La Resclosa i Canal de l’Ametlla de Casserres

La Colònia l’Ametlla o Colònia Monegal és un nucli de població de Casserres (Berguedà), antiga colònia tèxtil,

situada entre Gironella i Cal Rosal i limita amb els municipis d’Olvan, d’Avià i de Gironella.

Es troba a la dreta del riu Llobregat, s’accedeix per a sortida Gironella Nord de la C-16.

Us presento la seva historia:

Els orígens de L’Ametlla de Casserres es troben en l’existència d’un antic molí fariner.

Josep Comas i Ametlla, de la masia de l’Ametlla de Casserres, es va instal•lar el 1814 en un antic molí, que en aquell moment es trobava derruït, i que era propietat de la masia l’Alzina de Morella, del terme municipal de Puig-reig.

Uns anys més tard, el 1825, va obtenir l’autorització per construir un nou molí fariner en la seva mateixa propietat, a l’Ametlla de Casserres.

Probablement la necessitat de finançament per tirar endavant aquest projecte -calia construir una resclosa, un canal, l’edifici amb dues moles i l’escairador-, va propiciar el tracte amb Josep Rutllant, de Berga, a qui el 1831 va vendre una parcel•la de terra annexa al molí per construir-hi una fàbrica tèxtil amb el compromís d’aprofitar l’aigua sobrant.

El 1832 Josep Comas va pactar amb Tomàs Bach, també de Berga, d’instal•lar màquines de cardar a l’interior del molí.

El 1925, l’empresa es transforma en societat anònima, amb el nom de Textil Monegal S.A

La crisi va arrossegar l’empresa al tancament, que es va produir el 1966.

Presenta una estructura clàssica de colònia tèxtil, amb resclosa, canal i fàbrica, un carrer d’habitatges per als treballadors,

a torre de l’amo, i l’església.

Els elements arquitectònics més destacats són, en primer lloc, l’església de la Mercè, edifici d’estil neogòtic, la torre de l’amo, en el qual destaca la torreta de planta circular i la teulada cònica;

i finalment el pont de ferro, construït per la fàbrica barcelonina de “La Maquinista Terrestre y Marítima”, que s’inaugurà l’any 1896

i serví per substituir la vella passarel·la de fusta que travessava el riu Llobregat i comunicava la colònia amb la carretera que portava a Berga i a Gironella.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es vista-4.jpg

Des de la resclosa i per medi d’una canal, agafava l’aigua necessària per portar-la a la Fabrica de la colònia, on desprès tornava l’aigua sobrant al riu Llobregat.

Des de la Colònia un camí paral·lel a la canal, ara marcat per PRC-144, amb marques blanques i grogues, us farà arribar una vegada franquejada una arcada on havia la porta de seguretat,

fins la caseta reguladora de l’entrada de l’aigua de la resclosa a la canal.

Per aquest curt tros de camí podeu veure algun aparell antic de regulació de la canal.

Arribareu a la caseta de control de la canal.

Es un paratge que podreu trobar molta vegetació i aus que hi viuen.

Podeu seguir el recorregut o itinerari de les Colònies, a peu o amb BTT.,

tot seguin PRC-144, i a Balsareny seguir per la sèquia del Manresans, fins a les portes de Manresa.

Recull de dades : Viquipedia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Dites i Refranys del mes de Maig

Maig calent i humit, fa el pagès ric

Maig, juny i juliol qui no pesca sardina és perquè no vol

Maig, l’olivera florirà i el blat granarà

El maig comença amb una creu, i qui s’hi casa en té dues

El maig cova l’herba i el juny la treu

El maig de fam fa desmaiar

El maig deixa l’ordi granat i el blat espigat

El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc

El maig és dolent, si sant Isidre no punxa

El maig fulla i herba ens donarà, i si no ens dóna herba, fulla sí que ens en darà

