El Molí de l’Antic i el Molí de Cal Pipaire de Cànoves

Publicat el 10/03/2016 per Rasola

Estan situats molt a prop del nucli del poble de Cànoves.Sortirem des de l’Església, i al poc agafarem un camí a la dreta, indicat per uns cartells, del passeig fluvial d’Antoni Crous o riera de Vallfornes, que davallarà fins la mateixa riera, la creuem per una passera.En l’altra costat de la riera, hi ha la masia-Molí de Can Masaguer, que farem menció en un altre article posteriorment.Continuem el camí que ara fa una suau pujada fins tocar la carretera del Pantà, nosaltres girarem, per un camí de terra a la dreta que porta directament al Molí de l’Antic i al Molí de Cal Pipaire. També, és pot accedir per la carretera.Els dos Molins, han sigut reformats com a habitatge i per tant cal demanar permis per accedir als terrenys particulars; encara podem veure la bassa per on entrava l’aigua per accionar les rodes del Molí Antic.Així mateix, podem veure per on desguassava l’aigua de nou a la riera, en el cas del Molí del Pipaire.Mes a vall, encara podem observar una petita resclosa, i l’entrada a una antiga sèquia o canal.Si seguim, aquest camí fluvial passarem per una passera i el camí fa una certa pujada on trobarem les restes del Castell, descrit en aquest Bloc, el dimarts passat.Podem tornar al centre de Cànoves pel mateix recorregut o per la carretera que és de poc transit.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : Fem safareig! De les bugaderes a les rentadores: treball i socialització femenina als rentadors

Publicat el 09/03/2016 per Rasola

Respon

Autores : Dolors Juanpere i Isabel Martínez

Suport : Carrutxa i Regidoria de Polítiques per a la Igualtat de l’Ajuntament de Reus, 2007
Les autores han dut a terme, els darrers tres anys, un estudi exhaustiu sobre l’evolució i l’ús dels rentadors, bàsicament a Reus i a poblacions del seu entorn. El punt de partida va ser el procés de revalorització dels rentadors del barri del Carme, iniciat a finals de l’any 2003: la inquietud dels veïns d’aquest barri davant l’estat de degradació en què es trobaven va motivar-les a deixar constància del seu funcionament i de les vivències de les seves darreres usuàries.
La recerca, que utilitza documentació d’arxiu i testimonis orals, ha anat molt més enllà. D’una banda, s’hi analitza l’evolució dels diferents rentadors que han existit a Reus al llarg dels segles, a partir de les ordinacions que regulaven la seva utilització i de les decisions municipals sobre la seva gestió.
De l’altra, s’hi descriuen els diferents aspectes de la feina que les usuàries feien als rentadors (manera de rentar, ocupació de l’espai, condicions de treball) i les altres feines relacionades amb la neteja de la roba: la fabricació casolana i industrial de sabons i lleixius, les bugaderes i planxadores professionals, els encarregats del manteniment dels rentadors…I, més enllà de la descripció etnogràfica de la feina, Joanpere i Martínez hi analitzen el rentador com un espai de treball purament femení que constituïa, també, un lloc de socialització, on les dones compartien experiències (com els homes feien als cafès, per exemple) i les noies aprenien el rol que la societat esperava d’elles.
El llibre es tanca amb una reflexió sobre la pèrdua d’aquesta forma de treball femení col•lectiu, arran de la generalització de les rentadores automàtiques, que a partir de mitjan segle XX van permetre que la feina de rentar la roba esdevingués una tasca individual i domèstica.
Preu del llibre : 15 euros

Recopilació de les dades : Ramon Solé

Visita al Castell de Cànoves

Publicat el 08/03/2016 per Rasola

Respon

Des de el centre de Cànoves en dirigirem pel camí fluvial de la Riera de Vallfornes.
Creuarem en varies ocasions per passeres aquesta Riera , fins arribar al Castell, que està al tocar del camí i a l’altre costat del Molí de les Pipes o del Pipaire.Al segle XII pertanyia a la família Cànoves i als segles XIII i XIV era del Bell-Lloc.
El 1319 Simó de Bell-lloc hi volia edificar una capella i obtingué permís per fer-se dir missa en una cambra del Castell.A partir de mitjans del Segle XIV passà per diferents possessors fins que fou adquirit pels Centelles que el tingueren fins a temps modernsSols conserva llenços de murs de tot el seu perímetre, amb obertures i alguna dependència.Cal dir que no és permès l’entrada al castell, per mesures de seguretat ,i conservació del patrimoni, sense un permís.Curiosament, es va edificar en un lloc poc usual donat que aquesta fortificació no esta a una altura gents elevada com es costum en d’ubicació del Castells d’arreu.Podem completar la visita fins l’Embassament de Valfornes, l’Església de Sant Muç i La masia de la Rectoria, entre altres llocs.Es un itinerari planer i curt apte per anar tota la família, de menys d’una hora de recorregut entre anar i tornar.

