Molí del Rieral de Castellar del Vallès

El molí del Rieral és un molí al capdavall del terme municipal de Castellar del Vallès, molt a prop de la creu de terme que marca l’inici del municipi de Sabadell, a pocs metres de l’aiguabarreig entre el torrent de Ribatallada i el riu Ripoll.

En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral.

Historia:

  • L’edifici sembla bastit al segle XVIII.
  • Se sap que el 1872 Agustí Galí –establert al molí de Fontscalents– tenia al Rieral un molí fariner i un de bataner.
  • Pels volts de 1890, la firma Vidua Tey i Turuguet hi tenia una 61 telers accionats per una roda d’aigua i per una màquina de vapor per fabricar panes de cotó.
  • Se’l coneixia com a Molí Turuquet.
  • D’aleshores ençà, ha canviat de llogater unes quantes vegades.
  • Ha hagut preferentment instal·lacions de batans i desgreixadores de teixits del llana.

Actualment està força malmès i acull petites indústries tèxtils de dos propietaris.

Al costat de migdia hi ha una renglera de petites edificacions que havien estat els habitatges del personal del molí,

algunes de les quals continuen habitades.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Arbres – Plataners del carrer de Molins de Roda de Ter

Des de Roda de Ter tenim d’anar al carrer de Molins, es un camí que va paral·lel a riu Ter, direcció a Tavèrnoles.

A l’altura de la resclosa, comença una renglera de plataners en cada costat de carrer.

Són tots amb tronc gruixut, i amb unes branques molt llargues,

donat que no són tallades; amb fulles que donant molta ombra.

És un lloc molt agradable de fer un passeig, sobre tot durant l’estiu i dies calorosos.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Plataners de la carretera de l’Estany

Venint de Moià per la carretera C-59  direcció a L’Estany, i abans d’entrar en aquest petit poble, trobarem una llarga renglera  de plataners destacats en cada costat de la carretera.

Es d’aquelles carreteres que fa molts anys avien els plataners que indicaven que ja estaven a punt d’entrar en una població, que per seguretat o ampliació de la carretera els van talar.

En l’Estany els han conservat, i ara en la tardor, contemplem la seva bellesa amb les seves fulles daurades i que aviat cauran.

I a l’estiu faran gràcies a les seves gran fulles, una carretera fresca.

Amb precaució i sense gran velocitat podem anar segurs entre aquest plataners per una carretera amb grans rectes i bona visibilitat.

Text i Fotografies: Ramon Solé