El maig gemat fa el bon blat i l’agost fa el bon most

En maig, cada gota, un raig

En maig, com vaig

En maig, conforme t’alces, te’n vas

En maig, conforme vaig, vaig

En maig, el bon pagès de llaurar deu estar llest

Fang de maig, espiga a l’agost

Flor d’oliver pel maig, oliada per a tot l’any

Flor de maig, me’n vaig

Flor de maig, me’n vaig, me’n vaig

No és bon maig si no deixa la bassa plena

Les herbes de maig, totes tenen gràcia

Les herbes del maig dels rucs fan cavalls

Recull de Dites i Refranys : Costumari Català

Fotografies : Ramon Solé

El Pou de can l’Oliva de La Vall de Bianya

Cal sortir d’Olot per la carretera N- 260, entrareu a la Vall de Bianya, una vegada deixeu la casa de La Coromina a la dreta, passareu pel pont sobre la Riera de Sant Salvador,

i a poca distancia en el punt quilomètric 93, surt a la dreta una pista que va a l’ermita de Sant Martí del Clot, tot ben indicat per cartells,

us cal seguir una estona i a l’esquerra a sobre de la pista veureu aquest Pou de can l’Oliva.

Sembla molt antic, esta feta la estructura rodona amb rocs de la zona,

una porta de fusta fa de tanca, disposa d’una teulada.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Carros de foc – Ruta de Muntanya

Carros de foc és una ruta de muntanya de 55 km. i 9200 m de desnivell acumulat.

El recorregut uneix nou refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, situats a les comarques del Pallars Sobirà, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.

Us passo dades de com va sorgir aquesta ruta:

La ruta va néixer amb les trobades de cortesia que es feien els guardes dels refugis entre ells.

Llavors avisaven que avui havien passat els ‘Carros de foc’.

No va ser fins a l’any 2000 que es va institucionalitzar, i el 2003 el diari The New York Times va fer un reportatge sobre aquesta travessa pirenaica que la va fer internacionalment coneguda.

El 31 de juliol de 2011, Arnau Julià esdevingué el primer i únic corredor, en realitzar dues voltes a Carros de Foc en menys d’un dia, aconseguint-ho en un temps de 23 hores, 59 minuts i 40 segons.

La travessa discorre completament per un terreny d’alta muntanya, on els blocs de granit, pedreres i camins es barregen en un recorregut que salva un desnivell acumulat de 9.200 m. i 55 km. de distància.

L’alçada mitjana de la travessa és de 2.400 m. i el punt més elevat és el Collet de Contraix de 2.745 m.

Els colls més durs són: Contraix, Monestero i Dellui.

Les muntanyes més significatives són: Els Encantats, Pic de Peguera, Pic de Subenuix i Punta Alta de Comalesbienes.

Els refugis es troben a una alçada entre els 1.900 m. i 2.400 m.

Tots els refugis estan connectats per ràdio i aquests en si mateix amb els Pompièrs de la Val d’Aran.

Els refugis són:

Refugi de la Restanca, (2.010 m.), Vall d’Arties

Refugi Joan Ventosa i Calvell, (2.220 m.), Vall de Boí

Refugi d’Estany Llong, (2.000 m.), Aigüestortes

Refugi de Colomina, (2.395 m.), Vall Fosca

Refugi Josep M. Blanc, (2.310 m.), Vall d’Espot

Refugi Ernest Mallafré, (1.885 m.), Sant Maurici

Refugi d’Amitges, (2.310 m.), Sant Maurici-Ratera

Refugi de Saboredo, (2.310 m.), Tredòs-Salardú

Refugi de Colomers, (2.100 m.), Circ de Colomèrs

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un parc nacional de l’Alt Pirineu, l’únic que hi ha a Catalunya.

Administrativament està dividit entre les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i el Pallars Jussà.

Us passo informació d’aquest gran Parc :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Nacional_d%27Aig%C3%BCestortes_i_Estany_de_Sant_Maurici

Per realitzar la Ruta de Muntanya de Carros de foc, us recomanem que ho feu sempre amb un guia professional.

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé / Urian – Guies de Muntanya

Una ullada fora de Catalunya: Laguna del Cañizar de Villarquemado en Teruel

La Laguna del Cañizar es una laguna que hay en la fosa de Jiloca al oeste de Villarquemado, entre el término municipal de esta localidad y el de Cella.

Fue desecada casi por completo entre los años 1729 y 1732 en un proyecto dirigido por Domingo Ferrari y actualmente está en proceso de recuperación.

Antes de que la desecasen ocupaba una superficie de 11,3 km² y tenía una profundidad máxima de 2,8 m.

Para más información podéis consultar a :

http://xiloca.org/xilocapedia/index.php?title=Laguna_del_Ca%C3%B1izar_(Villarquemado)

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de Planells de Sant Ferriol

Des de Besalú agafareu la pista del Santuari de Sant Ferriol, on hi ha la seva Font, que fa uns dies us vaig descriure.

El camí esta ven indicat per cartells que us farà fàcil arribar-vos a la Font de Planells.

Tot passant prèviament per el Sagrat Cor en Puig Cornador, més tard el Coll del Bruc, fins arribar l’encreuament de camins conegut com del Turó de les Ofrenes,

des d’aquest punt, arribareu per una acceptable pista a la Font de Planells.

La Font en sí, esta tancada per una porta metàl·lica.

Disposa en front seu d’una taula i bancs de pedra per fer un àpat.

Es un lloc molt ombriu i fresc tot l’any.

En un costat  hi ha un monument per retre homenatge als maquis assassinats. Podeu saber més a :

Acte Homenatge a Joan Panyella, Ramón Solsona i Àngel Moreno

Si anéssiu a l’Ermita de Sant Fruitós podreu

veure un paisatge magnífic.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – Recorregut pel Bosc Terapèutic i Saludable d’Olot

És un itinerari terapèutic pel bosc de can Serra que es pot iniciar en un extrem del barri de Bonavista d’Olot.

Aquesta Ruta és marcada per cartells,  d’uns dos quilòmetres entre els termes d’Olot i les Preses, dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Va ser inaugurat el mes de Maig de 2018.

Podeu  conèixer més dades sobre aquesta Ruta a :

Us passo un enllaç sobre una activitat realitzada en aquest Bosc terapèutic :

http://giroguies.com/destins/europa/catalunya/item/230-boscos-terap%C3%A8utics-les-preses

També hi han altres boscos terapèutics i que és detallant en aquest enllaç :  

https://www.blauverdhotels.com/ca/catalunya/banys-de-bosc-a-girona#

Us recomanem que participeu en aquesta experiència. !!!

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Informació: La Torre de Fontaubella i les Memòries Líquides. Veus de les bugaderes.

Aquest dissabte fem bugada al Priorat!! La Torre de Fontaubella viurà les Memòries Líquides en la seva màxima expressió!!!

Serà l’espectacle núm 58!! Sempre igual de diferent!!

A càrrec de l’autora del llibre : Rosa Vendrell Miret. i que diu :

Enlaira les ales és el meu segon llibre autoeditat, i el primer capítol es titula Memòries Líquides, una bona bugada. És un treball encetat el 2018 donant veu a les dones que van rentar la roba als safareigs, basses o rius, en condicions molt dures i mai prou valorades. La Rosalia és la bugadera viatgera, una creació de la Gisela Flasche per a l’espectacle Memòries Líquides, que ja he presentat a 58 poblacions i confio presentar-lo a moltíssimes més! Amb safareig o sense…

Més informació a :

https://www.youtube.com/channel/UCgNx3sAZvu3mzBcHewa19XA

Dissabte 11 d’abril de 2020 a les 19 hores als Rentadors

Safareig de la Torre de Fontaubella

Espectacle amb cançons: “Memòries líquides. Veus dels Safareigs.” A càrrec de Rosa Vendrell Miret

Organitza: Ajuntament de la Torre de Fontaubella

Text i imatge : Memòries Líquides. Veus dels safareigs

Animals en situacions curioses

Us passo unes imatges d’animals en situacions curioses :

Recull de Imatges : Ramon Solé

Extretes : Internet

Antiga Pedrera Saiols o de Sant Andreu d’Olot

Per anar a visitar La Font dels Saiols,  cal sortir per un camí des de l’Hostal del Sol, per un camí indicat, i que us portaria a l’Hostal nou de Bianya, cal deixar-lo pel que passant per el castell del Coll i a prop de Sant Andreu del Coll, d’on surt el camí fins a la Font dels Saiols, descrita fa pocs dies.

A prop trobareu l’antiga Pedrera Saiols o de Sant Andreu d’Olot.

Va ser de explotació limitada per l’ús i necessitats per la gent de les rodalies.

La ruta pot seguir fins  Sant Miquel del Mont, punt a casi 800 metres d’alçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador