Parc de la Font del Racó de Barcelona

Publicat el per
1

El parc de la Font del Racó es troba entre l’avinguda del Tibidabo, i la Plaça del Dr. Andreu,  al Districte de Sarrià – Sant Gervasi de Barcelona.L’espai ocupat pel parc de la Font del Racó és fruit de l’adquisició, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de deu solars durant la primera dècada del segle XX. En un d’aquests solars hi havia una de les fonts on els barcelonins anaven a esbargir-se a l’estiu, La Font del Racó.Quan Nicolau M. Rubió i Tudurí va dissenyar el parc va fer dues coses decisives en el seu traçat:

  • conservar el caire rústec i la vegetació del lloc
  • convertir la font en el seu centre neuràlgic.

Aquest parc va ser el capdavanter d’un cinturó de parcs a les hores considerats suburbans al voltant de Barcelona, que Rubió va projectar per dotar d’espais verds el futur teixit urbà de la ciutat en expansió.Es tracta un parc forestal, situat a la falda del Tibidabo. En la seva part superior es troba el funicular d’ascens al Parc d’Atraccions Tibidabo. El terreny es troba en una forta pendent, que forma una ombrívola fondalada en la seva part inferior.La zona es recorre a través d’uns sinuosos camins que salven el desnivell, en ocasions amb l’ajuda d’escales i baranes de fusta, en un estil rústic que s’adapta a la naturalesa circumdant.El bosc és a certes zones bastant tancat, amb arbres frondosos entre els quals destaquen els roures, els pins i els lledoners.En la part inferior hi ha una font, que és la que dóna nom al parc, i a prop se situa una placa en record a l’artista Apel·els Mestres, obra de Francesc Socías i March, col·locada el 1938.Entre les espècies presents al parc es troben:

El lledoner , el pi pinyer i pi blanc, el garrofer ,l’alzina, l’acàcia borda el fals pebrer, el xiprer de Lambert , la palmera, l’olivera, l’eucaliptus blau i la bellaombra .El parc de la Font del Racó és va remodelar durant l’any 1993.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Vista Alegre de Ribes de Freser

Publicat el per
Respon

Per anar a La Font de Vista Alegre, teniu que fer el mateix camí per anar a la Font de la Teula, tal com us vaig indicar el diumenge passat i us recomano que ho feu tot caminant.Al costat de la Font de la Teula, hi ha un senderó que remunta pel mig del bosc, al poc hi ha la Font de Vista Alegre, al costat esquerd del mateix caminoi.Fa una certa esplanada amb una taula molt rústica de pedra, no gaire gran.A banda i banda de la Font, un seient de pedra a peu de paret.L’aigua cau no massa abundant, a la pica trencada. És un lloc tranquil per sentir la natura…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : La Surera de can Terrers de La Garriga

Publicat el per
Respon

En cavat el Passeig de La Garriga ( al sud de la vila), arribem al Bosc jove d’Alzines de can Terrers.Allí, front les casses, hi ha petit parc natural, conegut com Plaça Narcisa Freixa, on trobarem la impressionant Alzina Surera.Tal com indica el cartell de l’Ajuntament, és una Surera de capçada de més de 20 metres de diàmetre.A l’ombra i per les rodalies de l’Alzina Surera hi ha un petit parc amb atraccions pel mes petits.En un extrem veurem un petit altar dedicat a la Mare de Deu del Camí, fet pel veïnat.És un lloc sempre tranquil, que podem gaudir tant grans com a petits, i molt ombrívol.Hi ha taules per fer un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Castanyer de Can Cuch de Cànoves i Samalús

Publicat el per
Respon

El Castanyer de Can Cuch o Castanyer Gros de la Casa del Bosc, és del Municipi de Cànoves i Samalús, ja m’he referit en varies ocasions d’aquest castanyer en el bloc, avui us donaré mes dades sobre ell.És un arbre monumental situat a l’indret de la Baga d’en Cuc , a 780 m/alt., el qual és l’arbre més gruixut de tot Catalunya.Es localitza a la vall de la riera de Vallfornès, tributària del riu Mogent, la capçalera del qual s’inicia al sector meridional de la Calma, és un dels llocs més feréstecs del Montseny, dins la finca de Can Cuc.El paisatge dominant és un alzinar muntanyenc, amb predomini d’alzina acompanyada per algun cirerer de bosc, castanyers afeblits i algun freixe. Destaca la presència d’algun rebrot de gatell i poll negre. A l’estrat herbaci, hi ha ortiga, trèvol pudent, corniol, maduixer de bosc, colitx, esbarzer, rogeta, falguera, vidalba i galzeran.

