Una Rambla, “de l’àrab : rámla, «areny, sorral»” és un corrent d’aigua intermitent que depèn totalment del règim de pluges locals.
El seu ús es documenta per primera vegada en català, va ser en l’any 1249.
És una denominació usada en als Països Catalans, sobre tot, és d’ús habitual al País Valencià, al Matarranya i Balears, mentre que a la resta del domini lingüístic Català, se’n diu normalment : Riera o Torrent. 
Una Rambla, és per tant, un curs fluvial normalment sec per on només en determinats moments de l’any hi transcorren aigües.
És un tret geogràfic típic del nord de la Mediterrània, on hi ha un règim de pluges irregular, amb grans xàfecs concentrats a l’inici de la tardor. Per extensió, una Rambla és el passeig fet al llit d’una riera.
El llit és sorrenc de les Rambles o Rieres, per frenar l’avinguda sobtada de l’aigua, en alguns trams propers o previs a un poble o ciutat, s’ha posat adossats al terra unes grans roques i saltants. En ocasions va a donar lloc a carrers amples, generalment arbrats i amb una voravia central, destinats a passejar-hi, per axó el nom de “Les Rambles de…”
Una característica de les Rambles o Torrents és el seu fort pendent i escassa longitud, el que les diferencia dels rius, encara que gairebé sempre, que els rius solen recollir, en el curs alt, les aigües de varies Rambles, per tant, la seva confluència forma el riu pròpiament dit.
Per axó, hi ha cartells avisant en llocs estratègics de possible avingudes d’aigua. Molts casos alguns tràgics, ha succeït en les Rambles o Rieres de les poblacions del Maresme, moltes vegades en la tardo o l’hivern.
Text i Fotografies : Ramon Solé
