Sant Jeroni de la Murtra o de Nostra Senyora de la Vall de Betlem és un antic cenobi de l’orde dels jerònims, situat a la vall de Poià o de Betlem, a la serralada de Marina, al barri del Canyet de Badalona (Barcelonès). Va ser declarat monument històric-artístic d’interès nacional el 1975, i posteriorment, el 2014, Bé Cultural d’Interès Nacional, tant el monestir i els seus terrenys com tota la vall de Poià o de Betlem.
Destaca en un costat del claustre un pou, segons es diu va ser construït entre 1469-1472.
Disposa d’una corriola per posar la corda i gallega per recollir l’aigua del pou.
L’antiga masia de cal Terra va ser construït el 1633, segons la data gravada a la finestra central, aquest casal de planta rectangular, consta de planta, un pis i golfes, amb teulada a dues vessant. Cal remarcar, i després d’unes desafortunades modificacions, el portal dovellat d’accés, l’entrada i la gran sala superior
Desposa d’un preciós pou al pati enjardinat.
El Pou esta tancat per dalt i per darrera, conserva la corriola on hi ha la corda i la galleda per recollir l’aigua. En cada costat hi ha una llossa plana que fa se seient.
Per anar al Pou d’aigua de Mas Pujol cal agafar la carretera BV – 1423, un cop travessat el bosquet, és situat a l’era exterior de la finca de can Pujol.
Aquest pou segons els masovers és tan antic com la casa ja que l’aigua pel consum és la que prové d’aquest pou. Si el pou es troba en aquest indret és perquè el saurí (persona que té el do de trobar aigua) va determinar que per aquell indret hi passava una veta d’aigua. Llavors el pagès es dedicava a cavar profunds pous, la llargada dels quals depenia de la profunditat de la veta.
Un cop trobada l’aigua les parets dels pous eren revestides amb pedra i al capdamunt s’aixecava una construcció on s’hi col·locava la corriola amb la corda i la galleda. Al costat dels pous s’hi pot trobar sovint una pica de pedra.
Pou de planta circular amb coberta de falsa volta, fet amb pedra irregular procedent del lloc.
Les parets del pou han estat revestides amb pedra i al capdamunt s’aixeca una construcció que permetia antigament posar-hi la corriola o politja per col·locar una corda amb la galleda per extreure l’aigua.
Aquesta corriola encara hi és actualment. La coberta evita que hi entri brutícia o hi caigui algun animal i que en èpoques de sequera s’evapori l’aigua.
Al seu costat hi ha una pica de pedra que permetia omplir-la amb les galledes extretes d’aigua del pou.
L’obertura per accedir al pou està tancada amb una porteta i filat.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
fonts naturals, aigua, muntanya i més 