Arxiu d'etiquetes: Sant Cebrià

Parc de darrera de Can Cadena de Valldoreix

Publicat el per
Respon

El Parc esta situat en el Passeig d’Olabarria,156 (carretera BV- 1462),  Passeig de Valldoreix, darrera de can Cadena,

i el carrer de l’església de Sant Cebrià de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.

Aquesta Plaça es destaca per els Pins pinyers alts

i en general són tots de la mateixa mida.

També, però pocs podem veure altres tipus d’arbres i arbust.

Te tots els serveis mínims, com seients a l’ombra dels pins, font, papereres,

així com jocs per infants

i per a adults.

En un extrem hi ha un ampli aparcament.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem : La Font de Can Massanet de Vilafant

Publicat el per
Respon

Durant el mes d’agost cada dia una font

La Font de Can Massanet  està a peu d’una centenària alzina de grans dimensions, de l’espècie Quercus ilex del municipi de Vilafant, prop del mas Can Puig Massanet, sobre el marge d’un camí ombrívol que baixa al riu Manol des del nucli antic, a tocar d’una zona d’horts. Està catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya des de 1991.

La font, procedent de les aigües freàtiques de la finca de Can Massanet, aquestes aigües eren molt abundants, havien servit per abastir part de la població de Figueres entre 1917 i 1971.

Actualment, però, l’aigua de la font no és apta per a l’ús de boca.

L’indret gaudeix d’una gran popularitat entre els veïns del municipi, que hi solien acudir a berenar els dies festius tot fent fontades.

El compositor Manuel Bertran i Pujol va dedicar-li la sardana “La font de Can Massanet”, estrenada a Vilafant el 16 de setembre de 1952 per la festa major de Sant Cebrià.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

El Gorg Negre o Pantà de la Brinxa de Sant Celoni

Publicat el per
Respon

La Riera de Fuirosos discorre per la vall del mateix nom, que neix a Tordera

i que passa pel nucli habitat de Fuirosos, entitat de població de Sant Celoni.

En aquest indret, de molt pocs habitants, hi destaca l’església de Sant Cebrià i un interessant forn antic de vidre.

El Pantà de la Brinxa (219 m) Embassament d’aigua de la Riera de Fuirosos, ubicat al Sot de la Brinxa,

dit també el Gorg Negre pel color fosc que pren l’aigua en aquest magnífic indret.

Seguint per la vall principal s’arriba a aquest embassament de la Brinxa,

un lloc espectacular per les vistes i per la destacada vegetació

i pels hàbitats aquàtics que ofereix,

especialment pel nombre d’ocells i animals de diverses especies.

La seva construcció tenia com a objectiu garantir la disponibilitat d’aigua per regar els camps i prats de la vall.

Els propietaris de can Riera van fer construir, a més d’aquest, els embassaments del Crous, de can Riera i de can Torres, tots ells molt ben integrats i d’un gran valor natural.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Celoni

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’ermita de Sant Cebrià de Barcelona

Publicat el per
Respon
Foto : Viquipèdia

L’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina està ubicada en el camí  de Sant Cebrià, 109-115 / ctra. Sant Cugat, 234-264 de Barcelona.

L’ermita es troba al barri de Montbau, enmig del bosc a la falda de Collserola.

En el segle passat, front de l’ermita i casa, disposava d’un berenador. Darrera de l’ermita i al costat esquer del camí que us portaria a la famosa Font de la Llet, hi ha la mina de la Font de Sant Cebrià.

El senyor Tomàs Miquel Isern, ens explica que va néixer a la casa que hi havia junt l’ermita el 1940 i allí va viure fins el 1967.

Eren temps de postguerra. Els pares li explicaren que al començament de la Guerra Civil els milicians van prendre les campanes per fer canons. La seva mare va salvar l’altar de ser cremat dient que els hi serviria a ells per fer llenya a l’hivern i posant a taula uns gots de vi. La imatge del sant la va amagar el seu pare. Sota aquesta imatge va aparèixer un pergamí de 1211, però no sap que se’n ha fet.

Agraïm molt aquestes comunicacions.

L’aigua d’aquesta mina és canalitzada fins al dipòsit sobreeixidor des d’on va a l’aixeta del safareig, que és a un costat de l’ermita.

Text : Ramon Solé i Tomàs Miquel Isern.

Fotografies : Fidel Rodríguez , Arxiu Rasola i Viquipèdia