Característiques del Castanyer de Can Cuch :

Perímetre del tronc a 1,30 m: 11,76 m.

Perímetre de la base del tronc: 20,66 m.

Alçada: 24,17 m.

Amplada de la capçada: 25,32 m.

Altitud sobre el nivell del mar: 786 mL’estat general del brancatge i el fullatge és regular, presenta una gran cavorca, que amb el pas dels anys s’ha anat buidant , amb l’ajuda d’alguna llampada, d’un incendi accidental esdevingut el 1936 , que va cremar-ne el tronc principal durant tres dies i tres nits i d’un altre provocat els anys vuitanta.

A dins del Castanyer es com una cova

A més, sembla que el castanyer no gaudeix de les aportacions hídriques que necessita. L’entorn, tot i estar ben mantingut per la família propietària, pateix el trepig continuat de corrues de curiosos que al llarg de l’any hi desfilen.

A dins del Castanyer és ple de misteri

Algun any la producció de castanyes no hi ha sigut present, cosa que preocupa per si es tracta de la manifestació d’alguna fitopatologia no identificada.És diu, que l’any 1960, un carboner va aprofitar la seua cavorca per instal·lar-s’hi durant un any i mig,  la qual cosa dóna una idea de la magnitud de l’interior de l’arbre.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb histories…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest tipus de castanyer de tanta envergadura de soca pertany al grup dels arbres llavorers, la funció dels quals ha estat la producció de castanyes.  

Itinerari : Per anar hi, cal que aneu a peu, des de Cànoves, podeu seguir per la riera, passar per el Roc Fiter i el Pantà, cal fer un rodeig lateral fins trobar el camí de la cadena a la dreta, que fa una bona pujada que portaria al Restaurant de La Casa del Bosc, poc abans i en un replà està situat el Castanyer del Cuc o Cuch.

 

 

És considerat per la Generalitat de Catalunya com a Arbre Monumental.  

 

 

 

 

 

 

 

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre amb depòsit d’Aigua de Torre Marimon de Caldes de Montbui

Publicat el per
Respon

En el conjunt  de dependències de Torre Marimon de Caldes de Montbui, destaca La Torre, que és pràcticament cilíndrica.Aquesta Torre que dona nom a la propietat, és una reconstrucció de la primitiva que podria ser que exercia funcions de guaita i bada.La part inferior és més ample que la resta de la torre i la part superior està rematada per una corsera i merlets.Al llarg del cilindre, a diferents alçades, s’obren finestres amb els brancals i la llinda de carreus de pedra, que correspon a l’escala interior.A l’interior de la torre hi ha un depòsit d’aigua.

 

Adaptació al Text amb recull de dades i Fotografies: Ramon Solé

 

 

 

 

La Font del Malany d’Olost

Publicat el per
Respon

La Font de Malany, tant sols, ara com ara, es un record… Des d’Olost podeu anar hi, en varis punts del recorregut trobareu cartells indicant  per on seguir fins el lloc de la font.Per ho, el desengany és… que a l’arribar al lloc on estava ubicada la font, sols trobareu, una llossa de pedra amb la inscripció de la Font del  Malany. Cal suposar que la font es deuria assecar i /o va quedar enterrada a sota de la llosa o per les rodalies, tota una llàstima !!Podeu fer una bonica ruta circular, tal com es descriu en el Bloq d’encos d’aquesta zona, i que us passo l’enllaç :

http://www.encos.cat/caminades/I-231.html

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia – Fotografies Arxiu : Rasola

