Les Basses de l’horta d’Armenteres de Santa Maria d’Oló

Publicat el 19/10/2026 per Rasola

Respon

A la cruïlla abans d’arribar a Armenteres, camí direcció est i trencall al sud-oest uns 200 m. a poc de deixar la Font.

Historia:

En aquest indret hi havia un gran zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.
A finals de la dècada de 1980 els aleshores propietaris, la família Llonch, van vendre la finca a Agustín Orea, d’origen mexicà i persona polifacètica.
A la masia hi va crear un centre que promovia activitats inspirades en el xamanisme i altres disciplines afins, i el va denominar “Chamanasterio”.
En els anys següents va rehabilitar la masia amb l’ajuda de voluntaris i també va arranjar molts indrets de l’entorn amb tòtems i elements diversos que entronquen amb les cultures indígenes.
Entre d’altres actuacions, Orea va implantar nenúfars i flor de loto a l’estany de l’antiga horta d’Armenteres, i va batejar l’indret amb el nom de “lago del Loto”.

Conjunt de dues basses o petits estanys emplaçats prop de la font d’Armenteres i uns 150 m a l’est del mas.

En aquest indret hi havia una important zona d’horta pertanyent al mas Armenteres.

Actualment hi ha els dos estanyols al costat dret del camí.

El del costat de llevant és de dimensions considerables.

Actualment està poblat amb vegetació pròpia de zona humida.

Fa uns anys el propietari d’Armenteres, el mexicà Agustín Orea, hi va implantar nenúfars i flor de loto, i va rebatejar l’indret com a “lago del loto”.

També s’hi va instal·lar una palanca.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Com era la Font de la Figuera de Llinars del Vallès?

Publicat el 10/08/2017 per Rasola

Respon

Us vaig presentar amb data 8 de desembre de 2014 i en l’apartat, “Avui destaquem , La Font de la Figuera de Llinars del Vallès”. Per ho, com era aquesta Font abans de la remodelació i construcció de la nova zona del Polígon Industrial de Llinars?Gràcies a l’arxiu fotogràfic Rasola, podem veure que la font en sí, no ha canviat massa, la paret ,el broc i la pica estant sense a penes canvi, i al seu costat el roure gros.

Any 1988 – Arxiu Rasola

En la part de sota la Font, ara es un carrer de la zona industrial, abans podem veure dos detalls, un que tenia una bassa rectangular i el segon, era un lloc de camp cultivat que s’accedia per un camí de terra a la Font.

Any 1988 – Arxiu Rasola

No massa lluny i per medi d’un canaló, l’aigua es portava a una segona bassa de rec, en aquest cas era rodona.

Any 1988 – Arxiu Rasola

Una altra bassa propera al bosc de pins, era alimentada d’aigua de pou, situada al seu mateix costat.

Any 1988 – Arxiu Rasola

Per últim, us passo la mina que està situada mes amunt de la Font de la Figuera, la vegetació en l’actualitat fa que sigui difícil de localitzar-la.

Any 1988 – Arxiu Rasola

Amb la obertura del carrer i construcció de naus industrials, és va poder respectar La Font de la Figuera i no la van destruir, cosa que en altres llocs de Catalunya ha passat. Això si, totes les basses i el camp, van ser eliminats…!

Any 1988 – Arxiu Rasola

Text i Fotografies : Ramon Solé (Arxiu : Rasola)

Avui destaquem : La Font de les Bassetes de Castellar del Vallès

Publicat el 02/10/2016 per Rasola

Per anar a la Font de les Bassetes, és molt fàcil, des de l’Església de Castellar del Vallès, prenem el carrer Retir i al poc a la nostra dreta el carrer del Calvari fins tocar amb el carrer de les Bassetes , on trobarem un caminet que baixa cap a uns horts i on trobarem un corriol que ens portarà directament a la Font de les Bassetes.Entre el camps veiem varies basses que recullen l’aigua de l’abundosa Font, que raja per dos brocs de pedra. Una d’elles dona l’aigua a una pica i l’altra va directament al petit rec, que subterràniament va a parar a les basses.Sembla mentida que encara puguem gaudir d’una horta tan maca i ven conreada, a pocs metres de les casses de Castellar.Des d’aquest punt podem veure sobre nostre, l‘Església majestuosa i de gran bellesa.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Coves de Sant Oleguer de Sabadell

Publicat el 11/06/2016 per Rasola

A l’any 2010 l’Ajuntament de Sabadell va iniciar actuacions per tal de rehabilitar i fer visitables al públic el conjunt d’habitatges excavats a les Coves de Sant Oleguer, un conjunt excepcional per entendre el fenomen de la immigració durant els primers anys del franquisme L’ús de les coves tenia un caràcter provisional degut a la manca d’habitatge a Sabadell.L’any 1946, sembla que es comptabilitzaven unes 115 coves, el 1952 hi havia unes 900 persones en coves, i el 1955 l’Ajuntament va elaborà un cens que comptà 169 coves habitades d’un total de 279 existent.El 1957 el seu nombre havia baixat a 72.L’any 1951 arran de les esllavissades produïdes per pluges molt intenses, l’Ajuntament va prohibir expressament la construcció de coves i barraques, no obstant en no tenir mesures efectives que l’acompanyessin a donar solucions, no tingué efectes immediats.Us passo la Web de l’Ajuntament que ens fa una detallada informació sobre les coves de Sant Oleguer a Sabadell :

http://ca.sabadell.cat/Oficinadelpatrimoni/p/coves_cat.asp

Per arribar-hi podem fer ho per l’Avinguda Pablo Iglesias, I ens queden a l’esquerra tot baixant ,o be, pel Camí de Can Quadres, a l’arribar a Les Basses cal pujar i les trobarem a la dreta.