Pedrera de la Torre Negra de Sant Cugat del Vallès

Publicat el 19/09/2024 per Rasola

Respon

Per anar a la Pedrera de Torre Negra, cal situar-se a la Rambla de can Bell,

allí agafar el camí de la Pedrera, esta indicat per cartells,

Aquest camí fa una àziga saga, i passa a ser un camí estret però suficient per un cotxe,

a poca distancia esta a l’esquerra la Pedrera de Torre Negre.

No es massa gran, va ser molt valorada en la seva època per la seva extracció.

Es actualment una zona de gran interès geològic i ambiental.

No es pot fer escalada, es prohibit. I pel perill de caiguda de rocs.

La zona esta molt plena de vegetació, hi ha algun petit lloc que també si va explotar com a pedrera.

Des d’aquest punt, podem seguir fins la Font de l’Ermetà, o podem anar fins la Font de Sant Vicenç i de les restes de l’ermita, o visitar el Pi del Xandri.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pedrera romana del Mèdol de Tarragona (Tarragonès)

Publicat el 17/08/2023 per Rasola

Respon

A 6 quilòmetres, aproximadament, de Tarragona, al costat de l’àrea de servei del mateix nom de l’autopista AP-7,

des d’on és fàcilment accessible per una pista fins la pedrera.

Actualment es coneixen una desena de pedreres explotades en època romana,

encara que la més espectacular, per les dimensions i el bon estat de conservació, és la del Mèdol,

La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, coneguda com el Clot del Mèdol,

de més de 200 metres de llargada i una amplada d’entre 10 i 40 metres,

produïda per la constant extracció de pedra calcària es molt freqüent a la zona

en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco.

Al centre de la pedrera s’alça una agulla de pedra no excavada.

La seva gestió depèn del Museu d’Història de Tarragona.

El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Augusta, molt propera a la pedrera.

Hom calcula que de la pedrera es van extreure, aproximadament, uns 50 mil metres cúbics de pedra.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

L’antiga Pedrera de can Campanyà de Castellbisbal

Publicat el 27/01/2022 per Rasola

Respon

La Pedrera de can Campanyà estava situada al final de l’Avda. Gayarre, abans d’arribar al pont del torrent de Can Campanyà, el solar a la dreta.

Us passo la seva historia :

Molt possiblement es tracta d’un lloc d’extracció de pedra utilitzat al llarg de diversos períodes històrics.
L’estudi dels morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis del jaciment de Can Pedrerol de Baix indiquen que el material de construcció podria haver estat extret d’aquesta pedrera, però segons informació oral procedent d’alguns veïns de Castellbisbal, el jaciment fou aprofitat ocasionalment fins a començaments del segle XX.

Antiga pedrera i lloc d’extracció de pedra. S’observa actualment el tall vertical en el terreny en forma ondulada, molt malmès i recobert de vegetació en alguns trams.

La part superior de la pedrera es troba actualment construïda impedint encara més l’apreciació del jaciment.

La seva extensió és variable, ja que la vegetació actual no permet delimitar el començament i el final del tram de paret explotat.

L’alçada del tall vertical també varia segons els trams, i va des de 1,5 a 6 metres, depenent de la zona.

El tipus de material extret es correspon a pedra calcària.

Presència de la vegetació desllueix la interpretació de l’espai.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text Fotografies : Ramon Solé

Antiga Pedrera Saiols o de Sant Andreu d’Olot

Publicat el 12/05/2021 per Rasola

Respon

Per anar a visitar La Font dels Saiols, cal sortir per un camí des de l’Hostal del Sol, per un camí indicat, i que us portaria a l’Hostal nou de Bianya, cal deixar-lo pel que passant per el castell del Coll i a prop de Sant Andreu del Coll, d’on surt el camí fins a la Font dels Saiols, descrita fa pocs dies.

A prop trobareu l’antiga Pedrera Saiols o de Sant Andreu d’Olot.

Va ser de explotació limitada per l’ús i necessitats per la gent de les rodalies.

La ruta pot seguir fins Sant Miquel del Mont, punt a casi 800 metres d’alçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Jardins del Teatre Grec de Barcelona

Publicat el 03/12/2019 per Rasola

Respon

Els Jardins del Teatre Grec estan situats en el passeig de Santa Madrona, 38 de Barcelona.Us passo la seva història :

és el nom que avui es dóna al Roserar Amargós, i formen part del conjunt de jardins que es van construir a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Aquest jardí és el segon roserar públic que es va crear a Barcelona , el primer va ser el de la Colla de l’Arròs, als Jardins Laribal, i se li va donar el nom d’Amargós en honor al primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc.
A partir de 1979, amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, el recinte va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Festival Grec

Els jardins van ser dissenyats per l’enginyer francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, igual que molts altres espais enjardinats de la muntanya.Els treballs de Forestier es van iniciar amb la transformació en parc públic de l’antiga finca Laribal, enllaçant-la amb el sector de la Font del Gat i la zona de la Colla de l’Arròs, formant un espai unitari.La missió principal del Roserar Amargós era connectar la gran plaça del Solstici -inicialment pertanyent al Jardí Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró- amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional de 1929 situats en aquella zona, salvant 44 metres de desnivell.

Els jardins son molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució.A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, i els xiprers, alguns de gran alçària, retallats en forma d’agulla i que, distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins.Així, si l’alta paret de l’antiga pedrera n’és el teló de fons, les alzines esdevenen la pantalla que el tanca per la part de dalt, n’ordena l’accés i n’afavoreix l’acústica.Els parterres geomètrics estan delimitats per petites tanques vegetals de boix .L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.Per saber sobre el Teatre Grec podeu consultar a :