Pinós, com a Centre geogràfic de Catalunya 

El Centre geogràfic de Catalunya es troba senyalitzat dalt d’un petit turó de 930,60 metres d’altitud sobre el nivell del mar que està situat a molt poca distància del santuari de Santa Maria de Pinós, dins del municipi de Pinós, al Solsonès.

La senyalització consisteix en un edicle que serveix de mirador i que té, a dalt, una rosa dels vents tallada en un bloc de pedra.

Aquesta rosa dels vents està il·lustrada amb diversos símbols de Catalunya.

Viquipèdia

Va ser esculpida l’any 1993 pel paleta i picapedrer Jaume Palou d’Ardèvol.

Al llarg dels temps, els càlculs sobre la ubicació exacta del Centre geogràfic de Catalunya han donat resultats diversos. Càlculs antics el situaven a Massoteres (Segarra) o bé al Cogulló de Cal Torre (Bages).

Viquipèdia

Els càlculs més recents, segons l’Institut Cartogràfic de Catalunya, el situen a 4,8 quilòmetres de distància d’aquest punt senyalitzat, concretament a les coordenades 377471.01 m (1º31’30″E) de longitud, i 4628524.42 m (41º47’54″N) de latitud. Aquest punt també es troba dins del terme de Pinós, però correspon al lloc de Cuiner.

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Pedra Degollada de Viladecavalls

La Pedra Degollada esta situada a prop de la pista asfaltada que va a can Buxeres o de la antiga masia Margarit, hi ha varis cartells de la Diputació de Barcelona que indican el lloc on es situa.

Cal baixar per un camí amb forta pendent.

Aquesta formació ja apareix mencionada en una escriptura del segle XIII com a referent geogràfic.

Formació natural de Pudina de quars.

Es tracta de dos grans blocs superposats que donen com a resultat una figura peculiar.

La pedra inferior és de forma arrodonida i de majors dimensions, acabada a la part superior en forma d’embut invertit.

Sobre d’aquest s’hi sosté una altra pedra aplanada i de forma ovoïdal, que tapa l’anterior deixant un espai enmig.

Sembla que la pedra superior faci equilibris per sostenir-se sobre l’altra.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Llibre recomanat : Vall de Camprodon. 50 indrets amb encant

Ficha Técnica

Autors : Roger Arquimbau Cano, Roser Guitart Arau, i Anna Vila Vall-llovera

Editorial: FARELL, EL

Any d’edició: 2015

Matèria: GUIES EXCURSIONISME/TREKKING

ISBN: 978-84-92811-68-7

EAN: 9788492811687

Pàgines: 96

Col·lecció: LLIBRES DE MUNTANYA

Idioma: CATALA

Preu : 17,00 €

 

Sinopsi

La comarca natural de la vall de Camprodon s’estén al llarg i ample dels Pirineus orientals i queda definida, des del punt de vista geogràfic, pels cursos fluvials del Ter, a l’oest, i del Ritort, afluent de l’anterior, a l’est.

Amb aquesta guia us acostem a 50 indrets amb encant, seleccionats i repartits pels diferents municipis de la vall.

Coneixereu fonts amagades, ermites i oratoris que ja formen part del paisatge, arbres de grans dimensions, boscos foscos, veïnats isolats, formacions geològiques curioses, torrents, surgències i salts d’aigua perduts, miradors panoràmics i molts altres elements curiosos i representatius de la vall.

Us proposem passejades o excursions de curta durada, a l’abast de tot caminador o persona interessada en descobrir el nostre ric patrimoni paisatgístic.

 

 

Recull del llibre : Ramon Solé