Escultura del Gremi de Carreters de Sant Vicenç de Castellet

L’Escultura del Gremi de Carreters esta situada en la Plaça del Cavall, propera a l’estació de Renfe de Sant Vicenç de Castellet.

Historia:

  • Maties Solé i Cabeza (Tàrrega 1903- ) organitzador de la festa de Sant Antoni Abat i gran aficionat al cant i al teatre, fundà junt a Jaume Piqué, el Gremi de Carreters de Sant Vicenç l’any 1924 i amb un conjunt de persones relacionades amb el món del cavall, el transport i la pagesia.
  • La festa es celebrava des de 1914 en honor al seu patró, Sant Antoni Abad.
  • En Maties era baster de l’Agència de Transports Moll que tenia 35 animals a Sant Vicenç, 15 a Súria i 5 a Manresa.
  • Quan l’agència es va mecanitzar, en deixar de treballar, va obrir un establiment d’articles de pell, tapisseria i confecció de matalassos, al c/ Maria Ginferrer 15.
  • El patró del gremi de carreters és Sant Antoni Abad, el 17 de gener, dia en que es celebren els Tres Tombs, festa que ha arrelat a diferents llocs de tot Catalunya.
  • A Sant Vicenç el transport a bast era el mitjà tradicional que estava molt arrelat degut al pas del camí Ral.
  • Abans de l’arribada del ferrocarril, a mitjans del segle XIX, el transport amb carro i animals de tir era el sistema per portar el producte als centre de venda més importants, Barcelona i Manresa, fet que va provocar que s’instal·lessin empreses dedicades al transport.
  • A Sant Vicenç la festa es celebra el segon diumenge de març i és organitzada per la mateixa entitat. Aquesta forma part i és membre fundador de la Federació dels Tres Tombs de Catalunya.

L’escultura consta de dos elements: un peu de pedra calcària de Sant Vicenç d’uns dos metres d’alçada que es troba sobre una base feta amb uns graons de pedra; i l’escultura d’un cavall de ferro colat. Porta dues plaques d’inscripció: La situada a més alçada: 75 aniversari del gremi de carreters i cansaladers. 1924-1982.

L’altra placa, centrada en la base de pedra i més gran porta la inscripció: Gremi de carreters i cansaladers. Monument al cavall. Fidel amic de l’home. Sant Vicenç de Castellet. 17-1-82. Foneria Solvas S.L.

El 9 de març de 2014 s’inaugurà una nova placa commemorativa amb motiu del centenari de la primera festa de Sant Antoni abat i els 90 anys del Gremi de Carreters i Cansandalers amb l’acompanyament de la unitat muntada de la guàrdia urbana de Barcelona.

La placa de marbre amb un carruatge esculpit és obra de Clemente Cañadas.

Observacions:

La pedra va ser donada per l’ex president del Gremi, Joan Casals Baqué. L’escultura del cavall va ser feta per la foneria Solvas de Sant Vicenç de Castellet. És un monument promogut per la junta del gremi de carreters de carreters i cansaladers l’any 1983.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: María del Agua Cortés Elía. / OPC

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Sínia de can Perich de Rajadell

La Sínia de can Perich es situada als Plans del Perich al costat de la Riera de Rajadell.

Per anar-hi cal seguir la carretera de Rajadell a Calaf i prendre trencall a l’E. El camí porta a la Masia – Granja, per tant esteu en propietat privada. (Cal demanar permís per anar a la Sínia.)

Historia:

  • En documents del segle XIII es parla d’un moliner que tenia un molí al Carcoler (que aleshores és com s’anomenava el mas Peric).
  • Era un dels pocs habitants que no es definia com a pagès. Aquest conjunt -actualment una sínia- podria correspondre a l’emplaçament de l’antic molí del “Carcoler”, documentat al segle XIII, però no es pot demostrar.
  • De la sínia com a tal, se’n tenen notícies de que estava en funcionament a principis del segle XIX.
  • Podria datar-se al segle XVIII, si tenim en compte que l’actual casa del Perich es va començar a construir el 1755, i que el cos més antic de la masia i la sínia presenten característiques constructives similars.
  • En el segle XVIII, en el moment pre-industrial, va tenir lloc un important desenvolupament agrari que va comportar nous sistemes de rec per incrementar la productivitats dels conreus. La Sínia del Perich tenia la missió de regar els camps de la seva finca. Aquesta sínia va funcionar fins a principis del segle XX.
  • Inicialment funcionava amb tracció animal o de “sang”. Però a principis del segle XX s’hi instalà una bomba a motor.
  • A finals del segle XX el lloc era anomenat la “bomba vella”, i era utilitzat pels masovers de cal Peric per regar els horts.

Sínia, documentat per un barracó (petit edifici rectangular de pedra), avui dia totalment restaurat) i per la sínia pròpiament dita, amb la seva bassa.

També es visible un canal excavat a la roca i vestigis d’una resclosa.

L’edifici és de planta rectangular, és d’una sola planta, i presenta coberta a doble vessant. Les parets són de maçoneria. Té dues entrades, de llinda rectangular, una a la façana principal, i una altra, a la paret lateral. Presenta finestrons molt petits.

Era l’espai que allotjava la mula o cavall que feia girar el mecanisme de la sínia.

Al costat hi ha la sínia i una petita bassa rectangular adossada. L’aigua era obtinguda mitjançant la resclosa de la riera i era canalitzada cap a la sínia o acumulada en el dipòsit per tal d’aconseguir més pressió. El dipòsit també va ser utilitzat com a safareig.

La resclosa es troba a un nivell aproximadament d’un metre per sobre; és a dir, a una altura escassa. La cavitat, en forma de volta excavada a la roca, es troba sota mateix de la caseta. Aquesta mena de canal, que desguassava a la riera, era utilitzat per netejar la sínia.

Dintre de l’edifici, hi havia una roda horitzontal amb un pal vertical, que un animal lligat feia girar. El gir feia rotar al seu temps uns engranatges que feien girar una roda vertical que movía una cadena circular proveïda de catúfols.

La cadena i els catùfols es submergien a l’aigua de la riera; aquesta entrava per una galeria procedent de la resclosa. Un cop l’aigua era a dalt, es canalitzava per un tub que sortia de la caseta de la sínia cap el dipòsit.

Observacions:

En el PEP 1993 (J. Piñero) aquest bé estava catalogat com a possible molí fariner, amb el nom del Molí del Carcoler (cal Peric). Recentment (voltants de 2012) ha estat objecte de restauració integral per part de la propietat, convetint-lo en un element museitzat i visitable (està indicat a la carretera i forma part dels intineraris turístics del terme). L’element compta amb un plafó descriptiu.

A l’interior, la sínia, dotada de catúfols, està en funcionament, i els visitants el podien activar, en el marc de les visites concertades organitzades per l’ajuntament (oficina de turisme i la propietat). Posteriorment, les visites han estat cancel·lades per problemes d’accés (desavinences entre l’ajuntrtament i els propietaris). El camí quu duu a la sínia està actualment tancat (2018). Ubicat al costat mateix de la riera de Rajadell, en un meandre de la riera ocupat per horts. Per anar-hi cal sortir de la carretera a l’oratori del Peric i seguir el camí en direcció est fins els horts, prop de la riera. Allà cal seguir al costat de la riera uns 300 metres en direcció NO. Des d’aquí es distribuïa per regar els horts.

L’existència en el mateix lloc de l’antic molí no està confirmada, però la resclosa i la cavitat descrita podrien correspondre a estructures anteriors i concretament a l’antic molí medieval. Podria tractar -se d’un aprofitament del carcabà de l’antic molí.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Montserrat, muntanya amb silueta

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.

És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es h_01.jpg

És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.237,9 m del cim de Sant Jeroni, sent aquest pic el lloc més alt de l’Anoia i del Bages.

Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc.

Des del cim de Sant Jeroni, a 1.237 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància.

Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.

A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.

Montserrat ha estat vinculada a l’espiritualitat. A part del monestir i la Santa Cova, la muntanya conté un bon nombre de petites esglésies i d’ermites, com Santa Cecília, Sant Benet, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Miquel i Sant Jeroni.

El Massís de Montserrat va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la seva conservació.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

La Llegendes de les encantàries de dalt la vall de Nidola

Aquesta llegenda d’alta muntanya, diu així :

A l’Espluga de Sels, dalt la vall de Nidola, prop del dolmen de Coll Durau, era l’indret escollit per les encantàries per estendre la bugada. Quan els valents del poble volien prendre alguna roba aquesta desapareixia.Qui tingué èxit va ser el Francesc de casa Francès de Castanesa, Alta Ribagorça, que va poder robar un llençol a les encantàries.Les encantàries el van maleí per sempre, tot dient :

“Francès, Francesot;

De ric prou te’n faràs,

Però amb caldo de gallina no moriràs”

L’hereu de casa Francès va morir ofegat al travessar un riu amb el cavall.

 

Recull de la Llegenda i Fotografies:  arxiu Rasola – Ramon Solé

Les Fotografies no corresponent on s’indica en la llegenda

Les Curiositats de l’entorn – 33 #

                                              Avui es presento dos articles 

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat sis imatges, com a objectius Curiosos :

  • Un ocell assedegat
  • En aquest carrer del centre de Barcelona, trobem aquest cartell que ho diu clar
  • A la porta d’alguna casa encara hi aparcant cavalls
  • Aquest dipòsit li ha crescut cabell ?
  • No, no crec que entri cap gos amb aquesta balla tant alta
  • Aquí al pantà nou de Santa Fe del Montseny, hi ha reunió important d’ocells

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé