El titulem així avui l’article, “Un camí diferent que porta a Santiago”, perquè no importa des d’on sortir, sempre… agafarem un camí que pot durar mes o menys dies, això si, ens portarà fins la gran Catedral de Santiago de Compostela !.
Per medi de fotografies típiques del “Camí”, avui veurem com es una ruta dia a dia, i el que ens podem trobar, a vegades persones fent el camí o tornant cap a casa, animals en situacions curioses, ermites de Galicia o altres fets que ens cridaran força l’atenció.
El mes important, és que estarem protegits per el Sant, dia i nit, amb pluja o en ple sol, de dilluns a diumenge… !
Caldrà seguir els camins marcats amb les senyals del “Camí” i no corra que de temps en tenim molt, a l’haver començat a caminar amb alegria i fermesa sabem que arribarem.
Trobarem moltes fonts, ah vigileu si és pot recollir aigua o no te garantia sanitària, sempre cal proveir-se abans de l’inici del dia pensant el camí que farem.
Sens dubte sempre el tenim present, l’ombra ens indica la direcció correcta, serà el Sant …?
Passarem per camins on hi ha arbres centenaris, boscos amb misteri i molts camp conreats, la jornada és llarga i ens cal fer vis per arribar a poder descansar en un alberg si no el trobem ple.
Recordar-nos de cada dia ens segellin l’etapa del dia si portem la cartilla.
Avui passem per una casa que hi ha un munt de conills corrent pel costat nostra… els deixarem que estiguin tranquils.
Al poc, ens crida l’atenció una bústia pel correu, és com un “Orrió” (casa típica de Galicia)
Ens cal per uns bona acció, per camí hi trobem una gallina, que amb la mirada ens indica que vol que obrim l’aixeta de la font, i així ho fem.
Em tingut sort en la jornada d’avui tenim lloc per dormir
i descansar per obtindré forces per demà
El matí es fred i amb boira.
Ja amb la motxilla a sobre…
Trobem i parlem amb una dona que ens indica l’únic lloc del petit poble, on podem comprar queviures i begudes per tot el dia.
Perquè serà el d’avui un camí mes de pujades i baixades que altres dies.
De moment no plou, tenim una font al costat del camí amb taula i bancs per fer l’esmorzar…
Ara el camí passa per una casa – orrio, molt interessant i amb tot un munt de vells estris del camp.
Des d’una llarga finestra veiem un cap que ens sorprèn que ens mira amb molt d’interès, serà dissecat aquest senglar… ?
Arribem a una ermita amb una font lateral que esta dins d’un cobert.
per si ens fes mal temps ens podríem ficar-nos a dins, per ho no es el cas d’avui.
Un dubte de camins, cal mirar el plànol de la ruta que estem fent i prendrà el camí encertat, i així fent i fent, se’ns acaba una altra jornada.
Demà seguirem el camí i fent de pelegrins… !
Fins demà !
Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas
Caminaires : Oriol-Ramon Solé i Mª Lourdes Casas
