Sant Julià d’Altura de Sabadell, un lloc entre la devoció i l’esbarjo

DSCN5287_01Des de Sabadell podem seguir els camins pel bosc de Can Deu o be, la carretera de Matadepera des de Ca n’Oriac fins a Sant Julià hi ha un passeig de 1500 metres aproximadament, amb una vorera, un carril bici i amb aparells de gimnàstica, per practicar una vida saludable…DSCN5276_01

L’església de Sant Julià d’Altura estan situats dins la zona del Parc Agrari de Sabadell, DSCN5286_01es una zona agroforestal protegida no edificable, situada entre els barris de Ca n’Oriac, Castell Arnau i Can Gambús del terme municipal de Sabadell.DSCN5283_01DSCN5282_01Disposa de una gran quantitat de taules i bancs,DSCN5279_01 així com barbacoesDSCN5280_01DSCN5291_01 i un servei de Bar i WC., amb un ampli aparcament.DSCN5284_01Ja a principis del segle passat, molta gent anava des de Sabadell i Terrassa a passar el dia, anaven a les fonts properes, de fet ara encara en podem trobar un bon nombre, DSCN5285_01situades en el Torrent de Ribatallada, i passejaven pel bosc de Can Deu,DSCN5288_01 i dinaven a peu de l’Església de Sant Julià.DSCN5281_01Per a mes Informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Juli%C3%A0_d’AlturaDSCN5278_01Llàstima de la gran destrossa d’arbres, sobre tot pins centenaris del Bosc de Can Deu, a causa de la Meteorologia adversa que va patir en aquest paratge.DSCN5253_01Per axó dintre d’uns dies faré un article de com es veu i viu la natura en el seu procés de recuperació del paisatge en el Bosc de Can Deu.DSCN5289_01Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda del Bosc Màgic

A caigut a la meves mans una llegenda de Bosnià, i que diu així :  

Hi havia una vegada un bosc màgic. La seva llegenda explica que quan en aquell bosc entri una persona que estimi més la seva misèria que tota la felicitat d’aquest món, el bosc perdrà la seva màgia i passarà a ser un bosc normal.DSCN5354_01Molt a prop d’aquest bosc vivien una àvia i el seu fill gran. Vivien tots dos en una casa petita i mai no entraven al bosc màgic. Tot continuava igual, amb felicitat i tranquil·litat fins que un dia necessitaven llenya per a fer foc i van haver d’anar a l’altra banda de la muntanya a cercar-la.DSCN2266_01El fill era una mica mandrós i curt de gambals , i va pensar:

– Per què he d’anar a l’altra banda de la muntanya per agafar la llenya, tenint el bosc aquí a prop?

La seva mare li prohibia d’anar al bosc i sempre li deia que si hi anava li passaria una cosa molt dolenta. Però el fill hi va anar i va portar la llenya. També ho va fer al dia següent sense dir-li res a la mare. Al tercer dia, quan va anar al bosc, es va asseure en un tronc per descansar i, en aquell moment, de sota el tronc, va sortir una serp que es va convertir en una dona meravellosa de cabells rossos i llargs, vestida amb un vestit blanc i preciós. Però era una serp i li va quedar llengua de serp. El noi, fascinat de la seva bellesa, s’enamorà d’ella i decidí demanar-li que anés a viure amb ell a casa seva.

Mentrestant, per casa l’àvia, va passar una noia que venia llenya. La noia anava molt mal vestida, fora feia molt fred, l’àvia la va fer entrar per donar-li una jaqueta del seu fill, que ja li havia quedat petita perquè entrés en calor davant del foc. Al cap d’una estona, la noia es va aixecar, li va agrair molt que l’ajudés i li va regalar una mica de llenya per al foc. En aquells moments va tornar el fill amb la dona-serp. El noi va explicar a la seva mare que l’havia trobat pel camí i no tenia ningú al món i havia pensat que podria viure amb ells.

Al cap d’uns quants dies l’àvia va notar que la dona tenia la llengua d’una serp i decidí parlar amb el seu fill. Però ell, cada cop més i més enamorat de la dona-serp, no feia cas a ningú. Quan la mare va dir que volia que la dona-serp marxés de casa seva, el fill li va dir que estimava aquella noia i que n’estava tan enamorat que s’hi volia casar.IMG-20150406-WA0008_01El noi, malgrat tots els consells que li va donar la seva mare, es va casar amb la bonica noia. La dona-serp va notar que l’àvia se n’havia adonat de qui era ella i, per evitar tot el que podia passar, va començar a plorar davant del seu marit i dir-li que la seva mare no l’estimava.

Tant i tant va insistir que finalment el fill va decidir fer fora de casa la seva mare. L’àvia, tot i haver dedicat tota la vida al seu fill, es trobava a la intempèrie. Feia un fred que pelava i nevava tant que, mentre caminava, la neu li arribava fins als genolls. Tot i amb això l’àvia va continuar estimant-lo ja que sabia que la culpa era d’aquella dona-serp. L’àvia, a més a més, tenia molta fam i tenia els peus congelats. Estava molt cansada i finalment va caure a terra. Llavors recordà la llenya que li havia regalat aquella noia i decidí encendre-la per escalfar-se. Era molt vella i sabia que no podria sobreviure gaires dies més d’aquella manera. En encendre el foc, de dins els troncs sortiren un follets amb uns barrets punxeguts de color vermell com el foc. Els nans començaren a ballar, a saltar, a cantar i cridar, la qual cosa la va fer alegrar i agafar forces.DSCN5295_01Els follets es van posar al seu voltant i li van començar a parlar:

– El teu fill, àvia, va fer despertar els esperits del bosc màgic. Ara, aquests estan molt enfadats, per això el rei del bosc vol parlar amb tu. En aquell moment va aparèixer un cérvol, amb què l’àvia va viatjar a l’interior del bosc màgic, acompanyada dels follets que muntaven uns esquirols que els feien de cavalls. Allí no hi feia tan fred i no hi havia gens de neu. Els arbres semblaven vius, la terra tenia uns colors diferents, els animals eren estranys i, fins i tot, alguns parlaven entre si.En aquell moment aparegué una cadira impressionant de color negre.DSCN5309_01Aquesta era en un espai fosc i no es podia veure qui hi havia assegut. Llavors es va sentir una veu humana que va dir:

– Ja saps que el teu fill va despertar els esperits del bosc. Ara ja té el seu càstig. Tu podràs tornar al teu poble, en el temps de la teva joventut.

En aquell precís moment va aparèixer el seu poble, on la gent era molt feliç perquè feia molt sol i molt bon temps i tenien de tot allò que necessitaven.DSCN4196_01– Entra a l’interior del teu poble. Quan hi hagis entrat, et faràs jove i et trobaràs amb tota la teva família – digué el rei del bosc. L’àvia es va posar a córrer cap a l’interior del poble i just en el moment d’entrar es va girar i va veure el seu fill.

Ella va preguntar al rei:

– Què li passarà al meu fill?

– Quan passis aquesta porta oblidaràs que mai hagi existit. No te’n recordaràs de res. Però no et preocupis per ell. Ell ja rebrà el seu càstig.DSCN4013_01En aquell moment l’àvia dubtà sobre què havia de fer. Finalment va decidir no deixar el seu fill i va dir:

– Malgrat tot el que ha fet, jo no el puc abandonar.

Llavors, un vent huracanat ho va fer desaparèixer tot: els follets, la cadira, el rei, el poble, els animals… i la dona-serp es convertí en serp de debò.

L’àvia va ser la persona que estimava més la seva misèria que tota la felicitat del món. I la màgia del bosc va desaparèixer. El fill i l’àvia van quedar sols.

Ell plorava tot demanant-li perdó. A partir d’aquell moment van viure contents la resta de la seva vida.IMG-20151126-WA0013_01

Traductora  del Conte: Alexandra Seslija

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Poema : El Bosc de Primavera

DSCN5087_01“El bosc de primavera

té una ànima, una veu.

És el cant del cucut ple d’aire,

talment bufat en una flauta.

Darrera el lleu reclam,

més enganyós que l’eco,

il·lusos caminem.

Hi ha un castanyer verd tendre.

IMG-20151126-WA0008_01Destil·len fins i tot

les velles ginesteres.

Al volt dels troncs ombrívols,

enmig dels jocs del sol,

dansen les hamadríades”.

DSCN1186_01Autor : Daniel Ruiz-Trillo

Informació de l’Autor  :

És autor del mural “Pol i de sons” i dels poemaris següents:

  1. Truc curt (El Carro del Sol, 1999).
  2. Sal i vi (El Carro del Sol, 2000).
  3. Sonets sonats (Edicionns 96, 2000)
  4. Una estona de sal (Edicions 96, 2001).
  5. Partícules i versos (Edicions 96, 2002).
  6. Fibromiàlgia i tu (A Edicions, 2003).
  7. Recer de versos (Edicions 96, 2006).
  8. Sudokus i tu (il bosco blu, 2015).

Ha format part de les antologies poètiques “Sac” i “Això no és una antologia”, ha estat citat a Verbàlia, verbalia.com i Bloc Maragall. Ha publicat la novel·la Com un vals de Chopin (Paralelo Sur, 2012) i 40 plaers. i ha escrit reportatges de viatges per a les revistes Ciutat Nova, Excursionisme i Món Inèdit. Actualment, edita versos.cat i és director dels festivals de poesia Poemestiu, Vers l’Aigua, Poemanresa i Dolça Poesia.

Ha rebut els premis literaris següents: La Pinya (1993), Horta-Guinardó (1993), Marató Poètica (2012), Enjoy Barcelona (2012) i Paraules per viure (2013) .

Avui es el cinqué i últim dia que dediquem un Poema sobre la Primavera.DSCN4235_01

Recopilació del Poema i fotografies : Ramon Solé

 

 

Poema : La primavera

IMG-20160314-WA0004_01Pel bosc tot glaçat

un cant s’ha sentit;

damunt les muntanyes

s’escolta un brogit:

«Lleveu-vos amics,

que el fred ja se’n va,

lleveu-vos de pressa,

l’hivern s’ha acabat»

CAM00845_01Les flors obren l’ull

aixequen el cap,

i diuen alegres:

«Quin dia més clar!»

Damunt el paller

badalla un ocell,

estira les plomes

i fa un capgirell.

Les mosques se’n van

darrera del vent,

els núvols fan gresca

i mullen la gent!

CAM01001_01Autor : Bofill, Francesc

Informació de l’Autor :

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/bofill-suris-francesc

 

Recull del Poema i fotografies : Ramon Solé

El Pantà d’Argençola a Callus

Per arribar al pantà d’Argençola , cal anar a la Masia de La Vila d’Argençola que esta situada al costat esquerra de la carretera BP-4313, que comunica Balsareny amb Súria.A - Mapa de situació_01Cua_01 El llac o pantà artificial es troba darrera de la propietat, cal baixar per un camí pel costat de la casa.Vista parcial i cementeri_01Vista parcial 4_01

Esta situat al pas de la riera del Tordell, va ser construït durant els anys vint del segle passat.Vista general 2_01La presa principal és de volta, tenint una alçada aproximada d’uns cinc metres.Contrafors Mur Exterior_01Mur exterior -  3_01Mur exterior - 2_01Durant aquestes ultimes dècades, que la riera avist baixar molt el seu cabal per la manca de precipitacions, ha acumulat sediments fins a provocar una notable reducció de la superfície estanyada, que ha provocat que el canyissar s’està convertint en un ecosistema pràcticament terrestre.Vista des del Mur 1_01Vista general  1_01El canyissar constitueix un hàbitat propici per a aus aquàtiques, com són l’ànec collverd, el bernat pescaire, la fotja i l’agró roig.Vista general des de la Cua_01Vista parcial 2_01Vista parcial 3_01Hi han dos embassaments mes, molt mes petites en extensió i capacitat i son mes aviat rescloses. Amb el seu mur i sobreeixidor, pel seu desguàs.bhmb_01m ._01Per tant, entre el pantà, les rescloses i el bosc d’Argençola constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l’hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàriesMur interior 1_01Vista parcial 1_01.Text i Fotografies : Ramon Solé