Genera de Benassal, a la comarca castellonenca de l’Alt Maestrat compta amb una nova obra de referència en la seua extensa bibliografia.
Es tracta de l’obra ‘Benassal, los años dorados’
Escrita pels autors Sebastián Albiol Vidal i Agustín Delgado Agramunt.
El llibre editat per Servol Edicions
Sintessis :
Fa un ampli repàs per la història del Balneari de la Font d’En
Segures durant els primers 30 anys del segle passat; sens dubte un dels principals motors econòmics, socials, culturals i polítics d’aquesta preciosa població de muntanya. L’obra està dividida en 21 capítols on es van tractant els principals assumptes que van convertir el Balneari de la Font d’En Segures en un dels més importants d’Espanya.
En el primer capítol titulat: “Benassal, un pueblo de interior con un renombrado manantial” es contextualitza el moment històric que estava vivint Benassal durant les primeres tres dècades del s.XX, és a dir, l’època de la Restauració (1875-1931) i la II República fins a l’inici de la Guerra Civil (1931-1936).
El principal apogeu constructor i hostaler en la Font d’en Segures es va iniciar l’any 1915. Segons els autors de l’obra, tres sacerdots, Salvador Roig, Antonio Urquizú i Vicente Font de Mora, amb les seues iniciatives van ser els responsables de convertir la font en un balneari.
El més destacat va ser el valencià Vicente Font de Mora qui va promoure la construcció del primer establiment per a atendre els bevedors de l’aigua mineromedicinal.
*Aigües d’utilitat pública*
Un dels capítols del llibre “Benassal, los años dorados” descriu amb detall un dels esdeveniments més importants per a la història de la Font d’en Segures com va ser la declaració d’utilitat pública de les seues aigües.
Segons Albiol i Delgado citant a l’investigador Pere Enric Barreda,
l’Ajuntament de Benassal, presidit per Agustín Fabregat García, va
sol·licitar la seua declaració el 4 de juliol de l’any 1928. Però les
aigües mineromedicinals de la Font d’en Segures també necessita legalment una marca. Va ser Federico Mellado l’encarregat de dissenyar les etiquetes. El motiu principal va ser un tema mitològic: Posidó per als grecs i Neptú per als romans, déu dels mars i de les aigües.
*Analitzant les aigües de la Font d’en Segures*
Un dels principals capítols del llibre arreplega l’anàlisi que al llarg de
la història ha tingut el brollador. Albiol i Delgado escriuen que el primer es va realitzar l’any 1879 però va ser el de 1927 fet pel prestigiós Dr. Vicente Peset el que va permetre incloure l’aigua de Benassal en la bibliografia hidrològica-mèdica espanyola. Els autors també fan referencia a l’intent del botànic valencià Antoni J. Cavanilles d’analitzar aquestes aigües. Una anàlisi que es va quedar en intent, ja que com citen els autors, a Cavanilles se li van trencar les botelles amb l’aigua arreplegada i els instruments per a investigar-la.
Productes Actuals
*La vida del agüista*
El llibre arreplega amb detall la figura del agüista. Es tracta de la
persona que assistís a un establiment d’aigües mineromedicinals amb una finalitat curativa. Segons escriuen els autors del llibre la vida quotidiana dels agüistes girava al voltant d’aquest autèntic ritual en què consistia la presa d’aigües. Tres vegades al dia, puntualment i repetidament.
Els passejos i les excursions acompanyaven aquest ritual de
la Font d’en Segures. Els autors fan referència al poeta Carles Salvador que amb la seua prosa de l’any 1919 titulada “Las belles horas de la Fuente En-Segures” reflectia els moments de lirisme al voltant de la font.
Aquest Llibre va ser doblement presentat el divendres 5, d’Agost de 2016 i el diumenge, 7 d’Agost de 2016
Recull de dades : Ramon Solé
M'agrada S'està carregant...
Tal com diu la placa que trobarem al costat de l’Abeurador en el Poble Sec de Barcelona:
L’Abeurador en qüestió esta en l’acera del carrer Vilà i Vilà prop del numero 77, del Poble Sec.
És conserva prou be, actualment no arriba aigua a les dues piques que disposa. L’Ajuntament de Barcelona a volgut d’aquesta manera perpetuar a la memòria dels Barcelonins que fa mes de cent cinquanta anys en rere, havien sigut part important per la industria d’aquell temps.
Els carros era el factor important per poder carregar i traslladar les mercaderies; en el Poble Sec hi havia moltes fàbriques i industries que amb la proximitat del Port era necessari un gran moviment de carros, per tant en cada carro, és necessitava de un a mes cavalls, cosa que va fer sorgir la necessitat de instal·lar en lloc estratègics Abeuradors per els cavalls i eren com a llocs de descans i/o per canvi dels cavalls per altres ja descansats.
Per tant es van repartir un bon nombre d’Abeuradors per tota la ciutat de Barcelona, de dos a mes piques. Per ho, amb l’arribada dels camions a vapors i després a gasoil… els carros van anant desapareixen i donant pas al nous vehicles a motor fins als nostres dies.
Aquets és l’últim Abeurador que la ciutat de Barcelona a conservat gelosament pel record per a tots …!
Front a ell hi ha un restaurant del mateix nom, “ L’Abeurador”.
