El Parc de Freixeneda esta al final del carrer de Freixeneda on segueix com carretera de l’Alfou amb carrer de la Tordera de Sant Antoni de Vilamajor.
És un petit Parc, disposa de bancs, papereres i una font molt curiosa, amb una aixeta on surt aigua de xarxa pública que surt d’una roca no massa gran.
Text i Fotografies : Ramon Solé i vista d’alçada : Google
La Font de la Falguera està situada tot baixant des de la Font de la Budallera, fins el punt d’encreuament del torrent de la Budellera amb el carrer del Parc de la Budellera.
L’Associació Fes Fonts Fent Fonting la va rehabilitar posant-hi un tub perquè ragés com una font i fent-hi dues basses per afavorir la biodiversitat de la zona.
Per a més informació us passo l’enllaç del Blog amic de Fonts de Collserola :
Aquest parc es va crear amb l’enjardinament de la zona que envoltava el Palauet de Cal Mercader en els anys immediatament posteriors a la seva construcció (palau 1865, parc 1870).
Palauet de Cal Mercader
Inicialment era més extens perquè incloïa la Torre de la Miranda, a dalt del turó que avui és la barriada de Sant Ildefons i que feia les funcions d’observatori d’aus migratòries.
la Torre de la MirandaVista al Parc de cal Mercader des de la Torre de la Miranda
Conserva importants elements constructius que fan referència clarament a l’aigua, molt importants a mitjans del s. XIX, com :
La Font o Mina,
La Font sortidor,
La Bassa d’ocells,
i Llac artificial,
Us recomanem la visita el Palauet de Cal Mercader i el seu gran parc.
Recull de dades : Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
La Font de la Vaca és una font situada a la urbanització La Granja, al Parc de la Font de la Vaca del municipi de Caldes de Malavella.
Us passo dades Històriques :
L’estiueig de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX tenia un caràcter elitista, ja que es limitava als sectors benestants de la societat. Anava lligat a pràctiques curatives i també començava a ser una activitat de lleure.
La millora en els mitjans de transport va contribuir a consolidar els nuclis d’estiueig cosa que tingué un fort impacte en l’urbanisme i l’economia dels pobles amb aigües termals.
El parc de la Font de la Vaca forma part de l’ambiciós projecte urbanístic promogut per Miquel Picó i Jou als anys vint, de materialitzar una urbanització de caràcter residencial a nomenada “Colònia La Granja”.
És de color gris i el seu brollador està situat dintre d’una fornícula decorada amb ceràmica blanca trencada i flanquejada per pilastres motllades. A sobre de la fornícula uns esgrafiats geomètrics i una ceràmica amb el dibuix en color blau d’una vaca.
Cos central coronat per una cúpula decorada amb ceràmica trencada de terra cuita vitrificada i un element de gerreria. Una cornisa petita amb dentallons separa la cúpula de la resta. Els cossos laterals tenen una petita balaustrada.
A una altre sector del parc podem veure una caseta de pou de planta hexagonal, de maó vist, amb coberta piramidal.
El Casinet de la Font de la vaca, data de l’any 1925, vinculat a la Font de la Vaca i el parc del seu entorn funcionava com a punt de trobada per als estiuejants de Caldes i especialment per als de la urb. de la Granja, és una petita edificació aïllada d’una sola planta i d’estructura pentagonal amb façanes ben decorades i amb joc d’obertures i balconades amb potent teulada sostinguda per un magnífic encavallat de fusta.
El 2006 l’Ajuntament va promoure la seva rehabilitació per a finalitats i usos culturals.
La Font de la Vaca és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Caldes de Malavella
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Per anar a la Font d’en Casellas, us cal que des del centre de Santa Coloma de Farners, us dirigiu pel passeig Sant Salvador travessar el pont que salva la riera i entrar al parc de Sant Salvador,
cal seguir el passeig arbrat que arrenca per la dreta, passareu pel costat de la Resclosa, seguiu i a poca distancia trobareu unes escales de pedra que us baixen a la Font Picant, que ja us vaig descriure fa temps.
Seguiu un camí al costa d’aquesta Font fins a una bifurcació;
tot agafant el camí de la dreta que fa baixada a poc abans d’arribar a la riera, s’acaba la baixa i és a mà esquerra on esta situada la Font d’en Casellas.
La font es troba a un nivell baix d’una paret d’obra,
curiosament l’aigua s’emmagatzema en una petita cisterna,
i surt per un gruixut tub que cau al terra formant un petit vasal.
Podria donar-se el cas que la pica estigui enterrada sota d’una capa important de terra i fulles.
El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, el més alt de la regió volcànica de la comarca d’Olot, de 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d’alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots.Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d’una antiga torre de defensa,
a la seva base és una zona de conreu de fesols de Santa Pau.
La seva erupció consta de tres fases:
Fase 1: durant aquesta primera fase predominen els blocs; aquest fet ens indica que l’activitat era molt poc explosiva i estromboliana.
Fase 2: hi predomina el lapil•li; aquest fet ens indica que l’activitat era més explosiva i va ser la que va construir el con. Inicialment, els piroclasts es van assentar formant capes gairebé horitzontals, però a mesura que el con creixia van anar adquirint pendent.
Fase 3: consisteix en l’emissió de la colada de lava causant de la forma de ferradura del cràter, que es va escolar en direcció oest passant per l’actual fageda d’en Jordà.
Aquest volcà va tenir dues erupcions importants: una fa 17.000 anys i l’altra fa 14.000 anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans, per la qual cosa devia ser força perillosa, ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats.
Després aquest volcà fou explotat com a pedrera, d’aquí el seu estat actual. Aquest volcà estigué durant 25 anys dedicat a l’explotació de greda.
mas casa de colònies la Canòva.
Per a més dades us passo aquest enllaç de Turisme a la Garrotxa :
La Resclosa està situada en un extrem del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farnés, des de la població cal seguir el passeig Sant Salvador, un pont passa per sobre la riera, ja a l’altre costat entrem al parc.
Resclosa a primers del segle passat
Cal seguir l’itinerari que travessa el parc pel passeig de la Font Picant, a mig passeig trobem la Resclosa, punt on s’ajunten les dues rieres del poble.
Cartell explicatiu dades entorn de la Resclosa
L’aigua de la riera, en èpoques de forta pluja arrusseguen molta sorra i brancatges que queden depositats en la resclosa, cosa que fa que es portin treballs de dragat per recuperar els gorgs, us passo una informació de l’any 2018 al respecte :
Per anar a la Font Picant us cal sortir des del nucli urbà de Santa Coloma de Farners pel passeig Sant Salvador, per un pont crear la riera de Santa Coloma, en l’altre costat estareu en el parc de Sant Salvador.
Allí teniu que anar pel passeig arbrat de més a la dreta, passareu pel costat de la Resclosa, cal seguir uns 400 metres sempre paral·lels a la riera, al poc esteu en la Font Picant.
L’antiga estructura d’aquesta Font està en una explanada amb algun banc de pedra per seure i un mur que l’embolta.
En aquesta estructura i en la seva part superior hi ha una escultura dedicada a Sant Dalmau Moner, que va viure entre l’any 1291 al 1341a Santa Coloma de Farners.
Actualment l’aigua surt abundant per un broc en la part baixa i a peu de riera,
donat que a vegades la riera baixa crescuda, pot quedat anegada, com va passar el dia que es van prendrà les imatges
La seva aigua es considera mineral, amb un to picant, per axó te aquest nom,