Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Parc Natural de s’Albufera de Mallorca 

Publicat el per
Respon
Viquipèdia

El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca (pronúncia local: (Muro)) és un parc natural situat al sud de la Badia d’Alcúdia, al nord de l’illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de Muro, Alcúdia i Sa Pobla.

Historial:

L’aigua és la base de la riquesa biològica de s’Albufera. L’aigua i la humitat del sòl permeten el creixement continuat de la vegetació, diferent segons la profunditat, la proximitat a la mar i el tipus de terreny. El Parc rep l’aigua de pluja a través de torrents i ullals (afloraments d’aigües subterrànies). Les entrades a l’estiu d’aigua de la mar no són importants en quantitat, però afecten la vegetació i la fauna.

La vegetació està dominada pel canyet (Phragmites australis), la cesquera (Cladium mariscus) i la bova (Typha spp.). En els canals trobam plantes que viuen submergides: l’herbei de fil (Potamogeton pectinatus) i la cua de mart (Ceratophyllum demersum).

Viquipèdia

A les zones salabroses creixen els joncs (Juncus spp.) i les herbes salades (Sarcocornia spp.). Entre els arbres destaquen el poll blanc (Populus alba), l’om (Ulmus spp.) i el tamarell (Tamarix spp.). Les espècies de les dunes, com el lliri de mar (Pancratium maritimum), el peu de milà (Thymelaea velutina) o el ginebró de fruit gran (Juniperus oxycedrus macrocarpa), estan adaptades a les difícils condicions de l’arenal. Les orquídies també són presents al Parc. L’orquídia de prat és una espècie d’orquídia lligada a les zones humides i el Parc Natural és l’únic lloc a tota Europa on es pot trobar.[3] Hi trobem gran diversitat de fongs, 205 espècies. Una d’elles, la Psathyrella halofila, nova per a la ciència, va ésser descoberta a s’Albufera l’any 1992.

Viquipèdia

Quant a la fauna, destaquen, entre els peixos, l’anguila (Anguilla anguilla) i les llisses (Chelon i Liza spp.). És abundant el granot (Pelophylax perezi), i rèptils com la serp d’aigua (Natrix maura) i la tortuga d’aigua (Emys orbicularis).

Viquipèdia

També 22 espècies de mamífers com ratapinyades, ratolins i rates. Els invertebrats són molt diversos: libèl·lules, dípters, escarabats i papallones nocturnes (més de 450 espècies).

D’ocells, se n’han observat fins a 303 espècies. Hi ha 64 espècies reproductores, entre sedentàries i estivals.

Viquipèdia

Més de 10.000 aus hivernen a s’Albufera: ànneres, agrons i d’altres, a més de grans esbarts d’estornells. El Parc és també important per les aus migradores que hi fan estades de pocs dies: cetles blanques, oronelles… i per les divagants, de presència ocasional, com les grues.

Viquip`edia

És possible realitzar-hi els següents itineraris:

  • Itinerari des Colombars: Seguint el mateix camí, passant 1km, arribarem a una desviació cap a l’esquerra que ens durà cap als Colombars, just passat un petit pont per davall del qual hi passa el canal Ferragut.
  • Itinerari de sa Roca: Seguint l’itinerari arribarem fins al turó de sa Roca, al qual s’accedeix després de travessar un petit pont de fusta.
  • Itinerari des Cibollar: Creuant el Gran Canal ens trobam amb una altra cruïlla de camins.
  • Camí d’Enmig – ses Puntes: Arribarem al pont de sa Font, per davall del qual hi corre l’aigua més neta del parc, provinent de la font de sant Joan (recomanat en bicicleta)-

Equipaments:

  • Centre d’informació de sa Roca
  • Centre d’interpretació Can Bateman
  • Oficina de Gestió de sa Roca
  • Observatoris d’aus i plataformes d’observació.
  • Laboratori per a l’ús d’investigadors.

Us recomanem la seva visita.

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

La Llegenda : El Montseny i el camí de Mallorca

Publicat el per
Respon

Es diu que dins el Montseny hi ha un Gorg Negre poc conegut, i que disposa d’un pas secret que porta fins la Roca de Babilla a Mallorca.

Es utilitzat per les Dones d’Aigua del Montseny i de Catalunya i a la inversa, per les Dones d’Aigo de les Illes Balears.Com que a Mallorca no hi han rius ni gorgs, elles viuen dintre dels antics pous i cisternes.

A veure si trobeu aquest Gorg Negre i veieu el lloc on van i venen de Mallorca les Fades d’Aigua.

 

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Llibre “Les fonts Ufanes i el pla de Tel” de Campanet (Mallorca)

Publicat el per
Respon

Es tracta d’un llibre temàtic i pioner en tant a la caracterització geogràfica i física de les fonts Ufanes (Campanet) i el seu entorn més proper. Tot i que aquestes, des de que van ser declarades Monument natural el 2001 i passaren a titularitat pública el 2003 han incrementat la seva popularitat mediàtica d’una manera substancial, amb recurrents aparicions en mitjans de comunicació, avui encara no comptaven amb cap referent bibliogràfic editat oficialment. Així, sota el finançament i el suport de l’Ajuntament de Campanet, i la coordinació de qui us escriu, es va engendrar aquest projecte el qual, d’una manera monogràfica, tracta principalment la caracterització geogràfica de l’espai.

Llibre_Les-Fonts-Ufanes de Campanet Mallorca_01El llibre està format per un total de 8 capítols temàtics, més un annex cartogràfic i un annex fotogràfic compost per 20 fotografies d’alta qualitat. Hi han participat un total de 19 autors provinents principalment del món acadèmic els quals, a partir dels seus coneixements profunds, regalen als continguts dels textos una qualitat i rigor remarcables. Cap destacar també la gran quantitat de figures, mapes i fotografies que ajuden a il•lustrar la bellesa geogràfica i paisatgística de la zona. D’entre les temàtiques en destaca l’explicació hidrogeologia de les Fonts (com i quan brollen? per què?), la caracterització geològica de les Coves de Campanet i la seva relació pretèrita amb les Ufanes, els primers inventaris florístics i faunístics mai publicats sobre l’alzinar de Gabellí, o bé la importància que les Fonts tenen en tant a la conservació de s’Albufera de Mallorca.

El llibre es troba a la venda a l’Ajuntament de Campanet, amb un preu de 10€

Cita: Miquel Mir Gual (2015). Les fonts Ufanes i el pla de Tel. Col•lecció Pla de Tel, 11. Ajuntament de Campanet; 196 pàg.

Recopilació de les dades : Ramon Solé

Llibre : L’espai de l’aigua. Petita hidràulica tradicional a Mallorca

Publicat el per
Respon

hhAutora : CARBONERO GAMUNDÍ, Mª Antònia.
Editat pel Consell Insular Mallorca, Mallorca,
Any :1992

Resum del contingut :
El fet que l’autora d’aquest treball – resum de la Tesi Doctoral- sigui doctora en Geografia es nota en l’important treball realitzat de recerca de material de diversa procedència : biblioteques i d’arxius, però sobre tot, de treball de camp, per suposat de Mallorca, però també d’altres indrets de la mediterrània occidental.
Aquest llibre ens parla del qanat -galeria de drenatge caracteritzada per la fixació d’un punt de captació d’aigua per mitjà d’un pou-, dels dipòsits per la reserva de l’aigua com són les basses i aljubs, els molins hidràulics, les terrasses de cultiu i els sistemes hidràulics de Mallorca.
Carbonero no només ens introdueix en les diferents tipologies constructives sinó que, a més les documenta, les il•lustra i, a més les aconsegueix datar amb una certa precisió. Queda clar que, com recurs hidrològic, la pedra seca hi té un paper destacat com poden ser les marjades.
En definitiva, el treball és una reflexió de les formes d’adaptació ecològicament que històricament han tingut les comunitats de molts indrets de la mediterrània i la seva relació amb els sistemes hidràulics.

Recopilació de la informació : Ramon Solé

Els Pous de Vent o Molí Aiguader de vent o senzillament conegut com a, Moli de Multipala

Publicat el per
Respon

DSCN0563_01La forma d’extreure l’aigua d’aquest pou es per medi tant senzill com ser bombejat gràcies a les aspes d’un molinet de vent.DSCN2709_01Els molins multipala es basen en una roda prevista de raigs, de forma semblant a les rodes d’una bicicleta. Sobre la roda es munta un bon nombre de pales, d’aquí bé el nom de multipala.Mollet - Gallecs - Molí 1_01La disposició de les pales és de forma guerxa per tal d’obtenir l’hèlix. En vent provoca el que s’anomena una empenta ascensional que fa elevar la pala, provocant el gir de l’hèlix.
Les pales acostumen a ser de planxa metàl•lica, tot i que es poden fer servir d’altres materials.DSCN0562_01Són molins d’eix horitzontal, pel que cal orientar-los al vent. Aquesta orientació és realitzada de forma automàtica mitjançant un penell incorporat.Se’ls eleva sobre el terreny mitjançant una estructura que acostuma a ser d’acer, tot i que antigament era de fusta.DSCN2717_01El seu ús més freqüent és el bombeig d’aigua del subsòl per a usos merament agrícoles. En podem trobar encara en masies i en els darrers anys se n’han recuperat bastants a les zones del Penedès i la Conca de Barberà.DSCN2718_01 També se’ls anomena molins aiguaders.

Moli de Vent Mas Deu - Sabadell

Moli de Vent Mas Deu – Sabadell

Molts son els Molins de vent que encara avui en dia es poden trobar a les Illes, sobre tot a Mallorca. L’escassetat d’aigua superficial, mines i fonts, van fer que molts agricultors de les Illes fessin molts de pous de vent arreu del seu territori.Moli Pou -Horta _01Per a mes informació, podeu consultar a :

http://www.conselldemallorca.net/?&id_parent=271&id_section=10221&id_paragraf=10297&id_media=30411

http://ca.wikipedia.org/wiki/Molins_de_vent_a_Mallorca

Mollet - Gallecs - Moli 2_01La Noticia : Es restaurarà el molí de vent de Can Vinyers, a Matadepera.

23 d’octubre de 2014 Sant Boi -Moli de Vent_01Amb un pressupost de 35.000 € l’ajuntament de Matadepera (Vallès Occidental) iniciarà les properes setmanes els treballs de restauració de l’emblemàtic molí de vent de Can Vinyers.
Tot i que la masia de Can Vinyers està documentada des dels primers anys del segle XV aquest molí de vent, destinat a bombejar aigua del subsòl, està datat als primers anys del segle XX.
Es tracta d’un aerogenerador de metall, amb roda multipala, cua d’orientació i rotor. La seva construcció i ús es va generalitzar a l’oest dels Estats Units a partir dels anys 1870 fonamentalment a partir de la comercialització que en va fer la casa Walling, que també va fer-ne una important implementació al camp català al llarg de les primeres dècades del segle XX.4444444444_01

Recull de la informació, Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es un Xaragall ?

Publicat el per
Respon

Moltes son les referències que trobarem amb aquest nom de Xaragall, arreu de Catalunya i a Espanya.gh_01Un xaragall, escorranc o aragall és una incisió erosiva que produeix l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat, deixant la zona desproveïda de vegetació, exposant el fons pedregós.DSCN0113_01Un xaragall és un canal de drenatge temporal de ribes rostes, amb una amplària i una fondària que oscil•la entre 1 i 10 m.DSCN2171_01Normalment és una zona àrida i seca, colonitzada per poques espècies vegetals. com que és essencialment un curs d’aigua normalment sec, sovint el terme “xaragall” és pràcticament idèntic a “torrent” o “barranc”.DSCN2468_01Hi ha rieres que duen aquest nom, com la riera del Xaragall al Maresme i el Xaragall de l’Espinal al Vallès Oriental. Trobem gent que diu : “Anem a creuar el Xaragall”, referint-se a un petit torrent o baixant estret d’aigua que moltes vegades a l’any es troba sec.DSCN2712_01
A Mallorca, a la serra de Tramuntana, hi ha rossegueres que es coneixen amb el nom de “xaragall”.
Hi ha també pobles que tenen un carrer amb el nom de “xaragall”.
Això prové del fet que quan plou l’aigua de les muntanyes baixa per aquest carrer fins a arribar al torrent.CAM00428_01També, hi ha llocs de Catalunya, es refereixen a un estret camí situat en un camp o bosc.

Text i Fotografies : Ramon Solé