Avui destaquem: La Font de Solervicens de Navarcles

La Font de Solervicens  esta situada a la riera del Solervicens, a l’alçada del mas amb el mateix nom, s’arriba pel camí de l’Angle, a uns 500 m. de la sortida del polígon industrial.

Historia:

  • Antigament la font era a uns pocs metres de distància, en una surgència natural.
  • La construcció de la font deu ser una obra dels segles XVIII o XIX.
  • Segons el “Resum històric de la família Solervicens”, la inscripció amb data de 1818 es refereix a una sequera que va patir la font (i no a la construcció de la mateixa) i hi va ser col·locada cent anys més tard, en 1918.
  • Més avall d’aquesta hi havia la font de la Bardissa, que estava documentada al segle XIV i proporcionava aigua al mas mitjançant un ariet.
  • La Font del Solervicens era molt concorreguda per la gent de Navarcles, ja que es troba a poca distància de la població.
  • Segons els anys, a l’estiu no raja.

Font emplaçada al costat de la riera de Solervicens, en un indret enclotat i obac, de vegetació espessa, al costat del camí.

La font ha estat ornamentada compta amb una estructura de pedra que té una fornícula a la part central, on hi ha el brollador, i sengles bancs a banda i banda. A la part inferior l’aigua surt canalitzada cap a la riera.

Observacions:

Inscripció damunt de la font: “Font 1818 Solervicens”.

Actualment esta molt tapat l’accés i la mateixa Font per vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de l’Hostal del Fum de Palau-solità i Plegamans

El Parc de l’Hostal del Fum esta en l’Av. del Camí Reial, s/n, de Palau-solità i Plegamans.

El parc de l’Hostal del Fum és l’espai verd més extens del municipi.

Es troba entre el Polígon Riera de Caldes i la riera del mateix nom.

És un recinte tancat aproximadament de 23 hectàrees, amb vegetació autòctona formada per pins, alzines, roures, pollancres i arbres de ribera,

entre els que hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l’alfàbrega, el romaní i d’altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània.

Les zones arbrades s’alternen amb prats d’herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d’aigua.

És un lloc de refugi de petits mamífers i de pas i nidificació per moltes espècies d’aus migratòries,

que troben entre els matolls el refugi que les gran extensions d’edificis i carreteres els hi nega.

Tots els estudis realitzats destaquen la gran biodiversitat del parc i en recomanen la seva conservació: “En aquesta zona natural hi ha gran diversitat d’hàbitats”,

medi aquàtic, bosc autòcton, bosc esclarissat, prats d’herba baixa i de herba alta, marges arbustius de camins i al voltant i trobem camps de conreus de secà.

La gran diversitat d’hàbitats de l’espai fa que sigui una de les millors zones de la comarca per a observar aus.

S’han arribat a detectar unes 180 espècies d’ocells, 62 del les quals protegides per la Directiva d’Aus de la Unió Europea.

Per fer-se una idea de l’interès de la biodiversitat de la zona, cal tenir present que a una àrea de dimensions similars en un indret qualsevol de Catalunya hi hauria unes 90-100 espècies com a molt.” (Font: Sistemes Naturals de Palau de Plegamans, de Naturgest).

La situació del Parc de l’Hostal del Fum, voltat de municipis amb gran nombre d’habitants i el seu fàcil accés, fa que sigui molt visitat els caps de setmana i festius, tant pels veïns del poble com pels dels pobles del voltant.

En ell s’hi poden dur a terme moltes activitats de lleure: passejades, bicicleta, dia de pícnic….

Hi ha un circuit per practicar El Running amb 3 Rutes a diferents nivells.

També una zona d’escalfament deportiu.

També es un indret molt freqüentat per escoles de la comarca, grups i associacions per a celebrar actes.

El parc compta amb els serveis necessaris com a zona de lleure, una zona amb taules de fusta, fonts, lavabos, contenidors de residus i mobiliari urbà.

També cal remarcar que un dels principals atractius del parc és el Tren de Palau.

L’associació d’aficionats al ferrocarrils, els Amics del Tren, gestiona uns trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura necessària dels trens reals.

A la llarg del Parc hi ha diferents monuments.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Virgínia Cepero González

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Poua del Vapor Vell de Castellterçol

Setmana dels Pous o Poues de Glaç

La Poua del Vapor Vell esta a tocar del Polígon industrial el Vapor, al costat est sobre un turonet.

Historia:

  • La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona.
  • Les poues, que es construïen a prop dels cursos d’aigua, entre els mesos de desembre a febrer s’omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera.
  • Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l’únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.

La poua del Vapor Vell és una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç.

És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica.

KODAK Digital Still Camera

Com a característiques pròpia destaca la cúpula nervada: és a dir, amb dos arcs construïts amb blocs de pedra tallats regularment que reforçen la cúpula feta de maçoneria amb la resta de la poua.

KODAK Digital Still Camera

La cúpula és nervada, amb dos arcs de mig punt col·locats perpendicularment l’un de l’altre, construïts amb blocs de pedra.

KODAK Digital Still Camera

Les dues obertures que disposa són zenitals (estan col•locades a dalt de la cúpula en direcció vertical)

malgrat que actualment no s’observen gaire bé perquè part de la cúpula està ensorrada.

Pel que fa a les dimensions, la part soterrada fa 8,20 m de diàmetre i l’alçada total de la poua és de 7,86 m.

Es tracte d’una poua de dimensions més reduïdes que les de les seves veïnes, com de “la font de la vinyota”.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa : Virgínia Cepero González

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero