Llibre recomanat: Com conviuen els ocells

Fitxa Técnica :

Autors : Taylor, Marianne

COSSETANIA EDICIONS

Ref. 9788413563442

ISBN : 978-84-1356-344-2

Enquadernació : Rústica

Data d’edició : 01/05/2024

Any d’edició : 2024

Idioma : Català

Traductors : Patricio Sedano, Laura

Nº de pàgines : 224

Col·lecció : Altres natura

Preu : 21,95 €

Descripció:

UN LLIBRE AMB ESPECTACULARS FOTOGRAFIES PER ENTENDRE COM HO FAN LES AUS PER MOURE’S COM SI FOSSIN UNA SOLA ENTITAT

Pocs fenòmens naturals ofereixen un espectacle més fascinant que una extensa congregació d’aus salvatges. Viatgem fins als extrems d’Escòcia per contemplar un penya-segat que s’aixeca cent metres per damunt del mar. A cada sortint, a cada lleixa del penya-segat, una gran quantitat d’aus marines s’hi amunteguen, xisclen o s’esvaloten.

Posem, ara, rumb cap al delta tropical dels Everglades, on els arbres que voregen els incomptables afluents presenten les capçades guarnides de colors pels nombrosos ocells que hi nidifiquen: martinets de tons violetes, bronzes i blancs, ibis de plomatge brillant i becplaners rosats. Tot seguit, creuem l’Atlàntic i l’equador, fins arribar a les zones silvestres del desert de Namíbia, al sud del continent africà. Hi trobarem arbres convertits en curiosos pallers per la massiva comunitat de teixidors republicans socials.

Com a membres d’una espècie altament social, les persones sentim una autèntica fascinació per aquestes reunions d’ocells i ens plantegem per què algunes aus en fan i altres no, com funcionen, etc.

Existeixen les relacions veïnals harmonioses o la vida en intensa sociabilitat tendeix a esdevenir una oportunitat de comportament abusiu? Quines són les causes de conflicte i què fa que un grup s’ajunti? Com és que algunes aus són capaces d’actuar com si fossin una sola entitat quan es mouen al si d’un grup?

MARIANNE TAYLOR, prolífica escriptora sobre història natural, dona resposta a aquestes i altres preguntes tot explorant les colònies i comunitats aviàries més dinàmiques, intenses i atractives del món.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Desapareguda Font i Safareig de Martorell de Torelló

La desapareguda Font i Safareig de Martorell estava a prop de la carretera C- 37 de Vic a Olot, probablement en fer la carretera va desaparèixer…

Actualment, sols trobem una torreta feta pel propietari al cost del torrent de Martorell, on es bombava l’aigua fins la casa durant els any 60 del segle passat.

Es creu que deuria ser la que veiem en les fotografies.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Llibre recomanat : GUIA DE PAPALLONES PER A NOIS I NOIES

Ficha técnica

Autor: Coia Dols Campanera i Marius Domingo de Pedra

Nº de páginas: 168

Editorial: COSSETANIA

Idioma: CATALÁN

Encuadernación: Tapa blanda

ISBN: 9788413562780

Año de edición: 2023

Plaza de edición: ES

Fecha de lanzamiento: 21/06/2023

Alto: 21 cm

Ancho: 14.2 cm

Peso: 360 gr

Precio: 18,90 €

Sinopsis de GUIA DE PAPALLONES PER A NOIS I NOIES

Aquesta guia es una eina per fer assequible a qualsevol que es vulgui endinsar en aquest món: fer fàcil la complexitat d’aquest grup taxonòmic i, ensenyant les especies mes freqüents al nostre país, intentar despertar l’estimació d’aquests petits essers voladors.

Amb aquesta intenció, s’hi descriuen els diferents tipus d’indrets on podem trobar cada espècie i quines són les plantes nutrícies que les alimenten en la seva fase d’eruga.

A mes, podrem aprendre que es una papallona, com viu, com es comporta, etc.

Amb una gran quantitat de fotografies, descripcions, anècdotes i curiositats per descobrir i aprendre sobre el fascinant món de les papallones.

Recull del Llibre : Ramon Solé

Llibre recomanat: «La font de la Mare de Déu», de Manlleu

Fitxa Tècnica

Autor : Arimany i Juventeny, Joan.

Museu del Ter: Ajuntament de Manlleu, 2022.

191 pagines

ISBN 978-84-09-

40610-4. 21 €.

Disponible també en línia a: https://www.museudelter.cat/publicacions-en-linia/la-font-de-la-mare-de-deu-2022/

Dades generals :

De llibres dedicats exclusivament a una font, no n’hi ha gaires. Han de ser fonts realment importants i comptar amb molta documentació relacionada per tenir el mèrit d’omplir les pàgines d’un volum sencer.

Aquest és el cas del llibre que ressenyem en aquesta ocasió, dedicat a la Fonts de la Mare de Déu, a Manlleu (Osona), a cura de Joan Arimany.

Aquesta font, en el seu emplaçament actual al centre de la ciutat, a pocs metres de la parròquia de Santa Maria, fou inaugurada el 1722. Així doncs, el 2022 es van celebrar 300 anys de la seva construcció. Per a Manlleu representa un punt molt important, jaque al llarg de la història ha estat el principal recurs per obtenir aigua potable.

El llibre comença amb una secció dedicada a la importància de l’aigua per a la vida, i una breu història de l’abastament d’aigua a Manlleu (p. 13-39). Es dona notícia d’altres fonts i pous. El capítol central (p. 41-91) està consagrat a la font mateixa, amb la descripció detallada de la construcció on es troba, la imatge de la Mare de Déu que li dona nom i els diferents episodis pels quals ha passat fins al dia d’avui. El darrer capítol (p. 93-137) tracta de la devoció a la Mare de Déu i els costums i tradicions que s’han donat al voltant de la font. En destaquen els goigs, dels quals se n’han conservat nombroses edicions. Es descriu també la festa que anualment s’hi celebra per Corpus.

En annex es transcriuen vint notícies de premsa sobre la font. Tot el llibre està farcit de notes documentals que són testimoni de les moltes hores de recerca que l’autor ha esmerçat consultant la premsa local i monografies prèvies.

A més, el llibre inclou nombroses fotografies i dibuixos a tot color que en faciliten la lectura i que complementen molt bé aquesta magnífica monografia.

El fet que el llibre es trobi disponible en línia gratuïtament a partir del lloc web del Museu del Ter, en facilita molt la difusió i la consulta. L’autor, llicenciat en Humanitats i màster en Gestió Cultural, treballa a la biblioteca pública de Manlleu, i és un especialista en religiositat popular.

Des del seu lloc web (http://joanarimanyjuventeny.cat/) es té accés gratuït a la revista especialitzada en relíquies de la qual ell és l’ànima (Reliquiae sanctorum in Catalonia).

En conclusió: un llibre que no pot faltar en cap biblioteca especialitzada en fonts.

Enhorabona a Joan Arimany per la minuciosa i rigorosa feina feta, i al Museu del Ter i l’Ajuntament de Manlleu per haver-la posat a disposició de tothom via Internet.

Tant de bo que en altres poblacions on una font té una presència més que notable segueixin aquest model.

Autor del text i recull de dades : Amadeu Pons i Serra

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

Antic Museu d’Eines del Camp, de la Masia de can Deu de Sabadell

Can Deu durant anys va albergar un Museu d’Eines del Camp, reconvertit l’any 2000 en Museu de la Vida al Camp, que inclou una exposició d’eines dedicades al conreu del blat, de la vinya i de l’olivera i estances moblades i amb els estris de la vida quotidiana del món rural tradicional.El Museu permet recrear, d’una banda, la vida quotidiana a la masia, a través de les estances (cuina, sala i dormitoris) moblades amb estris quotidians; i de l’altra, les feines que es feien al camp, de la qual en són testimoni les eines exposades a les sales de la planta baixa.L’espai està dividit en tres sales, dues de les quals estan dedicades als conreus típics de la zona mediterrània (el blat, la vinya i l’olivera),mentre que la tercera se centra en les activitats forestals i estris relacionats amb el transport.La claredat de l’exposició, els materials de suport (fotografies, filmacions…) i les explicacions de cadascuna de les eines exposades fan d’aquest equipament una atractiva mostra didàctica del món rural tradicional per visitar en família.El Museu de la Vida al Camp és una visita obligada per bona part dels escolars de Sabadell i el Vallès Occidental, però els diumenges al matí (de 10.30 a 14.30) és obert al públic general (excepte agost).  A les 12.30 es fa una visita comentada que dura uns 90 minuts.

Recull de dades i Text : Fundació 1859 Caixa Sabadell

Imatges : Antigues – Arxiu Rasola

Mostra d’imatges del Delta del Llobregat de la mà d’un mestre de la fotografia

Avui us presento una mostra d’imatges de la ma de Tito Garcia, ell va creixa i viure en la seva primera etapa de la vida, a El Prat de Llobregat, es un gran amant de la naturalesa, sobre tot de les aus, per axó, moltes de les seves fotogràfica estigui ven present El Delta del Llobregat, amb paciència i silenci ha aconseguit  imatges senzillament precioses.

En Tito Garcia, es col·laborador d’aquest Blog des del seu inici, i ha participat com a guia en varies trobades dels seguidors de les Rutes de Les Fonts en El Remolar i Les Filipines, així com el conjunt d’Espais Naturals del Riu Llobregat.

Us passo imatges que us encantaran :

Una Garza Imperial en els Espais Naturals del Riu (Delta del Llobregat).

Podeu fer el seguiment fotogràfic de Tito Garcia, a :

http://www.titogn.net/

Fotografies : Tito Garcia

Text : Ramon Solé

Llibre recomanat : Els jardins i els parcs -Conèixer el districte de Sants-Montjuïc, 5 (Barcelona)

Autors : Jordi Cartañà, Ángel Romo

Idioma de la publicació: Català

Preu: 2.00 €

Any: 1995

Pàgines: 17

Edició: 1

Coberta: Grapa

Format: 21 x 30 cm

Estat de publicació: Exhaurit

Dades generals del llibre :

“Conèixer el districte de Sants-Montjuïc” és una col•lecció de quaderns monogràfics de l’Arxiu Municipal de Sants – Montjuïc per tal de donar a conèixer diversos aspectes del seu territori, tant urbanístics com històrics, socials, culturals o esportius.

Amb fotografies i dibuixos, tots conclouen amb un itinerari per la zona que ens convida a passejar-hi.

 

 

Recull de dades : Web Ajuntament de Barcelona

Recull de la informació : Ramon Solé

Els Colors de la Primavera

De quin colors ens imaginem cada un de nosaltres la Primavera ?

Cada any es mes curta i hi menys primavera o com aquest any ,que hem gaudit de molta primavera a l’hivern ?

Avui he pensat de fer una recopilació d’imatges sobre els Colors de la Primavera, i he recollit 20 fotografies dels col·laboradors del Blog i pròpies, que us les passo :

 

Text : Ramon Solé

Fotografies: Joaquima Pellicer, Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé

Informació : Mes de 5.000 fonts naturals de Catalunya, a poder consultar i visitar

Avui Dia Mundial de  l’Aigua Dolça, us presento dos articles

Excursionistes, BTT, amants de la natura, boletaires… en fi, tota persona que va al bosc o rodalies, ara disposa d’una nova eina gracies a la Tecnologia actual.En aquest sentit, per tal d’apropar l’experiència a qualsevol ciutadà, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya han creat una aplicació per localitzar, a partir d’un mapa interactiu sobre les fonts naturals repartides arreu de Catalunya.

L’app, anomenada CercaFonts, està ja disponible per a iOS i Android, però també es pot consultar en línia des de l’ordinador.

Ara per ara es pot consultar un inventari de 5.000 fonts naturals. L’aplicació és gratuïta i aspira a esdevenir una referència per als excursionistes i per als aficionats a les caminades, que poden trobar tot tipus d’informació de les fonts, com el topònim, el mapa, les coordenades, fotografies, l’ús i el cabal.CercaFonts dona la possibilitat als usuaris de donar feedback. És a dir, a partir de la col·laboració ciutadana, té l’objectiu d’ampliar el llistat de fonts que ofereix el mapa i, alhora, millorar-ne la precisió de la localització.

Pots començar a explorar  les Fonts Naturals de Catalunya clicant en aquest enllaç :

http://cercafonts.icgc.cat/fontsaca/

Com us dic, la iniciativa té un component interactiu, ja que els usuaris poden aportar noves fonts per ampliar el recull i compartir-les amb altres usuaris.

 

 

Recull de dades gràcies a : l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la Salut d’Olot, com era fa 100 anys en rere

La Font de la Salut d’Olot, us la vaig presentar el dia 21 d’Octubre d’aquest any, tal es actualment i com arribar-hi.Situada al costat del torrent i per sota de nivell de l’ermita de la Salut, tant apreciada per la gent d’Olot.Avui farem una ullada de com era aquesta Font ara fa 100 anys en rere :

La passió per la gent en aquella època d’anar a la font era vent clara, gràcies a les fotografies i postals antigues ens fem una bona idea,podem veure que la gent anava a fer una fontada, o a recollir aigua principalment.Es deia que l’aigua de la Font de la Salut era molt bona, pura i algú fins i tot, manifestava que era medicinal.

 

Text i recull de Fotografies –  Postals antigues : Ramon Solé