Arxiu de la categoria: Cultura ambiental

Que es una Dansa de Natura ?

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Fa unes setmanes,  ja m’he referit a Biotopnatura, donant a conèixer  que és el bany de bosc i el projecte dels Drets dels Arbres.

Avui, faré menció d’un dels diversos serveis que ofereix al públic, en aquest cas,  La Dansa de Natura, però…

Que és la Dansa de Natura ?

És el moviment corporal per connectar amb els 5 elements, aigua, terra, aire, foc i èter, i amb el nostre cos. El cos és el mirall de la nostra vida, i en ell anem acumulant tota la nostra historia. Treballar el nostre cos és un treball que va molt més enllà del nostre límit corporal. Si a mes aquest moviment el fem al bosc, ens apropiem dels grans beneficis de la natura.

Viure experiències a través del moviment, compartir i posar consciència a la nostra estructura oferint noves formes d’entendre l’expressió corporal des de la connexió amb un mateix, els altres, l’entorn i els elements (terra, aigua, foc, aire i èter). Explorar, descobrir i crear des de la natura a través de la dansa, el Ioga, el massatge, el silenci, el ressò, el contact improvisació, la dansa-escalada, el moviment autèntic… la consciència.

Movent a la natura és un taller repartit en 5 mòduls, que es pot fer en diferents moments (abril, maig i juny), o concentrar-los en diferents parts d’una mateixa sessió. En aquestes sessions descobrirem el nostre cos i la nostra creativitat mitjançant els elements: Terra, Aigua, Foc, Aire i Èter. Descobrirem La nostra essència i igual jugarem amb ella a través del moviment i la natura. Compartirem connectant-nos amb nosaltres i amb els altres. El moviment ens permet d’expressar i la natura ens ofereix l’acompanyament i la inspiració.

La Terra ens guiarà per prendre consciència de la nostra estructura (sistema ossi), del nostre arrelament (peus, cames i pelvis) i de les nostres necessitats bàsiques (l’instint per sobreviure).

Per aprofundir en l’element terra al taller treballarem la tècnica Contact Improvisació, on es realitza un treball important de centre corporal en relació a la terra, a l’altra persona o element natural. Una dansa en parella que cal estar atent ronant i Rebent per no trencar el moviment, la fluïdesa.

L’Aigua ens portarà a ser conscients de les nostres emocions (sistema digestiu, part abdominal de el cos), el fluir de la nostra qualitat de moviment (fluids corporals), dinamisme del donar i rebre (els sentiments). Per observar l’element aigua utilitzarem la tècnica del Moviment Autèntic, Deixant que el cos s’expressi lliurement com a canal per a les emocions sense ser guiades des de l’exterior i sempre acompanyades d’una mirada neutra.

El Foc ens activarà i dinamitzarà (sistema muscular) per treure la part interna de la personalitat (part alta de el tors, braços i mans) i descobrir la nostra capacitat d’acció (ego). El foc es treballa amb la tècnica Dansa-Escalada, construint la nostra confiança aconseguint moviments físics i mentals fora de la nostra zona de confort.

L’Aire recull els aspectes de coneixement, pensament, comprensió (sistema nerviós) i amb aquest element prendrem consciència dels sentits (part superior del cos) i La nostra aptitud comunicativa (els nostres pensaments). La meditació ens ajudarà a connectar amb el nostre aire mitjançant exercicis que faran fluir els nostres pensaments sense haver de ser l’actiu més important en nosaltres. Trobar un estat de buit i amplitud, un aquí i ara sense filtres mentals.

L’Èter és l’element que dóna espai a que els altres s’expressin (la cavitat de la pelvis, de l’abdomen (diafragma), tracte respiratori, boca, nas i orelles). Representa la consciència, el Coneixement interior i la pau. Amb l’èter connectarem amb el Massatge Tailandès oferint al nostra cos el temps per estirar-se i ampliar-se, per donar millor mobilitat a les articulacions, més flexibilitat a la musculatura i més fluïdesa als nostres fluids corporals (sang, limfa, mucoses …) treballant des de les fàscies.

Si us atreu aquest tema, no dubteu pas demaneu mes informació a :

info@biotopnatura.com

Serà una nova experiència que ens dona la Natura !

 

Recull de la informació : Biotopnatura

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i Biotopnatura

Les dones i els molins del Riu Sec al s. X.

Publicat el per
Respon

Avui us presento tres articles

Riu Sec – Montflorit_-Cerdanyola del Vallès

Guifré Borrell (874-911), fill de Guifré el Pilós, concedeix a 904 privilegis al monestir de Sant Cugat d’acord amb Teuderic, bisbe de Barcelona entre 904 i 937 i procedent de Vic.[1] Així se’ns presenta la “generositat” dels nobles i la tasca repobladora dels monestirs, però la història basada en els documents escrits que ells mateixos controlaven, no és com ens l’han explicat. Per a fer-nos una idea hem d’anar a allò tant petit que no van parar atenció, allò que era necessari consignar: les propietats, els llocs, les dates, els noms.

Anem a la zona de “Palatio Auzido” (actual Ripollet) per on passa el “riu Sec” que no era tan sec, especialment en temps de pluja, una zona on la gent treballava fent molins hidràulics per canalitzar l’aigua. Un riu que ha estat en temps recents molt maltractat per la contaminació i, actualment, millorat.

Amb la història de Na Chixilo[2] explicaven que sovint un potent: monestir, noble… deixava una terra a canvi de que es fessin obres i els hi retornessin la meitat de la propietat amb les millores que hi havien fet, donant a canvi una altra terra per a continuar la tasca, que feia, com veiem, el poble ras, sovint dones. Ho anem veient contínuament en les transaccions dobles que es fan en aquesta zona a final del segle X, en relació al monestir de Sant Cugat.

Una d’aquestes dobles transaccions la fan Teudat i la seva esposa Lívul amb el monestir de Sant Cugat. Al 973 permuten les parts que tenen junt al molí de “Palatio Auzido”, tot el que té allí Sant Cugat que va ser de Sesesmund, difunt, d’Ermengarda i de Guitard fins el riu Ripoll, per una terra del monestir. Sembla que donen a Sant Cugat els trossos que han millorat (que té Sant Cugat però eren d’una altra gent) rebent, a canvi, una altra terra. Al 982 trobem una donació a Sant Cugat d’aquesta mateixa parella[3].

Hem trobat un llistat dels molins que surten al Cartulari de Sant Cugat, amb aquest llistat que Pere roca va fer al 1990 molts d’ells a aquesta zona, podem seguir aquestes referències, però cal tenir en compte que en molts casos no es citen les dones ni es troben relacions[4].

Al 987, per una permuta de terra i molins que fa Garsinda “Bonamoça” amb el mateix monestir i al mateix lloc, sabem que Teudart ja era difunt, potser degut a la ràtzia d’Almansor. És el mateix patró que veiem amb el germà de Chixilo, Gigila, que fa una donació i, tot seguit, una permuta amb Sant Cugat en 983 i del que, ja difunt a causa de la ràtzia (d’aquest sí que ho sabem), serà la seva germana qui continuï les obres[5].

Un altre personatge que fa aquestes dobles transaccions al 983, Ellemar, també devia morir al 985, perquè al 987 és el seu fill Ató qui dóna a S. Cugat tot el que tenia el seu pare als Gorgs i al riu Sec que limitava amb terra de Seniofred, levita, “on té les sues sitges, junt a la cisterna” i amb terra de, entre d’altres, Sanla faber, constructor, segurament el pare de na Chixilo[6].

Pierre Bonnassie[7] diu que els que fan les transaccions no necessàriament viuen al lloc, però sí els que es mencionen als límits. Són aquests noms dels probables habitants, els que van configurant les relacions que trobem en la conjunció dels noms, dates, fets i llocs, distingit identitats de diferents persones amb el mateix nom, però també identificant els que utilitzen indistintament nom i renom o són consignats als documents amb diferències grafies.