Les Fonts del Bastareny o de l’Adou a Gisclareny

Publicat el per
Respon

El riu Bastareny, neix al municipi de Gisclareny, a 1077 metres d’altitud.Se les denomina com a Les Fonts del Bastareny , i com L’Adou, on forma un paratge natural de gran bellesa. El riu Bastareny és afluent de capçalera per la dreta del Llobregat.Es troben a un sis quilòmetres del poble de Bagà és millor anar hi des d’aquest poble.Per arribar hi, podeu fer ho en cotxe, caminant o en bicicleta.Heu d’agafar la carretera que va des de Bagà  a Gisclareny durant uns dos quilòmetres. Abans de creuar el pont de Sant Joan veurem un trencall a mà dreta que teniu que desviar-vos.Seguiu aquesta pista uns quatre quilòmetres, arribareu  a un pont de pedra i veurem un cartell que us indica el camí que heu de seguir fins Les Fonts del Bastareny.En primer lloc trobareu un saltant, si ha plogut en ganes en la zona, veureu com el saltant es molt preciós i sorollós.El naixement  està a un 200 metres mes a munt, el camí no es tant ample i es mes costerut, anireu molt a prop del riu, fins arribar el naixement del riu Bastareny.Durant el trajecte que heu fet des de Baga, trobareu cartells que us indicant “L’Adou”, recordeu que es el mateix naixement del riu Bastareny.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Fotografies antigues : Arxiu Rasola

Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón – Canal de la Infanta a Molins de Rei

Publicat el per
Respon

L’autorització de la construcció d’una Canal, va estar donada per Reial Ordre del 2 de setembre de 1817, amb la denominació “de Canal de Castaños”. La Canal , va ser construïda entre els anys 1817 i 1819, per el dissenyador ,Tomás Soler y Ferrer, amb participació de Pere Serra Bosch, amb finalitats purament agrícoles i posteriorment  elèctriques, es convertí en un eix dinamitzador de l’economia de la zona.

Canal de la Infanta

Va ser inaugurat , el 21 de maig de 1819.Posteriorment canvià la denominació original pel Canal de la Infanta per la Reial Cèdula del 22 de desembre de 1824. El Canal de la Infanta, el seu nom complet del qual es “Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón”.Era una canalització de 17,420 km d’aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa amb un desnivell total de 13,65 metres i un total de 25.050 metres més de sèquies secundàries.La seva amplada varia entre 4 i 2,5 metres amb un calat mitjà d’uns 1,5 metres.de la comarca del Baix Llobregat. Tenia estratègicament situades13 unitats de petites rescloses, que produïen 262 CV d’energia, l’any 1884.S’estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet i Barcelona.A partir de la captació d’aigües a la “casa de comportes del canal Ferrer i Mora” de Molins de Rei, també conegut com el “Rec Vell” .Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Canal_de_la_Infanta

Un article de La Vanguardia, on es veu realment on acaba el canal de La Infanta :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20180225/44987228513/tramo-final-canal-de-la-infanta-acequia-montjuic.html

 

Recull de dades, adaptació al Text : Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Teula de Ribes de Freser

Publicat el per
Respon

Per anar a La Font de la Teula us recomano que ho feu tot caminant.Aquesta Font està situada a les afores del nucli urbà, cal que agafeu per la carretera  GIV- 5263 que us portaria al petit poble de Bruguers,  un cop que passeu el pas a nivell del cremallera de Núria, a pocs metres, agafeu un camí a la dreta, ven indicat per un cartell, que us portarà primer a la Depuradora en algo mes de 300 metres tot fent una certa baixada,allí, mireu de agafar un camí de terra que surt a la vostra esquerra que creua el torrent de la Maçana, trobareu al poc una passera, seguiu el camí principal, fareu una remuntada i estareu en La Font de la Teula, situada al costat esquerd  del mateix del camí.L’estructura de la font esta en el mateix marxa de la muntanya.Sobre el tub de la font hi ha una teula i un cartell del nom de la “Font de la Teula”, l’aigua que surt per un tub de ferro, cau a una pica. En cada costat de la font trobareu uns seients de pedra.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Pins del Parc de can Nadal de Sant Feliu de Llobregat

Publicat el per
Respon

El Parc de can Nadal de Sant Feliu de Llobregat, de fet formava part de l’antiga Finca de can Nadal o Clos de Can Nadal, que l’edifici desapareixerà a causa de la construcció de l’estació de trens de la RENFE.Avui us presento els destacats Pins que encara conserva d’aquell temps, uns pins molt allargat i alts.Molts d’ells estant assegurats per medi de gran cables per evitar que en ventades es desplomin.La majoria estant en un camí interior banda i banda d’aquest, realment impressionant i es fan difícils de plasmar-ho en fotografia tot aquest conjunt de Pins.Us invito a que aneu un dia si no els coneixeu, tot passejant desprès per la ciutat de Sant Feliu, podreu gaudir d’altres tresors arquitectònics que hi ha.

Text i Fotografies : Ramon Solé