Durant el mes d’agost cada dia una font
Esta situada aquesta font d’aigua de xarxa municipal en la part inferior de la plaça Major del municipi.
Adossada a un mur, l’aixeta es antiga amb conxa, l’aigua cau a una pica casi quadrada, tota l’estructura es de pedra, amb una imatge de la Verge amb nen Jesús.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
La Font de la Chana està en Viver, comarca de l’Alt Palància. Una de les incomptables fonts d’aquesta comarca castellonenca, limítrof amb Terol. Te un cabal d’uns 50 L/min.
Recull de la informació : Ramon Solé
Text i Fotografies : Jordi Mig
Durant el mes d’agost cada dia una font
El 6 d’abril de 2021, us vaig fer un article sobre “ El passat d’una font : La Font de la Riera de Sant Feliu del Racó”, amb imatges antigues.
Des de finals de març del present any, es pot novament accedir a aquesta Font, que ha estat arranjada per l’ajuntament de Castellar del Vallès.
Per anar -hi, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124, al poc trobareu un banc per seure, a mà dreta, en una petita esplanada.
Des d’aquest punt un ampli camí, baixa fins la mateixa font que es troba a peu del riu ripoll, on hi ha la resclosa.
L’aigua surt de 4 gruixuts brocs metal-lics que cau l’aigua a una pica rectangular,
que a la vegada i per una canal desguassa al riu.
Podem apreciar un tub independent de la resta, més a ma dreta.
Lloc tranquil que fa l’estància agradable després d’anys que la vegetació s’havia apoderat i tapat la font.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Des de Castellar del Vallès us teniu de desplaçar fins a Sant Feliu del Racó, una barriada que es va fer al costat de l’església a base de xalets.
La Font principal, esta situada en la Plaça de Doctor Puig, propera a l’Església.
Es una font senzilla d’obra adossada a la paret de la muntanya.
Tal con diu un cartell sobre la Font:
“ Portada d’Aigua de La Font de la Riera” – 1 de juny de 1957 .
Disposa d’una aixeta de polsador i l’aigua cau a una reixa a ran del terra que per allí desguassa.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquesta Font està situada en l’Avinguda del Doctor Pere Tarrés, a l’inici del carrer de l’Església de Monistrol de Calders.
La font està situada en una espai a manera de placeta, en el que trobem la font i una placa commemorativa i alguna escultura. La font és una obra de pedra tallada i polida, en que trobem una estructura d’arc apuntat fets de dovelles, al centre del qual hi ha un frontal pla de carreus de pedra en el que hi ha col·locada una pica de pedra a banda i banda, que recull l’aigua sobrant de les respectives aixetes. El carreu que acull l’aixeta compta amb la inscripció “Monistrol 1988” a cada costat del frontal.
Recull de dades : Mapes Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona / Autora: Sara Simon Vilardaga
Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de l’Olla es situada a pocs metres de la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Mura, al punt quilomètric 10, just on fa un revolt a la dreta.
Es tracta d’una Font tipus cisterna, on per un broc de ferro brolla l’aigua que cau a terra. La sortida d’aigua es regula senzillament amb un tap.
Quan hi ha una temporada de poques pluges, no hi surt aigua.
A sobre mateix te gravat un relleu del perfil d’una olla.
En cada costat de la font, hi ha un petit mur que fa de seient.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Aquesta font que us presento avui, està adossada en la paret d’una casa que dona al carrer del Cingle amb la Plaça nova i carrer Major de Castellfollit de la Roca.
Deu ser del segle passat, esta feta amb totxanes primes, però amb una aixeta de pressió actual; l’aigua de xarxa cau directament a terra i va al clavegueram.
Text: Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Els Safareigs estan situats sota del carrer de la Font d’ Abrera, per arribar-hi cal baixar per unes escales.
Conjunt de dos safareigs construïts a base de maó i argamassa i rematats amb grosses toves inclinades fent rentadora. Tenen forma quadrangular i aprofiten l’aigua d’una deu propera. Des del moment de la seva construcció han estat d’ús públic.
Sembla que l’edificació dels safareigs és contemporània al bastiment de les cases del Carrer de la Font al segle XIX. Junt amb la Font dels Peixos, el pou del dit carrer i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.
L’aigua de la Font d’Abrera era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida. El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada.
La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure.
Ara se la coneix com la bassa dels Peixos.
L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
Fotografies: Ramon Solé
El Pou que ens referim avui, esta situat en el carrer de la Font 19, al nucli antic d’Abrera.
Dades històriques :
El Pou, d’ús comunitari, està protegit per una estructura cilíndrica de maons i argamassa acabada amb volta i resguardada per una porta de fusta amb una balda de ferro.
De munt seu hi ha un càntir.
Sembla que l’edificació del pou del carrer de la Font podria ser anterior a la construcció dels safareigs situats sota del mateix carrer.
Recull de dades : Mapes patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona.
Adaptació al text i Fotografies: Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 