La Serra del Desert de les Palmes. Terme municipal de Benicàssim (Castelló).
Convent de l’ordre dels carmelites.
La serra és diu “Desert” de les Palmes perquè els monjos d’aquesta ordre, anomenaven “deserts” als paratges solitaris i recòndits on feien el seu retir espiritual.
El cim de la serra, amb 728 m. La ciutat que es veu al pla, és Castelló.
Text i Fotografies :Jordi Montfort
La Font del Comú esta situada a prop del Torrent del Comú i al mig de la zona d’horts.
Cal baixar pel camí que esta entre una casa i el camp de futbol, des del carrer de la Font d’Ullastrell i que porta directament a la font.
Historia:
Entre els horts podem veure algun pou.
Recinte de planta rectangular format per la font, una zona de taules i un edifici amb un dipòsit al seu interior.
La font brolla d’un petit marge delimitat per un mur de maons en forma d’L, que alhora integra la zona de taules. L’aigua emana d’un tub encastat al bell mig d’un arc de mig punt tapiat.
A la dreta de la font hi ha la zona d’esbarjo, formada per un enrajolat modern on s’assenten les taules i els bancs d’obra.
A l’altra banda hi ha l’edifici del dipòsit, de planta quadrada i assentat en un marge. Presenta la coberta plana i s’orgnitza en un sol nivell.
La façana principal, orientada a la zona d’esbarjo, presenta un únic portal amb l’emmarcament bastit amb maons plans, i petit arc de descàrrega a la part superior de l’obertura.
A la façana de migdia hi ha una petita finestra rectangular de les mateixes característiques, i a la de ponent una obertura actualment tapiada.
L’edifici està coronat per una barana bastida en maons, a mode de balustrada. Al interior hi ha un antic dipòsit de planta circular bastit en maons. Tots els paraments de la construcció deixen l’obra vista.
Observacions:
Sembla ser que l’antic safareig del poble està situat sota la zona de taules de la font del Comú, des de la dècada dels anys 20.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Fitxa técnica
Autora : VILA ALSINA, ASSUMPTA
Editorial: EUMO EDITORIAL
Any d’edició: 2019
Material : Excursions Barcelona
ISBN: 978-84-9766-660-2
Pàgines: 120
Enquadernació: Rústica
Idioma: Català
Preu : 15 euros
Sinopsis :
Aquesta obra descriu els punts d’aigua que es troben, en forma de fonts, pous, galeries o bassots, a la serra de Sobremunt, entre els municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, les Masies de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt.
Són quaranta-quatre punts situats sovint al costat de masies i constitueixen un indicador de la relació entre la disponibilitat d’aigua i el poblament.
L’obra es completa amb quatre rutes de recorregut circular que permeten visitar els diferents punts d’aigua.
Bon any 2021
Recull del llibre : Ramon Solé
Avui com cada diumenge us passo dos articles
Cap al final de l’avinguda de La Serra, a mà esquerra hi trobem la Font de la Serra. És en zona esportiva i d’un petit parc infantil del barri de La Serra, és una font d’aigua de xarxa del municipi.
El barri té aquest nom degut a que hi va haver una de les primeres serradores del municipi.
Té un escut fet amb trencadís que simbolitza una serra i la data de 1989.
Us passo la web de les Fonts de Santa Maria de Palautordera, on teniu la situació i descripció :
https://docplayer.es/47234781-Les-fonts-de-santa-maria-de-palautordera.html
Text i Fotografies : Ramon Solé
Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres
Per conèixer aquest destacat Roure, us cal que sortiu des del barri de La Creu de Cardedeu, tot seguin pel passeig Marital, anireu paral·lels a les vies del tren.
Deixareu la zona industrial, a la dreta, i cal seguir un camí de terra fins trobar el bosc conegut com la Serra de Can Sabater.
En el primer trencall que és barrat el seu pas per vehicles per medi d’uns trons secs, teniu de seguir aquest camí que voreja el bosc,
des de lluny i a un metre mes elevat del camí esta aquest destacat Roure.
És gran i amb un gruixut tronc, així cal destacar les branques nombroses.
Algunes amb el pas del temps han caigut, i te alguna branca malmesa,
que axó por afavorir que en un curt termini d’anys, algun paràsit perjudiqui aquest gran Roure.
Ara com ara, encara podem admirar la seva bellesa i corpulència
que destaca sobre la resta d’arbres d’aquest bosc,
que per cert, fa pocs temps es va netejar i talar arbres.
Les fotografies estan fetes a principis de la primavera, aquest Roure amb fulles es pot veure amb tot el seu esplendor…
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 