La Llegenda : El Gorg blau

Segons és diu, es troba pel camí de Sarrià de Ter a Torroella de Montgrí.  En altres temps havia estat un senzill toll de poquíssima fondària.dscn7728_01Un dia un fadrí prengué una peça de roba d’unes goges quan estaven rentant i que vivien en una cova propera.dscn6287_01Les goges, per castigar-lo, el tiraren dintre el sot i demanaren que el seu fons es fes insondable perquè mai més no pogués sortir-ne.img-20161031-wa0006_01El sot es tornà gorg i l’aigua té un color blau, de tant toll que hi havia.

 

Costumari Català : Joan Amades

Recull de llegenda i Fotografies : Ramon Solé

La Font de Malla, sempre ha sigut igual ?

Malla és un municipi petit i amb masies disseminades de la comarca d’Osona. El punt més elevat és el cim del Clascar. També hi destaquen el Museu Municipal de Malla i el Serrat del Vilar (823,7 m.) i fa limitació amb Muntanyola. L’economia de Malla es basa eminentment en l’agricultura i la ramaderia tot i que diverses empreses han establert comerços al terme municipal, com ara els hipermercats Esclat o un concessionari de vehicles Citroën.

Per a mes informació, consulteu a:

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0039495.xml

img-20161208-wa0001b_01Hi ha una font d’aigua de xarxa al centre del petit poble, esta dins d’un encerclat quadrat fet d’obra, amb unes escales que baixant. Sempre ha sigut igual ?

Any 1989 - Arxiu Rasola

Any 1989 – Arxiu Rasola

De fet no !, estaven a prop, per ho, separats uns metres; si mireu amb deteniment , es pot veure que es un antic safareig, la font es la mateixa, una gran llossa amb una aixeta.

Any 1989 - Arxiu : Rasola

Any 1989 – Arxiu : Rasola

Fa anys es va remodelar i aquesta Font la varen posar dins de l’antic safareig. Ven curiós el canvi d’ubicació.img-20161208-wa0001_01

Text i Fotografies antigues (Arxiu Rasola) : Ramon Solé

Fotografies actuals : Ramon Badia

Llibre : Lleida, fonts i escultures

Un passeig per l’art i l’aigua dels carrers de Lleidares_20160408030128e355f9febf_01

PVP: 19,00€

isbn: 9788499757414

Autor: Banyeres, Roser

Editorial: Pagès

Idioma: Català

Numero de pagines: 182

Edició: 2016

Enquadernació : Altresdsc_0830_01Informació del Llibre :

Editada per Pagès (Lleida) aquesta obra ens permet donar un cop d’ull i posar de manifest la riquesa escultòrica i les fonts històriques i ornamentals de la ciutat de Lleida.

El llibre repassa fins a 139 elements escultòrics organitzats a través de rutes per la ciutat i també la zona de l’Horta.

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://www.totlleida.cat/periodista-roser-banyeres-fotograf-leonard-delshams-presenten-salo-sessions-paeria-llibre-lleida-fonts-escultures-passeig-lart-laigua/

i, també :

http://www.lleida.com/noticia_canal/roser-banyeres-i-lleonard-delshams-retraten-les-fonts-i-escultures-de-lleida

 

