Llegenda – Les aigües de Tarragona

Un pastor pirinenc visità un dia la ciutat de Tarragona i en beure aigua d’una font,  reconegué que tenia el mateix gust que la d’una altra font muntanyenca propera on ell guardava les ovelles. Sospità que pogués ésser la mateixa aigua.benasque-balneariDe retorn al seu país, desvià el corrent  de la font abundosa i ben aviat la ciutat de Tarragona es quedà sense aigua. Es produí un greu conflicte que no se sabia com solucionar-ho les autoritats de Tarragona.ft-placa-catedralEs presentà el pastor de nou a Tarragona i s’oferí a tornar l’aigua si li donaven una forta quantitat de diners i fou acceptada la seva proposició. Ell tornà al seu país, encarrilà novament l’aigua de la font de muntanya i la ciutat de Tarragona tingué aigua bona una altra vegada.angelica-f-los-ignacios-1

Joan Amades -Editorial Farell

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

La Portella del Masnou

La Portella, esta situada en el carrer de Roger de Flor amb cantonada en el carrer de Sant Rafael del Masnou, actualment es com un monument local i record del passat.  Independentment de les mines, al Mas- nou, com a poble del Maresme que és, s’hi troben molts torrents i rieres.dscn7552_01En aquest punt, coincidint amb el torrent Vallmora, es troba una Portella que servia per protegir el carrer de les possibles crescudes d’aigua, impedint que l’aigua entres a les casetes d’aquella zona.dscn7553_01La Portella, és de fusta i te uns punts de subjecció al mur i en el cas d’una gran avinguda d’aigua, calia amb les manetes  estirar i tancar el pas de l’aigua perquè no entres al carrer Sant Rafael.dscn7554_01

Dades : Ajuntament del Masnou

Text i fotografies : Ramon Solé

 

Poema – Parlo d’un riu mític i remorós

img-20160911-wa0004_01Tot sovint penso que la meva infància

té una dolça i secreta remor d’aigua.

Parlo de la verdor d’un delta immens;

parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis

com volves vives de la neu més blanca)

i del flamenc rosat (de l’íntim rosa

d’un pit de noia gairebé entrevist).

I parlo del coll-verd brunzint per l’aire

com la pedra llançada per la fona,

de l’anguila subtil com la serpent,

la tenca platejada de les basses.dscn7111_01Parlo del llarg silenci on es fonien

l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;

parlo -Virgili amic- de l’horta ufana,

dels tarongers florits i l’api tendre,

de l’aixada i la falç, del gos a l’era.

(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d’un riu antic, solcat encara

pels vells llaguts: els últims, llegendaris

llaguts, tan afuats com una espasa,

i carregats de vi, de llana, d’ordi,

i amb mariners cantant sobre la popa.dscn6627_01Parlo d’un lent crepuscle que posava

or tremolós a l’aigua amorosida,

punts de llum a les ales dels insectes,

solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en el record.

 

Autor : Gerard Vergés

Per mes informació sobre l’autor, consulteu a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gerard_Verg%C3%A9s_i_Pr%C3%ADncep

 

Recopilació del Poema i fotografies : Ramon Sol

La Torreta de repartiment d’aigua del carrer de la Muralla dels Genovesos de Mataró

dscn7385_01Es tracta d’una Torreta de repartiment d’aigua situades a l’alçada de les antigues muralles de la ciutat, a la vessant nord.dscn7384_01Aquesta torreta fou construïda l’any 1859 segons el disseny del mestre d’obres municipal, Jeroni Boada i Renter.  Segons Joaquim Llovet, l’any 1857 es constituí la societat Palau, Garcia i Comp,  per a la captació d’aigües.dscn7386_01Per atendre les necessitats d’aigua de boca que tenia Mataró per aquella època, molta gent es van fer socis i pagant una mòdica quota, van poder tindre aigua que arribes a casa seva.dscn7387_01La Torreta del carrer de la Muralla dels Genovesos és de línies simples, petita construcció d’estil historicista neoclàssic rematada per una coberta en forma de casquet que s’hi entrega descrivint uns arcs en cada punta hi ha en cada punta una cara, entre els quals se situen tres finestres. Al primer pis hi ha una quarta finestra, mentre que a la planta baixa s’obre la porta d’accés i sota una petita coberta a dues aigües ornamentada amb relleus, trobem 5 arcs de mig punt.dscn7388_01Fou restaurada el 1987 amb el suport de l’empresa Aigües de Mataró S. A.dscn7390_01

Recull de dades, text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font dels Casots de Castellar del Vallès

ft-cassotsUna vegada a Castellar del Vallès, pujarem pel carrer General Boadella, la plaça Mestre Gelonch i el carrer Sant Llorenç fins al carrer Canyelles; un cop en aquest carrer, agafem un carrer mes estret a la dreta, que ens portarà a uns horts, seguirem  fins trobar una pista forestal més ampla, entrarem al bosc i el horts els deixarem a l’esquerra sota del camí. Aquest camí és el conegut per la pista que ens portaria a la gran masia de Can Cadafalc o al Puig de la Creu i la seva Església.

ft-cassots-2Ara trobarem un cruïlla però seguirem per la pista principal  uns 100 metres més, ara si, agafarem  el camí que puja a mà dreta que és mes estret, en poc temps ens portarà directament a la Font dels Casots.ft-cassots-4De fet, es una Mina que l’aigua conduïda surt a l’exterior per un tub ferro protegit amb un reixat, la quantitat d’aigua en l’actualitat es molt minsa, per la manca de pluges.

Interior Mina

Interior Mina

No fa masses anys, és va precedir al seu arranjament.ft-cEn aquesta mateixa època, el segle XVIII, existia al voltant de la Font dels Casots, una sèrie de cases habitades i anomenades els “Casots de Canyelles”.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa del Carbur de Dalt en el riu Ter.

casa-bebieLa Resclosa del Carbur de Dalt , està situada entre l’antiga Colonia Textil i el poble de Montesquiu.avista-general-2L’accés és per un corriol que baixa des de la C-17, en el quilòmetre 85,400.vista-general-1La Resclosa és de forma corbada feta de pedres de riu lligades amb ciment. Té un important condicionament, força general, consistent en un reforç a base d’una capa de formigó. La casa comporta es troba a la banda dreta del riu Ter.comporta-entrada-canal-1L’entorn immediat està dominat per les grans infraestructures per un costat la carretera i pel l’altra el tren.comandament-comportaEl 1897 els germans Jeroni, Emili i Antoni Juncadella van crear a Montesquiu una fàbrica de carbur de calci, que amb el temps serien dues fàbriques, amb dos salts per convertir en energia elèctrica l’aigua del Ter. Més endavant, l’aprofitament del Carbur de Dalt va ser adquirit per la Farga de Bebié.comporta-desguas-entrada-canalDes de la Resclosa, la canal  coneguda per la de can Trinxet,  aporta l’aigua a les antigues dependències que no estan en funcionament, des d’allí passa a una altra canal que torna l’aigua al riu Ter.canal-entradaPer a mes informació sobre les rescloses d’aquesta zona, (dades facilitades per Antoni Prat Puig) podeu accedir a l’enllaç :

LES RESCLOSES: resclosa de La Farga de Bebié, a Les Llosses

Informació de dades : Consorci del Ter i Antoni Prat Puig

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga Font de Sant Joan de Barcelona

La Font de Sant Joan , estava situada en el carrer de l’Avellana, a Barcelona, va ser modificada el 1735, disposava de dues aixetes i va desaparèixer el 1912.

carrer avellanas . Font a l'esquerra

carrer avellanas . Font a l’esquerra

Segons una antiga llegenda urbana tenia poders guaridors pel mal de cap, calia però, anar a remullar-se just a les dotze en punt de la nit de Sant Joan. Així ho comptava també el cronista Ramon Comas, veí del barri, que des del balcó de casa seva veia la cua de ciutadans que cada revetlla de Sant Joan s’hi refrescava el cap.avellanaEl carrer de l’Avellana fou un dels desapareguts a principis del segle XX, a causa de l’obertura de la Via Laietana. Discorria entre el carrer de Mercaders i el de Graciamat, aquest últim també desaparegut amb la reforma del barri.avellana-2

Fotos: Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Recopilació de dades : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Bisbe de Girona

ft-bisbe-cartellUna vegada estem a Girona, podem accedir pel carrer de Sant Daniel o be, per darrera de la Catedral, on hi ha la Baixada de la Font del Bisbe, al costat mateix del riu Galligants, on brolla la Font del Bisbe, una de les més populars de Sant Daniel a Girona.ft-del-bisbe-1En el cas d’accedir-hi des del carrer de Sant Daniel, s’ha de creuar l’antic pont medieval sobre el riu, construït amb la forma d’un petit arc semicircular i amb un tosc paviment de còdols i argamassa. La font es situada al seu costat, cal  baixar uns graons que ens situen al nivell del riu, trobarem un espai rectangular on hi ha la font.pont_font_bisbeEl brollador d’aigua està ornamentat amb una carassa que representa el cap d’un felí, difícilment identificable degut a la brevetat dels trets i el pas del temps. Unes grans plaques de pedra formen la paret on s’encasta la carassa. De la boca surt l’aigua que en general i perquè no es perdi, esta tapada per un tap.ft-del-bisbe-caraPer la inscripció en la paret de la Font,  sabem que fou restaurada el 1727 i feta de nou el 1807. Pel seu nom es pot aventurar la intervenció d’un prelat en la seva construcció o reforma…?ft-del-bisbe-cartell-2Durant l’any 2010 és va a procedir a descontaminar La Font del Bisbe, per aquesta informació podeu consultar a :

http://www.diaridegirona.cat/girona/2010/01/16/entren-font-del-bisbe-descontaminar/381289.html

i també a :

http://www.aragirona.cat/noticia/2010/01/17/nomes-una-de-les-fonts-naturals-de-girona-te-laigua-potable

 extret-diari-de-gironaLa Font del Bisbe és una font natural de Girona, que està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

riu Galligants

riu Galligants

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Fem safareig…al rentador de can Comas de Tiana

Com us deia ahir, avui farem safareig… al rentador de can Comes de Tiana.  Al costat  de la seva font, tenim el safareig que no es gaire gran, i que s’omple de l’aigua sobrant de la font.dscn7491_01Va ser construït a principis del segle passat, a l’estar situat a prop de centre de Tiana, era molt freqüentat per les dones del poble. Allí era com tots els safareigs, es trobaven i menters rentaven feien petar la xerrada.dscn7486_01El safareig es d’un sol compartiment i rectangular, una canonada porta l’aigua de la font. Es podia rentar per dues bandes, donat que les altres dues donen arran de la paret; és cobert, per resguardar a les rentadores del mal temps, vent i pluja.dscn7487_01Com que es troba situat a la riera un mur exterior  i algo doblat, fa que l’aigua en cas de baixar per la riera amb una certa força i quantitat, no entri al recinte del safareig.dscn7490_01Llàstima que dins del safareig la gent tiri rocs i pedres…perquè, de fet esta ven conservat en general.dscn7489_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de Can Comas de Tiana

dscn7493_01Algunes cases de Tiana,  tenien aigua de pou o de mina, però eren moltes les que no disposaven de subministrament d’aigua i havien d’anar  a buscar-la a una font. La més propera al nucli urbà era la  Font de can Comas o can Comes,dscn7481_01 i aquesta era el motiu pel qual el carrer era conegut per “carrer de la Font “.dscn7482_01Durant l’any 1910 es va inaugurar la Font de l’Ajuntament i la Font de davant de la Sala Giral (la que avui dia hi ha davant el restaurant l’Avi Mingo). Aquestes dues noves fonts, i el fet que s’anés proveint d’aigua als habitants de Tiana, deixava  sense sentit el nom del carrer de la Font. I aquell mateix any 1910 es canvià el nom del carrer de la Font per l’actual carrer de la Verge del Carme.dscn7492_01L’avi Salarich, el de la placeta de les pedres i rajoles d’en Pere Salarich, també va aprofitar per posar-hi les seves rajoles a La Font de can Comas,  que encara es conserven avui dia.dscn7484_01Actualment raja un bon doll d’aigua i a prop hi ha una petita taula rodona de pedra.dscn7485_01

  • Al costat de la Font de Can Comas s’hi van construir els safareigs públics, això en parlarem demà.dscn7494_01

 

Dades generals i text : Ajuntament de Tiana

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé