Podeu deixar el vostre vehicle en l’aparcament de Vilallonga de Ter al costat de la carreta que us portaria a Setcases, des d’aquest punt aneu caminant pel carrer Major, l’església de Sant Martí i l’ajuntament, continueu ara fent pujada pel carrer de la Grau fins al pedró de Sant Pere i Sant Joan.
Seguiu pujant, passareu pel costat del Quer (masia), a poca distancia i per dintre del bosc us portarà el camí fins La Font de l’Esclop.
A l’allarg del camí trobareu algun punt d’aigua o naixement, no apte pel consum humà.
Situada a un costat del camí, on sort molt abundant tot l’any.
Es conduïda a diferents nivells per uns canalons,
l’aigua cau a una antiga banyera metàl·lica.
Es un lloc molt humit on fa bo de fer un descans de la pujada que em fet fins aquí.
El Roure Gros esta en l’encreuament de la Sèquia amb el camí del Mas Martorell, i a prop de l’església de Santa Magdalena de (Nova) de Sallent.
Actualment és mort, s’ha volgut conservar com a record d’aquest gran roure.
Roure(Quercus Pubescens) amb una soca de més de 3 metres de diàmetre i 16 metres d’alçada. Tenia 3 grans branques, dues d’elles mortes per un llamp, i que posteriorment va acabar morin el roure.
Es calcula que aquest arbre tenia més de 300 anys.
A prop seu, hi ha un altra roure de destacades mides. Així com 2 plataners destacables.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Aquesta Font està en el carrer Serra, on fa una certa plaça i està a prop de l’Ajuntament d’Ullastrell,
adossada a la paret lateral de la casa del número 18.
Cal destacar, que es una Font d’aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rectangular que esta sobre una obra feta de totxos.
És de ressent construcció, se ha aprofitat la fatxada per posar dades històriques, origen, llegenda, nom de Serralavella, entre altres dades sobre Ullastrell.
En aquest punt, fa com un mirador, on podem contemplar vistes de les rodalies.
El Mirador de la plaça dels Quatre Vents, està emplaçada en l’extrem de ponent del nucli urbà, pel camí de les Monges en la Plaça dels Quatre Vents d’Ullastrell.
El turó, actualment urbanitzat, s’alça a 319 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil més aviat arrodonit.
El mirador s’ubica a la cantonada nord-oest del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques dels pobles de la contrada i del massís de Montserrat.
El mirador presenta una planta rectangular i es troba ben arranjat, amb diversos bancs per seure i una tanca metàl·lica que el separa del fort desnivell envers ponent i tramuntana.
Compta amb un plafó metàl·lic senyalitzat, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des d’aquest enclavament.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Parròquia de Sant Pere (Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta) s’hi accedeix des de la carretera BP-2427 de Sant Sadurní d’Anoia a Sant Pau de l’Ordal per un desviament cap al nord des del nucli urbà dels Casots.
En la paret externa d’una de les dependències, hi ha adossada una senzilla Font.
L’aigua surt per una aixeta polsador, i cau sobre d’una roda de molí. Sobre hi ha una imatge de rajoles a color de la verge.
El Pouet del Barri de l’Hospital, es situat a la llera de la riera d’Olesa de Bonesvalls.
História :
Sembla que aquest pou ja existia anteriorment, però durant l’època de la república va ser restaurat i condicionat, fent la forma en angle de la banda nord per tal que actués com trenca aigües i així l’aigua no el fes malbé. També es va cobrir i posar la porta en aquesta època.
És un pou que recull les aigües del nivell inferior de la riera igual que els que trobem al nucli d’Olesa.
Al barri de l’Hospital cada casa tenia el seu pou, i l’Hospital en té varis pous repartits a la zona de les vinyes.
Aquest pou que es troba a la riera seria d’ús de la casa cal Joan Olivella.
La manca d’aigua sempre ha estat un problema per a Olesa.
Ja al 1737 hi hagué una gran sequera i els habitants del terme no en tenien ni per beure per l’abús que es va fer de regar els horts amb l’aigua del pou dels Bous i de la Font que eren comuns construïts a la riera, dins els límits del poble.
Aquest pou era comunal.
Pou de planta circular amb volta superior i accés frontal per la banda sud. Es troba a la llera de la riera d’Olesa, després del pont de la carretera Olesa-Begues i abans de que desemboqui la riera de Begues.
La paret nord forma un angle
La paret nord forma un angle per tal de fer de trenca aigües quan la riera baixava plena. L’estructura és de pedra amb ciment ja que ha estat restaurat en diferents ocasions.
Recull de dades: Mapa de Patrimoni Cultural – Diba
Per anar a la Font de la Pau, teniu d’agafar la carretera de Castanyet, GIP-5511, i a uns 3,8 km s’acaba la carretera asfaltada, punt on trobeu la Taverna de Castanyet, lloc on es pot beure i dinar.
Heu de continuar per la pista de terra direcció al Subirà, a uns 400 metres, en un revolt a mà dreta, trobareu la Font de La Pau, amb seients a cada costat. Hi ha sobre la font una capella amb la verge de Fàtima.
Aquesta font pertany a Castanyet tot i que té entitat pròpia, Castanyet és agregat de Santa Coloma de Farners.
Des de la carretera BV3012, venint de la C-25 a 1 km, cal agafar el trencall a l’esquerra fins la masia el Grau a Fals de Fonollosa.
Alzinar ubicat a migdia de la capella de Santa Maria del Grau i de la casa del Grauet o Grau.
Aquest alzinar és l’espai adjacent a la capella on té lloc l’aplec del Grau, i on tenen lloc totes les activitats lúdiques i festives relacionades amb la capella del Grau, així com tot els casaments,
i altres cerimònies religioses, que degut a la manca d’espai a l’interior de la capella es duen a terme a l’alzinar.
Es tracta d’un bosc d’alzines (Quercus Ilex) que s’ha mantingut de forma simbòlica al costat de l’església.
El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària dels Plans de Fals,
abans de la irrupció de l’agricultura, especialment del conreu de la vinya, que va desforestar totes les costes dels voltants i els plans veïns.
Un cop arribada la fil·loxera i abandonat el conreu de la vinya, els plans van ser destinats al cereal, i sobre les costes dels voltants, el pi blanc va ocupar l’espai dels antics marges de vinya.
Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d’un antic bosc d’alzines es converteixin en una zona d’alt interès natural.
D’altra banda cal afegir el valor simbòlic d’aquest bosc, ja que és l’espai on habitualment i al llarg de la història han tingut lloc els actes de la vida social més importants del nucli de Fals. (Casaments, caramelles, ball de l’almorratxa etc..) constituint un important punt en d’imaginari de la població local.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 