Un Seniofred és el que va morir al 985, on trobàvem, als límits, la Chixilo filla de Sanla faber, i un altre és el que ven les propietats dels pares i germans, tots morts a conseqüència de la ràtzia de 985, on trobem, als límits, tres dones: Durabile, els molinars d’Ermengada i Teudeverga a qui ja havien trobat a la primera permuta de Teudat i Lívul. També anem trobant a Durabile i a Ermenganda, però aquest últim és un nom força comú i no podem dir quina o quines eren les identitats que hi ha darrera del nom[8].

Quines conclusions podem treure d’aquest petit estudi?

Primer de tot és que l’immens i astorador treball, d’aquells, com de tots els temps, l’han fet els homes i les dones del poble ras, no els potents. Que aquells homes i aquelles dones eren també qui feien les planificacions de les feines.

Segon, que el relatiu aixopluc que proporcionava un monestir en un temps incert i violent, generava també una violència estructural davant el petit propietari i, especialment, dels treballadors.

Tercer i motiu principal del meu treball, cal posar de relleu el que és una evidència als documents de dret dels segles IX-X i principis del XI però de la que no s’ha deixat constància, el paper de les dones en les feines, la seva planificació i les transaccions econòmiques de l’època a la Catalunya Nord i als llocs de frontera.

Riu Sec al pas per Cerdanyola del Vallès

 

Escrit per Àngels García-Carpintero, L’H, maig-2020

Fotografies : Ramon Solé

( Des del Blog, vull agrair a l’Àngels, aquest treball propi, que ens ha facilitat  poder conèixer la importància de les Dones en el segle X. )

Viatjant al nostre passat en temps de confinament.

 

[1] Feliu i Montfort, Gaspar (1971). “El dominio territorial de la sede de Barcelona: 800-1010”. Tesis. U.B. vol II, docs. 4 i 5

[2] Na Chixilo, finals segle X. Les dones i la canalització de l’aigua a la Catalunya de l’alta Edat Mitjana. Histories desde Bellvitge. Les dones i l’aigua. WordPress.

[3] Mn. Mas, J. (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat, vol. IV, n, LXXXIX (973) i CXXXVI (982)

[4] Roca, P. (1990) Referències a molins en el Cartulari de Sant Cugat. 202958-Text de l’article-280542-1-10-20101125

[5] Mn. Mas, oc, vol. IV, n. CLXVIV

[6] Ibídem, n. CXLI, CXLII (983) i CLXXVII (987)

[7] Bonnassie, Pierre (1964) “Une familia de la campagne barcelonaise et ses activités économiques aux alentours de l’an mil”. Annales du Midi.

[8] Mn. Mas, oc, vol. VI, n. MCCXL (Testament de Seniofred de 987) i vol IV, n. CLXXXIX (Venda d’un altre Seniofred de 988)

Dones i aigua – Històries de dones de l’entorn de Barcelona i la seva relació amb l’aigua.

Publicat el per
Respon

Avui us passo dos articles 

Na Chixilo, finals segle X.

Les dones i la canalització de l’aigua a la Catalunya de l’alta Edat Mitjana.

Na Chixilo. Una família de constructors de molins

Imatge – Monestir de Sant Cugat del Vallès

En 987, els marmessors testamentaris d’un tal Seniofred donen al monestir de Sant Cugat del Vallés uns alous situats als voltants del territori de Montem Chantanello (Montcada), proper al torrent de Tapioles que desemboca al Besós, al peu del turó de Sant Joan, límit entre Barcelona i Montcada.

Als límits d’aquest alou trobem el torrent de Aquaria Antigua en terra de Chixilo, filla de Sanla. A més de Chixilo trobem a les afrontacions a Recosind i a Salomon, noms gòtics i bíblics populars al segle X a les nostres terres[i].

L’Aquaria Antigua sembla fer referència a l’antiga conducció romana que portava aigua a la ciutat i que més endavant seria anomenada “Rec Comtal”, ho explica molt bé el professor Magí Travesset a “l’origen del rec comtal i dels subministrament d’aigua a la Barcelona de l’època romana”[ii].

Però nosaltres volem parlar d’una dona propietària d’una terra per on passa un torrent: na Chixilo[iii], filla de Sanla. Podem saber alguna cosa més d’ella?

El nom de Chixilo és molt freqüent entre les dones de l’alta edat mitjana a la part nord de Catalunya i el trobem en diferents versions escrites: Quixilo, Quintilo, Quixol, Cixilane…, variacions força freqüents en una època en que la llengua oral anava fent un procés diferent al llatí dels documents transcrits.

Sabem que era filla de Sanla, un nom que tornem a veure, amb l’afegit de “faber”, en una donació que fa una altra dona, Na Ermengodo, a St. Cugat l’any 988[iv], Sanla faber era un constructor, un artesà, probablement dels molins i regs que canalitzaven l’aigua dels rius i torrents, irrigant una terra que s’anava fent apta pel conreu i la pastura.

Els historiadors expliquen que sovint un potent: monestir, noble… deixava una terra a canvi de que els que l’ocupessin fessin obres i els hi retornessin la meitat de la propietat amb les millores que hi havien fet. Quixilo, dona, podria participar d’aquestes feines així com podia fer ús dels seus bens, ja que la llei gòtica considerava les dones com a parts importants dels clans familiars.

Imatge -Aqüeducte roma que portava aigua a Barcino (Barcelona)

Trobem una Quixilo al 990 donant a Sant Cugat l’herència del seu germà Gigila, mort durant l’assalt d’Almansor, probablement com el Seniofred del testament de 987. Uns mesos després aquesta Quixilo, amb la seva filla Cusca, ven mig molí a Sant Cugat per dotze sous i dona l’altra meitat en memòria de la seva filla difunta Ermetruit. A les afrontacions trobem a Sanla i hereus[v], tot i que aquesta dada, per sí mateixa, no diu res, és un indici a afegir.

El que fa probable que aquesta Quixilo sigui la mateixa que la dels límits del testament de Seniofred de 987 és el fet de pertànyer a una família de constructors, doncs el seu germà Gigila, sembla guanyar-se la vida de la mateixa manera, ja que, en 983, donava a St. Cugat “molinares cum suis capud aquis, et suos regos et subtus regos, et illorum discursis el insulas et gleres, et quantum habeo ego de ipso molino…”, a la zona del Ripollet, permutant, pocs després, terres amb el mateix monestir[vi], potser per a seguir construint.

Fins el 985 en que tot es va capgirar.

Imatge – Torrent de Tapioles (Barcelona)

 

Escrit per Àngels García-Carpintero, L’H, maig-2020

Fotografies : Ramon Solé

( Des del Blog, vull agrair a l’Àngels, aquest treball propi, que ens ha facilitat  poder conèixer la importància de les Dones en el segle X. )

 

[i] Mn. Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat, vol. VI, n. MCCXL 

[ii]Travesset i Queraltó, Magí. «La Maquinista Terrestre i Marítima: de la seva fundació a la transició democràtica». Finestrelles, [en línia], 2000, Núm.13, p. 41-71 https://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214581 [Consulta: 5-05-2020].

[iii] És freqüent que els noms gòtics de dona acabin en –o, mentre que els d’home ho fan en -a

[iv] Mas, oc, CSC, vol. IV, CLXXIX

[v] Ibídem, CCXIII i CCXXIV

[vi] Ibídem, CXXXIX i CXL

 

La Pandèmia coneguda com La Grip Espanyola

Publicat el per
Respon

Avui us passo dos articles

La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment severa, que va causar la mort d’entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.

Mentre que la pandèmia de pesta negra que va tenir lloc en el segle XIV, va matar més de 25 milions de persones en cinc anys, la grip de 1918-1919 va matar la mateixa o major quantitat d’individus en poc més d’onze mesos.

Es calcula que infectà un terç de la població mundial i que tingué una taxa de letalitat general superior al 2,5%, altíssima si es compara amb el 0,1% produït per les pandèmies estacionals de grip.

Es creu que el virus es va originar a conseqüència de diversos fenòmens de recombinació entre virus humans, porcins i aviars ocorreguts durant els anys previs a la pandèmia.

La primera referència al caràcter epidèmic de la grip a la premsa mèdica espanyola aparegué el dia 1 de juny de 1918 a un article titulat “La epidemia reinante”.

El virus es va estendre entre els soldats americans i posteriorment a Europa durant la Primera Guerra Mundial. A França, Espanya, Itàlia i Alemanya va arribar entre l’abril i el maig de 1918; el juny a la Gran Bretanya i després a Rússia,

va arribar al nord d’Àfrica al maig del 1918 i des d’allà fins a l’Índia, la Xina, Nova Zelanda i Filipines el juny de 1918.

Hi va haver tres onades, de març al juliol de 1918, del setembre al desembre de 1918 i del febrer a l’abril de 1919, essent la segona la més virulenta.

Es calcula que a Barcelona hi va haver uns 150.000 afectats.La documentació municipal conservada és escassa i fragmentària, fent difícil avaluar l’impacte de les mesures de sanitat pública adoptades a la ciutat.

La contribució més sistemàtica de la medicina barcelonina a l’estudi de la grip de 1918-19 fou la del catedràtic d’Higiene jubilat Rafael Rodríguez Méndez (1845-1919),

amb el títol “Algunos datos relativos a la gripe”, publicà diverses pàgines a cada número de la Gaceta Médica Catalana, revista de la seva propietat i direcció, entre el 15 de febrer i el 30 de novembre de 1919.

L’impacte demogràfic de la pandèmia fou tan important que l’any 1918 el creixement natural de la població barcelonina i espanyola, és a dir, la diferència entre els nascuts i els difunts, es va negativitzar.

A Madrid, ciutat que no va ser una de les més afectades per la pandèmia a l’Estat espanyol, al llarg d’un període de quasi 20 mesos es registraren unes 6.500 morts en excés (valor estadístic representatiu del desplaçament a l’alça de l’índex de mortalitat previsible en una població durant un interval de temps determinat), 2.500 d’elles entre desembre de 1919 i gener de 1920, més d’un any després dels primers brots de grip.

De forma aproximada i obviant els problemes generats per la disparitat diagnòstica, es calcula que la grip causà la mort d’un 0,5% dels habitants de la Vall d’Aran i d’un 2,58% dels de Sant Cugat del Vallès.

Us passo un interessant article aparegut a vilaweb.cat :

https://www.vilaweb.cat/noticies/les-llicons-de-la-pandemia-grip-espanyola-del-1918/

Us passo una imatge curiosa de mascareta per dies de pluja,

A cuidar-vos tots… esteu-vos a casa i si sortiu, ja sabeu : Mascareta !.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Internet ( corresponent a diversos països i fotògrafs de l’època)

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Dia Mundial de les Aus Migratòries

Publicat el per
Respon

El 2006, les Nacions Unides van establir Dia mundial de les aus migratòries.

Una cigüeñuela con sus crías en el Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)

L’esdeveniment va ser fundat en el marc de l’Acord sobre la conservació dels ocells aquàtics migratoris afroeurasiàtics per aixecar conscienciació de les connexions migratòries entre regions del globus.

Els esdeveniments d’aquest dia se celebren en mes de 118 nacions.

Un charrancito en vuelo en Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)

Cada any, les Nacions Unides anuncia un tema d’unió pels esdeveniments oficials.

Dia Mundial de les Aus Migratòries, te un gran programa d’activitats per fomentar la conservació a nivell mundial d’aquestes espècies d’ocells i dels seus hàbitats.

Cada any la gent de tot el món prenen mesures i organitzar esdeveniments públics com ara festivals d’aus, programes d’educació, exposicions i excursions d’observació d’aus per celebrar WMBD.

Totes aquestes activitats també es poden dur a terme en qualsevol moment de l’any, ja que els països o regions d’observació del pic de les migracions en diferents moments, però el dia principal de les celebracions internacionals és del 10 de maig.

Us passo dades sobre els Ocells Migradors a nivell mundial :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ocell_migrador

Un estudi sobre “ La Migración de Aves” :

http://www.internatura.org/estudios/migracio.html

Una garza imperial en la reserva natural del Delta del Llobregat (Barcelona)

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies d’Aus : Tito Garcia

Els Drets dels Arbres un nou projecte de Biotopnatura

Publicat el per
3

Al fer l’article de fa uns dies sobre “Banys de Bosc “, em vaig assabentar  de la campanya “Els Drets dels arbres”, que esta en fase inicial i és un envejós i important projecte de Biotopnatura.

Des de l’inici d’aquest Blog, he cregut que una part destacada en fer difusió a traves dels articles que presento, són bona part  “L’Arbre i el Bosc”,

són una importància preferent per poder donar-vos a conèixer.

Estem acostumats a veure a traves d’internet i sobre tot en els blogs, fotografies magnífiques, ven calorejades amb una bellesa que crec que fins i tot molta gent fa una rivalitat a veure quina es la mes…”maca”.

Però la realitat és un altre, em pregunto :

  • La protecció d’un arbre es l’adequada?
  • La protecció d’un arbre monumental, es la correcta?
  • Las tales dels arbres en els boscos, són realment correctes i delimitades?
  • Els arbres en les ciutat, situats en els carrers, parcs i jardins, estan ven cuidats i protegits ?
  • Perquè, tants incendis forestals, les mesures són suficients?

Be, podríem seguir amb una llista prou llarga de preguntes…

El cicle d’un arbres, és igual al del ser humà, en el seu cas neix espontàniament o plantat, es desenvolupa, passa a ser jove, adult i vell, fins la seva mort, però te els seus Drets?

Tothom, respecta als Arbres ?, des del propietari d’una finca, les administracions, cadascú en el seu terreny ho fan…?

Us vull passar l’escrit de presentació d’aquest projecte que esta elaborant Biotopnatura,

perquè tingueu constància que hi ha gent que es preocupa per que els Arbres puguin tindre uns Drets :

“… Des de Biotopnatura entenem l’arbre com la unitat primària de conservació de la natura. Els arbres son l’expressió bàsica d’un bosc i un bosc el paraigües que sustenta la resta de vida, i que per tant és revela indispensable per la salut planetària. Ha arribat el moment de trobar un eix denominador comú que simbolitzi tota la conservació.

L’arbre, i el món vegetal en general, varen permetre la vida en aquest planeta i encara avui dia ens fan possible la vida tal i com la coneixem ara. Ens donen aliment, materials per construir i moltes coses més, però sobre tot, el que ens donen és aire. Aquest motiu ens sembla suficient per voler lluitar pels seus drets i el seu benestar.

Necessitem ajuda i col·laboració, ja que és un projecte difícil i de gran envergadura. Necessitem finançament, algun advocat que s’involucri, i persones amb iniciatives i ganes de treballar.

Si esteu interessats contacteu a : info@biotopnatura.com”

Per a mes dades podeu accedir a la seva Web, en aquest enllaç :

https://www.biotopnatura.com/mon-vegetal/ allí podreu saber mes del Drets dels Arbres.!

Us presento el Logo d’aquesta campanya,

 

Recull de dades : Biotopnatura

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és un Bany de Bosc … ?

Publicat el per
1

Com cada dissabte us presento dos articles

El dia 23 de desembre de 2018, us vaig fer un article d’un circuit lliure al Municipi de Sant Antoni de Vilamajor,  perquè cadascú pogués sense guia, però seguin el plafons on hi ha les explicacions, poder fer un Bany de Bosc.

Però realment sabem que es un Bany de Bosc ? Dit simplement així, no crec que us podeu fer una idea massa clara.

Jo personalment, no us ho podria descriure, i si ho fes a lo millor entraria en una explicació en que us podria confondre més.

Per aquest motiu, he volgut contactar amb la persona que te molta experiència a Catalunya en aquest tema, Isabel Verdaguer,

Isabel, vinculada a la natura molt jove i gràcies als seu pares, va observar la forma de comunicar, sentir i els beneficis que tenia el món vegetal i per acabar finalment fent un apropament mes terapèutic i donant a terme la pràctica del Bany de Bosc.

És guia de boscos terapèutics, cada any fa nombrosos Banys de Bosc per arreu de Catalunya a Grups de Gent interessada i també a fora en altres Comunitats.

Tenim tres preguntes fonamentals que volem fer :

Que és el Banys de Bosc?

  • El .Shinrin-yoku = Bany de Bosc=Forest Therapy.
  • El Bany de Bosc és una teràpia natural no intrusiva originalment desenvolupada al Japó per millorar la salut i el benestar de les persones.

https://www.banydebosc.com/bany-de-bosc-que-es/

Quins Beneficis té ?

  • El Bany de Bosc es fa en petits grups acompanyats d’un guia que te’ns ajuda a desconnectar d’un estat alterat i a connectar-nos a un estat d’equilibri, potenciant la tranquil·litat, el benestar i la vitalitat.

https://www.banydebosc.com/beneficis/

Qui ho pot fer ?

  • El Bany de Bosc es apte i està recomanat per a totes les persones: adults, nens, gent gran i altres col·lectius que requereixin una atenció especial. El Bany de Bosc s’adapta a cada col·lectiu en particular.

Isabel Verdaguer, és la fundadora de Biotop Natura, està format per un grup de professionals de diferents sectors que tenen alguna cosa en comú.

Aquesta cosa es la NATURA, i tenen un propòsit que es apropar-te-la des d’una altra mirada.

Podeu veure mes dades, com activitats realitzades o per realitzar, projectes, a la seva Web que us adjunto :

www.banydebosc.com

En cas que esteu interessats/des  en voler fer un Banys de Bosc podeu demanar informació a :

info@biotopnatura.com

 

Recull de informació : Biotop Natura

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Que són les construccions de Pedra Seca ? 1ª Part #

Publicat el per
1

Alguna vegada heu sentit parlar de la Pedra Seca a una persona gran?  segurament que si, per tant , avui veureu quines són les construccions que es feien de Pedra Seca.Les construccions de Pedra Seca són aquelles en les quals la pedra s’usa com element principal i unic per portar a terme una petita obra; la pedra és treta del la mateixa zona on s’anava a construir ;en general  en el  camp o muntanya, la construcció era rústica i senzilla, però molt forta que en el pas dels anys aguanta sense a penes fer-hi manteniment en molts casos.Les construccions s’aixequen muntant pedra sobre pedra, sense utilitzar cap tipus d’element d’unió.

Casa de vinya de Pedra Seca

Eren i son molt utilitzades en Tarragona, part de Lleida i el Pais Valencia.

Mur de Pedra Seca

Us passo un llistat d’on podreu veure que es construïa antigament :

  • Per la construcció de murs, tanques d’una finca, tancats per bestiar, arneres, corrals o corts, en balmes.
  • Per la construcció de pous , sínies o sénies, fonts de mina, cisternes, basses, abeuradors
  • Per fer elements de drenatge, com a torrents, pont, aljub, rescloses o preses, canalitzacions.

Font de Pedra Seca

Us passo mes informació sobre la Pedra Seca :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Paret_seca

Bassa de Pedra Seca

També, us passo un treball realitzat molt ven exposat, l’autor es Jaume Plans Maestra , amb el Títol: Arquitectura Tradicional en pedra seca: el patrimoni immoble de la comarca del Bages , podeu accedir amb l’enllaç que us indico :

http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/1179/1/37973tfc.pdf

Pou de Pedra Seca

Es important que aquests elements patrimonials com són la Pedra Seca, ens cal poder disposar de medis i eines regulats, que  permetin  en el municipis, millorar la seva protecció i  preservació i que no caiguin en l’oblit.

Font de les Branques, feta amb Pedra Seca

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia, i altres fons

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé