Monument a la Font

Les Fonts clàssiques d’aigua de xarxa, és un element que forma part del paisatge urbà, moltes vegada passem per el seu costat i no ens n’adonem que hi som, fins al dia que necessitem aigua per hidratar el cos o per un altre menester.Per exemple, en el cas de la ciutat de Barcelona , és una de les ciutats amb més fonts d’ús públic, n’hi ha mes de 1550, repartides per els carrers dels diferents barris.Com a Barcelona, moltes poblacions o petits pobles disposen de fonts de xarxa o en cara avui en dia, alguna de natural pel seus carrers, moltes d’elles molt antigues.A Barcelona, no hi ha un model únic, encara que n’hi ha un que predomina per damunt de la resta. No té un nom concret, perquè cada fabricant li ha posat un nom o referencia diferent, però els tècnics el coneixen com la sèrie BarcelonaHi han unes 825 fonts d’aquest model, 63 de les quals son dobles, tenen dues sortides d’aigua, una per davant i l’altra per darrereSon com diem les mes clàssiques i de construccióde metall , que podent tenir alguna petita variació, com l’escut pintat o no i altres variants.D’altres models, tenim l’anomenada sèrie Capellai fins hi tot, el model Canaletes, que pren el nom de l’emblemàtica font de la Rambla.Amb un o varies sortides d’aigua, en algun cas amb un petit abeurador a ran del terra, pels animals domèstics.Pocs pobles, encara disposant d’unes fonts que de fet eren pous, que donant a una palanca sortia l’aigua, ara sols son de testimoni per el record i estant connectades a la xarxa.Com motiu de les repercussions de la sequera, sobre tot, dels anys 1998 i 1999, es van fer algunes modificacions tècniques, i ara totes les fons públiques de beure de la ciutat de Barcelona com en altres llocs, tenen un polsador i un temporitzador per evitar el malbaratament d’aigua i disposen d’un comptador.En altres poblacions trobarem dissenys veritablement curiosos en les fonts públiques que tenen un element comú, que són metàl•liques.L’aixeta , surt de la boca d’una cara, i han figures de peixos, entre altres figures diverses, i dissenys, en alguns casos únics.
Altres, aprofiten l’allargada construcció, col•locant il•luminació com si d’una farola es tractes, i en la part baixa hi trobarem l’aixeta amb pica .Tenim una gran diversitat de models, i ven curiosos,com que tenen en la part superior un lloc per posar plantes per guarniment,el color, no es el mes comú com el gris fosc…si no d’altres colors mes vius.Així, com altres estan dins de cavitats de pedra,En algun cas, situades a peu de bosc, o be, com si estiguessin en un jardí, com el cas del Santuari de Rocaprabrera a Torelló,
i a tocar a la platja.Per últim, les mes senzilles i econòmiques, son fetes amb un simple tub amb una eixata – polsador i un desguàs a ran de terraEl mateniment, va a carrec del propi Ajuntament o subcontractat a una empresa.Us he fet un recull de diferents models, per ho no cal oblidar que de fonts de xarxa arreu, ni han fetes no amb sèrie o de modelsinó son verdaderes obres, en trobem fetes inclòs a ma, que ens podent sorprendre, axó, ja serà en una altra ocasió, avui hem fet una visió de les Fonts Públiques metàl•liques.

Text i Fotografies : Ramon Solé