L’Aqüeducte de Vilageriu, a un pas de Tona

L’Aqüeducte de Vilageriu o també, és conegut com a L’Aqüeducte de Barbat; és un monument que possiblement data de l’època medieval.  Així, l’Aqüeducte permetia traspassar d’una a l’altra banda del Torrent de Güells, on  marca els límits en aquest punt dels termes municipals de Balenyà amb Tona.A la banda de Balenyà, podeu trobar la casa pairal de Barbat, mentre que a l’altra banda es troba l’església romànica de Sant Miquel de Vilageriu.Consisteix en un pont d’un sol arc recolzat a la pedra dels costats del riu, per bé que fa uns anys es va haver de consolidar un dels cantons. En destaca la volada de l’arc i el fet de tenir relació amb la via romana que passava a prop.Per a mes ressenyes podeu consultar a :

https://indretsoblidats.wordpress.com/2013/12/01/laqueducte-de-vilageriu/

Es una excursió fàcil i recomanada per a tota la família, podreu veure l’Aqüeducte, La Font i Ermita de Sant Miquel de Vilageriu.

 

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Avui destaquem : La Font del Ferro de Marganell

Avui farem la visita a la Font del Ferro a Marganell.Marganell, és un poble d’aquells petits i és algo disseminat que encara queden per Catalunya; cal que us arribeu per la carretera  BV-1123,  i deixeu en l’aparcament municipal el vostre vehicle, on hi ha l’Agra botiga i la parada del Bus.En un extrem de l’aparcament surt un camí direcció a la Riera de Marganell, trobareu un pal indicador que us orientarà per anar a dues fonts, la del Bisbal, que ja us vaig indicar el diumenge passat i a la Font del Ferro objectiu d’avui.Agafareu el camí indicat per anar aquesta última a visitar-la, esta ven indicada i el camí us portarà fins la mateixa Font del Ferro.No raja actualment, es un lloc tranquil i que podreu fer un àpat en les rodalies, llàstima que la estructura de la font es metàl·lica i de font urbana… que fa que sigui una font poc natural…!

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres : El Roure davant el Parc de Pompeu Fabra de Cardedeu

Aquest Roure es destaca per estar a peu de camí, front del Parc Municipal Pompeu Fabra i  al costat d’un petit bosc de Cardedeu.Es un Roure, molt elegant i estirat cap el cel. Ara com ara, ven viu i esvelt, dels que podríem dir que esta prou sa.Per anar hi, simplement es anar a al Parc Municipal de Pompeu Fabra, cal passar un pontet per sobre una petita riera, a l’altra costat hi ha un camp erm, cal creuar-ho i al front mateix veureu un mur blanc, on a sobre mateix esta aquest destacable Roure.Te sobre el gruixut tronc tres branques que tiren per igual cap a munt i d’elles altres mes petites.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Sant Cugat de Gavadons i el naixement del riu Congost a Collsuspina

Sant Cugat de Gavadons , esta a una bona altura, entre les comarques del Moianes i Osona, a 1046 metres d’altitud on s’aixeca l’església, estava envoltada per masies com  les de can Miravalls, Mas Naulart, Bellver, entre moltes mes, desiminades per les contrades.És una església preromànica i romànica d’una sola nau, amb transsepte, i notables elements de l’art romànic del segle XII. Es conserva un campanar d’espadanya i en la part posterior d’aquest una finestra amb arc de ferradura. Hi ha una mutació del presbiteris on s’hi annexionà una masoveria amb portal de pedra treballada i datada el 1817.Fou modificat durant els segles XVII i XIX amb l’afegitó de dues capelles cobertes de nervadures de tipus gòtic.Davant l’actual entrada hi ha dues lloses, una és una lauda sepulcral amb un escut, de la família Miravalls, que recorda la relació d’aquest mas amb l’església. En la seva part  mes sud de l’església hi ha el cementiri.A les rodalies trobareu, la taula de pedra i el mirador, on hi ha un cartell que indica els llocs mes destacats que es poden veure.És un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.A prop hi ha la masia de can Regàs, on a prop esta situada la seva Font, es diu que és el punt on neix el riu Congost,  que a Montmeló amb l’aiguabarreig amb el riu Mogent, fan el riu Besos.Us passo un enllaç, que explica molt be les diferents opinions del naixement del riu Congost i / o Besos… :

https://indretsoblidats.wordpress.com/2013/11/17/la-font-del-regas-el-naixement-del-riu-congost/

Aquesta petita Font de Regàs, en moltes ocasions esta completament eixuta.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Que son les Escletxes de Papiol ?

“ Les Escletxes de Papiol són unes esquerdes naturals en una unitat de roca calcària d’edat miocena, han sigut ocasionades per l’assentament damunt un terreny argilós i estovat per filtracions naturals.”Per anar a visitar a Les Escletxes,  cal creuar tot el poble, perquè estan situades a les afores de Papiol, en el carrer Carme, 43, on comença la pista forestal que va a l’ermita de la Salut i a Valldoreix, direcció al Puig Madrona.Foren gairebé destruïdes els anys cinquanta, en fer ciment de la seva pedra, malgrat l’oposició de l’ajuntament; També, van tindre altres agressions, com la bòbila  i  l’ampliació de la urbanització en aquesta zona de Papiol.Algunes d’elles són actualment visitables pel seu interior, podem caminar entre els passadissos que formen aquestes fissures a la roca, algunes d’elles molt estretes.En aquest paratge de Les escletxes, s’hi poden trobar múltiples fòssils a les roques de tota la zona. L’Escletxa més visita i representativa per la seva amplada, és la que es diu “Rambla”. Altres són : La Figuera, La Mariana, La Zig Zag, segons el C.E. Terrassa de l’any 1987.També, trobarem vies d’escalada de divers nivells i  dificultats.La llàstima és que en l’entorn i dins de l’espai, és força degradat, amb deixalles i brutícia per arreu.  L’espai és poc senyalitzat i amb un mínim d’explicacions.Està inclòs en l’Inventari Geològic de Catalunya i amb un valor patrimonial internacional.Si continuem pel camí de la Salut uns metres fins a una cruïlla i a la nostra dreta, trobareu la Font de les Escletxes, l’aigua és de xarxa pública.

 

 Recull de dades, Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguez

Les Fonts i Mines que tenia i alguna encara avui en dia es conserva, a Sant Quirze del Vallés – 2ª Part #

Font del Sapo

Es una verdadera llàstima, que moltes de les Fonts i Mines de Sant Quirze no hi siguin o estiguin tapades per la vegetació o seques.

Mina – Font del Llaure

Bassa –  Font del Llaure

Pou – Font del Llaure

Us segueixo aportant imatges de Fonts i Mines que moltes estan en aquest cas.

Font de Manalic – can Llobate

Font can Barra – any : 1982

Font can Barra – any 2007

Pot ser que conegueu alguna d’elles i us hagi motivat fer un repàs i/o  recordar-les.

Font mas Duran ( Curiosa)

Font i Bassa de can Felia

Segon llac , rodó de can Felia

En aquest cas hauré aconseguit l’objectiu que m’havia proposat.

Font del Prat

Mina Font del Prat

Bassa Font i Mina del Prat

Font – Bassa de can Vinyals

Col·laboració en la Recopilació Técnica : ” Sant Quirze Natura”.

La Fonteta

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Domènec Solé i Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Recopilació Técnica : ” Sant Quirze Natura”.

Les Fonts i Mines que tenia i alguna encara avui en dia es conserva, a Sant Quirze del Vallés – 1ª Part #

Font de can Palles

Sant Quirze del Vallés, és es una població que tenia moltes fonts naturals, d’aquestes properes a una masia que li donava el nom,  altres situades en una riera o torrent del terme Municipal.

Mina de can Feliu – 1

Mina de can Feliu – 2

Sant Quirze de Vallès, és molt ric d’aigua en el seu subsòl o capa freàtica, que aporta per donar per rec i neteja de carrers i parcs.

Font de can Quebi

Avui i en altres dies us oferiré, conèixer fonts que avui ja no existeixen o estan amb unes condicions que podem dir que no subsistiran massa temps mes…

Font de can Arus

Mina mig tapada per la vegetació de la Font de can Arus

Aquestes fotografies van ser fetes pel meu pare,  entre els anys 1987 i 1995, alguna de les  imatges no son prou nítides, per ho, es una manera de recordar fonts que pot ser , sols quedin en la memòria dels mes grans…!

Font i Bassa de can Vinyals

Font – Mina i Bassa de can Vinyals

Font de la canya

Font de can Molins

Font de can Molins

Fontt de can Costas

Font i Bassa de can Costas

Font de can Canals

Font de can Canals

Nota : Alguna fotografia esta danyada pel pas del temps, així i tot em volgut incloure en aquest article per la importància històrica.

Font – Mina de can Molins

Font de la Taula Rodona

 

Col·laboració en la Recopilació Técnica : Sant Quirze Natura

Text : Ramon Solé

Fotografies : Domènec Solé i Ramon Solé (Arxiu Rasola)

Avui destaquem : La Font del Bisbal de Marganell

Marganell, és un poble d’aquells petits i és algo disseminat que encara queden per Catalunya; cal que us arribeu per la carretera  BV-1123,  i deixeu en l’aparcament municipal el vostre vehicle, on hi ha l’Agrobotiga i la parada del Bus.En un extrem de l’aparcament surt un camí direcció a la Riera de Marganell, trobareu un pal indicador que us orientarà per anar a dues fonts, la del Ferro i la del Bisbal, avui agafareu el camí per anar aquesta última a visitar-la.No es gents complicat tot passant per la vora esquerra de la Riera fins que trobareu una passera de pilons, per si l’aigua que baixa es important, poder travessar-la sense mullar-se.La Font del Bisbal, està a la banda dreta del llit de la mateixa Riera de Marganell.Situada en una ombrívola raconada a tocar d’un salt d’una vintena de metres d’altura.En els anys 60 del segle passat, llegim en el llibre : Ermites i Fonts Montserratines : ”…que era molt abundant l’aigua que sortia pel broc…” en l’actualitat disposa d’una aixeta per regular l’aigua i així garantir-ne.No obstant axó, moltes vegades no raja aigua per la sequera continuada d’aquests últims anys.Sota de l’aixeta, no hi ha cap pica, sino, un pilo per posar la garrafa o botella per omplir-la mes descansadament.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Arbres : L’Alzina surera de la creu de terme de Llinars del Vallès

Aquesta destacada Alzina surera, està a uns metres de la Creu de Terme de Llinars del Vallès, a prop de Can Llobera a un costat de l’antiga via romana o carrer de la via romana.Es l’únic arbre que hi ha en un bon tros de la pista o carrer.Es presenta com una Alzina ven sana i amb bon aspecte.Cal destacar que en l’altre costat del camp hi ha un bosc d’Alzines sureres,que formen part de la casa que hi ha allí, que dona al carrer Verge del Prat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Llac del Parc de la Ciutadella ens mostra una altra cara !

El dia 20/12/2014, us vaig fer un article sobre el Llac del Parc de la Ciutadella, avui em tornem a aquest Parc i veiem, la seva cara actual…En aquella ocasió, començàvem així l’article :

El Llac del Parc de la Ciutadella de Barcelona,  d’una gran superfície que domina l’esplanada del parc. Està alimentat amb aigua freàtica d’un pou i compta amb un circuit de recirculació que redueix l’aportació d’aigua necessària i manté el llac en millors condicions. El llac està envoltat d’una vegetació força rica, entre les que hi ha alzines, palmeres… on conviuen diverses espècies d’aus (ànecs, oques salvatges, gavines i gavians, entre d’altres). “

Quina es la cara actual d’aquest llac ? és sec completament, el motiu es la neteja i unes obres a la font ornamental i en altres llocs.Impacta molt veure tot un espai destacat del Parc, com esta de sec…Veure així mateix les barques reposant al terra del llac, varades i sense aigua…Veure com la gent que fa un passeig, queda mirant aquesta situació…Be, sols es un espai de temps limitat i que veurem dintre de poc novament l’aigua mes neta i les barques amb la gent fent un tom per aquest llac tant representatiu i apreciat per als Barcelonins.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé