Arxiu d'etiquetes: Bosc

La muntanya ens ofereix : Colors, olors, silenci, sorolls i molt mes …!

Publicat el per
Respon

En la Muntanya, tenim una varietat de Colors, sigui per la temporada en que ens trobem, sigui pel lloc.Segons l’època de l’any en el bosc podem apreciar les tonalitats de verdor.Sent mes o menys intens el seu colorit, es mes verd intens quan plou a dojo, i també, mes sec amb pols un marro mes fosc, en llocs que faci temps que no plou o en escassa vegetació.El color de sol naixent o sol que és pon, és fantàstic.El blanc de la neu intens de recent caiguda, que ens poden encegar-nos de tant mirar.Les Olors, ens omplen els nostres sentits, com notem una vegada que ha plogut,  a terra mullada, frescor, a netedat ambiental…L’esplendor de les flors de tot tipus i colors que sobre tot en la primavera ens envaeixen els camps i boscos.Durant al bon temps, fer una carn a la braça ( en lloc autoritzat), és una sensació d’olor esplèndida.Silenci, en el bosc, en el camp, en la muntanya, …es ple de silenci, un silenci que a vegades el sentim, el notem.El mirall d’aigües clares i manses…La mort, present també dins la natura, és trist trobar-nos un animal mort, un arbre,  per ho, forma part del cicle de la vida.El Soroll del arbres gracies a les refregues del vent,Els diversos cants d’ocells petits i grans.El escoltar una font, que ens fa mirar com surt de la terra amb un bon doll d’aigua cantarella.El transcurs de l’aigua d’un riu o riera, un soroll constant .Un soroll diferent, al de les zones industrials dins, o a prop de camps i/o el bosc…El soroll d’un ser viu per dins del bosc, entre mig de les herbes.Mireu d’anar a descobrir el que ens ofereix avui la Muntanya, el bosc, el camp…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador, Fidel Rodríguez , Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de Vista Alegre de Ribes de Freser

Publicat el per
Respon

Per anar a La Font de Vista Alegre, teniu que fer el mateix camí per anar a la Font de la Teula, tal com us vaig indicar el diumenge passat i us recomano que ho feu tot caminant.Al costat de la Font de la Teula, hi ha un senderó que remunta pel mig del bosc, al poc hi ha la Font de Vista Alegre, al costat esquerd del mateix caminoi.Fa una certa esplanada amb una taula molt rústica de pedra, no gaire gran.A banda i banda de la Font, un seient de pedra a peu de paret.L’aigua cau no massa abundant, a la pica trencada. És un lloc tranquil per sentir la natura…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Bosc de Torre Marimon de Caldes de Montbui

Publicat el per
Respon

La finca Torre Marimon de Caldes de Montbui,  te una extensió de 115 ha, de les quals 60 són de bosc, 50 de conreus i les restants estan ocupades per edificis i camins.Des de fa dècades, s’ha distingit el seu Bosc per els seus notables arbres, sobretot dels Pins pinyoner  i de Pins Blanc, es un bosc ple d’ells.Per anar hi, s’entra des de les carreteres que portant a Torre Marimon, la  BV-1424 o la BV-1423.Concretament, front la zona d’estada, s’agafa aquest camí ample que us portaria fins Palau Salita i Plegamans.Un Bosc antic amb arbres alts i grans, Bosc amb vegetació diversa, en un terreny molt planer, i bona part d’ell es molt bonic.Per ho, hi ha dos elements que en l’actualitat no afavoreixen el medi natural d’aquest Bosc, una és la depuradora,  i l’altre, els arbres que varen ser abatuts durant una gran tempesta.Aquest arbres, majoritàriament vells Pins, han sigut retirats en bona part d’ells.Us invito que feu el recorregut, com molta gent ho fa, a peu, corrents, portant el gos, en bicicleta…o simplement tot fent un passeig; un dels camins passa per la riba dreta de la riera de Caldes.En la zona que esta mes propera a Torre Marimon, trobareu 12 punts al costat del camí principal, per poder fer gimnàstica, tot seguin els consells que a traves d’uns plafons us indican com fer-ho.Aquest entranyable Bosc , s’acaba en les rodalies de can Pujol, per ho, podeu seguir fins la vella Granja de Sant Roc i sortir per Palau Salita i Plegamans.De jovenet, el meu pare m’havia portat per aquest bosc de Torre Marimon, de la Diputació de Barcelona, era un lloc ple de gent fent fontades o “ Domingueros”, alguns d’ells fent foc a terra, amb el que axó representava de perill a l’estiu pel Bosc.En aquesta zona de Bosc de Torre Marimon, en les dècades de 80 i 90, del segle passat , estaven vigilats per un servei de guardes de la Diputació que varen preservar molt be en la conservació i protecció del Bosc de Torre Marimon.Tot esperant poder gaudir d’aquest Bosc, dècades i que en un futur no massa lluny, sigui com un Parc Forestal

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Vagant pel Bosc

Publicat el per
Respon

Remor del bosc, solemne salmòdia

del gran pinar desert,

bressa en notes de pau i poesia

mos somnis de despert.Bressa ma vida que te sent, corpresa

d’aquell intens encant

amb que un escolta la cançó incompresa

que l’adormia l’infant.

Infant m’agombolares, veu difusa,

i jove pensatiu…

Aquí aprenia de cantar ma musa

com au que hi té son niu.

Doncs aquí volen pel ramatge ombrívol

mos somnis i records:

aquí mon cor escolta, i enyorívol

conversa-hi amb sos morts.Bella aquí és la tardor, que el cap no esfulla

d’alzines ni de pins,

i sols el bosc amb la unció remulla

de núvols gegantins.

 

Autor :  Miquel Costa i Llobera (1854 – 1922) 

 Si voleu saber sobre aquest poeta, podeu consultar a :

https://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=558

 

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

 

El Joc dels Ocells, per a nens i nenes

Publicat el per
Respon

Aquest Joc dels Ocells, no cal fer cap inversió destacable, podeu fer ho fàcilment, sols cal paciència.!Si sou pares o avis de fills o nets, petits o joves, us invito a fer amb ells aquest joc, sols cal el següent material :

  • Binocles
  • Camara de fer fotos o de video.
  • Un llibre sobre els Ocells de Catalunya o zona on fareu la recerca.
  • Llapis i llibretaAquest simple joc, consisteix que quan aneu a un parc / jardí urbà o a la muntanya, amb el/els vostra/es fill/s o net/s, el primer pas és el de gaudir dels diferents sons i cants que sentireu del ocells durant el recorregut, i poder fer així, la descoberta i observació dels ocells, tot guardant el màxim silenci.Segon pas, poder fer fotografies o fer en video d’aquests ocells i identificar-los, son nombroses les especies que podeu trobar.Feu servir la llibreta de camp, per anotar, el tipus d‘ocell, colors de les plomes, bec, potes, tipus d’harmonia que fa en el cant, per poder després mirar de catalogar-los.És important que els nens i nenes, puguin anar coneixen el mecanisme d’un binocle, per així poder fer la visualització mes ràpida i mirar el lloc on pot estar ubicat en mig d’una vegetació el ocell.

On podeu localitzar ocells ?

De fet, a tot arreu, millor en llocs on hi hagi aigua, basses, sortidors rieres, torrents, fonts…llocs mes o menys tranquils, dins d’un parc amb ombra, bosc… al jardí de casa… masia, seria una llarga llista de llocs,  segons el tipus d’ocells és mes confiat o no del ser humà, cosa que pot facilitar o no la observació i classificació d’un ocell.És bàsic e important, No molestar-los, ni on estant en el moment de fer la descoberta, ni en els nius on viuen. Per tant com us deia al principi, no podem cridar, fer sorolls, ni tampoc, moviments bruscs.

Una activitat que agrada molt als nens, és poder construir caixes niu, per habitatge d’ocells i col·locar-los posteriorment, en el pati, balcó, jardí de casa, al parc proper i en un bosc amb permís de les autoritats corresponents.Una altra acció, és participar en anellaments pels cens i control d’aus, que és pugui organitzar en el vostre municipi.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Llibre seleccionat : Guia d’Aus per descobrir en Família. Editat per VOX. Text : Mary Rial. Il·lustracions Angel Domínguez

