Està situat aquest antic Molí de vent, en la Plaça del 11 de setembre amb la Avinguda del Pla del Vinyet de Sant Cugat del Vallès.
De fet sols queda l’estructura metàl·lica que aguantava la roda.
Actualment sols és un record i a la vegada queda com a monument.
En un dels laterals hi ha una Font d’aigua de xarxa pública.
Tota l’estructura de la torre, esta envoltada tot l’any de vegetació, que queda molt be amb el conjunt enjardinat de la plaça.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font d’en Ribas esta situada en La Rabassada, a prop on havia sigut el Casino de joc.( Ja vàrem fer dos articles sobre aquest Casino fa temps). Aquesta font forma part de les Fonts de Collserola mes conegudes i freqüentades, com la Font de la Budallera, la Font del Borni, la Font del Bacallà, La Rabassada, la Font Groga, com us dic, son les mes significatives del Parc Natural.
Font de la Rabassada
Per ho tornem a la Font d’en Ribas, va ser una de les primeres que de petit anava amb els meus pares a passar el dia, moltes vegades he anat tant sigui sol o acompanyat de gent per donar a conèixer aquesta i altres Fonts de les rodalies.
L’historia concretament, va succeir a l’any 1988, quan a l’arribar a aquesta Font, vaig trobar un munt de deixalles repartides per tot el replà front la Font.
Indignat per aquella situació, em vaig proposar netejar de totes aquelles deixalles amb l’ajut de familiars i amics. Efectivament, vàrem fer-ho el diumenge següent. La Font i rodalies, tornava ha estar força be ! .
Va transcorre mes d’un mes, i vaig tornar a la Font i … sorprès !!!, tornava no estar igual, si no, molt pitjor. Amb deixalles, bosses, papers, escombraries de tot tipus, era tot un verdader abocador.
Aquesta vegada amb el meu pare, va indagar amb el xofer del autobús de línia, de Barcelona a Sant Cugat, que presumptament era una senyora que molts dies a la setmana i carregada amb moltes bosses, baixava a la parada de La Rabassada i segurament, era qui deixava totes les deixalles ven repartides en la Font d’en Ribes.
Vàrem informar al Patronat de Collserola, i van mobilitzar la neteja de la Font, és van fer les gestions oportunes, i ja no mes, es va produir aquest fet tant desagradable.
Els anys han anat passant, la Font d’en Ribas es va arranjar tal com la podem visitar avui en dia, col·locant un nou mosaic, tubs en les dues sortides d’aigua que disposa, una taula amb seients de fusta i paperera.
Cal ser conseqüents i saber conservar els medis que es posen a la disposició de la gent que va a gaudir de les Fonts Naturals i al Parc Natural de Collserola en general.
I fins aquí aquest fet curiós en la Font d’en Ribas !.
Text i Fotografies : Ramon Solé (arxiu RASOLA)
Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat 4 objectius curiosos:
deia : “ Font del Pastor- Aigua dolça de Collserola”
Text i Fotografies : Ramon Solé
De l’Aqüeducte de Can Canaletes, se’n conserven dos trams, paral·lels a la riera de Sant Cugat en el Terme de Cerdanyola del Vallès.
Avui destinarem a conèixer el que està en el camí d’Horta.
Per arribar-hi és molt fàcil, des de Cerdanyola del Vallès ens anirem a la confluència dels carrers de la Ginesta amb el Passeig d’Horta, d’aquest darrer i partint des de la caseta d’informació del Parc de Collserola, agafarem el camí que va tot recta i passarem per el gual sobre la riera de Sant Cugat, ja des d’aquí podem veure l’aqüeducte.
En aquest Tram, hi ha sols només dues arcades al costat de Can Canaletes. Està bastant ven conservat.
Arcada de la dreta
No hi ha dades de la seva construcció. Alguns opinen que és obra dels segles XVI o XVII, i altres creuen va ser construït en època més avançada.
Arcada de l’esquerra
Aquestes arcades son com la porta d’entrada al Parc de Collserola des de Cerdanyola del Vallès, si seguim l’ampli camí de terra, ens portarà per can Catá, entre altres masies, alguna font , fins al barri d’Horta a Barcelona, són molt els itineraris que parteixen des d’aquesta pista forestal.
L’altra tram està situat enmig de camps de conreu, i està format per tretze arcades, això ho veurem amb l’article de demà.
Text i Fotografies : Ramon Solé
L’Aqüeducte de can Vernet de Sant Cugat del Vallès, és va construir en el segle XIV, per salvar el desnivell sobre la riera.
Va ser un important Aqüeducte, donat que portava l’aigua de la Mina dels Monjos que estava situada on és ara l’avinguda Vullpalleres
i fins el Monestir de Sant Cugat per atendre les necessitats pròpies i de les cases de les rodalies.
Encara avui en dia, podem veure i admirar aquesta construcció, que esta formada per tres arcs, amb pedra local de Campanyà .
Per anar-hi teniu de situar-vos en el Parc de Coll Fava, a l’altura del carrer de la Mina i l’Avinguda Vullpalleres.
Aquest Aqüeducte va passar a ser municipal l’any 1835.
En 1979, va ser declarat : Be d’interès Cultural i mes tard, Patrimonio Histórico de España. 
És va fer un minuciós treball de restauració i rehabilitació del mateix, acabant l’any 1998
Realment ara es fa servir com a Pont per passar la gent i poder anar entre el carrer de la Mina a la Avinguda Vullpalleres, tot col·locant una planxes metàl·liques per damunt.
La gent creu que és mes un pont peatonal, que no pas una aqüeducte.
Text i Fotografies : Ramon Solé
En el Vallès havia estat un gran estany. Les aigües que en sobreeixien queien pel costat de Sant Cugat del Vallès.
Un dia un pastor s’entretingué a obrir amb el seu bastó de punxa un regueró entre el turó de Montcada i les muntanyes de la Marina, i per allí es va escolar tota l’aigua de l’estany.
Les aigües anaren a parar a mar i la terra quedà seca. El darrer punt on es va eixugar l’aigua fou a Gallecs.
(Nota : Les Fotografies NO son de cap Estany del Vallès)
Joan Amades
Editorial Farell – Costumari Català
Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé
Can Armet és considera un dels edificis mes modernistes i interessants de Sant Cugat.
Tot el conjunt de la finca va ser dissenyat per l’arquitecte Ferran Romeu i Ribot.
I va ser construït els anys 1898 – 1899 i ocupa una àmplia parcel·la situada en l’avinguda de Gràcia, carrer Bergara i carrer Barcelona.
On fa cantonada i en el jardí de la finca, trobem un dipòsit alçat damunt pilastres de maons i la Torre del molí de vent, també de maó vist, de planta cilíndrica.
Aquests es van haver de construir l’any següent d’acabar la construcció de la casa, per la necessitat de proveir-se d’aigua i disposar-ne sempre amb el dipòsit.
Son realment magnífics i molt ven conservats, en cara avui en dia son d’admirar.
Text i Fotografies : Ramon Solé
És un curs d’aigua del Vallès Occidental afluent per l’esquerra de la riera de Rubí. Neix al sector occidental de la Serra de Galliners a prop del turó de Can Rossell. Durant quasi tota la seva totalitat del seu curs fa de partió entre els municipis de Rubí i Sant Cugat del Vallès.
En la seva part inicial o superior del Torrent dels Alous, varem dedicar en aquest bloc un article el dia 18 d’Agost de 2014.
També, si troba L’Estany dels Alous o Llacuna dels Alous, que és una antiga argilera que, d’ençà del seu abandonament, s’ha anat naturalitzant com a zona humida. 
Es localitza pràcticament en la seva totalitat al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, tot i que, en realitat, queda ubicada als afores de Rubí, entre els barris del sud d’aquesta població, la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i l’autopista A-7.
Varem dedicar-hi la informació el dia 26 d’abril de 2014
Avui, ens ocupem de completar la visita a aquest Torrent, en el seu tram mes baix, entre L’Estany i l’Estació de RENFE. de Rubí.
De l’estany i ha un camí que passa a tocar per la paret dels tallers de FFGC., al poc unes escales de fusta, ens baixaran a peu mateix del torrent dels Alous, es un lloc en trossos ombrívols, amb bosc de ribera ven conservat.
El torrent va fent sigues sagues com el mateix camí, fins arribar sota de l’estació de RENFE.
En aquest punt, trobarem una gran explanada ,on seria fa temps un camp de conreu, ara totalment erm, 
no obstant, al seu costat veiem una masia, on encara es cultiva, ens estranyarà per el lloc on esta ubicat, entre el torrent i els edificis de Rubí.
Seguirem un petit tros per el carrer fins entrar a un nou parc, amb totes les instal·lacions pròpies, com una amplia zona enjardinada,
amb arbrat variat, aparells per fer gimnàs, fonts publiques, seients.
Al fons, hi ha de nou el torrent,ens fitxem que em donat tota la volta a la masia i els seus conreus.
Passem pel costat d’un vell Pou. 
En la part superior i a prop de les cases, hi ha una zona enjardinada amb atraccions per els mes petits.
Es un bon recorregut que poden fer en tota la seva complerta extensió, durant un matí, entre anar i tornar a Rubí, de forma tranqui-la i gaudint dels cants dels ocells que habitant en tot aquest torrent.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Us faig referència a la descripció sobre La Font de Can Borrull o de la Mina d’en X. Coll, al llibret i plànol humorístic “Fuentes en las Montañas de Barcelona” dels anys 50 del segle passat, ho descriu així :
“… Por la vertiente meridional de la Sierra, en cuya divisoria se alinean las torres i chalets de La Floresta, se extiende un ancho valle ( en aquella època no havia la carretera dels túnels de Collserola, on hi a prop el peatge) cubierto de espeso manto forestal. En el extremo sur del mismo, al pie de un merendero, se hallan dos Fuentes de abundante caudal. Es lugar preferido de los que les gusta los juegos al aire libre y buscant aquí mayor sosiego que en las Fuentes descritas anteriorment. La estación mas proxima es la de La Floresta…” 
En les fotografies, del meu arxiu fotogràfic – Rasola, podem apreciar dues coses, a l’esquerra estava la mina, i a la dreta la bassa-safareig.
Actualment, encara en mig de la vegetació, hi ha una caseta i al seu costat la bassa. Per a mes informació podeu consultar a l’arxiu – fitxa d’aquesta font a : Fes Fonts Fent Fonting, i que us pot donar una bona idea del seu estat avui en dia.
Text i Fotografies : Ramon Solé (Arxiu fotogràfic – Rasola – Anys 1986-1989)
La descripció que feia en X. Coll en el seu llibret i mapa humorístic de “ Fuentes en las Montañas de Barcelona “ editat per Editorial Alpina, en la dècada dels any 50 del segle passat sobre la Font de l’Arbre Caigut, era així :
“... Detrás de Can Bosquets, el camino desciende por un paso llamado Les Roquetes, para entrar en hermosos parajes silvestres. Al llegar a la Riera (Rierada) y en su orilla izquierda, se encuentra a poco esta Fuente, que se denomina así por caracterizarla un árbol que estaba inclinado sobre el cauce…“
Foto del any 1979
En els anys 1985 fins iniciats el 1990, es podia encara trobar d’on sortia al exterior una abundant quantitat d’aigua arran de la riera, coneguda com La Rierada, on anava a parar l’aigua.
Foto de l’any 1984
En algun periode curt, va disposar d’un tub per recollir millor l’aigua. En el transcurs del temps, s’anat perdent i en l’actualitat es pràcticament molt difícil localitzar el punt exacta on estava ubicada.
Crec que poca gent es recorda d’on era i com era… la Font de l’Arbre Caigut !
Foto de l’any 1990
Text i Fotografies antigues : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 