Pilar coronat de ca n’Oliveró de Castellbisbal

El Pilar coronat de ca n’Oliveró esta situat en el torrent de Pegueres.

Cal seguir el curs, a uns 3 km a l’esquerra en el Terme de Castellbisbal.

Aquest pilar coronat, conegut com la Damme Coifée, és un pinacle que ha sobreviscut a l’erosió dels agents externs gràcies a la presència d’un bloc rocós, que protegeix els dipòsits d’origen detrític i conglomerats.

Es tracta d’una formació geològica caracteritzada per tenir forma d’agulla o pilar que s’ha format degut a l’acció erosiva de l’aire i de la pluja sobre uns materials argilosos, coberts per un material no erosionable.

Els agents erosius han anat erosionant els materials pels laterals, mentre que la part situada per sota de la roca no erosionable ha romàs intacte, de manera que s’ha general aquesta forma de columna.

Observacions: 

Aquesta formació es troba al peu d’un curs fluvial, actualment sec, que era conegut popularment amb el nom del Torrent que no passa.

Es tracta d’un petit curs de torrent que desguassa al torrent de Pegueres, i que efectivament no passa, ja que a l’alçada del pilar coronat desapareix.

Es troba al llistat d’elements del POUM amb el núm C.05

A la paret d’aquesta muntanya que va vorejant el Torrent i a les rodalies n’hi ha altres formacions adherides a la paret que, en conjunt, també resulten espectaculars.

Però només aquesta es desprèn formant una columna coneguda com el Pilar coronat de ca n’Oliveró.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Ros de Castellbell i el Vilar

La Font del Ros esta situada e els Camps de Sant Jaume de Castellbell i el Vilar, a prop de la carretera BV-1123 a Marganell.

El torrent de la font del Ros drena les aigües de les planes de Sant Jaume i del Galí, pel vessant d’obaga de la masia del Ros. Es tracta d’un torrent curt i sec; a mig recorregut es localitza la font del Ros, que neix del costat d’obaga del marge argilós.

Està protegida amb un muret de maó i una coberta de pedra. Del seu costat neix una canonada protegida amb teules que baixa fins al viver situat al costat de la carretera.

Font situada a mà esquerra de la carretera, just abans d’arribar al punt quilomètric 4, de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Al davant mateix hi ha la casa de Montclar, en terme de Vilamarics.

Només entrar a mà dreta, en direcció als camps de Sant Jaume, ja es veu una caseta feta amb carreus de ciment modern aixecada damunt d’una solera de ciment; al darrera seu una bassa de planta circular, arran de terra, tancada amb un filat de galliner.

Fora del filat, arran de terra, hi ha un petit caixò fet de ciment i maó, que protegeix el tub interior que condueix l’aigua fins aquest indret.

 El raig cau a l’interior d’una pica, fet amb totxana. D’aquí per un caneló retallat permet que l’aigua caigui directament a la bassa, que s’aprofita per al rec de l’horta de cal Montclar.

La que sobreïx llisca pel darrer tram del torrent fins a desguassar a la riera de Marganell.

Observacions:

Molta gent anomena erròniament al viver de la Font com la font del Ros, però la veritable que condueix les aigües fins aquest indret neix torrent amunt, que està ple de vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural-Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació  del Text al Bloc i Fotografies : Ramon Solé