a Sant Privat d’en Bas, uns 750 metres abans d’arribar al poble.
La Font surt d’una gran llosa de pedra en vertical d’on li surten dues mitges rodes de molí a banda i banda que poden servir de bancs per seure.
A la part central hi ha l’aixeta de polsador en forma de petxina que aboca l’aigua a una pica de pedra que esta en un pedestal.
Al seu costat hi ha l’oratori de Santa Maria de Gurn.
Cal dir que el parc en primavera es tot ell un espai verd i fresc amb bancs per fer un descans.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Cada dia a l’agost una Font
Per anar a la Font del Llimac, cal anar per la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, i al arribar al quilometra 6,9 us cal agafar a l’esquerra la pista que porta a la urbanització els Caus, al poc trobareu un petit aparcament a mà dreta on podeu deixar el vehicle.
Front mateix hi ha un cartell que indica el camí a seguir per anar a la Font.
Teniu de seguir aquest camí que fa baixada fins el torrent dels Caus, que creuareu. Allí fa una petita pujada que us podeu ajudar per una barana de fusta a l’esquerra fins a pocs metre on hi ha la Font del Llimac.
Es una Font de cisterna, adossada al marge de la muntanya, per evitar que se assequi o es buidi la cisterna, en el broc de ferro disposa d’un tap de suro o un tros de branca.
Sols raja quan la temporada de pluges ha sigut generosa, quan vaig estar fa un mes era totalment seca.
Al costat de la font hi ha un plafó informatiu que detalla dades de la font.
No fa masses anys va ser senyalitzat l’indret, reparada la font i adequant el camí de l’accés.
Text i Fotografies : Ramon Solé
En cada llera on es forma la Resclosa de Navarcles, coneguda com “El Llac”, trobem unes llargues fileres de Plataners.
Son tots uns plataners de dimensions considerables,
amb brancatge allargat i fulles grans.
Donen una gran ombra sobre tot a l’estiu, amb una gran frescor,
i s’han posat taules i bancs en diferents espais a la llarg de la resclosa.
Si no ho coneixeu us invito a anar-hi.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Des de Castellar del Vallès us teniu de desplaçar fins a Sant Feliu del Racó, una barriada que es va fer al costat de l’església a base de xalets.
La Font principal, esta situada en la Plaça de Doctor Puig, propera a l’Església.
Es una font senzilla d’obra adossada a la paret de la muntanya.
Tal con diu un cartell sobre la Font:
“ Portada d’Aigua de La Font de la Riera” – 1 de juny de 1957 .
Disposa d’una aixeta de polsador i l’aigua cau a una reixa a ran del terra que per allí desguassa.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Genèricament, la quantitat, variacions i regularitat de les aigües d’un riu són de gran importància per a les plantes, animals i persones que viuen al llarg del seu curs. Els rius i les seves planes d’inundació sostenen diversos ecosistemes, no sols per la capacitat de l’aigua dolça per a permetre la vida, sinó també per les nombroses plantes i insectes que manté i que formen la base de les cadenes tròfiques.
En el llit dels rius, els peixos s’alimenten de plantes i els insectes són menjats per les aus, amfibis, rèptils i mamífers. Els ecosistemes dels rius poden considerar-se entre els més importants de la natura i la seva existència depèn totalment del règim que tinguin.
Sobre l’aigua dolça, la dels rius, cal tenir en compte que presenta una enorme varietat de composició. Com que aquesta composició química depèn, en primer lloc, del fet que l’aigua pugui dissoldre en el sòl sobre el qual corre, o en els llocs a on es dirigeix, és el sòl el que determina la composició química de l’aigua.
Si el sòl és pobre en sals i minerals solubles, també l’aigua serà pobre en sals i minerals. I, a l’inrevés, si el sòl és ric en matèries químiques solubles, gran part de la seva riquesa la cedirà a l’aigua, amb la qual cosa aquesta contindrà moltes més sals minerals.
Les principals adaptacions dels animals i vegetals es troben directament relacionades amb les característiques físiques de l’aigua.
Adaptacions a la pressió hidroestàtica: ja que en l’aigua la pressió varia molt amb la profunditat, i ja que l’aire es comprimeix o s’expandeix segons la pressió, els peixos que viuen a grans profunditats o que pugen i baixen amb freqüència, van eliminant les cavitats internes que contenien aire.
Adaptacions a la necessitat d’estar pròxims a la superfície: tots els vegetals, per poder rebre la llum i els peixos relacionats amb aquests, desenvolupen bufetes plenes d’aire o inclusions de greix (el greix sura en l’aigua).
Adaptacions per vèncer la resistència de l’aigua: els peixos desenvolupen una forma hidrodinàmica apropiada, generalment en forma de fus.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé
Les imatges són de Navarcles
En general antigament en una Font per fer la estada mes còmoda o poder fer una fontada, se instal·laven taules i seients de pedra quadrats, rectangular o rodons amb seients adequats a la forma, o be, en algun cas l’estructura era tota de fusta.
Avui voldria que ens fitxéssim en la taula que hi ha en l’explanada situada en la Font de l’Avi,
en la casa del director de la Colònia de Jorba a Viladecavalls Calders.
Es una taula i seients d’estructura rodona amb la particularitat que els seients hi ha per fora i per dins d’aquesta taula.
Amb dos passadissos per poder entrar i ocupar els seients de la part de dins.
Un planer en la part més interior presideix el espai.
Considero que es una taula ven dissenyada per enquibir un nombre destacat del comensals en un àpat i/o celebració.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 