Text i Fotografies : Ramon Solé
Dades històriques : Ajuntament de Cànoves i Samalús

Per la vora del riu Ripoll. Les Aus a Sabadell

Publicat el 07/03/2016 per Rasola

Son varies les especies que podem contemplar de nou i que viuen la majoria de forma estable en aquest paratge o en períodes hivernals :

El Bernat Pescaire , el blauet, l’Abellerol, l’Ànec collverd, la Cotxa fumada, l’esplugabous, la Gavina vulgar, la Polla d’Aigua… en altres aus mes ocasionals.

Al millorar la qualitat de l’aigua del riu,

fa que hi hagi una constant generació de petits animalons, granotes, peixos, que ofereixen ser un bon àpat per certes aus d’aquesta zona.

També, hi han molts llocs per poder fer el niu per criar, com a jonc, canyissars i bosc de ribera, que son prou dens i tranquils.

Es important seguir amb aquest equilibri ecològic i així mantindrem un riu saludable amb fauna cada vegada mes nombrosa.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Canyar de Sabadell

Publicat el 06/03/2016 per Rasola

Respon

Fotografia de l’Any 1986 – Arxiu historic RASOLA

En el Llibre “Fonts i Mines del Rodal de Sabadell”, editat a l’any 1984, l’autor d’aquest, Sr. Ricard Molins, en detalla com era la Font del Canyar :

“ Aquest Font desapareguda com tantes altres que estaven situades a prop del riu Ripoll, en les riuades del 1962, fou reconstruïda més tard, té molta aigua. Una clientela molt nombrosa i constant hi va a omplir les garrafes malgrat el camí dret que hi ha per baixar-hi des de la carretera. No hi ha el canyar que li va donar nom. La riuada va fer molts estralls en el mateix lloc d’abans. Ara esta a baix de tot, en desviar-ser el riu hi ha quedat una gran esplanada.
S’hi pot anar a peu baixant per aquest corriol, abans d’arribar als edificis de La Llanera o amb cotxe baixant al riu pel camí carreter d’abans d’arribar també a la Llanera. “

Des de fa pocs anys és va tornar a remodelar la Font del Canyar.

Durant aquests últims 20 anys, s’ha obert una carretera que baixa a l’Ermita de Junqueres i a la seva Àrea de Lleure.

La font esta entre l’Àrea de Lleure i l’antic Molí d’en Font.L’aigua, actualment no te garantida la seva potabilitat i a l’estar a prop de l’Àrea de Lleure, la gent pràcticament no hi va.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Visita a la Cova o Pou de La Portella de Montserrat

Publicat el 05/03/2016 per Rasola

Respon

En primer lloc, cal dir que aquest itinerari no l’he portat a terme jo, si no, el meu fill Oriol – Ramon Solé, que és Tècnic Esportiu de Mitja Muntanya.

L’objectiu es arribar a dintre de la Cova o Pou de La Portella de Montserrat.
S’inicia el recorregut a Can Maçana om deixarem el nostra vehicle, seguim bona part el PR- C 78, direcció al Collet de Guirló on agafarem el camí de la dreta que va al Refugi Vinceç Barbé.Pujarem un camí fins La Roca Gran de la Portella, allí el voltarem un tros i baixem fent un ràpel d’uns 16 metres dirigint-nos cap a un arbre que queda a la nostra esquerra.Una vegada arribem a l’arbre ja veiem l’entrada al Pou de la Portella en el seu interior caldrà fer de nou un ràpel baixant pel seu interior.Fins arribar a una estructura molt bonica de pedra. Cal portar llanternes per poder beures per l ‘interior.Cal tornar pel mateix camí de l’anada per arribar-nos a Can Maçana.

És pot fer amb unes tres hores entre anar , baixar i pujar a la Cova i tornar al punt de sortida.
Dono les gracies al meu fill i als seus companys, per les fotografies que han aportat a aquest article.Si us animeu a fer aquest recorregut, us recomano anar ben preparat amb material adient per poder fer els ràpels i saber d’escalada i de muntanya.

Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

La Font dels Jardins del carrer de França a Sant Antoni de Vilamajor

Publicat el 04/03/2016 per Rasola

Respon

Deixarem el nostra vehicle a l’aparcament de l’entrada a Sant Antoni de Vilamajor venint des de Llinars del Vallès.Podem entrar a aquest poble per la mateixa carretera o pel carrer de França, en aquest cas, al seu inici hi ha a la nostra dreta una plaça on trobem una antiga font que donava l’aigua a una basseta amb rajoles blanques.Aquesta font, actualment no hi raja aigua.El lloc està enjardinat i disposa de taules i bancs de pedra en un costat i també, adossades a la paret d’una casa, una renglera de bancs de rajola blanca, es un conjunt molt bonic.De la font destacarem l’antiga aixeta de palanca i un cartell que ens avisa que l’aigua, en cas de sortir, no es apte pel consum i que no esta permès de banyar-se a la basseta.Uns corpulents plàtans presideixen aquests jardins.Un lloc tranquil i un espai per llegir un llibre, prendre el sol l’hivern i l’ombra a l’estiu o fer un mos.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Dos Poemes de Joana Raspall

Publicat el 03/03/2016 per Rasola

Respon

NÚVOLS

Núvol negre, núvol blanc,
les cabòries se me’n van.
amb vosaltres, cel enllà.
Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes
i ruixeu tot el camí
L’ESTANY

Quan els ocells, per beure, besen l’aigua,
l’estany es torba pres d’emoció.
El cel que s’hi emmiralla, amb sorpresa,
es veu desfigurat pel tremolor

Autora : Joana RaspallPodeu consultar dades de l’Autora a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joana_Raspall_i_Juanola

Recull dels poemes i fotografies : Ramon Solé

La Font de Can Mallol de Collserola, a la llarg del temps…!

Publicat el 02/03/2016 per Rasola

Any 1986 – Fotografia de l’Arxiu RASOLA

Descripció sobre La Font de Can Mallol, d’en X. Coll, al llibret i plànol humorístic “Fuentes en las Montañas de Barcelona” dels anys 50 del segle passat, ho descriu així :

“… Consta de las preferidas de los montañeros amantes de la quietud y soledad que le prestan las vecinas ruinas de Can Malloll, desde las cuales un senderó desciende a la Fuente, pasando por la izquierda de la linea eléctrica . Su ubicación se distingue por una hermosa encina , debajo del camino , en un ambiente acogedor. La Fuente alimenta el lavadero, que a su vez se utilizaba para regar la huerta, hoy llena de maleza… “

Any 1988 – de l’Arxiu Fotografic RASOLA

Efectivament, la Font de Can Malloll, esta situada a sota del camí que porta de Can Busquets fins la carretera BV-1468 de Vallvidrera a Molins de Rei.
A principi dels anys 80 del segle passat, les característiques de la font era molt senzilla, era una cavitat natural on sortia de les escletxes una certa quantitat d’aigua, i es va fer amb totxanes una petita cisterna que a l’agafar altura sortia per broc.

Any 1986 – de l’Arxiu Fotografic RASOLA

Anava a parar l’aigua a una pica i d’aquí a la petita bassa situada a l’esquerra al costat mateix de la Font, tot això, estava a l’ombra d’una centenària alzina.

Any 1986 – de l’Arxiu fotografic de RASOLA

A mitjans de l’any 1988, amb un grup de Voluntaris forestals vàrem tapar amb pedra de pissarra, la paret de totxanes de la font i posarem un tub d’acer inoxidable.

Any 1988 – de l’Arxiu Fotografic RASOLA

La Gerència del Parc de Collserola va aportar la taula i seients de fusta, un cop esbardissat les rodalies. De la bassa poc quedava tota estava plena de terra i bardissa.A principis del present segle, és va produir una important esllavissada, va despendre la centenària alzina i va caure al costat de la font i les restes de la bassa.Des de a les hores, ja no ha sortit aigua per el tub de la Font, agreujat també, per les èpoques de llargues sequeres.S’ha observat que surt aigua quan plou molt, per sota de la font on hi ha l’antiga pica.
Fa pocs anys i per part del Voluntaris del Parc, es va portar a terme una nova esbardissada, de les rodalies de la Font de Can Malloll.
Caldria tornar a fer una recuperació de la font i esperar que quan torni a ploure amb ganes, pugui sortir aigua per el tub de la font.És una manera d’evitar així que la gent vagi oblidant moltes fonts que hi ha arreu de la serra de Collserola que en l’actualitat no és que puguem dir que estan en el millor moment.

Fotografia de l’estat Actual de la Font

Text i Fotografies : Ramon Solé
Fotografia Actual : extreta de Fent Fonts Fen Fonting

La petita Resclosa de Gironella, un lloc ple d’encant

Publicat el 01/03/2016 per Rasola

Respon

La Resclosa en qüestió, esta al tocar del pont medieval de Gironella, conegut aquest com a Pont Vell, uneix les dues ribes del riu Llobregat on està situat el poble, la part mes nova i on esta situat el casc antic del poble.És format per diversos ulls, dels quals tan sols se’n conserven dos de medievals; el major i un de més petit. La resta dels ulls foren afegits al llarg dels anys. Cal destacar que una escala permet l’accés a la roca on s’assenten diversos pilars que sostenen aquest viaducte.Un antic document ens acredita que el pont ja estava en construcció cap a l’any 1389, segons sembla, promogut pels barons de Pinós.Per les rodalies de la petita resclosa del riu Llobregat, hi ha una font en una placeta i jardinet del Dr. Armengou, i alguns llocs que fan de mirador natural al riu i la resclosa, com unes roques naturals a la llera del riu o diversos punts que hi ha arbrat.Alguns ànecs sempre fan presencia per la resclosa que son per ells un lloc d’aigües manses.Ens agrada veure com es conserva l’antiga roda o manivela que controla la sortida o pas de l’aigua de la resclosa.Entre el pont i la resclosa, modernament s’hi ha construït un guèiser que expulsa aigua a força altura, i que acaba de completar l’ambient pintoresc d’aquesta zona del riu Llobregat pel seu pas per Gironella.