Arbres – Els Pins del Parc de la Pineda de Cerdanyola del Vallès

Avui us presento dos articles

Els Pins del Parc de la Pineda, estant situats entre la Ronda de Cerdanyola, el carrer de la Pineda i el carrer de Sorolla de Cerdanyola del Vallès.De fet aquest parc, te una forma triangular, es caracteritza pels seus antics  pins, que son molt allargats d’alçada.A principi del segle passat aquesta pineda formava part de la part baixa de la muntanya del Turonet, actual és un parc.En aquella època, era una zona despoblada, no hi havien grans blocs com ara, era terreny agrícola i forestal, amb cases baixes.Amb els anys, malauradament, s’ha talat algun d’ells, i a la vegada s’han plantat arbres de noves especies, creant així un parc per la gent de Cerdanyola del Vallès.També és coneix com a el Parc de les Fontetes.En aquest terrenys havia hagut la Font de Les Fontetes, amb el seu Berenador.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès

 

La Font de la plaça de Josep Umbert Ventura de Sant Feliu de Codines

La plaça de Josep Umbert Ventura és la principal plaça de Sant Feliu de Codines,  on hi ha l’Ajuntament i on també, s’hi celebren la majoria de festes, fires i activitats lúdiques, una d’elles es el mercat setmanal.Es una font que esta en un costat de la Plaça de Josep Umbert Ventura, que dona al carrer de Joan Maragall. ( Front mateix del nou edifici de l’Ajuntament).Amb dues aixetes reguladores, que l’aigua cau a una única pica.Al costat de la mateixa font, forma com dos petits seients; de munt seu uns figures metàl·liques en posició de ball.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 26 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat varies imatges, com a objectius Curiosos, de gent que esta sempre al carrer …  :

  • La Banda de música de Centelles
  • Un home pensatiu a Canovelles
  • Un noi amb l’ordinador fent deures a Canovelles
  • Una noia esperant el Bus, llegint a Canovelles
  • Un nen assentat tocant l’aigua amb una ma, d’una bassa seca a Canovelles
  • Un grup d’avis prenen el sol i explicant batalletes a una nena a Les Franqueses del Vallès

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’home sobre la natura ? Una baixada al Salt de Sallent de Rupit…

El Salt de Sallent  de Rupit, és el salt d’aigua amb major caiguda vertical de Catalunya, amb una caiguda lliure d’uns 115 metres.Sant Privat d’en Bas, a la GarrotxaEn època de fortes pluges causa una gran impressió, pel gran cabal d’aigua que cau a la gorga creada a la seva base per l’erosió de l’aigua sobre la pedra durant milers d’anys.L’aigua prové de la riera de Rupit, que és un afluent del riu Ter pel seu costat esquerre, que neix d’un conjunt de fonts i torrents originats a les rodalies de la serra de Collsacabra.El passat dilluns de Pasqua en el Salt de Sallent és va viure una baixada a traves de Ràpel de 30+30+50, realitzada per part del Director de URIANGUIES, Oriol-Ramon Solé, on ell sol va demostrar que l’home és a vegades… sobre la natura… sense menysprear  a el Salt de Sallent.Amb tot moment  va tindre el recolzament de l’equip que forma part de URIANGUIES, i que ens ha facilitat les fotografies que us presento.Oriol-Ramon Solé, una vegada realitzat el Rapel, va manifestar que es deu de tindre un gran respecta,  com en el cas del Salt de Sallent i amb altres llocs similars, cal tenir experiència i assegurar-se en tot moment de cada pas que es fa, per no patir una equivocació que podria causar una situació fatal.Us passo informació de URIANGUIES :

  • L’objectiu de URIANGUIES, és aconseguir que els nostres clients gaudeixin de la muntanya i de totes les seves activitats, d’una manera segura i professional de muntanya i barrancs a Barcelona i Vallès Occidental), organitzarem tot tipus d’activitats d’aventura; barranquisme, senderisme, travesses, raquetes de neu, cursos i formacions, i molt més.
  • També, és aconseguir que els nostres abonats gaudeixin de la muntanya i de totes les seves activitats de forma segura i professional.

Us passo l’enllaç a Instagram de URIANGUIES

https://www.instagram.com/urianguies/

Podeu consultar dades per participar en les activitats a :

https://www.urianguies.com/newpage

Nota : Al municipi de Sant Privat d’en Bas, a la Garrotxa, hi ha el Sallent de Gurn, també anomenat  Salt  de  Sallent  d’Olot, que no hi ha que confondre amb el Salt de Sallent de Rupit.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Avui dia de Sant Jordi, la seva Llegenda

Avui diada de Sant Jordi, us he preparat tres articles

Us l’explico …

“ Que per les terres de Montblanc hi vivia un drac ferotge que tenia aterrida tota la població de la comarca.

El drac terrible feia anys que devorava persones i ramats sencers de bestiar i ningú podia viure tranquil.

Un dia el rei va decidir buscar una solució al problema: per poder portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va decidir que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i així la resta dels vilatans podrien viure tranquils, almenys aquella jornada.

La sort va voler que la primera víctima en sacrifici fos la filla del rei. La jove i bella princesa va entrar en desconsol, però també tot el poble que l’estimava i l’adorava i que va demanar clemència al pare de la noia.

Però el rei, fidel a les seves decisions, va acceptar el que l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar la seva estimada filla cap a la cova del drac per al seu sacrifici.

Però de sobte, muntat en un cavall blanc, va aparèixer un cavaller. El seu nom era Jordi i venia a salvar la princesa i tota la població de Montblanc.

Va lluitar de la manera més heroica i valenta contra el drac i, finalment, va aconseguir travessar-lo amb la seva llarga llança.

D’aquesta manera el cavaller no només va vèncer el drac i va alliberar tota la població d’aquell horror, sinó que també va salvar  la princesa d’una mort segura.

La Llegenda també explica que, de la sang que en brollà, en sorgí un preciós roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai.

Tot seguit, el cavaller en tallà una i l’oferí a la princesa. “

 

 

Aquesta bonica llegenda de Sant Jordi, ha sigut adaptada gràcies a la nostra col·laboradora, Joaquima Pellicer i Solà

Fotografies: Ramon Solé – Arxiu Rasola

Cervesa Sant Jordi de Cardedeu

Avui diada de Sant Jordi, us he preparat tres articles

La Fàbrica de la Cervesa Sant Jordi , esta situada en el carrer del Montseny, 1 del Municipi de Cardedeu.Es una cervesa artesana en el marc d’un projecte de recuperació d’un antic magatzem industrial modernista, el magatzem de Cal Peó (Joaquim Manuel Raspall, 1910), on es comercialitzava gra, pinso i cereal.

L’objectiu principal va ser recuperar la seva essència, després de cinc generacions des de la seva creació, el cereal torna a ser la matèria primera.En el seu Blog i Facebook podeu llegir :

“ Us convidem que vingueu a conèixer-ho, realitzem diverses activitats, visites guiades concertades i cada diumenge d’11-14h tenim obert al públic per venir a degustar les nostres cerveses al mateix lloc on les elaborem, en un entorn modernista privilegiat.”

Nota : Aquest Blog, no forma part de l’empresa Cervesa Sant Jordi de Cardedeu, sols fem divulgació.

 

 

Recull de dades : Cervesa Sant Jordi de Cardedeu

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies :  Cervesa Sant Jordi i Ramon Solé

Avui, diada de Sant Jordi !

Avui diada de Sant Jordi, us he preparat tres articles

El culte a Sant Jordi es va estendre ràpidament per tot l’Orient i es va fixar la data de celebració el 23 d’abril. El fet que la data escaigués a la primavera i el significat del seu nom, va fer que Sant Jordi fos el protector de les collites.Us passo la seva historia :

  • A Catalunya es remunta el seu culte al segle X. A l’any 1022, l’abat Oliva va erigir un altar a Ripoll en honor seu.
  • L’extensió del culte a Sant Jordi arreu d’Europa es va produir a partir del segle XI amb les Creuades, doncs el sant era invocat pels guerrers en la seva lluita contra els musulmans per recuperar Terra Santa.
  • El fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers es deu a l’ajut que va donar el sant al Rei Pere I a l’any 1094, quan aquest va guanyar una batalla contra els sarraïns després que hagués invocat al sant. Com a mostra d’agraïment el va anomenar patró de la cavalleria i també de la noblesa catalana.
  • A partir del segle XIII, els reis catalans van mostrar-li gran devoció.
  • A l’any 1202, Pere el Catòlic va autoritzar la creació de l’Ordre de Sant Jordi d’Alfama, que venerava Sant Jordi i lluïen la seva bandera a Catalunya i Europa.
  • Al segle XV ja es celebrava la festa de Sant Jordi al Palau de la Generalitat coincidint amb la fira de les roses que es feia al pati.
  • Sant Jordi és patró de Catalunya des de principis del segle XIX.
  • Jordi significa pagès, en grec.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Diada_de_Sant_Jordi

i a :

https://www.elnacional.cat/ca/cultura/sant-jordi-explicat-estrangers_260238_102.html

Us passo imatges de Sant Jordi, en fonts, rajoles, estàtues, d ‘arreu de Catalunya.

Tossa de Mar

Palau de la Generalitat

Vilassar de Dalt

La Llegenda de Sant Jordi a Catalunya

Font de Sant Jordi de Sant Celoni

Font de Sant Jordi de Sant Celoni

 

 

Recull de dades gràcies a Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Font de la plaça de l’Església de Sant Feliu de Codines

La Font de la plaça de l’Església , esta ubicada front de l’entrada de l’Església de Sant Feliu de Codines, adossada a la paret d’una casa particular, al barri de la Sagrera d’aquesta població.Segons consta en una inscripció incrustada en la part superior de la font, va ser inaugurada el 23 de juny de 1906.Està ornamentada bàsicament amb rajoles amb flors de colors, actualment, estan algunes algo deteriorades amb altres elements.L’aigua esta regulada amb una aixeta amb un polsador antiga.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Collelldamunt de Santa Pau

Com cada diumenge, us presento dos article

Us caldrà per visitar la Font de Collelldamunt, deixar el vostre  vehicle en l’aparcament de Santa Margarida que es troba a peu de la carretera GI-524, que va d’Olot a Santa Pau.La font de Collelldamunt que ens queda a uns 200 , cal seguir un camí ben indicat,  que us porta fins unes escales, cal baixar-les i trobeu la font.Aquesta font esta a dos nivells, en la part superior hi ha l’estructura de l’antiga font i on neix l’aigua, que passa actualment al nivell inferior a uns 2 metres que hi ha la seva sortida,on trobareu una paret d’obra encimentada que fa de mur, en la seva part central, una aixeta amb la maneta en forma de petxina que regula l’aigua.L’aigua cau a una vella pica quadrada, es troba trencada per les arrels d’un arbre del costat , i sembla que caigui directament a terra.De munt seu, hi ha com una finestra tapiada, qual cosa ens fa suposar que pugui ser una cisterna que reté l’aigua de la font.Aquesta font i l’entorn fou arranjat l’any 1992, tal com indica un rètol.Com a curiositat, el dia que es va fer les fotografies havien dues simpàtiques cabres que ens van visitar.L’altre article d’avui, està dedicat a La Font Trobada de Folgueroles

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font Trobada de Folgueroles

Com cada diumenge, us presento dos articles

La Font Trobada, esta molt a prop del poble de Folgueroles, tant a prop, que la gent hi anava a peu a buscar l’aigua, i a avui en dia, que l’aigua no es aconsellable que sigui per beure, també hi van, sigui per a fer un tom o per passar el dia.Situada al costat dret de la carretera que va a Vilanova de Sau, N-141d, on fa anys és va crear en aquest espai, el Parc – Forestal de la Font Trobada, està amb senyals.Cal baixar per unes escales de blocs de pedra a la font, donat que esta a un nivell baix. Te un gran tub on surt aigua amb abundància, però, en temporades de sequera pot quedar eixuta.A cada costat disposa de seients i paret de grans blocs de pedra. Sobre el tub esta el seu nom i la data de 1979 és de la seva restauració.A les rodalies de la Font, hi ha taules i bancs de fusta per poder fer un àpat, el lloc es ideal.Us passo un video sobre aquesta Font :

https://www.youtube.com/watch?v=deONba9vtng

Així descriu l’Ajuntament de Folgueroles la Font Trobada :

“ La Font Trobada és un bell paratge, integrat dins l’espai Natural Guilleries-Savassona, on el curs del torrent de Folgueroles dibuixa la signatura de Verdaguer a partir d’una proposta artística creada per Perejaume amb motiu del centenari de la mort del poeta (2002).”

I en la seva Web de Folgueroles.com,  podem llegir de la Font Trobada :

“ Sobre la Font Trobada conservem una bella poesia, que potser no és de Verdaguer, però que ens ha arribat manuscrita entre els seus papers.

En aquests versos per a l’aprenent de poeta, la Font Trobada esdevé la font de l’amor trobat.

Raja una fonteta a prop de ma pàtria que tothom li dóna per nom la Trobada, al peu del torrent, que brolla tan clara que al sortir del raig sembla fosa plata.

Buscant la frescosa font regalada a ta dolça vena que la set apaga acut la pastora i la vilatana com lo segador l’anyell i la cabra.

També jo et visito amb tanta constància que molts dies vinc tarda i matinada.

Un dia el poeta hi troba “una certa nina” que li ofereix un vas d’aigua de La Font Trobada.

Amb l’aigua beu també l’amor i d’ençà d’aquell dia torna a la font i es pregunta si aquella nina no és una nimfa del lloc davallada del cel.

I exclama: Digues-li, per Déu! digues-li. fontana, a la nina hermosa que en lo teu raig canta, que rica n’és ella que em roba la calma.

El poeta promet a la font que la rodejarà de marbres i xiprers, heures i vidalbes.

I acaba: Tot això tindràs , fontana, per paga d’haver-m’hi trobat l’amor que em faltava.”

Es una poesia molt bonica, tal com es La Font Trobada de Folgueroles.L’altre article d’avui, està dedicat a La font de Collelldamunt de Santa Pau a la Garrotxa.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Folgueroles, Folgueroles.com i propis.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix