El Molí d’en Rata és un antic molí fariner rehabilitat, un dels darrers molins fariners que van funcionar al Vallès Occidental.

Ens fa difícil avui en dia pensar com arribava l’aigua fins aquest punt, no es com altres molins que és trobaven a vora del riu Ripoll, aquest el rec portava l’aigua amb quantitat suficient per les necessitats del Molí, i també, se’ns fa difícil, donat que esta totes les rodalies urbanitzat, carrers, habitatges ….Us he recollit aquesta informació que fa referencia històrica del Molí d’en Rata :

“L’edifici està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.És una estructura d’un sol cos amb coberta de teula àrab d’un sol vessant, que allotja una planta baixa per a la maquinària, un primer pis que feia de habitatge per al moliner i la seva família, i unes golfes. Els paraments són de maçoneria i de maó, amb distribució asimètrica de les obertures a les façanes; les del primer pis són resseguides de maó. El molí va ser situat en un desnivell del terreny per tal de fer caure l’aigua des de certa alçada. L’aigua era subministrada pel Rec Monar, que a l’arribar al Molí d’en Rata s’emmagatzemava en una bassa annexa a la façana posterior. La senzillesa d’aquesta construcció, així com el fet que sempre s’ha limitat a la producció de farina, l’ha preservat d’ampliacions agressives i reformes modernitzadores. Tota la maquinària ha estat objecte d’una acurada restauració dins del projecte de recuperació d’aquest antic molí, amb l’objectiu de recuperar el seu aspecte original. Antic molí fariner bastit a mitjan segle XIX. El permís per a la construcció s’havia atorgat ja el 1825 a Bartomeu Clos i Braut, però un seguit de plets van endarrerir el projecte. Finalment, el 1859 es van acabar les obres i entrà en funcionament. Des del principi, el molí sempre va ser llogat a una o altra família que el regentava, a l’hora que residia al pis superior de l’edifici. La primera família llogatera del molí de la que tenim notícia és la de Joaquim Pujol, en 1880. El molí va funcionar com a tal fins al 1956 o el 1957; a partir de llavors quedà molt abandonat, i només es feia servir com a cobert per a eines agrícoles.

El molí i el seu entorn més immediat van ser comprats per l’ajuntament l’any 2000 i cinc anys després es va reobrir com a Centre d’Interpretació del Patrimoni. “

Ens preguntem, el perquè d’aquest nom “Rata” :

“ Hi  ha dues teories sobre el nom popular de molí d’en Rata que substitueix el seu primer nom de molí d’en Clos. L’historiador Manel Mogas parla de l’existència d’un antic moliner de l’edifici, no identificat, que tenia una nombrosa descendència coneguts com “les ratetes” i que, per extensió, atorgarien al seu pare el mot “d’en Rata”. Per altra banda, en Jaume Miret i Gasol, fill dels últims moliners, defensa que el nom prové del grapat de ratolins que antigament corrien pels conreus del voltant del molí. “

Altre informació podeu consultar a :

https://www.ripollet.cat/asp/llistat_llocs.asp?ID=1321

i  a :

http://ripollet.cat/asp/content.asp?ID=13274

En un dels costats del Molí d’en Rata, hi ha el Centre d’Interpretació del Patrimoni, un edifici de nova planta amb dues sales d’exposicions: una per a l’exposició permanent i l’altra per a exposicions temporals. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.En canvi, en el altre costat trobarem una petita àrea de descans enjardinada, amb taules i bancs de fusta, per poder fer-hi un mos.Recopilació de dades extretes de l’Ajuntament de Ripollet, Viquipèdia i altres.

Fotografies : Ramon Solé