Que és un Bosc de Ribera ? – 2ª Part #

Com cada divendres us presento dos articles

Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d’una certa profunditat, acostumen a estar amarats d’aigua provinent del riu o torrent veí.

A l’àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l’aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees.

Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials,

no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres, puguin superar fàcilment els 20 metres d’alçària.

La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.

A continuació, s’indiquen algunes de les espècies més habituals en general en els boscos de ribera dels Països Catalans:

  • Àlber (Populus alba)
  • Freixe (Fraxinus excelsior i Fraxinus angustifolia)
  • Gatell (Salix cinerea)
  • Om (Ulmus minor)
  • Pollancre (Populus nigra) i els seus híbrids
  • Salze blanc (Salix alba)
  • Sarga (Salix eleagnos)
  • Tamariu (Tamarix sp.)
  • Vern (Alnus glutinosa)

Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que en zones baixes o de mitja muntanya a les nostres contrades pot incloure plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, etc., a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes, etc.

El bosc de ribera és un espai amb un gran nombre d’espècies animals, en especial per les aus,  on tenen aliment i nombros arbres on fer el niu i portar a terme la cria.

Podem destacar en quant a aus : blauet, bernat pescaire, rossinyol, bord, abellerol, cuereta torrentera, oriol, picot, cuereta torrentera, les mallerengues, la merla comuna, martinet de nit i la merla d’aigua….entre altres aus.

En rèptils podrien veure,  tortuga de rierol, tortuga d’estany, serp d’aigua o d’altres de serp.

Amfibis, com Granota verda, Salamandra, altres tipus de granota.

En mamífers com turó, llúdriga, a banda de molts animals que no són propis del bosc de ribera però que en depenen per alimentar-se i beure-hi aigua.

Sense oblidar els insectes amb una gran varietat i nombre a la primavera i estiu.

En contrapunt, en zones poblades, industrials, pot haver un curs d’aigua, però el bosc de ribera pot ser escàs o nul,

desfavorint que hi hagin sers vius que visquin en aquella àrea.

Per tot aquests sers vius, es molt important que les aigües d’un bosc de ribera siguin netes i pures, tothom estem implicats, administracions, fabriques, masies, depuradores, urbanitzacions…  tots nosaltres som responsables de que es mantingui l’equilibri d’un Bosc de Ribera sà.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Misteri del Bosc Tort de Pomerània Occidental, Polònia

Com cada Divendres us presento dos articles

El Bosc Tort (polonès: Krzywy Las), és un bosc amb pins de forma estranya localitzat a fora de Nowe Czarnowo a prop de la ciutat de Gryfino, de Pomerània Occidental, Polònia.

Aquest bosc amb 400 pins va ser plantat l’any 1930, quan encara es trobava a la província Germana de Pomerània.

Cada pi es corba bruscament cap al Nord just a sobre del sòl i torna a corbar-se cap amunt després d’una excursió lateral de 1 a 3 metres.

Es creu que es va fer servir alguna mena de tècnica o eina humana per fer als pins créixer d’aquesta manera però actualment es desconeixen tant els motius com el mètode.

S’ha especulat que els arbres es van corbar d’aquesta manera per crear fusta corba natural per fer servir en mobles o barques.

D’altres suggereixen la possibilitat que una Tempesta de neu podria haver corbat els arbres d’aquesta forma,

però …avui en dia, realment ningú sap que va passar-li als pins…!!!

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Viquipèdia

Recull d’Imatges : Ramon Solé – Autors de les Fotografies : Diversos internacionals

Els últims horts de l’Hospitalet de Llobregat

Avui us presento dos articles

La Masia de Cal Trabal es troba al camí de la Cadena s/n al mig de la Marina, avui testimoni representatiu del que va estar l’Hospitalet agrícola.

Cal Trabal
Horts i conreus a Cal Masover Nou

Cal Trabal és l’última zona agrícola que queda a la ciutat, les seves terres arriben fins a la malmesa masia de Cal Masover Nou, situada al carrer o ctra. de la Feixa Llarga, on també podem veure alguns conreus i horts,

masia de Cal Masover Nou,

així mateix, encara avui el rec és actiu amb aigua al seu pas.

rec o canal
Rec a cal Masover Nou

Cal salvar i protegir els últims horts de Cal Trabal.

Manifestació de fa uns anys

Des de fa temps la gent de l’Hospitalet fa front per mantenir l’espai agrícola i que no es construeixin més edificis en aquest espai.

Vista de un espai agrícola de la zona

Us passo un article de La Vanguardia que feia referència a l’any 2015 sobre la situació de la zona agrícola de Cal Trabal :

https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20150126/54424656829/hospitalet-zona-agricola-can-trabal.html

Horts al carrer de Feixa Llarga

A la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, s’han creat petits espais pels Horts socials, com el cas de can Buxeres.

Vista aerea de can Buxeres (Google)

Les remodelacions del 2004 al parc de Can Buxeres a l’Hospitalet de Llobregat, van donar lloc a 40 horts urbans de 35 m2 cadascun, els quals estan cedits de manera gratuïta a persones en risc d’exclusió social gràcies a una iniciativa conjunta de la Creu Roja, la plataforma Espai de Ciutadania i l’Ajuntament.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 54qw3-2.jpg
Horts socials a can Buxeres

Us passo de elfar.cat un article sobre els horts socials de can Buxeres :

https://elfar.cat/art/16041/el-municipi-estrena-nous-horts-socials-al-parc-de-can-buxeres

Horts de la Feixa Llarga

Els horts promouen l’autoconsum i alhora generen beneficis terapèutics, socials, educatius i ambientals.

Imatge conreus

Algunes parcel·les estan reservades a entitats d’oci infantil i juvenil perquè puguin donar a conèixer l’agricultura ecològica i els hàbits alimentaris saludables.

Imatge conreus

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet, Viquipèdia, Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Itinerari des de Bellvitge al riu. Camps, horts i jardins. Del passat al prensent albirant un futur més saludable.

Avui us presento dos articles

Cal Trabal des de la Travessia Industrial.

Joan Cases al llibre de 1986, L’Hospitalet, un passeig per la història, fa recorreguts per la ciutat explicant, amb un anàlisis històric i d’una manera literària, el passat agrari de la ciutat, la expansió industrial, els barris… A l’últim capítol parla de Bellvitge, mirant els petits jardinets que cuiden els veïns, diu: “Els jardinets davant moltes de les escales dels blocs parlen d’un sentiment de respecte a la pròpia dignitat durament conquerida i difícilment esborrable”.

Un dels jardinets de sota les escales que cuiden els veïns.

Anant cap al riu, baixant cap a mar des de la Zona Industrial que separa el barri del Centre del de Bellvitge, al marge dret del Carrer Feixa Llarga, trobem l’últim vestigi del que va ser la Marina agrària (L’Hospitalet i Zona Franca), justament a tocar de la Travessia Industrial.

Entrada a Can Masover Nou, Feixa Llarga.

Abans d’abastar els conreus intensius que encara s’exploten des de les masies de Cal Trabal i, més a baix, des de la pràcticament enrunada Can Masover Nou, trobem, junt a les torres d’alta tensió, uns petits horts: “uns espais menudament parcel·lats i dividits en una infinitat de petits horts, llogats a habitants del barri que així poden ocupar el temps d’una manera productiva i potser no perden del tot el personal record d’un passar recent”.

Horts del carrer Feixa Llarga amb la Travessia Industrial.

Aquests petits horts han estat insuficients per una població que recordava el seu passat rural i ho són actualment per la generació que vol conservar el que ens queda de paisatge agrari, per tal d’aprendre a cuidar el que a totes i a tots ens dona vida, per no fer més mal bé aquest Hospitalet tan massificat i per permetre que la vida que es va restaurant al Delta no es torni a fer malbé.

Horts i cablejat de les instal·lacions eléctriques de la Feixa Llarga.

L’historiador diu: “Els homes poblen la vall del riu, tallen o cremen boscos, posen conreus, erosionen el terreny i creix el Delta, l’home agricultor fa el delta, l’home industrial regula el curs dels rius, consumeix l’aigua, el mar es torna a acostar, es perd el delta”. Així acaba el llibre, han passat 35 anys des que va fer els seus passeigs i les seves reflexions… què afegirem al 2020? No hauria de ser la bona noticia de la preservació del paisatge natural que ens queda?

2009 Marxa reivindicant la preservació de la sona agrària.

Autora i Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Per la preservació dels espais naturals que encara ens queden a l’Hospitalet.

Resclosa i canal de la Colònia Rusiñol o Remisa de Manlleu

La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa en algunes fonts escrit Can Ramissa, és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.

