Avui coneixerem : La Font del Raval del Cisó de Marganell

La Font del Raval del Cisó situada  la ctra. BV-1123, al costat del camí que porta a Ca l’Aiguader de Marganell.

Es troba construïda sobre una base circular de pedra, que queda interrompuda a la part frontal per la pica on cau l’aigua. L’aigua d’aquesta font prové del subministrament municipal.

Està formada per un petit cos de planta rectangular, fet amb pedra, i cobert amb lloses a mode de teulada. La part frontal està enfonsada formant un arc de mig punt amb pedres a plec de llibre. Aquí dins hi trobem un galet metàl·lic.

Al seu voltant hi ha un banc i dues moreres que li donen ombra a l’estiu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: M.Lloret – KuanUm

Adaptació al Text  i Fotografies del Blog: Ramon Solé

Fem Safareig : Les diferents parts mes habituals d’un safareig o rentador públic o privat

La part fundamental i/o bàsica, és la procedència de l’aigua, pot ser d’un riu o riera que conduïda per una canal arribi al rentador ; el mes freqüent , és que sigui d’una Font , Mina o Pou, que per canalització ens farà arribar l’aigua al rentador o safareig.El punt de sortida a l’exterior pot ser un broc gran de pedra.L’aigua pot anar directament al safareig o, a una, dos o mes piques i d’aquestes al safareig.Un safareig pot ser rodó o rectangular, i disposar  d’un o varis compartiments, segons el nombre de gent que anava a rentar-hi.En algun cas, també disposava d’un compartiment mes petit dins o separat del safareig gran, per rentar-hi la roba dels malalts.Una part essencial, es trobar unes lloses inclinades cap l’interior del safareig, per poder posar la roba per estovar-la amb el picador i el sabó i l’aigua bruta, no caigués a sobre de les bugaderes.En alguns casos per evitar el sabó i l’aigua bruta anés a parar a dins del safareig, disposava d’un canaló, que conduïa a fora del safareig i a un desguàs, i des d’aquest al riu o la riera.Per buidar del tot o parcialment un safareig, es feia a ma i a traves d’una palanca i s’estirava cap a munt, feia funcions de tap en el desguàs de dintre del safareig, podia tindre un o mes, segons el seu temany.En algun cas,  veurem que disposa adossat a la paret del safareig d’un esglaó per posar-se les bugaderes a un nivell i arribar així a l’altura necessària i treballar millor.En altres, és tenien de posar de genolls  per poder rentar la roba.

Per últim, en molts safareig, tenen una teulada, en el cas de pluja, poguessin rentar-hi la roba les bugaderes sense mullar-se.En pobles mes grans els safareig estava dintre d’un recinte amb parets, podent tindre mes d’un safareig dins del poble o població repartits en les barriades.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé