L’anella verda, te la particularitat que es pot iniciar en qualsevol punt del seu recorregut, donat que dona la volta de forma circular a tot el terme municipal de Terrassa.
Cada cert tram hi trobareu una Àrea d’estada amb uns tres o més blocs de pedra per fer un descans o aprofitar de fer un àpat.
Avui us presento l’Àrea d’estada de can Petit, pròxima a la masia.
En la rotonda de la carretera de Castellar i on comença la carretera de C-1415ª, hi ha un camí barrat per cadena que fa una certa pujada,
que porta a can Petit, cal seguir per camí que voreja la masia i al poc a la dreta esta l’Àrea d’estada,
tot aprofitant l’ombra d’un Pi i una Alzina.
Al costat hi ha un cartell donant explicació d’aquesta Àrea i rodalies
Il·lustrada amb fotografies.
Si segui el camí disposeu de l’Àrea de l’Arrugada en el punt de deixar el Camí dels Monjos.
El Parc de les Planas està situat en l’Av. d’Isabel la Catòlica de l’Hospitalet de Llobregat.
Historia:
Fins a mitjan segle XVIII, aquest sector de l’Hospitalet, situat al samontà, era ocupat per algunes masies disperses entre les terres de conreu de vinyes i cereals.
Durant el segle XIX es produïren importants canvis en l’agricultura i la indústria, deguts bàsicament al creixement de la població, a la construcció del canal de la Infanta, i a la industrialització del pla de Barcelona.
Per altra banda, la plaga de la fil·loxera (la primera notícia que se’n té a la zona és del 1892, en una finca de les Planes), va destruir en dos anys la major part de les vinyes. Es van replantar garrofers, camps de blat, oliveres i vinyes, però amb menys intensitat.
La creixent i veïna ciutat de Barcelona tenia una gran necessitat de materials de construcció. Alguns propietaris agrícoles van vendre les seves terres, riques en argiles, en les quals es van instal·lar les primeres bòbiles.
Les de l’Hospitalet van tenir gran importància en la producció de maons, maons refractaris, terracota fina per a decoració, rajola fina i teules, fins al punt que l’Hospitalet era anomenat “la bòbila de Barcelona”. Malgrat això, el paisatge agrari va continuar dominant fins a la primera meitat del segle XX.
A partir de 1950 i principalment en la dècada del 60 al 70, els camps de Pubilla Cases, Can Serra, la Florida i les Planes desapareixen sota l’onada constructiva de blocs i polígons, que convertiran la zona en una ciutat dormitori destinada a allotjar, sobretot, immigrants atrets per l’oferta de llocs de treball.
L’especulació del sòl i la manca de planificació són les grans protagonistes d’aquest moment històric tant nefast, en el qual la identitat de la majoria de pobles i ciutats de l’entorn de Barcelona, va quedar totalment desfigurada.
L’espai del Parc era ocupat darrerament per les bòbiles (Cerámica Barcelonesa para la Construcción, S.A. i Cerámica Goyta y Oliveros), i també per la fàbrica de productes químics Cardoner. Les dues esveltes xemeneies que destaquen entre els pins recorden aquest passat industrial recent.
L’any 1976 s’aprova el Pla General Metropolità, que intenta posar fre al creixement indiscriminat i a l’especulació. Els espais buits existents són escassos i reduïts, però el Pla els reserva per a equipaments i zones verdes.
L’antiga Corporació Metropolitana va expropiar els terrenys necessaris i, redactat el projecte, va emprendre les obres de construcció de la primera fase del Parc, 3,6 ha, acabades l’any 1986.
La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’ha succeït en aquestes tasques.
El 1992 es va inaugurar la segona fase de 2 ha,
El 1995 es van acabar les obres de la tercera fins a completar una total de 7 ha, que fan del parc de les Planes el pulmó verd més important de tot l’Hospitalet.
Una riera divideix el parc en dues àrees ben diferents: la primera va de la riera del Cementiri a l’avinguda d’Isabel la Catòlica,
i la segona de la riera del Cementiri al carrer del Teide.
La primera és la zona arbrada més frondosa del parc, amb petits i relaxants racons habilitats per al repòs i un turonet artificial que fa de mirador.
La segona és el sector est del parc, on se situen els pendents més forts que pugen cap al turó de les Planes.
A l’apartat Fem Memòria hi ha un petit resum de la Guerra Cívil i de la Batalla de l’Ebre perquè ens ubiquem històricament en els aconteixements que van originar els espais que visitarem.
Cada capìtol està dividit en 2 parts:
Àrea de pícnic: amb la descripció i els serveis que té, així com una explicació de com arribar-hi i un mapa.
Espai visitable: primer us descric el context històric de la poblacio o del propi vestigi en el marc de la Batalla de l’Ebre; en segon lloc us explico com arribar-hi des de l’àrea de pícnic, en tercer lloc us descric el vestigi i finalment us relaciono altres espais visitables propers.
El Pi Pinyer de Torrebonica és un arbre que es troba al marge dret del torrent de la Betzuca, dins la finca de Torrebonica.La proximitat del torrent ha fet necessari construir un mur de pedra per tal de protegir-lo de les riuades.Es troba en bon estat de conservació, tot i tindre algunes branques trencades.Te un perímetre del tronc de 2,96 metres, una alçada de 22,3 metres, i d’amplada de la capçada de 18 x 20 metres.Per poder visitar –ho, cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell i entrar com si anéssiu a l’Hospital de Terrassa, cal continuar direcció a la Finca de Torrebonica, deixant a mà esquerra el camí d’accés a Can Figueres del Mas.A uns 200 metres trobareu a la dreta una pista de terra que baixa al torrent de la Betzuca i passeu pel costat de l’Àrea d’estada (dreta), seguiu la pista i quant fa un revolt el camí i abans de la pujada, us dirigiu a l’esquerra fins de nou al torrent, allí ja veureu al marge dret del torrent de la Betzuca, el Pi gran o Pi de Torrebonica.
L’Àrea Recreativa de Las Lajas, és una de les diverses que hi ha per l’illa de Tenerife.Aquesta Àrea, disposa de fonts d’aigua potable, moltes taules i seients de fusta, papereres, amb varies barbacoes.És ideal per passar un dia en plena naturalesa, sota l’ombra de vegetació, respirar l’aire pur, perfumat pels pins, bosc de laurisilva i diverses especies florals, en plena muntanya.Les aus també són un exponent principal en els boscos de Las Lajas- VilaforUs passo l’enllaç del cartell de les aus que habiten en Las Lajas :
Quan arribeu al Pantà o embassament de Utxesa,cal seguir una carretera lateral indicada que us portarà a La Fonteta i Àrea de descans; d’aquest embassament us vaig fer un article el 13 de novembre de 2019.L’Àrea de descans, està en un petit bosc, però es molt abandonada, amb taules i bancs malmesos.La Fonteta, es una font de poca agua tot l’any, que surt d’un petit tub, i va a parar a una pica rectangular.Us passo l’enllaç per conèixer mes l’embassament Utxesa :
Des de Ribes de Freser per la carretera N-260, trobareu una desviació a l’esquerra que us portarà a Planoles; una vegada al poble, us teniu que dirigir al carrer Andreu Yrla un bon lloc per deixar el vostre vehicle.Agafeu a l’esquerra el carrer de la Font de la Serra, esta senyalitzada la Font per medi d’un cartell. En acabat el carrer teniu de baixar el camí amb escales que us portarà directament a la Font de la Serra, que us vaig presentar el passat diumenge 21 de Juliol de 2019.En el cas d’avui, heu de baixar pel camí ample fins a la primera corba a la dreta on teniu l’accés un prat, on hi ha la Font de les Costellades i una àrea de pícnic.Us passo el bloc de som de pícnic, on podreu veure mes àmpliament aquesta Font i detall del pícnic :
fonts naturals, aigua, muntanya i més 