Pou de can Cornella del Torrent de Celrà

Can Cornella del Torrent, esta situat en el carrer de la Maria Cristina de Celrà.

Destaca pel seu pou, dintre de la finca, que es bombejava l’aigua per medi d’una bomba de ma.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Sínia de can Tatjé de Monistrolet de Rajadell

La Sínia de can Tatjé està al barri de Monistrolet, en el camí de Rajadell a Manresa, entre les masies de la Cantina i ca l’Hostal en el municipi de Rajadell.

Sínia definida per un pou circular fet de pedra, amb la boca de forma oval.

A la part superior es conserva l’engranatge i tot el mecanisme complet, excepte el pal que anava lligat a l’animal.

També es conserva un tub, que arriba al fons del pou. Actualment hi ha una petita construcció cúbica adossada al pou i una bomba mecànica.

Recull de dades : Mapes Patrimoni Cultural – Diba

Autoria de la informació: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de vent de Can Vinyers de Matadepera

El Molí de vent de Can Vinyers està situat en el carrer de Pompeu Fabra, s/n de Matadepera.

Us passo la seva historia:

  • Tot i que la documentació més antiga de la casa es remunta a inicis del segle XV, el molí és de l’any 1929.
  • Amb el temps i la introducció de mitjans mecànics més pràctics que permetessin extreure aigua, el molí va quedar en desús, sobretot a partir de finals dels anys cinquanta i durant els anys seixanta. El pas dels anys afegit a la manca de manteniment l’havien malmès i el seu estat general era molt precari.
  • Les obres de restauració van començar el dijous dia 6 de novembre del 2014. Els tècnics de l’empresa Molins de Vent Tarragó, de Montblanc, van procedir a l’extracció de la roda, que va ser transportada en una sola peça fins al seu taller.  La restauració del conjunt, va consistir en la neteja de la totalitat de l’estructura fèrria, la reparació de les parts afectades, consolidació de les pales i finalment un repintat amb els colors originals, amb una capa de protecció contra l’oxidació. Paral·lelament es va construir un nou basament de formigó per reforçar i donar més estabilitat a l’estructura general i  finalment es va enjardinar. Actualment no està connectat a la bomba.
  • El dimarts dia 13 de gener, les aspes van tornar dels tallers de restauració fins a Can Vinyers, on els tècnics de l’empresa van procedir a la seva instal·lació.
  • El 22 de febrer de 2015, es va fer la inauguració en un acte solemne, presidit per l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona i la gent del poble.
  • Coincidint amb la restauració, des de la Gaseta de Matadepera, a través de l’Ajuntament es va promoure la recerca de fotografies de Can Vinyers i del seu molí, així com d’altres molins.

El molí de vent de Can Vinyers està situat al davant de la façana orientada al sud-oest de la masia. La construcció d’aquest enginy està relacionada amb el bombeig i l’extracció de les aigües subterrànies a la superfície a través de l’acció del vent, per permetre el reg dels camps de la masia durant la primera meitat del segle XX.

La torre consisteix en una estructura fèrria de tipus piramidal d’uns dotze metres d’alçada amb una plataforma superior octagonal i una escala incorporada d’accés que permet accedir al balancí, les tisores i a les aspes.

Està compost per quatre aparells principals: l’aparell receptor de l’impuls del vent o roda, l’aparell regulador de l’orientació, l’aparell estructural del suport i l’aparell transmissor del moviment. L’aparell impulsor, està format per sis antenes o radis, dos cèrcols (el gros a l’exterior i el petit a l’interior) i 49 pales, pintades per trams (blanc, blau, verd, vermell i carbassa). L’aparell regulador de l’orientació consta d’una peça llarguera que es manté horitzontal i paral·lela a la roda, anomenada balancí. Està fixada al caixó. La cua, amb uns post metàl·lic i el corró que fan girar la roda.

Actualment s’hi pot llegir “Can Vinyers” i “1929”. Finalment s’hi localitza el caixó que és l’element vertical de suport del molí i els braços del cigonyal que transforma el moviment rotatiu de la roda en un moviment de vaivé. La boca del pou s’ha arrebossat i en el parterre d’enjardinament que l’envolta s’hi ha preservat l’antiga bomba i varies aspes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Text : Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou de ca la Quima de Vacarisses

El Pou de ca la Quima està al carrer Alfons Sala, prop de ca la Quima de Vacarisses.

Us passo dedes de la seva historia:

  • Aquest pou es construí entre els anys 1932-34 a iniciativa d’un grup de veïns que després el cediren a la propietat municipal.
  • Els terrenys foren cedits per la marquesa de Castellbell.
  • Era el moment en què es començava a organitzar el subministrament d’aigua potable al municipi, i aquest pou va ser d’una gran utilitat, sobretot en ell període de la gran sequera dels anys 50.
  • Inicialment, el pou consistia en una simple barraqueta amb una porta davantera.
  • En el transcurs dels anys seixanta sofrí una petita modificació.
  • Durant la Festa Major de 1987 s’inauguraren les obres de remodelació i decoració del pou, quan es va enrajolar amb els motius decaratius que ara es poden veure, obra de Colomer (ceramista) i Ambròs.
  • El pou fou dedicat als vacarissencs que van construir el pou.

Pou d’aigua que consisteix en una petita construcció de planta quadrada, assentada sobre una base també quadrada, amb coberta a doble vessant. Les parets són rebestides de rajola esmaltada. A la part posterior té una porta de ferro.

En una de les parets laterals té un volant de ferro, corresponent a una bomba d’aigua manual.

Al costat hi ha una pica amb el seu corresponent desguàs.

Les parets enrajolades tenen diversos motius decoratius: un mapa de Vacarisses amb indicació de les fonts, a la part davantera, un escut de vacarisses, en un dels laterals, i diverses inscripcions a l’altre.

Recull de dades i Text : Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé