Fem Safareig … al rentador de Can Camp de Martorelles

DSCN3620_01A Martorelles hi passa per dins d’aquesta població la carretera per anar a Sant Maria de Martorelles, abans d’un revol, hi ha una plaça amb un Monument amb data de 1986 i la relació que van formar el Patronat del Parc de La Font de Can Camp, a l’esquerra i indicada per un cartell, baixen unes escales fins al torrent, on en una raconada a l’ esquerra hi ha la Font de Can Camp i a la dreta el Safareig.DSCN3621_01De fet tenim que pensar que la gran majoria de cases, xalets i serveis que trobem en aquesta zona avui, fa mes de cinquanta…i … cent anys en rere no existien, aquesta zona era de cases aïllades, masies, camps de conreu i bosc, cal dir que Martorelles com a poble pràcticament no hi era.
Anava molt be tenir el safareig a pesar que no era del tot públic i que fora d’una estructura senzilla, com es el de Can Camp i situat tant a prop de les masies, les mestresses aprofitaven per anar a rentar la roba i parlar de les seves coses del dia a dia, a la vegada que rentaven la roba.DSCN3627_01Sempre la deu de la Font de Can Camp ha sigut molt generosa de cabal d’aigua, i per això, garantia tenir una aigua ben neta sempre al safareig .
Com veiem, aquest safareig esta entre la muntanya i el torrent, amb una explanada propera i la font. DSCN3620_02Es rectangular i disposa sobre i en una part dels dos murs, d’una inclinació per fregar millor la roba i l’aigua i sabó caigui dintre del safareig. No te coberta o teulada per protegir-se en cas de pluja. cv_01Com a molts dels Safareigs que trobem a reu de Catalunya, des de fa anys ja no si va a rentar la roba, la comoditat de les rentadores i sacadores ha fet que les dona no vagin al safareig.
Des de fa unes setmanes s’està fent una neteja de vegetació de les rodalies per poder accedir-hi millor.DSCN3625_01L’article de demà el dedicarem a la Font de Can Camp.

Text i fotografies : Ramon Solé

Llibres editats per Mina d’Aigües de Terrassa

imagesCA1YYHO1Llibre : Una empresa al Servei de la Comunitat(llibre esgotat)
El punt de partida d’aquest llibre se situa el 1842, any de la constitució de la companyia i de l’evolució d’aquesta fins el 2002.
Autors:
Pere Pastallé i Sucarrats
Miquel Solé i Sanabra

Llibre : Els Pluviòmetres de Mina
L’observació meteorològica impulsada per Mina Pública d’Aigües de Terrassa, SA 2011 Edita: Fundació Mina.
Autors:
Marc Prohom i Duran
Gabriel Salvà i Villosladarieres_i_torrents_de_terrassa[1]Llibre : Rieres i Torrents del terme de Terrassa (llibre esgotat)
Fundació Mina edita aquest llibre l’any 2000. Tracta d’un treball de les rieres i torrents del terme de Terrassa que són les artèries que, moltes vegades, han servit de conducte per a l’aprofitament de les aigües, mitjançant mines i pous.
Autors:
Joaquim Verdaguer i Caballé

Llibre : Les Torres d’aigua a Terrassa
Fundació Mina edita aquest llibre l’any 2006 el qual parla dels repartidors, un sistema de subministrament que ha estat vigent a la nostra ciutat gairebé més d’un segle i mig.
Autors:
Joan Manel Oller i Foixench; Francesc J. Suárez Fernández; Joaquim Verdaguer i CaballéPortada%20Torres[1]Llibre : Serveis d’aigua a Terrassa (llibre esgotat)
Fundació Mina edita aquest llibre l’any 2007, en el qual fa un recorregut històric per diversos elements urbans relacionats amb l’aigua.
Autors:
Joan Manel Oller i Foixench Francesc J. Suárez Fernández Joaquim Verdaguer i CaballéDibujo1[1]Llibre : Les Mines d’Aigua a Terrassa
Fundació Mina edita aquest llibre l’any 2008, on fa un recull sobre aquestes construccions subterrànies que durant molts anys van permetre abastir d’aigua la nostra ciutat.
Autors:
Joan Manel Oller i Foixench; Francesc J. Suárez Fernández; Joaquim Verdaguer i Caballé

Podeu consultar a :
http://www.aiguesdeterrassa.com/comunicacio/publicacions/

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

Fem el Camí Ral de Llinars del Vallès a Sant Antoni de Vilamajor i tornada

DSCN2775_01Aquest es un vell camí, conegut com a Camí Ral, que va entre dos pobles, des de Llinars del Vallès a Sant Antoni de Vilamajor, ho podem fer en poc mes d’una hora entre anar i tornar, hi han uns 2,700 quilometres ( d’anada), és camí ample i molt planer, passem entre bosc i camps.DSCN2776_01A Llinars pujarem per la carretera BP-5107, que va directa a Sant Antoni de Vilamajor,DSCN2778_01 un cartell ens informa del traçat paral•lel a la carretera fins arribar a un trencall on anirem fitxant el cartells orientatius que ni han a reu.DSCN2782_01DSCN2783_01A un vint minuts, entrarem en una recta del camí, que passa pel centre d’un bosc de alzinesDSCN2786_01, destaca una d’elles, L’Alzina Grossa, DSCN2790_01DSCN2793_01DSCN2794_01esta prop d’una de les entrades a la Granja de Can Maso Nou.DSCN2788_01DSCN2787_01El camí fa alguna siga saga, no ens importa donat que en cada cruïlla o punt important hi ha un cartell indicatiu.DSCN2797_01Ara arribarem al Pla de Vilamajor,DSCN2800_01DSCN2801_01 on hi ha la Font del Pla, d’aigua de xarxa i algun banc per seure’s al seu costat, es un tros amb poca ombra.DSCN2832_01DSCN2803_01Prop del camí , observem una gran bassa d’aigua per rec dels conreus propers.DSCN2812_01Estem al tocar de Can Mora, aquí surt un caminoi que porta a l’antic pont de la carretera que ara es peàtonal,DSCN2817_01DSCN2821_01 nosaltres al creuar-lo ens portarà de nou al camí principal.DSCN2822_01DSCN2825_01Passem pel costat d’una zona d’aventura per BTT. Amb molts obstacles a aconseguir superar, un lloc divertit per nens i adults.DSCN2826_01Uns metres mes i arribem de nou a la carretera, en el punt on entrarem al poble de Sant Antoni de Vilamajor.DSCN2828_01Una vegada visitat el poble, tenim la possibilitat de tornar pel mateix camí ral a Llinars, o agafar des del Parc de Can Sauleda, on hi ha el indicatiu Ruta de l’aigua on prenem el carrer de Freixeneda fins sortir de Sant Antoni per una pista forestal ven indicada.DSCN1865_01Si em decidit aquest camí, pot ser que ens assembli mes curt de fet no es així, ens allunyarem de Sant Antoni, entre camps i a l’entrar al bosc veurem que el camí fa un cert desnivell, fins arribar a la granja…….. on sempre hi ha les vaques pasturant.DSCN1867_01Vint minuts mes ja arribem als primers xalets de Llinars ara sols cal anar seguin el curs de la Riera i ens portarà directament al centre urbà de Llinars del Vallès.DSCN1870_01Haurà sigut un recorregut fàcil que podem fer caminant o amb BTT. matinal.DSCN1874_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Opera : Gorg de la Font Fresca, Riells del Fai

L’òpera La dona d’aigua es va estrenar el 27 de juny de 1911 al teatre Eldorado, altrament conegut com a teatre de Catalunya, que es trobava ubicat a la plaça de Catalunya de Barcelona. La lletra havia corregut a càrrec de Joan Trias i Fàbregas (Sabadell, 1883 – 1955), que la va escriure a l’any 1909 basant-se en una de les llegendes del gorg de Vallderròs, a Riells del Fai, tot i que hi ha moltes llegendes semblants en molts altres llocs de Catalunya i que, qualssevol d’elles, hauria pogut servir de punt de partida. La primera edició impresa d’aquesta òpera va ser publicada al mateix any de la seva estrena.DSCN0248_01L’obra s’emmarca dins el corrent modernista predominant de l’època. Es veu un punt de contacte entre la tradició popular i el gust literari dels inicis dels segle XX, on les dones d’aigua i les fades són uns dels símbols modernistes de l’ideal en contraposició amb el realisme interessat de la burgesia, on pertanyia l’autor. DSCN0241_01Està estructurada en quatre cants, que van ser titulats Gorg de Vallderròs,Dintre la llar, Fora l’era i Retorn al gorg.
De la música se’n va encarregar Cassià Casademont i Busquets (Banyoles, 1875 – Barcelona, 1961), que va participar en algunes obres escèniques com La dona d’aigua, però que, sobretot, va compondre sardanes i obres corals. L’escenografia va ser tasca d’en Domènec Soler i Gili (Sabadell, 1871 – 1952), que com a escenògraf arribà a treballar a París, tot i que també va dedicar-se a la pintura.

Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

Els horts de Caldes de Montbui

DSCN3682_01DSCN3677_01En l’època com l’actual, es bo de veure els horts de Caldes de Montbui, en alineats i parcel•lats, ben conreats, i que es podem veure els fruits de les forts de la gent que els cultiva.DSCN3676_01DSCN3701_01DSCN3700_01Cal destacar que estan principalment situats, entre la riera i la part de darrera de l’església, es una amplia extensió amb basses i una petita xarxa de recs. DSCN3686_01DSCN3688_01DSCN3674_01DSCN3678_01DSCN3704_01Hi ha una altra zona mes petita, i que esta al costat esquerd de l’avinguda de l’ermita del Remei.DSCN3702_01DSCN3679_01En alguna de les parcel•les hi han construïdes unes casetes o barraques per guardar els estris del seu tros.DSCN3681_01DSCN3687_01Es tot un entramat de verdures i arbres fruiters del temps, que donant un color divers i molta gent de Caldes o visitants, es parant a contemplar-ho.DSCN3683_01DSCN3685_01L’aigua sempre a sigut molt abundant a Caldes de Montbui, sigui de la mateixa riera de Caldes com de l’aigua termal sobrant.DSCN3706_01Actualment, la riera, ja no baixa aigua tot l’any, donat que la sequera any darrera d’any, ha fet minvar molt el seu cabal, hi han mesos que superficial no hi passa.DSCN3708_01

DSCN3712_01DSCN3709_01Caldes de Montbui, esta molt orgullosa per la seva aigua Termal, Fonts Termals, Balnearis, Safareigs d’aigua calenta, MolinsDSCN3707_01DSCN3710_01i com no, els seus Horts.DSCN3684_01

Durant aquests últims mesos des d’aquest bloc hem volgut fer un ampli repàs i resum de tot aquets patrimoni que disposa gràcies a un be comú : L’Aigua !, DSCN3675_01en diferents articles que podeu mirar i consultar-ho, i que us pot ajudar quan feu una visita a Caldes de Montbui, per aconseguir el punt de localització de tot aquest patrimoni.DSCN3711_01DSCN3705_01
Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Fonts clàssiques d’aigua a la via Pública