Us passo la seva historia:

  • La colònia fou fundada per la família Rusiñol a mitjan segle XIX.
  • La fàbrica es va construir al voltant de 1857.
  • El 1860 ja apareix al nomenclàtor de la província de Barcelona i actualment és una de les poques fàbriques del riu Ter que manté la mateixa activitat industrial.
  • Aquesta indústria estigué en possessió dels Rusiñol entre 1879 i 1940, durant aquest període fou la fàbrica de filatura més important de Manlleu.
  • Santiago Rusiñol, el conegut escriptor i pintor, i el seu germà Albert hereten la colònia del seu avi Jaume i el 1889 l’empresa passa a anomenar-se Rusiñol Hermanos.
  • De fet, la gestió la va portar directament Albert Rusiñol, el germà de Santiago, ja que l’artista li va cedir la seva part del negoci.
  • Posteriorment la colònia va passar per diferents propietaris, l’últim dels quals va ser l’empresa Llobet i Guri, que només utilitzava el salt d’aigua.
  • Després la van comprar els propietaris actuals (Claramunt-Rovira) als anys 1979-1980, però només la fàbrica manté l’activitat.
  • La casa del director també està habitada i en bon estat

Les fàbriques Rusiñol i Casacuberta són exemples de la primera època de la industrialització a Catalunya.Es componen de naus de producció, la casa del propietari i algunes cases per encarregats o treballadors, tot dins d’un mur.

A més hi ha les preses, els canals corresponents i també les pollancredes i els horts.

Des de Manlleu anireu pel «Camí del Canal», tot passant per El Dolcet i la seva resclosa, cal seguir el camí, passareu per bancs  col·locats estratègicament i un petit parc infantil, ja estareu a prop de la Colònia Rusiñol o Remisa,

continueu fins trobar un pont per creuar per sobre la Canal,

a l’esquerra i a al fons, hi veureu la Casa de regular l’aigua d’entrada del riu Ter a la canal.

Com veureu disposa de set comportes d’entrada, esta molt conservada i d’una estructura considerable,

En aquest cantó de la façana, te sis finestres i una balconada en cada costat.Es un recorregut que es pot fer des de Manlleu a Torelló, molt planer i passant per altres Colonies, teniu molts cartells freqüentment que us aniran indicant per lloc on anar.

La Colònia Rusiñol  és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Per a mes informació sobre la Colònia Ramissa, podeu consultar l’enllaç del Consorci del Ter :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/colonies/colonia-ramissa

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull d’etiquetes antigues de botelles d’aigua

Avui us presento dos articles

Us he fet un petit recull d’etiquetes antigues de botelles d’aigua mineral i natural de Catalunya :

Agua de Argentona

Agua de Ballot (Argentona)

Agua Malavella

Agua de Rocallaura

Amer Palatin

Agua San Hilario Sacalm

Agua de Xala – Manantial Els Bullidors

Vichy Catalan

Vichy Catalan – Fuente Estrella ( Imatge de les Botelles)

Algunes són de fa mes de cent anys, i curiosament, en totes s’utilitzava l’escrit en castellà.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Torre d’Aigua i la Font de la carretera de Montcada de Terrassa

La Torre d’Aigua amb la Font està situada dins d’una illeta en la carretera de Montcada amb confluència amb el carrer de Topete i per la carretera de Rubí. Es coneguda com la Torre de la mina pública i font de les quatre carreteres.De fet La Torre tenia la important funció del repartiment d’aigua a cases, tallers i sobretot indústries, estem parlant  de mitjans del segle XIX, quant les cases particulars no tenien subministrament d’aigua directe.Es una mostra de les moltes Torres d’Aigua que estaven repartides en la part antiga de Terrassa, i que ja n’he destacat alguna en articles en 2019.Aquesta, com la majoria fou construïda a cavall entre finals del segle XIX, principis del segle XX per donar pressió a l’aigua potable que havia d’abastir als habitatges de l’entorn.Abans de la remodelació d’aquest sector, estava situada a la cantonada de la carretera de Rubí i Montcada, adossada a una mitgera d’habitatge, amb una font a la part inferior ; al voltant de la font hi havia un quiosc de venta de queviures, que va ser enderrocat al 1962, amb el conseqüent abandonament de l’espai.Aquesta torre de repartiment d’aigües té la particularitat de tenir incorporada al seu basament una font publica que en altres de terrassa no en tenia; d’aquesta arrenca la torre, coronada per una cúpula recoberta d’escames ceràmiques de colors i una cornisa amb merlets, que sobresurt de l’habitatge de la carretera de Rubí al qual està adossada.El plumero i la font, que són propietat de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa, van ser restaurats l’any 1993 i en l’any 2011.Torre d’Aigua i la Font és una construcció protegida com a bé cultural d’interès local.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i blog de les biblioteques públiques de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font d’en Jove de Sant Hilari Sacalm

Com cada Diumenge us presento dos articles

La Font d’en Jove esta a l’alçada del carrer dels Castanyers en front del número 34, on unes escales us baixaran al costat de la font.

