Avui destaquem : La Font Gran de Santa Eulalia de Riuprimer

Per anar a La Font Gran, cal arribar-hi per un camí que surt en el  quilòmetre 7,5 de la carretera BV-4316 des de Santa Eulalia de Riuprimer direcció Santa Maria d’Oló.

Per arribar s’ha de baixar fins al riu Mèder per un camí al costat d’un camp.

S’ha de creuar el riu i a la dreta ja s’aprecia la construcció de captació d’aigua.

Historia:

  • Sembla que s’ha de considerar que la Font Gran tindria una construcció vinculada des de 1684.
  • La Font Gran, la Font d’en Janot, molt propera, i la Font dels Avellaners –avui desapareguda–, han proporcionat l’aigua al poble.
  • De fet el 21-10-1933 l’ajuntament acorda de fer un estudi sobre la portada d’aigües al poble des de la Font Gran.
  • A partir de 1934 es porta l’aigua d’aquest aqüífer fins al poble, on arribava pel propi desnivell, sense necessitat de motor, i s’emmagatzemava en un dipòsit que hi havia on ara es troba la fàbrica de Can Llaudet, on també hi havia el safareig.
  • En el moment de construcció de la fàbrica, 1957-1958, és quan es va posar una bomba per a fer arribar l’aigua a un nou dipòsit situat a prop de la casa del Puig de Ventallola, i des d’aquest punt al poble.
  • Encara avui, el dia de la tornaboda de la Festa Major es va a la Font Gran per dinar-hi i ballar sardanes. A mes, les fonts han estat també, i ho són encara, molt importats per la fauna salvatge i per la ramaderia de la contrada.

La Font Gran és en aquests moments un aqüífer de gran cabal, canalitzat per aportar aigua al poble de Santa Eulàlia.

Per arribar on hi hauria la font, cal pujar un tram d’escala i

trobarem una taula i seient de pedra, si aixeca al seu costat una caseta en que s’indica que es tracta d’un punt de captació d’aigua de consum humà,

a sota dues dates, 1934 moment en que es comença a captar l’aigua i

una altra pedra, 1684, probablement provinent de l’antiga font.

El lloc és molt fresc i tranquil.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de la Codina de Santa Eulàlia de Riuprimer

La Font de la Codina està en el quilòmetre 7,7 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d’Oló des de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d’Oló. Presenta un mur d’uns 10m de llarg.

En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd conduïda al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l’època de l’any o de les pluges.

Una font més del conjunt de deus d’aigua que es repartien pel terme municipal. Com les properes, La Font del Janot i La Font Gran.

Les Fonts són un element de gran importància abans de l’arribada de l’aigua a les cases.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Aqüeducte Cal Pla de Monistrol de Montserrat

L’Aqüeducte Cal Pla està situat en el Torrent de la Canaleta de Monistrol de Montserrat.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta construcció està documentada des de principis del segle XVI (1530), però és possible que sigui anterior.
  • Duia l’aigua de la Font Gran als molins d’oli del palau Prioral i de Can Gilbert.
  • Es coneixia La Font Gran des del segle XIII como “la Resclosella”.
Font Gran

Obra d’enginyeria que consta de 14 arcs de pedra, desiguals en la llum de 2,30 m. a 2’72 m. Els arcs estan sustentats per pilastres de base rectangular.

Destaquen els grans contraforts en les pilastres, que també són desiguals, així com la presencia de tres desaigües.

Es pot diferenciar dos trams, formant un angle amb el vèrtex en el molí de Cal Gibert. Una petita cornisa marca l’arrencada dels arcs en els pilars.

E.Solsona M. Julià – 1991 / Generalitat de Catalunya

L’Aqüeducte Cal Pla és una obra de Monistrol de Montserrat (Bages) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a.jpg

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Llibre : La Font Gran de Monistrol de Montserrat

DSCN5445_01Autor : Josep Galobart i Soler

Edita : L’Aixernador Edicions

Data  : Gener – 1994

Pagines : 144

Editat amb la Col·laboració de l’Ajuntament de Monistrol de Montserrat

ISBN. : 84-88568-02-9DSCN5446_01

Resum del llibre :

Uns verdadera recerca sobre el transcurs dels segles sobre la Font Gran de Monistrol de Montserrat.

  • La Font Gran al segle XVI
  • La Font Gran en la documentació del Segle XVII
  • El dret de les aigües de la font Gran en l’any 1673
  • La sequera de l’any 1691
  • Les tandes de reg a les hortes
  • Historia en altres segles

 

Recull de dades sobre el llibre : Ramon Solé

 

 

El temps també va passant per les fonts i les va envellint…, com La Font Gran de Taradell

La Font Gran, ha passat a la llarg de la seva historia importants canvis, per ho sempre molt lligada a Taradell.ñlikjEn 1212, ja ens consta que una important deu d’aigua existia en aquest punt, el Senyor de Taradell, feia pagar pel seu us, sobre tot a les masies properes, com Molist, Madriguera i Bellpuig que conduïen l’aigua als seus molins.

En l’any 1526, al costat de la font, es va construir un abeurador, per el bestia, per que tinguessin un lloc per beure aigua al tornar de la pastura. Van passar mes de 300 anys, i es va tapar i fer una seient de pedra al de munt.nbLa Font Gran, es va conèixer al principi com la Font de Sant Genis i també La Font de Taradell. Al passar els anys, el seu ús fou industrial durant molts anys; així els paraires la feien servir per blanquejar i rentar la llana i el primer quart del segle XVIII s’hi establí un tint.hhDurant l’any 1790, es va construir la Font, tal com actualment la coneixem, amb 7 brocs de metall i un cap de lleó de pedra al centre i sobre la data de l’any 1790bgjkAl seu costat, hi trobem president aquest lloc, el plàtan de mes de 200 anys, de 20 metres d’alçada, arbre catalogat com a monumental de Catalunya.grfyA primers del segle XVIII, es va construir els safareigs públics, quan entrat el segle XX, aquests es varen treure de l’esplanada que hi ha a l’esquerre del pla de la font.
Les cròniques expliquen que en el segle VIII, s’hi feien festes i teatre.bn Sempre, l’ anar a la Font Gran, a sigut un lloc per els vilatans i estiuejants, a prop de Taradell, ideal per a prendre l’aigua amb anisets i que se n’emportaven càntirs d’aigua fresca a casa.bb_01Per ho, des de fa unes dècades, amb la sequera i contaminació, ha fet que la Font, en moltes ocasions no rages, i es dubtes de la qualitat de l’aigua que sortia, donava índex de contaminació.sfgNo obstant la Font Gran i el seu conjunt i les remodelacions del lloc, fan que la gent encara a avui en dia hi vagi a gaudir d’un espai tranquil de Taradell, fent-se anualment sardanes i el vermut de la Festa Major, concerts i trobades, punt de sortida per fer excursions i gaudir del bar- restaurant que hi ha al costat de la Font Gran.

0123455g[1]Com diem, el temps passa també per les fonts i les va envellint, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font Gran de Taradell, perduri per molts segles mes…

fv

Text i recopilació de Fotografies Antigues : Ramon Solé