Recopilació de dades : Ramon Solé

L’Aqüeducte de les Cinc Sènies de Mataró

dscn7754_01L’origen de l’Aqüeducte de les Cinc Sènies es remunta al segle XVIII. La Mina de Can Noè (s XVII), també anomenada Mina de les Cinc Sènies i més tard de Can Boter, servia en el seu origen a una única propietat. En aquell moment eren conegudes com a Hortes d’en Boter.dscn7755_01Al 1775, amb motiu de la divisió de la finca en cinc parts  per a cinc propietaris –les denominades Cinc Sènies, es va realitzar les obres per allargar la mina existent en aquesta propietat i conduir l’aigua mitjançant un aqüeducte de vuitanta-una arcades a cadascuna de les hortes i augmentar-ne la capacitat de regatge.dscn7753_01Per arribar-hi ens cal agafar des de Mataró el camí de terra d’accés a la zona Agrícola de les Cinc Sènies.ascn7779_01L’aqüeducte de les Cinc Sènies és una estructura en bona part del seu tresat, amb arcades de maó massís, elevada respecte al camí de les Cinc Sènies i que transcorre entre la segona i la quarta sènies.dscn7768_01També, hi ha una font en el mur de l’aqüeducte.dscn7751_01A la part superior del mur o arcades segons el lloc, suporta la conducció d’aigua; avui en dia hi ha un tub de PVC, dins i a lo llarg  de tot l’aqüeducte.dscn7769_01La protecció afecta al conjunt format per la canonada principal, el sifó, l’aqüeducte de distribució, les derivacions, els safareigs i les capelletes d’advocació.dscn7770_01A cada sènia es troba un registre i una conducció de derivació amb arcades que porta l’aigua al safareig de cada propietari, i junt a aquest, s’hi troben les capelletes d’advocació. Com era costum, les noves sènies es posaren sota diverses advocacions, algunes de les quals encara perduren avui dia: la Puríssima, el Sagrat Cor, Santa Eulàlia, Sant Francesc i Sant Domingo.

Guia

Guia

A l’Abril de 2009 es va fer la Presentació de la GUIA DESCOBRIM MATA I LES CINC SÈNIES, d’Oriol Bassa, David Farell i Francesc Navarro – Itineraris de natura, agricultura, història i paisatge, podeu veureu a :

http://es.slideshare.net/dfarell/presentaci-ppt-guia-cinc-snies-i-mata

Desguàs del camí sota de l’aqüeducte

Desguàs de l’aigua de pluja del camí sota de l’aqüeducte

Com veiem l’aqüeducte encara esta en funcionament, amb el complement de tubs o tubàries que reparteixen l’aigua, o substitueixen a alguna que es molt antiga i està fora de funcionament.

dscn7760_01 En l’entrada a Can Patille, fant passar la tuberia per sota la porta.dscn7758_01Algunes de les arcades fa temps que es van tapar i ara son com un mur,dscn7763_01 o altres la vegetació les envaeix o tapa.dscn7772_01Us recomano fer la visita, es una passejada senzilla per a conèixer una mica mes l’historia de Mataró.

 

Informació : Ajuntament de Mataró

Fotografies : Ramon Solé

El Jardí “Lola Anglada” a Tiana

dscn7498_01La Casa i el Jardí “Lola Anglada” estant situats, entre la plaça de la Vila i el carrer Verge del Pilar de Tiana.dscn7500_01A mitjan segle XIX la casa va ser comprada per Gabriel Anglada, pare de l’escriptora i dibuixant Lola Anglada. Ella hi va residir els últims anys de la seva vida.dscn7499_01De la casa cal destacar  el jardí, des de fa uns anys és d’accés públic, al qual s’entra per una porta obra d’Àlvar Sunyol.dscn7501_01En aquest espai, evocat en l’obra de Lola Anglada de 1958 “La meva casa i el meu jardí”.dscn7508_01Hi ha escultures com la “Família tornant del camp” o la “Mare amb nen”, obres de caràcter realista- naturalista.dscn7503_01Així mateix, al jardí hi ha una font amb una majòlica ceràmica, il·lustrada per Lola Anglada.dscn7502_01Per ha mes informació, podeu consultar a :

http://tiana.cat/municipi/Itineraris___saludables/El___jard%C3%AD___rom%C3%A0ntic___de___la___Lola___Anglada

dscn7504_01És un bon lloc per prendre el sol tot fent una lectura d’un bon llibre…

Dades : Ajuntament de Tiana

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Menhir de Mollet del Vallès

dscn6875_01Durant unes obres al parc de les Pruneres , axó era l’Abril de 2009, es va localitzar un menhir enterrat a 10 metres de profunditat i estirat.dscn6874_01Totes les dades de durant i posteriors a aquest descobriment,  les teniu en la Web de l’Ajuntament de Mollet, on queda molt expressat la següent informació :

  • El descobriment
  • Què és un menhir?
  • Com és el Menhir de Mollet?
  • Com són els gravats del Menhir?
  • Per què és tan important el Menhir de Mollet?
  • Altres menhirs del Baix Vallès
  • Horaris de visitadscn6866_01On també, podreu veure fotografies de tots els esvaniments, en la Web de l’Ajuntament de Mollet del Vallès :

http://www.molletvalles.cat/DetallContinguts/_wEovPETJ6tdFYyNyAy6S_5AwlM_IsS174Ofc3l8dgaKlBwwQI99jMw

dscn6865_01Una vegada fet tot l’estudi del Menhir, es va instal·lar en els jardins de la Biblioteca de can Mulà de Mollet; per protegir-ho de les inclemències i evitar que els visitants el malmetessin, el van col·locar dins d’una gran urna.dscn6878_01Hi ha varis cartells amb explicacions sobre aquest Menhir i amb altres dades generals que complementant la informació.dscn6870_01També, si ens dirigim al Parc de les Pruneres, hi ha en mig d’una zona amb gespa, una copia per fer mes representatiu el lloc on es va fer la troballa.dscn6905_01Cal dir que no hi ha punt de comparació entre la copia i l’original, aquest te tota la bellesa amb els gravats molt ben perfilats i amb relleus que es conserven casi com acabat de fer…dscn6906_01Si no el coneixeu, us invito a que us desplaceu a Mollet per admirar-ho.dscn6911_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Lleó de Cànoves i Samalús

Aquesta Font del Lleó és poc coneguda per la gent, per dues coses, una perquè esta al vell mig del bosc i l’altre que fa temps que no raja aigua.font-del-lleo-canmoves_01Us caldrà per visitar-la, anar per la carretera BP-5107, de La Garriga direcció a Llinars del Vallès, ja dins del municipi de Cànoves, aproximadament en el Kilòmetre 38,700 hi ha a l’esquerra un camí forestal amb una cadena.dscn8500_01Mireu de deixar el vostre vehicle al costat de la carretera i enfilar el camí a peu, aquest  fa una certa pujada.dscn8493_01Podem accedir a la Font del Lleó, per dos estrets camins, el primer just a l’arribar a la primera corba, i entremig de la vegetació inicia un corriol si no el deixem ens portarà a la font.dscn8498_01L’altra opció, és seguir el camí principal, i abans d’arribar a la segona corba, veureu dins del bosc una fita allargada blanca, cal agafar el corriol que des d’aquest punt i pel mig del bosc us portarà avén passat per dos fites mes a la Font del Lleó.dscn8497_01Es una font molt bonica, a pesar que no estigui conservada.dscn8495_01Cal destacar, que la figura d’un cap, que no sembla de lleó,dscn8494_01està dins d´una antiga construcció d’un finestral d’una casa molt antiga.dscn8491_01De la boca del cap surt un tub, ara sense aigua, aquesta queia a una pica molt desgastada.dscn8492_01En l’explanada de la font, hi ha tres seients de pedra molt rudimentaris, us podent ajudar a descansar una estona o fer un àpat.dscn8496_01Lloc molt tranquil i ombrívol, llàstima que no ragi aigua per poder sentir el seu soroll relaxant.dscn8490_01

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Informació : La Carbonera de Cànoves, dia a dia… 2 #

dscn8506_01La present setmana ha sigut molt activa al que fa referència a la preparació final de La Carbonera.dscn8630_01Cal destacar varies coses :

És va construir la cabanya dels carboners.dscn8467_01Un símil on els carboners podien descansar tant sigui de dia o de nit.dscn8520_01Evidentment feta de troncs i ramatge d’arbres de la zona on treballaven.dscn8516_01De fet era molt senzilla per dintre, un lloc on es feia foc per estar a una temperatura adient i un espai on és podia dormir, dscn8638_01si eren dos carboners, un vetllava la Carbonera i l’altre dormia o descansava.dscn8640_01També, va arribar el contingent de troncs, mes de 30.000 kg., que serviran per fer la Carbonera. dscn8504_01Al poc els que encara avui en dia és senten carboners,dscn8505_01 és van posar a fer la Carbonera d’una forma febril, calia abans de dissabte tindreu enllestit, i ho van aconseguir plenament.dscn8470_01dscn8578_01A la par, van enllestir un espai dedicat, a la Llar dels Carboners, lloc de reunió i on cada dia fan algun àpat.dscn8636_01També, hi ha destinat a la venda de productes de la zona. Un petit Bar, destinat als visitants que ven segur vindreu aquest cap de setmana o durant el mes de Març a visitar-ho.dscn8628_01I una mostra, d’eines del camp que ja us faré fotografies per la propera informació.dscn8629_01Avui diumenge, hi ha un acte prou important, l’encesa de la Carbonera.dscn8637_01En properes Informacions, seguirem pas a pas l’evolució de la Carbonera de Cànoves… dscn8632_01Animeu-se a vindre !dscn8666_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre d’Aigua de can Riva de Les Masies de Voltregà, amb aires infantils