Crònica d’un camí diferent que porta a Santiago – 2ª part i última #

Publicat el per
Respon

Un nou dia.!Seguim el camí, aviat passem per una estàtua “del caminant “ i realment avui ens creuem amb molts peregrins, serà perquè és festiu ?.El camí ara ens fa molta pujada, i caminem poc a poc, L’ombra del Sant ens torna a estar present… per donar-nos forces !Al costat del camí hi ha una ermita feta de pedres, que ens sembla que amb una bufada és pugui caure i fer-se un munt de rocams.Preguntem a unes vaques que estan pasturant per si hi ha alguna font propera…. no obtenim cap resposta, per ho, al poc ens creuem amb una gran font que representa uns conxa, aquesta aigua és bona !Passem per un bosc que ens sembla encantat i mes quan esta núvol a punt de ploure… cosa que no tardarà massa en fer-ho.Sort que anem equipats.A sobre, aquesta nit no em trobat cap alberg lliure, un home ens ha indicat que podem anar a l’esportiu i dormir allí al terra… millor dit, a sobre un matalàs esportiu …Ens falten dos jornades per arribar a Santiago de Compostela, això ens anima molt.Un altre dia que ens anirem trobant  pel camí, “Orrios”…fonts…monuments…pobles … i fites per on tenim d’anar …i un altre cop, en una petita finestra uns ulls ens miren, aquesta vegada es una vaca, que deu de pensar de nosaltres que anem tant carregats ?Seguim per la vora d’un pantà.Una estona mes tard ens fan pujar escales d’un pont, per si no estàvem prou cansats.Ja ens falta poc… Avui a la tarda entrarem a Santiago de Compostela, al transcurs el dia veiem cada vegada mes a prop la Ciutat.L’última font del Camí de Santiago… recuparem forces  !Ens fa una il•lusió increïble que podem dir : Ja hi som !!!Ens sembla que va ser ahir que vàrem començar el pelegrinatgeAra direcció a la Catedral Creients o no creients, sempre és bo anar a donar gràcies al Sant i/o veure el Monument com a turista.Sembla que el Sant ens a vingut a donar ell mateix la benvinguda i donar-nos forces per la tornada amb l’avió cap a Barcelona. Per aquest any ja em complert !!!

 

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas

Caminaires : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas

 

Crònica d’un camí diferent que porta a Santiago – 1ª part #

Publicat el per
Respon

El titulem així avui l’article, “Un camí diferent que porta a Santiago”, perquè no importa des d’on sortir, sempre… agafarem un camí que pot durar mes o menys dies, això si, ens portarà fins la gran Catedral de Santiago de Compostela !.Per medi de fotografies típiques del “Camí”, avui veurem com es una ruta dia a dia, i el que ens podem trobar, a vegades persones fent el camí o tornant cap a casa, animals en situacions curioses, ermites de Galicia o altres fets que ens cridaran força l’atenció.El mes important, és que estarem protegits per el Sant, dia i nit, amb pluja o en ple sol, de dilluns a diumenge… !Caldrà seguir els camins marcats amb les senyals del “Camí” i no corra que de temps en tenim molt, a l’haver començat a caminar amb alegria i fermesa sabem que arribarem.Trobarem moltes fonts, ah vigileu si és pot recollir aigua o no te garantia sanitària, sempre cal proveir-se abans de l’inici del dia pensant el camí que farem.Sens dubte sempre el tenim present, l’ombra ens indica la direcció correcta, serà el Sant …?Passarem per camins on hi ha arbres centenaris, boscos amb misteri i molts camp conreats, la jornada és llarga i ens cal fer vis per arribar a poder descansar en un alberg si no el trobem ple.Recordar-nos de cada dia ens segellin l’etapa del dia si portem la cartilla.Avui passem per una casa que hi ha un munt de conills corrent pel costat nostra… els deixarem que estiguin tranquils.Al poc, ens crida l’atenció una bústia pel correu, és com un “Orrió” (casa típica de Galicia)Ens cal per uns bona acció, per camí hi trobem una gallina, que amb la mirada ens indica que vol que obrim l’aixeta de la font, i així ho fem.Em tingut sort en la jornada d’avui tenim lloc per dormir i descansar per obtindré forces per demàEl matí es fred i amb boira.Ja amb la motxilla a sobre…Trobem i parlem amb una dona que ens indica l’únic lloc del petit poble, on podem comprar queviures i begudes per tot el dia.Perquè serà el d’avui un camí mes de pujades i baixades que altres dies.De moment no plou, tenim una font al costat del camí amb taula i bancs per fer l’esmorzar… Ara el camí passa per una casa – orrio, molt interessant i amb tot un munt de vells estris del camp.Des d’una llarga finestra veiem un cap que ens sorprèn que ens mira amb molt d’interès, serà dissecat aquest senglar… ?Arribem a una ermita amb una font lateral que esta dins d’un cobert. per si ens fes mal temps ens podríem ficar-nos a dins, per ho no es el cas d’avui.Un dubte de camins, cal mirar el plànol de la ruta que estem fent i prendrà el camí encertat, i així fent i fent, se’ns acaba una altra jornada.Demà seguirem el camí i fent de pelegrins… !Fins demà !

 

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas

Caminaires : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas

 

 

 

Poema : Natura Viva

Publicat el per
Respon

dscn7670_01Ara em plau de glossar planerament

l’antic pessebre natural del món.

La muntanya i el riu, l’arbre del bosc,

la font i el prat, bladars i regadius.

Per les valls obagoses i els solells

refaig de cor camins i corriols

cap al cim generós, cap a l’avenc.cam01075_01Recordo primaveres amb plugim,

tardors d’aram, hiverns emblanquinats,

i migdies d’estiu amb foranell.

Només la mort em desposseirà

del bel miratge que de tant en tant

amenitza la meva soledat;

d’aquest silenci que escar neix la pau.

 

Autor  : Joan Oliver – pseudònim : “ Pere Quart”

Per conèixer aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Oliver_i_Sallar%C3%A8s

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema – Les Muntanyes

Publicat el per
Respon

DSCN5468_01A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.

Part de dins de la canal
he vist l’aigua virginal
venir del fosc naixement
a regalar-me la boca,

i m’entrava pit endins…
I amb els seus clars regalims
penetrava-m ’hi ensems
una saviesa dolça.

Quan m’he adreçat i he mirat,
la muntanya, el bosc i el prat
me semblaven altrament:
tot semblava una altra cosa.CAM00939_01

Al damunt del bell morir
començava a resplendir
pels celatges carminencs
el blanc quart de lluna nova.

Tot semblava un món en flor
i l’ànima n’era jo.

Jo l’ànima flairosa de la prada
que es delia en florir i ser dallada.

Jo l’ànima pacífica del ramat,
esquellejant pel bac mig amagat.

Jo l’ànima del bosc que fa remor
com el mar, que és tan lluny en l’horitzó.

I l’ànima del saule jo era encara
que dóna a tota font son ombra clara.IMG-20160213-WA0003_01

Jo de la timba l’ànima profunda
on la boira s’aixeca i es deixonda.

I l’ànima inquieta del torrent
que crida en la cascada resplendent.

Jo era l’ànima blava de l’estany
que guaita al viatger amb ull estrany.CAM01018_01Jo l’ànima del vent que tot ho mou
i la humil de la flor quan se desclou.

Jo era l’altitud de la carena…

Els núvols m’estimava en llargament,
i al llarg amor de l’ennuvolament
congriaves mon ànima serena.

Sentia la delícia de les fonts
naixé en mon si, regal de les congestes;
i en l’ampla quietud dels horitzons
hi sentia el repòs de les tempestes.DSCN2445_01I quan el cel s’obria al meu entorn
i reia el sol en ma verdosa plana,
les gents, al lluny, restaven tot el jorn
contemplant ma bellesa sobirana.

Però jo, tota plena de l’anhel
agitador del mar i les muntanyes,
fortament m’adreçava per du al cel
tot lo de mos costats i mes entranyes.

·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·

A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.DSCN5793_01Camprodon, 1901
Autor : Joan Maragall

Voleu saber mes de l’Autor, consulteu a :

http://www.xtec.cat/~jducros/Joan%20Maragall.html

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

L’eruga del Pi

Publicat el per
2

Cada primavera, ens fitxem que en boscos de Pins, hi ha bosses blanques de l’eruga,DSCN4929_01_01 hi ha llocs amb mes o menys afectació i extensió, que cal fer un control periòdic per evitar danys importants al bosc.DSCN4931_01_01Les larves de l’Eruga del Pi,  mengen les fulles del pins i defoliant l’arbre, però aquesta plaga només és letal en alguns casos d’arbres molt joves,DSCN4928_01_01DSCN5607_01_01 per ho en altres el devil·lita i poden ser atacats  els arbres per altres insectes o fongs.DSCN5030_01_01El nom científic és :  “Thaumetopoea pityocampa “CAM00921_01_01Us passo als noms que rep aquest eruga a reu d’Espanya :

“Procesionaria del pino” ( En general)

“Cuc de pi o arna del pi “(Cataluña)

“Sirganos” (Teruel)

“Piñu-mozorro” (País Vaso).CAM00920_01_01Per mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Procession%C3%A0ria_del_pi

o be, a :

http://articulos.infojardin.com/PLAGAS_Y_ENF/PLAGAS/procesionaria-del-pino.htm

DSCN4932_01_01No sols les erugues afecten al bosc, també pot ser que se’n tingui en els pins de les parcel·les dels xalets de les Urbanitzacions, cosa que cada propietari tindrà de mirar de combatre.DSCN4930_01_01IMPORTANT :

Cal tenir en compta, que l’eruga que forma fileres a principis de la primavera i que pot ser molt perillosa per les nostres mascotes sobre tot pels gossos.CAM00919_01_01Les erugues tenen uns pels urticants que quan es claven sobre la pell  o boca de les nostres mascotes produeixen una reacció al·lèrgica que pot arribar a causar-li la mort.CAM00890_01_01Axo vol dir, que si veiem sintemes d’ofec i/o altres, caldrà portar-ho al veterinari urgentment.

 

Recull de dades :  wikipedia, sanitat de la Generalitat, Infojardin.

Text  i Fotografies : Ramon Solé