Monument a la Font

Monument a la Font

Les Fonts clàssiques d’aigua de xarxa, és un element que forma part del paisatge urbà, moltes vegada passem per el seu costat i no ens n’adonem que hi som, fins al dia que necessitem aigua per hidratar el cos o per un altre menester.Urts -Font_01Per exemple, en el cas de la ciutat de Barcelona , és una de les ciutats amb més fonts d’ús públic, n’hi ha mes de 1550, repartides per els carrers dels diferents barris.CAM00461_01Com a Barcelona, moltes poblacions o petits pobles disposen de fonts de xarxa o en cara avui en dia, alguna de natural pel seus carrers, moltes d’elles molt antigues.Ft.c. St. Miquel 1_01A Barcelona, no hi ha un model únic, encara que n’hi ha un que predomina per damunt de la resta. No té un nom concret, perquè cada fabricant li ha posat un nom o referencia diferent, però els tècnics el coneixen com la sèrie BarcelonaCAM00462_01Hi han unes 825 fonts d’aquest model, 63 de les quals son dobles, tenen dues sortides d’aigua, una per davant i l’altra per darrereFt Sant Quintí_01Son com diem les mes clàssiques i de construccióde metall , que podent tenir alguna petita variació, com l’escut pintat o no i altres variants.Ft carrer nou_01D’altres models, tenim l’anomenada sèrie CapellaCAM00426_01Castelldefels_01i fins hi tot, el model Canaletes, que pren el nom de l’emblemàtica font de la Rambla.DSCN3119_01Ft Plaça Nova_01Amb un o varies sortides d’aigua, en algun cas amb un petit abeurador a ran del terra, pels animals domèstics.DSCN0090_01Pocs pobles, encara disposant d’unes fonts que de fet eren pous, que donant a una palanca sortia l’aigua, ara sols son de testimoni per el record i estant connectades a la xarxa.Ft carrer Major masquefa (2)_01Com motiu de les repercussions de la sequera, sobre tot, dels anys 1998 i 1999, es van fer algunes modificacions tècniques, i ara totes les fons públiques de beure de la ciutat de Barcelona com en altres llocs,DSCN3369_01 tenen un polsador i un temporitzador per evitar el malbaratament d’aigua i disposen d’un comptador.DSCN3357_01En altres poblacions trobarem dissenys veritablement curiosos en les fonts públiques que tenen un element comú, que són metàl•liques.Ft carrer Major masquefa (1)_01Ft LLeó_01L’aixeta , surt de la boca d’una caraFt LLeó 2_01, i han figures de peixos, entre altres figures diverses,CAM00465_01 i dissenys, en alguns casos únics.Ft carrer st. Antoni_01
Altres, aprofiten l’allargada construcció, col•locant il•luminació com si d’una farola es tractes, i en la part baixa hi trobarem l’aixeta amb pica .Ft c- Major Dalt_01Tenim una gran diversitat de models, i ven curiosos,com que tenen en la part superior un lloc per posar plantes per guarniment,DSCN3096_01el color, no es el mes comú com el gris fosc…si no d’altres colors mes vius.DSCN2901_01Així, com altres estan dins de cavitats de pedra,varis 053_01FT Xarxa Esglesia_01En algun cas, situades a peu de bosc,DSCN3103_01 o be, com si estiguessin en un jardí, com el cas del Santuari de Rocaprabrera a Torelló,
i a tocar a la platja.Ft Passeig_01Per últim, les mes senzilles i econòmiques, son fetes amb un simple tub amb una eixata – polsador i un desguàs a ran de terraDSCN2757_01CAM00460_01El mateniment, va a carrec del propi Ajuntament o subcontractat a una empresa.DSCN3485_01DSCN3446_01Us he fet un recull de diferents models, per ho no cal oblidar que de fonts de xarxa arreu, ni han fetes no amb sèrie o de modelDSCN3327_01sinó son verdaderes obres, en trobem fetes inclòs a ma, que ens podent sorprendre, axó, ja serà en una altra ocasió, avui hem fet una visió de les Fonts Públiques metàl•liques.Ft. Torremarimon- Caldes de Montbui_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem – La Font de Can Roda de Santa Maria de Martorelles

DSCN3630_01Al deixar el municipi de Martorelles i entrar al de Santa Maria de Martorelles, a la dreta surt una pista de terra que porta a la masia de Can Roda, abans de creuar el torrent un senderó ens porta directament a la Font de Can Roda, que es troba a la banda esquerra i a peu del torrent. Una passera d’obra ens dona l’accés a aquesta font.DSCN3632_01_01Un cop a l’altre costat de la riera, baixarem per uns esglaons, que ens facilitaran l’accés al broc de la font. Es una estructura solida feta d’obra amb unes rajoles en la part central superior, avui totalment trencades.DSCN3633_01Es un lloc fresc i ombrívol, que fa de bon estar a l’estiu.DSCN3628_01L’aigua de la font no es apta pel consum humà, durant tot l’any te abundant cabal.DSCN3631_01 Antigament era un lloc que es feien moltes fontades, per part de la gent de les poblacions de les rodalies.DSCN3645_01_01Actualment ja forma part de les fonts que la gent hi va ben poc, tal com passa amb la propera Font de Can Camp.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig tranquil a prop de la riera de Pertegàs de Sant Celoni

DSCN1882_01Cal dir que per fer un bon passeig, a prop de la riera de Pertegàs de Sant Celoni. no cal mirar en quina estació de l’any estem, totes son bones si el dia acompanya.DSCN1879_01Iniciarem aquest passeig a l’ermita de Sant Ponç , allí ens dirigirem a la riera i la remuntarem, passarem per el costat d’un camp esportiu de barri, DSCN1883_01

???????

començarem a veure arbres de tot tipus de considerables dimensions, que a la llarg d’aquest passeig anirem contemplant i fotografiant-los.DSCN1885_01DSCN1892_01Trobarem algunes escales o baixada fins a peu mateix de riera, que si aquesta porta molta aigua, no es el lloc mes aconsellable per on creuar.DSCN1884_01DSCN1887_01En algun indret, veurem un bon recull de plàtans, amb ombra a l’estiu i dona pas al sol a l’hivern, quan han caigut totes les fulles.DSCN1888_01A la llarg del camí trobarem molt seients o bancs amb fonts d’aigua de xarxa, i algun lloc amb jocs infantils per la mainada.DSCN1886_01DSCN1895_01DSCN1889_01En el seu costat esquer de la riera hi ha l’entrada a la finca privada de Can Riera de l’Aigua, que no entrarem.DSCN1899_01DSCN1907_01Nosaltres seguirem ara per un caminoi estret entra la riera i la tanca de la ciutadà finca, fins arribar a una passera que ens permet passar de nou a l’altre costat de la riba.DSCN1908_01DSCN1909_01DSCN1910_01Allí hi ha una petita bassa o estany d’aigua que decora aquest bonic lloc i espai de lleure.DSCN1911_01DSCN1912_01Ara, a poca distancia, trobarem una gran explanada plena de plàtans, on en un costat hi ha novament jocs per a criatures, a un nivell algo superior, hi ha l’ermita de Sant Martí de Pertegàs (Segle XII)DSCN1921_01 i la Rectoria Vella (Segle XV), ara feta museu,DSCN1923_01 amb uns jardins de diferents especies tant d’arbres com de plantes, amb una petit estany.DSCN1924_01DSCN1926_01DSCN1927_01DSCN1928_01Tornem a seguir pel camí prop a la riera i al finalitzar el recorregut tenim en un fondal una pista per practicar mono pati.DSCN1916_01DSCN1890_01A partir d’aquí, el camí es fa de terra, menys cuidat i creuaríem la riera a prop d’uns horts i a poca distancia, per sota de l’estructura d’un pont del tren AVE, es on el camí ens portaria a donar un tom per els boscos de les rodalies de Sant Celoni, allunyant-nos d’aquesta població, nosaltres preferim avui tornar al Centre de la Vila.DSCN1915_01DSCN1891_01Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Espai Natural de La Verneda de Can Gili de Granollers

DSCN3747_01La Verneda de Can Gili ocupa els marges del tram final del torrent de Can Gili, entre els barris de Terra Alta i Can Gili de Granollers, i a un costat de la carretera de Lliça de Munt a Granollers.DSCN3719_01DSCN3739_01Aquest lloc, formava part de les terres de la masia de Can Gili, l’ajuntament, va restaurar la masia i ho va destinar com a centre cívic .DSCN3776_01DSCN3745_01Els arbres de la Verneda, hi trobem , àlbers, oms, plàtans i pollancres, que són l’element més destacable, van ser plantats pels propietaris de la masia, els arbres predominants, sovint amb alçades de més de 30 metres.DSCN3744_01DSCN3751_01Cal destacar l’Alzina de la Terra Alta.DSCN3777_01DSCN3778_01Tot i la seva reduïda superfície, passejar per dins de la verneda entre els majestuosos arbres resulta molt agradable.DSCN3750_01DSCN3746_01En la part alta, hi trobem un espai destinat al mes petits, amb engronxadors i altres jocs.DSCN3741_01DSCN3740_01També, hi troben en diferents llocs, bancs per descansar i taules de fusta amb seients per poder fer un mos.DSCN3743_01DSCN3742_01La Verneda de Can Gili de Granollers, es un Espai Natural, que compta aquesta població del Vallès Oriental.DSCN3753_01Llàstima que en l’actualitat, esta molt brut i descuidat amb molts matolls arreu, per manca de manteniment.DSCN3749_01DSCN3748_01Text i fotografies : Ramon Solé

La Font Termal de la Plaça de l’Església de Caldes de Montbui

Aquesta Font de la plaça de l’església, surt a l’exterior a la temperatura d’uns 65 º.
Esta ubicada en front de l’Església parroquial de Caldes de Montbui.DSCN3671_01Es una de les tres fonts Termals d’aquesta població, la principal, sense cap dubte, es la Font del Lleó de 74º i l’altra font es la situada en el Safareig de la Canaleta, amb 48 º.

Font Antiga

Font Antiga

Fa pocs anys es va remodelar completament, tenint avui en dia, un aire molt mes modern.DSCN3672_01Mes informació sobre la Font Termal :

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/50303/ca/conseller-jordi-ausas-inaugura-placa-lesglesia-carrer-dascensi-vega-caldes-montbui.do

DSCN3673_01Text i Fotografies : Ramon Solé