Al passar per  la carretera C-17 z des de Vic direcció a Ripoll, a l’altura del municipi de Les Masies de Voltregà, i passat el famós Restaurant Can Pegu, ens vindrà a la vista una Torre d’Aigua  que ens cridarà l’atenció,  podem deixar el nostre vehicle a prop on esta l’Escola Bressol Can Riva. Prenem uns metres un camí de terra, i front mateix de l’escola per ho a l’altra costat del camí, hi ha la Torre de l’Aigua de Can Riva.dscn0184_01Com podeu veure fa uns anys, va ser pintada o decorada amb motius infantils, per que els infants no els molestes aquella “ figura “ tant allargada i alta. Van posar dibuixos de gespa, camp i ovelles entre altres motius.  dscn0185n_01També, va ser una bona idea per mitigar l’impacte ambiental.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La importància dels antics dipòsits d’aigua a les cases o vivendes

En els Pobles i a les ciutats ara fa uns cent any en rere, l’aigua ja arribava a moltes de les cases, per ho, amb dificultat, per això poc a poc van anar col·locant un o varis dipòsits per cada domicili, per recollir o magatzemer l’aigua i garantir disposar-ne a qualsevol hora del dia.dscn3338_01També tenim d’afegir, la Gerra Civil i durant la post guerra, amb tot un munt de problemes d’alimentació, logística en general;  i també la dificultat que pugues arribar a tothom el subministrament d’aigua potable. La solució va ser aquests dipòsits que amb cura i de forma restringida asseguraven principalment tenir per beure i pel bany.dscn3331_01Va passar el temps…, i l’aigua de xarxa publica directa va arribar paulatinament tant a ciutats grans, com a poblacions i pobles petits.dscn3180_01Ens és molt fàcil anar i obrir una aixeta avui en dia i fer sortir tota l’aigua que volem…, es transparent, clorada i com és diu Apta pel seu consum, tota una riquesa que no tenim en compta.dscn3964_01Aquest petits dipòsits, generalment és van fer “d’Uralita” i amb una tapa, era ven corrent veure’ls en les cases, en el terrat o lloc elevat de les finques o cases mes o menys altes.dscn3339_01També, veure-les en llocs elevats, no un dipòsit,  sino varis i agrupats per donar l’aigua a un nucli de habitatges.torremetallica_01Petites industries , també van posar-ho per tenir un remenant d’aigua per les seves instal·lacions.dscn3755_01I també, en els camps i conreus, encara avui en dia observarem en molt llocs de Catalunya, una columna i a sobre, un dipòsit per contenir aigua.dscn2806_01En algun d’ells, fins i tot, a sota trobarem una bassa i un pou, generalment, per  guardar el màxim d’aigua, per moments que sigui necessària per regar conreus o camp.cam00507_01En cara en l’any 2017, podem trobar-ne a pobles i ciutats?, pues si ens  fitxem, son molts els llocs, pots ser en barriades , o en la part antiga que encara hi son i estan en ple funcionament.dscn3329_01Actualment en blocs de vivendes , podem trobar-ne ?. ..Si, i en molts llocs, Granollers, Mataró, Barcelona, Girona, Lleida … podríem dir que arreu de Catalunya …!dscn3179_01Jo personalment, m’enrocordo a casa de la meva avia, a la Barceloneta de Barcelona, quant era l’estiu, l’aigua sortia cremant donat que durant bona part del dia el sol anava calentant el dipòsit.dscn3190_01No cal dir que era molt important vigilar i mantenir la tapa del depòsit sempre col·locada i vent tapada per evitar que entressin impureses, insectes i animalons.dscn3238_01Com dèiem, actualment és molt difícil patir un tall d’aigua o mancança d’aquesta, per axó … ja no tenim cura en general de tenir un dipòsit al nostra abast.dscn3328_01Serà ja per sempre mes… o, no… ?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé