El Pou de Glaç gran de Ribatallada de Sabadell

Publicat el 05/04/2016 per Rasola

Per arribar hi, cal agafar el camí que esta indicat per un cartell front de Sant Julia d’Altura, amb una baixada bastant forta, passarem per la Font del Capellans i la Font del Suro.
Al poc, ja veurem a dalt d’un petit turó, les restes de la Masia-Castell de Ribatallada, que ahir us vaig comentar.Arribarem a una cruïlla de camins, girarem a la nostra dreta, i al poc semi amagat per la vegetació i a la dreta a peu del mateix camí, esta el Pou de Glaç gran de RibatalladaData de la primera meitat del segle XVIII. És una estructura construïda sota terra, aprofitant l’aïllament que ofereix el subsòl.El pou no es gaire gran, si el comparem amb altres existents per la Comarca; fa 7,60 m de diàmetre i 9,40 m de fondària. És cobert per una volta rebaixada, part de la qual queda integrada dins de construccions.
En l’actualitat les portes d’accés estant tapiades, qual cosa impedeix accedir-hi.Hi ha el Pou de Glaç petit de Ribatallada, queda poc de la construcció i es fa difícil de localitzar-lo per la vegetació existent, esta per sota del Pou gran.Text, recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

El Castell – Masia de Ribatallada de Sabadell

Publicat el 04/04/2016 per Rasola

Respon

El Castell de Ribatallada és un Castell – Masia ubicat al municipi de Sabadell, al Vallès Occidental, situat al costat del torrent de Ribatallada i a prop del pantà del mateix nom.

Us passo les dades generals i Historiques :

“L’antic castell actualment és un mas mig enrunat situat al capdamunt d’un turó proper a Sant Julià d’Altura. El mas de Ribatallada té una planta irregular, resultat de la seva adaptació al terreny irregular i a successives ampliacions. A la part nord-oest queden restes d’un mur atalussat que podrien ser d’un pany de muralla de l’antic castell. Aquest mur té un aparell de pedres rodades, de mida mitjana i amb la cara desbastada, que han estat col•locades en filades regulars. El castell de Ribatallada apareix documentat per primera vegada l’any 1136, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, donà en feu al senescal Guillem Ramon diversos castells, entre els quals hi havia aquest. Els Montcada van ser els propietaris de la fortalesa fins al 1310, després passà als Clasqueri i més endavant als Togores. A finals del segle XV, el llinatge dels Togores s’extingí”Per a mes informació podeu consultar als enllaços :

MASIA CASTELL DE RIBATALLADA

i
http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-ribatallada-sabadell-valles-occidental/

Per arribar hi, cal agafar el camí que esta indicat per un cartell Front de Sant Julia d’Altura, amb una baixada bastant forta, passarem per la Font del Capellans i la Font del Suro.

Font del Capellans

Font del Suro

Al poc, ja veurem a dalt d’un petit turó, les restes de l’edificació. La vegetació dificulta bastant l’accés fins a dalt on estan les restes.Darrera del turo, hi ha el pantà de Ribatallada, que des dels anys 1960, va deixar de subministrar aigua a Sabadell., en aquest Bloc que en el seu dia vàrem dedicar un article.
Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

Per la Vora del Riu Ripoll , El Molí d’en Busquets de Castellar del Vallès

Publicat el 31/03/2016 per Rasola

Respon

El Molí d’en Busquets és un molí del municipi de Castellar del Vallès inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.Dades generals i Històriques del Molí d’en Bosquets :

“És una edificació industrial que donada la continuïtat d’ús ha sofert modificacions i ampliacions respecte al projecte original. Entre el conjunt de naus disposades desordenadament resten encara en ús edificacions del segle XIX. Aquestes segueixen el tipus arquitectònic freqüent en els molins que s’arrengleren als marges del riu Ripoll. Es tracta d’una senzilla nau de planta rectangular i teulada a dues vessants, amb una alçada de dos pisos; els murs presenten una distribució simètrica destacant el gran nombre de finestres. Moltes de les naus es disposen adossades, en sentit paral•lel o perpendicular. L’aparell emprat és el totxo, essent el mur arrebossat.
La base de la xemeneia del molí d’en Busquets la forma un cos de planta quadrada, sobre aquest s’inscriu la xemeneia que presenta una forma prismàtica amb 8 cares, essent el cos de proporcions esveltes. L’aparell emprat es el totxo vist, que s’utilitza també com a element decoratiu en forma de motllures. De la xemeneia i del conjunt de la fàbrica es conserven fotografies del 1895 (Vergés i Vernís, P. Topografia mèdica de Castellar). En el lloc del actual molí existí un mas anomenat Astafort, establert l’any 1478 per Joan Astafort. Posteriorment passà a ésser propietat de la masia de Can Carner, que temps després el varen vendre a Francesc Déu. Al voltant construí el moli que després vengué al paraire terrassenc Valentí Busquets que continuà amb l’activitat drapera del molí. Pau Busquets i Barata, possible successor de l’anterior construí una capella que fou dedicada a Sant Pau, avui desapareguda. Aquesta capella, segons descripcions del segle XIX, posseïa un gran quadre dedicat a Sant Pau, així com altres petits quadres a l’oli. A finals del segle XIX, el Dr. Josep Tolrà feu les instal•lacions cotoneres al molí de Can Barba i també en aquest molí, que passà a formar part del patrimoni de l’empresa Vda. De J. Tolrà. Les velles instal•lacions foren ampliades i modernitzades, continuant avui dia en ús.
El molí pren el nom de Valentí Busquets, un paraire terrassenc que al començament del segle XVIII va fer una instal•lació drapera en un molí que segurament ja existia i del qual es desconeix el nom. Pel març de 1799 els barons de Castellar donaren permís a Pau Busquets –segurament descendent de Valentí– per afegir-hi un molí draper. Cap al final del segle XIX, Josep Tolrà hi posà nova maquinària cotonera, simultàniament a la que posà al molí de Can Barba. Consta que l’any 1895 al molí d’en Busquets hi havia cent telers de cotó i s’hi feien tints i acabats. Aquestes instal•lacions continuen en funcionament.”Informació de la seva destrucció recent, podeu consultar a :

http://laltraveu.blogspot.com.es/2009/02/la-destruccio-del-moli-den-busquets.html Les restes d’aquest Molí, esta a prop del camí que va per la vora del riu Ripoll des de Sabadell a Castellar del Vallès, i dins del terme Municipal d’aquesta última població.

Dades generals i històriques : L’Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia
Fotografies : Ramon Solé

El forn de calç de Ribatallada de Sabadell

Publicat el 25/03/2016 per Rasola

Respon

Vista general del Forn

dades

Descripció :

“El forn de calç és una estructura excavada en un marge superior al peu del camí que ressegueix el riu, junt a l’entrega del Torrent de Ribatallada amb el riu Ripoll, amb el límit de termes de Sabadell i Castellar del Vallès.

Situat a l’esquerra del camí

Estructuralment el forn de calç s’articula a partir d’una gran obertura circular excavada al nivell natural (torturà) del marge, excepte en la secció més propera al talús on la paret excavada al torturà és substituïda per un mur de doble fulls de còdols lligats amb morter, entre els dos fulls de paraments estava reblert de terra que feia les funcions d’aïllament tèrmic.

Boca superior

Interior

La recarrega de la pedra calcària, per la seva calcinació, es realitzava per la boca superior del forn, mentre que l’alimentació del foc es feia a través d’una obertura a la base del forn.

Obertura de la base

El seu anàlisi tipològic apunta una cronologia indeterminada dins de l’època moderna.

Entrada base

La rehabilitació del forn de calç ve a consolidar l’estructura del forn a través de la construcció d’una anella de formigó armat,

de la mateixa manera que s’ha consolidat l’obertura d’alimentació de llenya durant el procés de calcificació, i per últim s’ha instal•lat elements de seguretat per evitar caigudes dels visitants del forn. “

Balla de seguretat

Cartell informatiu

Aquest Forn, és molt freqüentat donat la seva situació al peu mateix del camí de terra de la vora del Riu Ripoll, cosa que fa que moltes persones passin caminant, amb BTT. a cavall i se aturin una estona en aquest lloc. Ës pot accedir a la part superior a traves d’unes travesses de fusta que formen una escala.

Vista general de forn de Ribatallada

Text estret de l’Ajuntament de Sabadell
Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll. L’escala del peixos del Molí d’en Font de Sabadell

Publicat el 23/03/2016 per Rasola

Respon

A vegades a l’acomodar o remodelar un riu, no es pensa que molts dels peixos, el remuntant una vegada a l’any per posar els ous a la seva part mes alta o naixement del riu; a les hores es trobem que tenen obstacles com a barreres, siguin naturals o posades per l’home, com saltants d’aigua, que serveixen per frenar les avingudes en cas de crescuda del riu, fent impossible que els peixos puguin portar a terme el seu objectiu bàsic d’arribar fins el lloc de destí.L’escala dels peixos es coneguda com a el pas de fauna.Es una obra senzilla per que el peixos puguin remuntar el riu Ripoll, d’una forma fàcil i anar a posar el ous de munt del riu.A la llarg d’aquets riu trobarem diferents escales per els peixos, una d’elles i molt al límit de Castella del Vallès, es la coneguda per la del Molí d’en Font a Sabadell, situada a prop de les restes del Molí i de l’Àrea d’Estada de Jonqueres.Un cartell ens anuncia on esta situada, formada per unes cavitats circulars i connectades entre si, on baixa l’aigua del riu, i per on els peixos i altres animalons, poden pujar i fer descans en alguna d’aquestes cavitats i continuar el seu camí.Forma part de les obres de millora de tot el conjunt de la vora del riu Ripoll.
(Nota: Ja vàrem fer menció fa un mesos de l’escala per a peixos de forma genèrica.)

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn

Publicat el 21/03/2016 per Rasola

Respon

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat 4 objectius curiosos:

• La papallona pintada

Esta a la sortida de Cardedeu direcció a Llinars del Vallès abans d’arribar al riu Mogent.

• La senyal de tràfic

Una senyal poc usual, situada el camí que va de Sabadell a Castellar del Vallès per la vora del riu Ripoll. Que ens alerta del perill de trobar carruatges… ehi, que estem al 2016 !

• Una font amb doble finalitat

Aquesta font situada a dins de la població de Llinars del Vallès, per la seva part frontal, veiem la data de construcció, l’any 1952 i la aixeta amb la pica, axó es del tot normal, si mirem per darrera veurem que s’ha aprofitat per instal•lar una bústia de correus, axó, si que es curiós.

• Una barca de muntanya

Per últim, veiem com aquesta barca esta a l’entrada d’una masia a les afores de Cànoves. Veiem que per el seu interior s’han col•locat uns llargs testos per fer mes bonic amb l’entorn de Muntanya i no pas de Mar. No és l’única , hi han moltes mes arreu de Catalunya que no és fan servir i formen part de la decoració ambiental terres a dins.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll. La Flora mes representativa al riu a Sabadell

Publicat el 15/03/2016 per Rasola

Respon

Les riuades en moltes ocasions han fet molt de malt a la flora mes propera a la vora del riu Ripoll, la contaminació, la sequera, també son prou important en la seva degradació.Un riu fa que tant la flora con la fauna, sigui rica i variada i el propi riu esta sa. Axó ha passat al riu Ripoll, gràcies amb les millores medio-ambientals d’aquesta última dècada fetes directament al riu.Podem veure la flora mes representativa :
Àlbers, Boga, Gatell, Jonc, Om , Pollancre, Canya i Canyís, entre altres especies.Al millorar la qualitat de l’aigua del riu, fa que hi hagi una constant generació de la flora en el seu voltant.Es important seguir amb aquest equilibri ecològic i així mantindrem un riu saludable amb una flora i una fauna, cada vegada mes nombrosa i variada.
Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll. Les Aus a Sabadell

Publicat el 07/03/2016 per Rasola

Son varies les especies que podem contemplar de nou i que viuen la majoria de forma estable en aquest paratge o en períodes hivernals :

El Bernat Pescaire , el blauet, l’Abellerol, l’Ànec collverd, la Cotxa fumada, l’esplugabous, la Gavina vulgar, la Polla d’Aigua… en altres aus mes ocasionals.

Al millorar la qualitat de l’aigua del riu,

fa que hi hagi una constant generació de petits animalons, granotes, peixos, que ofereixen ser un bon àpat per certes aus d’aquesta zona.

També, hi han molts llocs per poder fer el niu per criar, com a jonc, canyissars i bosc de ribera, que son prou dens i tranquils.

Es important seguir amb aquest equilibri ecològic i així mantindrem un riu saludable amb fauna cada vegada mes nombrosa.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Canyar de Sabadell

Publicat el 06/03/2016 per Rasola

Respon

Fotografia de l’Any 1986 – Arxiu historic RASOLA

En el Llibre “Fonts i Mines del Rodal de Sabadell”, editat a l’any 1984, l’autor d’aquest, Sr. Ricard Molins, en detalla com era la Font del Canyar :

“ Aquest Font desapareguda com tantes altres que estaven situades a prop del riu Ripoll, en les riuades del 1962, fou reconstruïda més tard, té molta aigua. Una clientela molt nombrosa i constant hi va a omplir les garrafes malgrat el camí dret que hi ha per baixar-hi des de la carretera. No hi ha el canyar que li va donar nom. La riuada va fer molts estralls en el mateix lloc d’abans. Ara esta a baix de tot, en desviar-ser el riu hi ha quedat una gran esplanada.
S’hi pot anar a peu baixant per aquest corriol, abans d’arribar als edificis de La Llanera o amb cotxe baixant al riu pel camí carreter d’abans d’arribar també a la Llanera. “

Des de fa pocs anys és va tornar a remodelar la Font del Canyar.

Durant aquests últims 20 anys, s’ha obert una carretera que baixa a l’Ermita de Junqueres i a la seva Àrea de Lleure.

La font esta entre l’Àrea de Lleure i l’antic Molí d’en Font.L’aigua, actualment no te garantida la seva potabilitat i a l’estar a prop de l’Àrea de Lleure, la gent pràcticament no hi va.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, el molí d’en Mornau o molí de Ca l’Estruc

Publicat el 29/02/2016 per Rasola

Respon

És un dels edificis industrials més emblemàtics de Sabadell. És declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.Molí paperer format per quatre plantes i soterrani, els baixos estan fets amb voltes de sosteniment, els dos darrers pisos són molt amplis, plens de finestres i estaven destinats a assecar el paper. El gran nombre de finestres, a més de caracteritzar-lo com a molí paperer, li valgué el nom de “molí de tantes finestres com dies té l’any”. Davant de la gran nau rectangular que fa “20 canes de llarg per 12 d’ample” hi ha dos cossos laterals annexos.La xemeneia del Molí Mornau en els anys noranta presentava un aspecte incomplet donat que fou enrunada la meitat de la mateixa, ja que el seu estat resultava perillós. Queda llavors, la meitat del cos de la xemeneia, encara activa (1991), corresponent a la secció dels tints de l’empresa Estruch S.A. La base de la xemeneia és quadrada, el cos de la xemeneia el forma un pilar també de base quadrangular que presenta un lleuger èntasi, aquesta s’inscriu en un cos de forma de tronc de piràmide situat sobre la base. L’aparell utilitzat en tota la xemeneia és el maó vist.L’edifici que es conserva es va construir sobre les ruïnes d’un antic molí documentat a mitjan segle XVI. Aleshores ja era molí paperer, dedicat a fer paper blanc i d’estrassa. Però els canvis d’ús d’aquest molí es van succeir en pocs anys. Després del 1557 fou draper i el 1613 era una farga de claus. El 1622 s’hi molien els minerals que componen la pólvora. Entre 1664 i 1698, el molí fou arrendat per un calderer, que segurament el devia fer servir com a farga d’aram, per allisar les planxes de perols i calderes. Un cop mort, els propietaris de Can Deu el van adquirir en subhasta pública, tot i que estava mig derruït. Uns vuitanta anys més tard hi van fer construir el molí paperer que correspon a l’edifici actual.També es coneix com el molí de Ca l’Estruc o de les Finestres, perquè diuen que té tantes finestres com dies té l’any, però de seguida es pot observar que, tot i haver-n’hi moltes, tampoc no en són tantes. Aquesta quantitat d’obertures es deu a la dedicació paperera del molí, ja que les dues plantes superiors eren assecadors per estendre-hi fulls de paper. L’edifici que es conserva va ser construït el 1783 i la producció principal fins al 1905 era de paper de fumar.Tanmateix, la dedicació paperera no fou exclusiva.[ Abans del 1830, el segon salt d’aigua del molí ja s’aprofitava per moure màquines de fabricar draps de llana i de cotó. Les màquines tèxtils van ocupar part de l’edifici fins ben entrat el segle XX.