Arxiu d'etiquetes: L'Hospitalet de Llobregat

Parc de la Marquesa de l’Hospitalet de Llobregat

Publicat el per
Respon

El parc de la Marquesa és un parc municipal d’ús públic situat al barri de Collblanc, del Districte II de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Us passo la seva història​ :

  • Inicialment formava part dels jardins de la finca d’Eugènia Casanovas i Amat, burgesa local i molt implicada en la vida associativa del municipi.
  • La lluita veïnal va fer que l’Ajuntament adquirís la casa i els jardins i els convertís en parc.
  • El parc va obrir les seves portes al públic l’any 1978 i en aquell moment tenia una extensió de 6.500 metres quadrats i esdevingué una fita per al barri, en tant que no disposava de gairebé cap zona verda en aquella època.
  • La Torre Barrina que es troba al parc va ser cremada durant la Guerra Civil, el 27 de juliol de 1936, i va ser reconstruïda posteriorment d’una manera més senzilla i menys ostentosa que l’original.
  • El 20 de gener de 2007, desprès d’una remodelació, el parc va tornar a obrir les seves portes.
  • Aquesta última remodelació, que va tenir un cost de 1.765.000 euros, va permetre que el parc pràcticament dupliques la seva superfície passant dels 6.500m² als actuals 13.772m².

Limitat al nord per la Carretera de Collblanc, a l’oest pel Carrer Farnés, a l’est pel Carrer Llobregat i al sud pel Carrer Occident, avui dia te una superfície de 13.772 m².

Dins del parc s’hi troba la Torre Barrina, l’edifici d’estil senyorial que va pertànyer a Eugènia Casanovas i Amat. Envoltant la casa hi ha vestigis de l’antic jardí, on encara s’hi conserven les grans palmeres que hi havia prop de les masies (la majoria avui dia desaparegudes).

Està distribuït, com era típic al segle XIX, en glacis i caminets amb bancs, arbres d’ombra i dues fonts de fosa, de tipus columna amb aixetes de llautó i peu de pedra artificial. La reixa que l’envolta és de forja, està emmarcada per dues grans pilastres de pedra, i a la llinda hi ha la data 1867. S’hi ha afegit aparells de jocs per a infants.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de les Planas de l’Hospitalet de Llobregat

Publicat el per
Respon

El Parc de les Planas està situat en l’Av. d’Isabel la Catòlica de l’Hospitalet de Llobregat.

Historia:

  • Fins a mitjan segle XVIII, aquest sector de l’Hospitalet, situat al samontà, era ocupat per algunes masies disperses entre les terres de conreu de vinyes i cereals.
  • Durant el segle XIX es produïren importants canvis en l’agricultura i la indústria, deguts bàsicament al creixement de la població, a la construcció del canal de la Infanta, i a la industrialització del pla de Barcelona.
  • Per altra banda, la plaga de la fil·loxera (la primera notícia que se’n té a la zona és del 1892, en una finca de les Planes), va destruir en dos anys la major part de les vinyes. Es van replantar garrofers, camps de blat, oliveres i vinyes, però amb menys intensitat.
  • La creixent i veïna ciutat de Barcelona tenia una gran necessitat de materials de construcció. Alguns propietaris agrícoles van vendre les seves terres, riques en argiles, en les quals es van instal·lar les primeres bòbiles.
  • Les de l’Hospitalet van tenir gran importància en la producció de maons, maons refractaris, terracota fina per a decoració, rajola fina i teules, fins al punt que l’Hospitalet era anomenat “la bòbila de Barcelona”. Malgrat això, el paisatge agrari va continuar dominant fins a la primera meitat del segle XX.
  • A partir de 1950 i principalment en la dècada del 60 al 70, els camps de Pubilla Cases, Can Serra, la Florida i les Planes desapareixen sota l’onada constructiva de blocs i polígons, que convertiran la zona en una ciutat dormitori destinada a allotjar, sobretot, immigrants atrets per l’oferta de llocs de treball.
  • L’especulació del sòl i la manca de planificació són les grans protagonistes d’aquest moment històric tant nefast, en el qual la identitat de la majoria de pobles i ciutats de l’entorn de Barcelona, va quedar totalment desfigurada.
  • L’espai del Parc era ocupat darrerament per les bòbiles (Cerámica Barcelonesa para la Construcción, S.A. i Cerámica Goyta y Oliveros), i també per la fàbrica de productes químics Cardoner. Les dues esveltes xemeneies que destaquen entre els pins recorden aquest passat industrial recent.
  • L’any 1976 s’aprova el Pla General Metropolità, que intenta posar fre al creixement indiscriminat i a l’especulació. Els espais buits existents són escassos i reduïts, però el Pla els reserva per a equipaments i zones verdes.
  • L’antiga Corporació Metropolitana va expropiar els terrenys necessaris i, redactat el projecte, va emprendre les obres de construcció de la primera fase del Parc, 3,6 ha, acabades l’any 1986.
  • La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’ha succeït en aquestes tasques.
  • El 1992 es va inaugurar la segona fase de 2 ha,
  • El 1995 es van acabar les obres de la tercera fins a completar una total de 7 ha, que fan del parc de les Planes el pulmó verd més important de tot l’Hospitalet.

Una riera divideix el parc en dues àrees ben diferents: la primera va de la riera del Cementiri a l’avinguda d’Isabel la Catòlica,

i la segona de la riera del Cementiri al carrer del Teide.

La primera és la zona arbrada més frondosa del parc, amb petits i relaxants racons habilitats per al repòs i un turonet artificial que fa de mirador.

La segona és el sector est del parc, on se situen els pendents més forts que pugen cap al turó de les Planes.

Indret d’interès historicoarqueològic, vegetació singular, escultura, vista panoràmica, fonts d’aigua potable,

cistelles de bàsquet, jocs infantils, aparcament de bicicletes, aparcament, àrea de gossos.

Recull de dades: Àrea Metropolitana de Barcelona

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Horts de Can Buxeres de L’Hospitalet de Llobregat

Publicat el per
Respon

Avui dos articles sobre Horts

El Parc de Can Buxeres està situat entre l’avinguda de Josep Tarradellas, la carretera d’Esplugues i el camí de la Fonteta, uneix els barris de Sant Feliu, el Centre i Can Serra de L’Hospitalet de Llobregat .

Els seus horts estan situats als terrenys de l’antic viver, que l’ajuntament va cedir a la Creu Roja, entitat que els gestiona juntament amb Espai de ciutadania.

Les remodelacions del 2004 al parc de Can Buxeres a l’Hospitalet de Llobregat, van donar lloc a 40 horts urbans de 35 m2 cadascun, els quals estan cedits de manera gratuïta a persones en risc d’exclusió social , com aturats més grans de 45 anys, discapacitats i persones amb problemes de salut mental i gent gran,

gràcies a una iniciativa conjunta de la Creu Roja, la plataforma Espai de Ciutadania i l’Ajuntament.

Els horts promouen l’autoconsum i alhora generen beneficis terapèutics, socials, educatius i ambientals.

Algunes parcel·les estan reservades a entitats d’oci infantil i juvenil perquè puguin donar a conèixer l’agricultura ecològica i els hàbits alimentaris saludables.

El parc de Can Buxeres va estrenar en 2016, 40 nous horts socials, gestionats per Creu Roja i destinats a persones en risc d’exclusió, us passo l’enllaç :

https://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/ciutat/-/journal_content/56_INSTANCE_43Th/11023/10799531

Us passo un article de elTotL’Hospitalet Baix Llobregat, que ens dona a conèixer el horts gestionats per Creu Roja :

Visita als horts eco-socials de Creu Roja a Can Buxeres

L’aigua del metro es destina per al reg dels horts de Can Buxeres a L’Hospitalet, es passo la informació :

https://www.sostenible.cat/noticia/aigua-del-metro-per-al-reg-dels-horts-de-can-buxeres-a-lhospitalet

Els horts se cedeixen de manera gratuïta per període d’un any, prorrogable fins a un màxim de cinc anys.

Les persones beneficiàries del projecte, que compten amb l’assessorament de voluntaris de la Creu Roja, reben les eines bàsiques, una taquilla per dipositar les seves pertinences i un lot de llavors per cultivar.

Recull de dades: Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, Creu Roja de l’Hospitalet de Llobregat, i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel