Pantà de Valldemaria de Tordera

Per visitar aquest petit pantà de Valldemaria, cal situar-se a la població de Tordera, allí seguir la carretera N-II direcció a Girona.

Poc abans d’arribar al límit de Maçanet de La Selva (La Seva) sobre el quilòmetre 649, cal agafar una pista de terra que ens portaria a la finca de can Pou, on esta l’antic monestir de Santa Maria de Valldemaria.

Podeu conèixer més informació sobre aquest antic monestir a:

https://www.romanicodigital.com/el-romanico/vista-interior-capilla-santa-maria-vall-maria

Mur exterior

Tot abans d’arribar a la finca hi ha una pista a la dreta que en uns cent metres us portarà al pantà.

Les aigües eren utilitzades a mitjans del segle passat per les necessitats de la Finca.

El Pantà se subministra de l’aigua de la Riera de Valldemaria.

Actualment, es una aigua pràcticament estancada i sense utilitat.

El lloc es molt tranquil amb molts ocells, però a l’hivern humit.

Mur exterior

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Els aiguamolls o estany de Cal Raba de Tordera

Als aiguamolls o estany de Cal Raba estan a tocar de la carretera GI-512, de Hostalric a Tossa de Mar.

S’hi pot accedir a peu, amb cotxe o amb RENFE., espai apte per tothom.

Està relativament a prop del nucli urbà, tot creuant els dos ponts que travessen la Tordera.

Els aiguamolls són la resta de la plana fluvial de la Tordera, de poca profunditat i formats al curs baix del riu en terrenys molt plans.

És una zona humida de 4,33 ha, formada per un estany d’aigües permanents.

Antigament, l’estany, d’origen natural, podia abastar una superfície màxima de 7 ha.

Actualment, la construcció de diverses infraestructures viàries a l’entorn de la zona humida, que arriben fins i tot a partir-la, ha modificat el funcionament hidrològic de la zona, reduint-ne molt la superfície.

La vegetació de l’estany és formada bàsicament per un extens canyissar i bogar, que ocupen bona part de la seva superfície.

El bosc de ribera es troba ben constituït i en general apareix en tot el perímetre de l’estany.

Està format per omedes amb mill gruàvernedes i freixenedes.

També hi ha alguns sectors de roureda.

Pel que fa a la flora, hi apareixen espècies herbàcies força interessants, com el marcòlic (Lilium martagon), el buixol (Anemone nemorosa), la viola silvestre (Viola sylvestris), l’al·liària (Alliaria petiolata), l’espargani comú (Sparganium erectum), el lliri groc (Iris pseudacorus), o les poligonàcies Polygonum salicifolium i Polygonum amphibium.

Pel que fa a la fauna, a la zona hi nidifica el cabusset (Tachybaptus ruficollis), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) i la fotja (Fulica atra). En hivernada s’hi observen regularment el bernat pescaire (Ardea cinerea) i el martinet blanc (Egretta garzetta).

A l’estany es localitza una petita població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i del peix espinós (Gasterosteus aculeatus).

Actualment hi ha nombroses espècies de fauna exòtica i domèstica, que resten interès a l’espai.

En períodes de migració s’hi poden observar diferents espècies d’ànecs i passeriformes.

L’estany està senyalitzat amb diferents rètols informatius i hi ha una zona de lleure al sector est, amb bancs, papereres i un petit aguait.

Les actuacions s’han realitzat per part de l’Ajuntament de Tordera i l’entitat local CADMA (Consell assessor per a la defensa del medi ambient).

La proximitat al nucli urbà de Tordera i a diverses vies de comunicació (GI-512, BV-5121) origina impactes diversos: abocaments de deixalles, sobrefreqüentació, soroll, …

Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de Tordera

Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

El Gorg Negre o Pantà de la Brinxa de Sant Celoni

La Riera de Fuirosos discorre per la vall del mateix nom, que neix a Tordera

i que passa pel nucli habitat de Fuirosos, entitat de població de Sant Celoni.

En aquest indret, de molt pocs habitants, hi destaca l’església de Sant Cebrià i un interessant forn antic de vidre.

El Pantà de la Brinxa (219 m) Embassament d’aigua de la Riera de Fuirosos, ubicat al Sot de la Brinxa,

dit també el Gorg Negre pel color fosc que pren l’aigua en aquest magnífic indret.

Seguint per la vall principal s’arriba a aquest embassament de la Brinxa,

un lloc espectacular per les vistes i per la destacada vegetació

i pels hàbitats aquàtics que ofereix,

especialment pel nombre d’ocells i animals de diverses especies.

La seva construcció tenia com a objectiu garantir la disponibilitat d’aigua per regar els camps i prats de la vall.

Els propietaris de can Riera van fer construir, a més d’aquest, els embassaments del Crous, de can Riera i de can Torres, tots ells molt ben integrats i d’un gran valor natural.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Celoni

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà de Can Saboia de Tordera

A - Mapa de situació_01Des de la població de Tordera, agafarem la carretera BV- 5122, al poc de sortir, ens fitxarem a l’esquerra que hi ha una entrada a la urbanització d’Agora Parc.Vista general 2_01Vista parcial 1_01Nosaltres a l’arribar al Càmping, el rodejarem per la dreta, tot agafant una pista de terra fins unes cases.Cua_01Vista parcial 2_01En aquest punt surt un camí a la nostra dreta, que no dubtarem de seguir-ho, al poc el deixarem per un que fa una certa pujada a l’esquerra, que en poc temps ens portarà directament al Pantà.Mur i Camí_01Entrada_01Es d’aquells pantans no massa grans i va ser en el seu dia, construït pel el propietari de la finca per el seu us.Vista 1_01Vista 2_01Esta situat pràcticament al principi del torrent, per tant, no te una gran abundància d’aigua i depèn molt de la pluja de temporada.Vista 3_01Vista 6_01En la seva part inferior i a prop del camí hi ha un petit mur de retenció de l’aigua i podem veure un antic desguàs inservible,Desguas 3_01Desguas 2_01Desguas 1_01Com en altres llocs, es un bon punt per observar alguns ocells i aus.Vista general 1_01Vista general 3_01Text i fotografies : Ramon Solé