Arbres – L’Auró tombat del Santuari del Remei de Camprodon

Publicat el 10/10/2020 per Rasola

Com cada dissabte us presento dos articles

Des de Camprodon o Sant Pau de Segúries prendreu la C-38 i cal fer via fins al càmping i veïnat de Creixenturri de Camprodon, en el marge esquerre del riu Ter. Un camí de terra porta al santuari del Remei, visible de lluny per la seva gran alçada.Aquest arbre es troba front i a un costat de la façana de Santuari; l’Auró tombat del Remei, la seva característica son les 7 branques que neixen a 1,3 m seguint l’eix del tronc des del marge i pugen verticals.

Recull de dades : Viquipèdia

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Salt Candeler de Moià

Publicat el 10/10/2020 per Rasola

Respon

Com cada dissabte us presento dos articles

Per anar al Salt de Candeler de Moià, cal situar-se en aquesta població en el camí de Vila-rasa, d’on davalla cap al sud tot seguin el GR3,

i sense deixar la pista de terra principal us portarà pel costat del torrent de Font Candelera.

Us caldrà creuar el torrent i a poca distancia hi ha el Salt Candeler.

És un lloc més bonic d’aquest torrent, la llàstima és que casi sempre porta poca aigua, és te de visitar quan hagi plogut amb generositat.

Als peus del Salt es forma un gorg arrodonit, que ens faria la temptació d’un bany,si l’aigua fos neta i suficient fonda…

Poc despres l’aigua fa aiguabarreig amb la Riera de Castellnou.

Si seguiu el camí podeu fer una bona excursió per la Val del Marfà visitant molins, fonts i ermites.

Cartell del camí a la Toca

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és un Bosc de Ribera ? – 2ª Part #

Publicat el 09/10/2020 per Rasola

Respon

Com cada divendres us presento dos articles

Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d’una certa profunditat, acostumen a estar amarats d’aigua provinent del riu o torrent veí.

A l’àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l’aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees.

Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials,

no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres, puguin superar fàcilment els 20 metres d’alçària.

La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos.

A continuació, s’indiquen algunes de les espècies més habituals en general en els boscos de ribera dels Països Catalans:

Àlber (Populus alba)
Freixe (Fraxinus excelsior i Fraxinus angustifolia)
Gatell (Salix cinerea)
Om (Ulmus minor)
Pollancre (Populus nigra) i els seus híbrids
Salze blanc (Salix alba)
Sarga (Salix eleagnos)
Tamariu (Tamarix sp.)
Vern (Alnus glutinosa)

Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que en zones baixes o de mitja muntanya a les nostres contrades pot incloure plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, etc., a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes, etc.

El bosc de ribera és un espai amb un gran nombre d’espècies animals, en especial per les aus, on tenen aliment i nombros arbres on fer el niu i portar a terme la cria.

Podem destacar en quant a aus : blauet, bernat pescaire, rossinyol, bord, abellerol, cuereta torrentera, oriol, picot, cuereta torrentera, les mallerengues, la merla comuna, martinet de nit i la merla d’aigua….entre altres aus.

En rèptils podrien veure, tortuga de rierol, tortuga d’estany, serp d’aigua o d’altres de serp.

Amfibis, com Granota verda, Salamandra, altres tipus de granota.

En mamífers com turó, llúdriga, a banda de molts animals que no són propis del bosc de ribera però que en depenen per alimentar-se i beure-hi aigua.

Sense oblidar els insectes amb una gran varietat i nombre a la primavera i estiu.

En contrapunt, en zones poblades, industrials, pot haver un curs d’aigua, però el bosc de ribera pot ser escàs o nul,

desfavorint que hi hagin sers vius que visquin en aquella àrea.

Per tot aquests sers vius, es molt important que les aigües d’un bosc de ribera siguin netes i pures, tothom estem implicats, administracions, fabriques, masies, depuradores, urbanitzacions… tots nosaltres som responsables de que es mantingui l’equilibri d’un Bosc de Ribera sà.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Misteri del Bosc Tort de Pomerània Occidental, Polònia

Publicat el 09/10/2020 per Rasola

Respon

Com cada Divendres us presento dos articles

El Bosc Tort (polonès: Krzywy Las), és un bosc amb pins de forma estranya localitzat a fora de Nowe Czarnowo a prop de la ciutat de Gryfino, de Pomerània Occidental, Polònia.

Aquest bosc amb 400 pins va ser plantat l’any 1930, quan encara es trobava a la província Germana de Pomerània.

Cada pi es corba bruscament cap al Nord just a sobre del sòl i torna a corbar-se cap amunt després d’una excursió lateral de 1 a 3 metres.

Es creu que es va fer servir alguna mena de tècnica o eina humana per fer als pins créixer d’aquesta manera però actualment es desconeixen tant els motius com el mètode.

S’ha especulat que els arbres es van corbar d’aquesta manera per crear fusta corba natural per fer servir en mobles o barques.

D’altres suggereixen la possibilitat que una Tempesta de neu podria haver corbat els arbres d’aquesta forma,

però …avui en dia, realment ningú sap que va passar-li als pins…!!!

Text : Viquipèdia

Recull d’Imatges : Ramon Solé – Autors de les Fotografies : Diversos internacionals

Els últims horts de l’Hospitalet de Llobregat

Publicat el 08/10/2020 per Rasola

Respon

Avui us presento dos articles

La Masia de Cal Trabal es troba al camí de la Cadena s/n al mig de la Marina, avui testimoni representatiu del que va estar l’Hospitalet agrícola.

Cal Trabal és l’última zona agrícola que queda a la ciutat, les seves terres arriben fins a la malmesa masia de Cal Masover Nou, situada al carrer o ctra. de la Feixa Llarga, on també podem veure alguns conreus i horts,

així mateix, encara avui el rec és actiu amb aigua al seu pas.

Cal salvar i protegir els últims horts de Cal Trabal.

Des de fa temps la gent de l’Hospitalet fa front per mantenir l’espai agrícola i que no es construeixin més edificis en aquest espai.

Us passo un article de La Vanguardia que feia referència a l’any 2015 sobre la situació de la zona agrícola de Cal Trabal :

https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20150126/54424656829/hospitalet-zona-agricola-can-trabal.html

A la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, s’han creat petits espais pels Horts socials, com el cas de can Buxeres.

Les remodelacions del 2004 al parc de Can Buxeres a l’Hospitalet de Llobregat, van donar lloc a 40 horts urbans de 35 m2 cadascun, els quals estan cedits de manera gratuïta a persones en risc d’exclusió social gràcies a una iniciativa conjunta de la Creu Roja, la plataforma Espai de Ciutadania i l’Ajuntament.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 54qw3-2.jpg — Horts socials a can Buxeres

Us passo de elfar.cat un article sobre els horts socials de can Buxeres :

https://elfar.cat/art/16041/el-municipi-estrena-nous-horts-socials-al-parc-de-can-buxeres

Els horts promouen l’autoconsum i alhora generen beneficis terapèutics, socials, educatius i ambientals.

Algunes parcel·les estan reservades a entitats d’oci infantil i juvenil perquè puguin donar a conèixer l’agricultura ecològica i els hàbits alimentaris saludables.

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet, Viquipèdia, Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Itinerari des de Bellvitge al riu. Camps, horts i jardins. Del passat al prensent albirant un futur més saludable.

Publicat el 08/10/2020 per Rasola

Respon

Avui us presento dos articles

***Cal Trabal des de la Travessia Industrial.***

Joan Cases al llibre de 1986, L’Hospitalet, un passeig per la història, fa recorreguts per la ciutat explicant, amb un anàlisis històric i d’una manera literària, el passat agrari de la ciutat, la expansió industrial, els barris… A l’últim capítol parla de Bellvitge, mirant els petits jardinets que cuiden els veïns, diu: “Els jardinets davant moltes de les escales dels blocs parlen d’un sentiment de respecte a la pròpia dignitat durament conquerida i difícilment esborrable”.

***Un dels jardinets de sota les escales que cuiden els veïns.***

Anant cap al riu, baixant cap a mar des de la Zona Industrial que separa el barri del Centre del de Bellvitge, al marge dret del Carrer Feixa Llarga, trobem l’últim vestigi del que va ser la Marina agrària (L’Hospitalet i Zona Franca), justament a tocar de la Travessia Industrial.

Entrada a Can Masover Nou, Feixa Llarga.

Abans d’abastar els conreus intensius que encara s’exploten des de les masies de Cal Trabal i, més a baix, des de la pràcticament enrunada Can Masover Nou, trobem, junt a les torres d’alta tensió, uns petits horts: “uns espais menudament parcel·lats i dividits en una infinitat de petits horts, llogats a habitants del barri que així poden ocupar el temps d’una manera productiva i potser no perden del tot el personal record d’un passar recent”.

***Horts del carrer Feixa Llarga amb la Travessia Industrial.***

Aquests petits horts han estat insuficients per una població que recordava el seu passat rural i ho són actualment per la generació que vol conservar el que ens queda de paisatge agrari, per tal d’aprendre a cuidar el que a totes i a tots ens dona vida, per no fer més mal bé aquest Hospitalet tan massificat i per permetre que la vida que es va restaurant al Delta no es torni a fer malbé.

***Horts i cablejat de les instal·lacions eléctriques de la Feixa Llarga.***

L’historiador diu: “Els homes poblen la vall del riu, tallen o cremen boscos, posen conreus, erosionen el terreny i creix el Delta, l’home agricultor fa el delta, l’home industrial regula el curs dels rius, consumeix l’aigua, el mar es torna a acostar, es perd el delta”. Així acaba el llibre, han passat 35 anys des que va fer els seus passeigs i les seves reflexions… què afegirem al 2020? No hauria de ser la bona noticia de la preservació del paisatge natural que ens queda?

***2009 Marxa reivindicant la preservació de la sona agrària.***

Autora i Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Per la preservació dels espais naturals que encara ens queden a l’Hospitalet.

Resclosa i canal de la Colònia Rusiñol o Remisa de Manlleu

Publicat el 07/10/2020 per Rasola

Respon

La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa en algunes fonts escrit Can Ramissa, és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.

Us passo la seva historia:

La colònia fou fundada per la família Rusiñol a mitjan segle XIX.
La fàbrica es va construir al voltant de 1857.
El 1860 ja apareix al nomenclàtor de la província de Barcelona i actualment és una de les poques fàbriques del riu Ter que manté la mateixa activitat industrial.
Aquesta indústria estigué en possessió dels Rusiñol entre 1879 i 1940, durant aquest període fou la fàbrica de filatura més important de Manlleu.
Santiago Rusiñol, el conegut escriptor i pintor, i el seu germà Albert hereten la colònia del seu avi Jaume i el 1889 l’empresa passa a anomenar-se Rusiñol Hermanos.
De fet, la gestió la va portar directament Albert Rusiñol, el germà de Santiago, ja que l’artista li va cedir la seva part del negoci.
Posteriorment la colònia va passar per diferents propietaris, l’últim dels quals va ser l’empresa Llobet i Guri, que només utilitzava el salt d’aigua.
Després la van comprar els propietaris actuals (Claramunt-Rovira) als anys 1979-1980, però només la fàbrica manté l’activitat.
La casa del director també està habitada i en bon estat

Les fàbriques Rusiñol i Casacuberta són exemples de la primera època de la industrialització a Catalunya.Es componen de naus de producció, la casa del propietari i algunes cases per encarregats o treballadors, tot dins d’un mur.

A més hi ha les preses, els canals corresponents i també les pollancredes i els horts.

Des de Manlleu anireu pel «Camí del Canal», tot passant per El Dolcet i la seva resclosa, cal seguir el camí, passareu per bancs col·locats estratègicament i un petit parc infantil, ja estareu a prop de la Colònia Rusiñol o Remisa,

continueu fins trobar un pont per creuar per sobre la Canal,

a l’esquerra i a al fons, hi veureu la Casa de regular l’aigua d’entrada del riu Ter a la canal.

Com veureu disposa de set comportes d’entrada, esta molt conservada i d’una estructura considerable,

En aquest cantó de la façana, te sis finestres i una balconada en cada costat.Es un recorregut que es pot fer des de Manlleu a Torelló, molt planer i passant per altres Colonies, teniu molts cartells freqüentment que us aniran indicant per lloc on anar.

La Colònia Rusiñol és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Per a mes informació sobre la Colònia Ramissa, podeu consultar l’enllaç del Consorci del Ter :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/colonies/colonia-ramissa

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Festa de la Carbonera de Forallac

Publicat el 06/10/2020 per Rasola

Respon

Avui us presento dos articles

Tot i que la tradicional festa cultural de la Carbonera es va iniciar el 1993 a Sant Sadurní de l’Heura, es l’any 1996 quan començà a fer-se al paratge conegut com el Sobellàs, de Sant Climent de Peralta, municipi baix-empordanès de Forallac.

L’objectiu era recuperar la memòria de l’ofici de carboner, elaborar carbó vegetal, perdut amb el pas dels anys a conseqüència de les noves formes d’energia que van anar sorgint.

Any rere any, l’activitat comença a final de setembre i dura gairebé un mes. És un treball col•lectiu i molt laboriós, dividit en diferents fases. S’inicia amb l’edificació de l’estructura, una pila vertical de llenya que es forma amb troncs d’alsina, roure i pi.

El procés es diu apilar i dura uns quants dies. El següent pas es diu embalumar, que consisteix en cobrir la pila amb branques de bruc i terra, deixant un forat en la part superior denominat ull, que és on s’hi pren foc.

A partir de l’encesa, els participants, tots ells coneixedors de l’antic ofici de carboner, que conviuen i es reuneixen al voltant de la tradicional barraca, alimentaran dia i nit la pila perquè no s’apagui ni deixi de fumejar. A final d’octubre es procedirà a rescaldejar i desempilar el carbó vegetal.

Aquesta festa s’ha convertit en un dels actes més singulars de la zona, i aplega un munt de visitants que s’hi desplacen d’arreu de la comarca, fins i tot, hi acudeixen grups escolars i entitats culturals diverses.

Text i aportació fotogràfica : Joaquima Pellicer Solà

Fotografies extretes de l’Arxius Municipals i altres

Joaquima, agraït per aquesta aportació tant interessant.!

Ramon Solé

Recull d’etiquetes antigues de botelles d’aigua

Publicat el 06/10/2020 per Rasola

Respon

Avui us presento dos articles

Us he fet un petit recull d’etiquetes antigues de botelles d’aigua mineral i natural de Catalunya :

Agua de Argentona

Agua de Ballot (Argentona)

Agua Malavella

Agua de Rocallaura

Amer Palatin

Agua San Hilario Sacalm

Agua de Xala – Manantial Els Bullidors

Vichy Catalan

Vichy Catalan – Fuente Estrella ( Imatge de les Botelles)

Algunes són de fa mes de cent anys, i curiosament, en totes s’utilitzava l’escrit en castellà.

Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Torre d’Aigua i la Font de la carretera de Montcada de Terrassa

Publicat el 05/10/2020 per Rasola

Respon

La Torre d’Aigua amb la Font està situada dins d’una illeta en la carretera de Montcada amb confluència amb el carrer de Topete i per la carretera de Rubí. Es coneguda com la Torre de la mina pública i font de les quatre carreteres.De fet La Torre tenia la important funció del repartiment d’aigua a cases, tallers i sobretot indústries, estem parlant de mitjans del segle XIX, quant les cases particulars no tenien subministrament d’aigua directe.Es una mostra de les moltes Torres d’Aigua que estaven repartides en la part antiga de Terrassa, i que ja n’he destacat alguna en articles en 2019.Aquesta, com la majoria fou construïda a cavall entre finals del segle XIX, principis del segle XX per donar pressió a l’aigua potable que havia d’abastir als habitatges de l’entorn.Abans de la remodelació d’aquest sector, estava situada a la cantonada de la carretera de Rubí i Montcada, adossada a una mitgera d’habitatge, amb una font a la part inferior ; al voltant de la font hi havia un quiosc de venta de queviures, que va ser enderrocat al 1962, amb el conseqüent abandonament de l’espai.Aquesta torre de repartiment d’aigües té la particularitat de tenir incorporada al seu basament una font publica que en altres de terrassa no en tenia; d’aquesta arrenca la torre, coronada per una cúpula recoberta d’escames ceràmiques de colors i una cornisa amb merlets, que sobresurt de l’habitatge de la carretera de Rubí al qual està adossada.El plumero i la font, que són propietat de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa, van ser restaurats l’any 1993 i en l’any 2011.Torre d’Aigua i la Font és una construcció protegida com a bé cultural d’interès local.