Tota l’estructura de la font esta feta amb carreus de pedra i disposa d’un banc d’obra a cada costat, fent un lloc acollidor,

Cal baixar un esglaons, donat que la font esta a un nivell baix, l’aigua surt per un broc d’acer inoxidable i cau a un enreixat de ferro molt arran del terra. A sobre del mur de la font, hi ha col·locat un roc on esta el nom i mes ava

ll un cartell de ferro també amb el seu nom.

A nivell superior hi ha un parc infantil amb uns plataners, seients i un pou.

No ens estranyaria que l’aigua s’utilitzés per regar els horts propers…

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Solitari de Vacarisses

Com cada Diumenge us presento dos articles

Font dels Carlets

Es una font amb una historia real, però abans us indicaré com podeu anar-hi, us recomano que us dirigiu per la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, en el Km. 13,5 00, allí deixeu el vehicle i baixeu per una amplia pista fins  la font dels Carlets on està la riera de Rellinars.

Font de la Soleia

Teniu de seguir a peu pel costat de la riera i agafar el segon camí de la dreta, tot seguin  torrent de la Saiola, que us portarà per el costat de la Font-Avenc de la Saiola; seguiu el camí fins arribar al Torrent i allí continuar per un corriol fins arribar a la pista mes ample que seguireu, desprès de que fa uns revols i una certa pujada, arribareu a la Font del Clot a l’esquerra i les runes de la masia de La Calcina. ( ja us vaig fer l’article fa poc de la font)

Ara pel costat de les runes de la casa, surt un corriol que a uns 300 metres, agafareu un altra a l’esquerra que fa baixada direcció al torrent. us cal desviar-vos a la dreta i a prop del torrent està la Font del Solitari.

La font va ser construïda durant l’any 1949 per en Gregori Soler conegut com El Solitari ajudat pel seu fill.

Us passo un enllaç on podreu conèixer l’historia d’en Gregori i de la Font :

https://www.geocaching.com/geocache/GC6DQV6_el-solitari?guid=546c51be-3543-4fda-a654-cdde5a75d8f5

Es diu que la Font esta feta dels totxos de la masia propera de La Calcina, es una cisterna que recull els regalims d’aigua de les roques, disposa d’una aixeta i a dalt hi ha un sobreeixidor i una placa de marbre amb el nom de la font gravat.

No disposa de massa aigua i a vegades esta seca, cau a una pica i d’allí va al torrent.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Canal de Pinyana al pas per Alfarràs

Com cada dissabte us presento dos articles

El Canal de Pinyana és una infraestructura hidràulica de la comarca del Segrià i la Llitera.

Us passo la seva història :

  • El canal de regadiu més antic de Catalunya es començà a construir l’any 1147, moment en què el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV per tal d’afavorir al repoblament de les terres a l’entorn d’Almenar, recentment conquerida, permeté la construcció d’una séquia, que posteriorment s’estengué fins a Lleida.
  • Element estratègic per al desenvolupament medieval de la ciutat, la Paeria de Lleida n’assumí el control l’any 1229 fins a l’any 1758,
  • Es creà la junta de Sequiatge del 1794 al 1951.
  • Va servir per omplir el Dipòsit del Pla de l’Aigua fins que aquest va quedar fora de servei.

El Canal de Pinyana la seva àrea regatge és de 13.891 ha. ,

i comprèn els municipis de Castellonroi, on pren l’aigua del Pantà de Santa Anna,

Panta de Santa Anna

I va passant per Alfarràs, Almenar, Alguaire, Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de Segre.

És el canal de regadiu més antic de Catalunya

i també proporciona aigua potable a més de 150.000 habitants de la comarca.

Us passo un article molt interessant que us donarà mes coneixement sobre aquesta important Canal de Pinyana :

https://mnactec.cat/revista-eix/les-sequies-de-pinyana-i-de-fontanet/

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé