Poema : Quin Fred al Cor, Camarada

Quin fred, reïra de bet!,

quan bufa l ́airet de la matinada,

tallant com un ganivet de fulla

esmolada.

Doncs encara fa més fred

al parapet d ́avançada!

Quin fred en nit estelada

amb el cel cruel i net, quan hi ha glaçada

i cap llit no és prou estret ni té prou

flassada.

Quin fred al sòl, la paret

d ́oficina esbalandrada,

sense foc ni cigarret,

on hom treballa amb calfred

fins a la vesprada,

fins a la vesprada.Camarada,

si sota abric i barret

i amb bufanda ben nuada

oblides que al parapet d ́avançada

uns homes lluiten pel dret

de la terra amenaçada

i tens fred,

quin fred al cor, camarada!

 

Autor :  Pere Quart.

 

 

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

La vella i… bella, Tosca de Castellcir

Situada en la Vall del Marfà, front on esta l’ermita de Santa Maria de Marfà, a l’altra riba de la riera.Per anar hi, cal arribar des de la carretera de Castellterçol a Moià, abans de creuar el pont de La Fàbrega, on una pista forestal us portarà fins la important masia de Marfà.Allà cal baixar per un camí direcció a la riera i on trobareu un roure centenari abans de creuar la citada riera, agafareu un altra camí a la dreta, que passa just per les Fonts de Marfà, conjunt de 6 brocs d’aigua,  en ocasions  amagats per la vegetació.A partir d’aquí, a uns 20 metres mes a munt, hi trobareu un senderó a l’esquerra que baixa fins a tocar de la Riera, cal anar en compte de no caure.Aquest senderó ens portarà directament  a la Balma de La Tosca, on sota està aquesta abundant font, molt bonica per la petita vegetació que la rodeja.Cal destacar, que el conjunt esta format per La Balma amb la Font  i per la gran pedra Tosca.La Tosca,  des de fa molts anys ja no raja aigua.Per ho cal anar-hi a veure-la, per que en el seu interior i en la part del sostre d’aquesta gran roca tosca , s’ha format una immensitat de petites d’estalactites molt boniques.En els anys 50 del segle passat, es va dir que la Font de la Toca l’havien fet desaparèixer, en realitat era per que la gent no hi anés i el camí d’accés en el pas del temps es va tapar per dècades.Per ho, en l’actualitat una vegada recuperat el camí d’accés s’ha pogut constatar que encara esta present en aquets lloc la seva Font en un espai bonic i feréstec a la vegada !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font – Cisterna de can Trinitat a Montserrat

A Montserrat hi ha mes de 170 fonts o cisternes enregistrades, us vaig presentar el dia  7 de desembre de 2017 una d’aquestes fonts – cisterna, la que hi ha en l’ermita de Sant Benet; avui serà la Font – cisterna de can Trinitat ( Ermita).Seguireu des de l’ermita de Sant Benet pel camí que us portaria a l’ermita – refugi de Santa Cecilia, està senyalitzat per cartells i és el GR- 4 i PR -19, camí aquest que us ofereix unes bones vistes sobre el Monestir de Montserrat i el seu entorn.Arribareu, en un trencall on a l’esquerra un senderó ben marcat us aproximarà al que queda de can Trinitat. Allí cal pujar unes velles escales, i a la paret hi ha la Font – cisterna de can Trinitat.Es com una finestra, que en temps de bones pluges es pot emmagatzemar aigua de pluja, que podreu treure a l‘exterior amb una corda i un cubell o similar lligada a aquesta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre de l’aigua del carrer Industria de Lliça d’Amunt

Aquesta Torre d’Aigua, situada  en el carrer de la Industria de Lliça d’Amunt, es particular, pertany a una important fabrica, a fincada al poble des de fa molts anys.Destaca per la seva altura, el dipòsit es sosté sobre una base o plataforma rodona i amb quatre columnes de formigó.Hi ha una escala amb una barana de seguretat de ferro, que en cada nivell canvia de posició, en total son cinc nivells fins el dipòsit.Gràcies a la seva elevada posició, el dipòsit garanteix fer arribar l’aigua per igual a tot l’àmbit de la Fabrica. També, esta situada en un lloc  ben enjardinat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Avui destaquem : Les Fonts, Mines i Basses de Can Flor de Sant Cugat del Vallès

Can Flo o Flor de Sant Cugat del VallèsEstà situada en la pista – carretera que des de La Floresta (Sant Cugat del Vallès) porta a Les Planes o a la carretera de l’Arrabassada; era una masia amb molta aigua, te varies Fonts, Mines amb les seves Basses en algún cas. En l’actualitat la casa es troba en un estat total abandó.Podeu anar a veure el conjunt de les fonts i mines que us indico :

  • Font dels Avellaners, Gran conjunt format per la mina, la font i la gran bassa que acumula aigua que servia per regar, tot construït a base de totxo vist i part arrebossat. La mina, de notables dimensions, condueix l’aigua fins a l’entrada, a un costat de la qual hi ha el tub d’acer de la Font,“ que fa anys vaig col.locar amb la restauració de la Font, amb l’ajut del meu pare…”, i que dóna un bon raig d’aigua directament a una pica i aquesta a la gran bassa.Fes Fonts Fent Fonting  : informa que “ el 9 d’agost de 2016, la porta de la mina està tancada amb clau i no surt aigua a l’exterior i que la gran bassa està seca”.
  • Darrera mateix de la casa, trobareu una segona bassa que acostumava a acumular molta aigua.
  • Mina – Font de Can Flor o de Can Flo, és una construcció d’obra vista formada pel tub i la pica de sedimentació, la porta d’entrada i una mina d’arcada de mitja volta que s’endinsa sota els fonaments de la propia masia. Està situada a una paret lateral de la masia de Can Flor a tocar del camí.                                                 Menció especial :

Aquest article està dedica a la memória del meu pare, bon seguidor,  buscador i arranjador de Fonts Naturals :

                                              Domenec Solé i Bassa !

Gràcies a ell, vaig aconseguir localitzar moltes de les Fonts Naturals de Catalunya, que forment part l’Arxiu Fotografic : Rasola, amb mes de 40.000 diapositives i fotografíes

Text, informació de dades : Fes Fonts Fent Fonting i Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola. (any 2005) color.

 

Arbres : El Roure de la Tovella de Cànoves i Samalús

És un Roure destacable, situat front l’entrada de la granja ecologista de La Tovella, situat en el Municipi de Cànoves i Samalús.Un Roure alt, sa i ben plantat, amb salut per a molts anys mes…Ens agrada trobar arbres que no son declarats, ni catalogats, com a arbres monumentals, per ho, …si va per aquest camí, en uns quants anys mes,…sobre uns 50 o 100 mes… !Cal que es cuidi aquest Roure de tot mal. !

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc Central de Santa Perpetua de la Mogoda, amb una gran Bassa i un Pantalà

El Parc Central de Santa Perpetua de la Mogoda, va començar a prendre forma l’any 2007, i durant aquest últims anys s’ha aconseguit que sigui una realitat. On era un camp erm, ara es un Bassa amb diversos serveis, bar, restaurant, llocs per a jocs per infants, un embarcador  amb un Pantalà, activitats aquàtiques com un cable-wakeboard , vaixells infantils i un espai destinat als gossos.El Parc Central compta amb 6 espais ben diferenciats:

  • El Passeig dels Colors
  • El Camí de la Granja
  • El Passeig de la Ribera
  • La Bassa,
  • L’Anella
  • La Plaça de l’Amfiteatre.

    Les Aus al Parc Central

    I alhora un espai de coneixement amb l’aula municipal, els plafons informatius i els webs que l’expliquen des de l’educació ambiental, l’educació en mobilitat i l’educació cívica.Com a pulmó urbà, el parc Central és el centre geomètric d’un dels espais públics més gran de la comarca, unes 80 ha, que uneixen el Castell i els Horts de Mogoda amb el Castell i els camps de Can Taió. Suposa també un punt d’atracció i referent enllà del territori municipal amb la bassa de reg naturalitzada formant un nou hàbitat.Constitueix amb els equipaments de la granja Soldevila un espai d’alta qualitat urbana de gran atractivitat, gràcies al projecte de la Llei de Barris de Can Folguera, “De perifèria a Centre”.Finalment el parc Central és el més singulars i gran d’entre les 67 ha. de parcs urbans municipals en què compta Santa Perpètua de Mogoda.Disposa d’un ampli aparcament per a vehicles al costat mateix del Parc.Per a mes informació d’aquest gran parc, podeu consultar a una pagina Web de l’Ajuntament de Santa Perpetua de la Mogoda i que us indico a continuació :

http://www.staperpetua.cat/menu-principal/info-municipal/parc-central/la-bassa

Així mateix, en una pagina Web de la Diputació, podem conèixer mes tècnicament aquest nou parc :

https://www.diba.cat/web/mediambient/aula-del-parc-sta-perpetua

 

Dades : Ajuntament de Santa Perpetua de la Mogoda

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es un Pantalà ?

Si mirem al diccionari, veurem la seva descripció de Pantalà :

  • Embarcador edificat sobre columnes o pilars que s’endinsa lleugerament al mar.
  • Plataforma per on els vaixells carregats de cru i els seus derivats desembarquen o carreguen els productes que necessita o genera la indústria.
  • Moll bastit sobre pilons.
  • Moll de descàrrega de vaixells grans, com els petroliers, que no poden entrar en un port.

Així mateix, si en una gran Bassa artificial en terres a dins, hi ha un embarcador per a gent, se li pot dir o considerar-ho com un Pantalà.Tal com és el Pantalà del Parc Central de Santa Perpetua de Mogoda. Nota : Demà us presento aquest Parc i el seu Pantalà.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre de l’aigua de Sant Vicens del Horts

Aquesta Torre de l’aigua, està situada en el carrer d’Aragó número 4 de Sant Vicens dels Horts,  a peu mateix del carrer.És una Torre cilíndrica amb una porta d’accés metàl·lica, amb cinc finestres , una d’elles tapada.Al costat de la porta tenia una senzilla font, que ara tants sols queda l’estructura, un banc i unes escales que pujant al carrer de sobre, amb uns arbres.Deuria servir l’aigua a les cases que antigament tindria per les rodalies. Fa pocs anys que és va restaurar en la seva part de baix.

 

 

Text  i  Fotografies Ramon Solé (arxiu Rasola – any : 2009)

Una Font curiosa del “Negrito”, dins del Parc Central de Mataró

Vàrem iniciar aquesta nova temàtica, amb una Font curiosa dins del Parc Central de Mataró, concretament en la zona antiga; avui no deixem aquest Parc,  La Font del “Negrito”  esta situada en l’anella circular, la figura està sobre un sortidor on surt aigua en diferents brocs que van a parar a una bassa rodona.La figura del “Negrito” és el record a una època de la història de Catalunya en que hi ha havia una relació amb el comerç amb Amèrica, les colonitzacions i els criolls van establir el ric comerç entre Catalunya i Amèrica, la figura del “Negrito” representa aquesta població indígena d’Amèrica.L’escultura situada al Parc Central, no és l’original, és una reproducció, ja que l’original està al Museu de Mataró.Els gegants de Mataró,  la van convertir com un dels símbols de la ciutat, va sortir per primera vegada com a gegant de cartro-fusta, en el dia de Sant Jordi del 2003, figura creada per Sr. Lluís Torner.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé