Avui destaquem : La Font d’en Manelet de Molins de Rei

Per anar a aquesta Font d’en Manelet , us cal des de Molins de Rei, pujar al seu Castell, des d’allí teniu d’agafar un camí entre horts que fa baixada i poc abans d’arribar al torrent, us teniu que desviar per un caminoi estret a l’esquerra.Anireu agafant altura de forma tranquil·la, el camí es fa ample i segueix pujant, pel costat de la riera que esta a la vostra esquerra i a les ribes veiem alguns horts amb basses de regar.Al finalitzar ara els horts de dreta i esquerra molts situats dins del bosc,  el camí fa un gir a l’esquerra i amb una posterior i suau baixada; allí teniu que veure la Font d’en Manelet , que queda a la riba dreta de la riera molt amagada entre la frondosa vegetació, us caldrà endevinar un corriol que baixa fins el torrent, i ja a l’altra costat, mirar d’anar a l’esquerra on esta situada aquesta antiga font.Tant el corriol que hi porta com la mateixa font, són difícils de trobar, es un repta que us deixo a fer…!Si segui el camí principal us portarà finalment a la cruïlla del coll d’en Cuiàs, punt de varis itineraris o podeu tornar pel camí direcció a Molins de Rei.

Any 1988- Arxiu Rasola

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia de 1988 : Arxiu Rasola.

 

Avui destaquem : La Font de Montserrat i la Font d’Isabel de Moià

Fa unes setmanes us vaig donar a conèixer l’antiga Font de Montvi de Baix.Per anar a La Font de Montserrat i la Font d’Isabel de Moià, cal situar-se a l’entrada de la Urbanització un podeu deixar el vostre vehicle, i seguir amb precaució per la carretera  C-59 direcció a l’Estany.Poc mes d’uns 300 metres, deixeu la carretera i passeu a caminar per una pista de terra, que va pel mig d’uns conreus fent una certa baixada i us ficareu dins d’un petit bosc.Allí estan les dues fonts una al costat de l’altre.A la Font de Montserrat, hi ha una taula de pedra feta d’una roda de moldre,  i una aixeta per assegurar que tingui aigua… unes pedres fan de seien.La Font d’Isabel, disposa d’un banc de pedra a un lateral.En èpoques de forta sequera no trobareu que ragin l’aigua, estan en un lloc molt tranquil,  donat que la freqüent falta d’aigua, no fa que a gent que les coneix, hi vagin.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Fonts de Sants i Santes de La Cerdanya

Com que avui estem en un dia tant especial, la nit bona, us presento varies Fonts sobre Sants i Santes , que en pobles de La Cerdanya l’han dedicat una Font.

Alp :

La Font de Sant Isidre

Escadans :

La Font de Santa Eulalia

Queixans:

La Font de Sant Isidre

La Font de Sant Cosme i Sant DamiàUrtx:

La Font de Sant Martí

El Vilar d’Urtx :

La Font de Sant Esteve

  • Totes aquestes Fonts indicades avui, estant dins dels nuclis urbans dels seus petits pobles.

US DESITJO BONES FESTES !!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Els Plàtans centenaris de La Riera al centre de Llinars del Vallès

Situeu-vos al costat de La Riera al centre de Llinars, on trobareu els plàtans centenaris de dimensions molt considerables.Estant en la vora dreta de la riera, un darrera del altre.Son de mides desiguals, per ho, tots ells espectaculars en el seu temany i alçada de les branques.En algun lloc, disposeu d’un banc per passar l’estona i a l’estiu gaudir d’una mica de frescor i de sol a l’hivern.Hi ha un d’aquest vells exemplars de Plàtans, que esta força malament i podria ser que no passi gaire temps que sigui tallat.La filera de plàtans va des de la carretera a Sant Celoni a Granollers, fins a tocar les vies del tren de RENFE.Esperem que aquests Plàtans perdurin molts anys mes i els nostres nets ho puguin veure…!

Un dels mes grossos

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Una Font curiosa, avui dins del Parc Central de Mataró

Iniciem aquesta nova temàtica, amb una Font curiosa dins del Parc Central de Mataró, concretament en la zona antiga, La Font esta situada en l’anella circular d’aquest sector del Parc, si feu un tom és ven visible.Està formada per tres aixetes, que donant a tres piques rodones i aquestes situades sobre uns pedestals, tot el conjunt és de pedra.El curiós es que darrere seu hi ha una estructura de totxanes vermelles i engloben  5 tubs o canonades de diferents diàmetres.L’aigua que surt es de la xarxa pública municipal.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Refranys catalans del mes de desembre

        Boira al desembre, pluja o llevant

    Boira de Nadal, a fi del desembre, duu el garbí al ventre

    Boira pel desembre, pluja o llevant

    Boira pel desembre, pluja o sol

    Boires de desembre, la neu no és de tembre

    Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre

    Cada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre

    Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer

    Desembre amb tronada, senyal de bona anyada

    Desembre arribat, posa’t set capes d’un plegat

    Desembre ben fred, bon any i bon esplet

    Desembre boirada, pluja o solellada

    Desembre i gener calents, febrer dolent

    Desembre molt fred, bon gener i millor esplet

    Desembre mullat, gener ben gelat

    Desembre nevat, bon any assegurat

    Desembre nevat, bon any de blat    Desembre passat, fred arribat, si no s’ha perdut o no l’han robat

    Desembre que fred no plany, bon gener i millor any

    Desembre tremolant, bon gener i millor any

    Desembre, el mes més vell de l’any

    Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any

    Dolent estalviador és el matiner de desembre i de gener

    El desembre ben portat, o pluja o tempestat

    El fred del desembre es fica dins per sempre

    El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer

    Fredors de desembre, a molts fan estendre

    La neu del mes de desembre té queixals i dents    Neus pel desembre, bon any pel que ve

    Pel desembre calor, porta mal pitjor

    Pel desembre el fred i el vent fan tremolar el més valent

    Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes

    Pel desembre fred, i calor per l’estiuet

    Pel desembre gelades i nevades i llargues matinades

    Pel desembre i pel gener, no cal que siguis matiner

    Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades

    Sastre que pel desembre no cus, el diable se l’enduu

    Sembra pel novembre i llaura al desembre

    Si bons raïms vols menjar, pel desembre la vinya has de podar

    Si el Desembre amb neus ve, eixampla paller i graner

    Si el desembre plou, bon any nou

    Si per desembre trona, la collita serà bona

    Si plou molt pel desembre, bon any espera

 

 

Recull de Refranys catalans i Fotografies : Ramon Solé

Les tres Torres – Repartidors d’aigua de Teia

Era freqüent que en finques o cases del Maresme, per disposar de mes força o pressió en l’aigua, disposessin d’unes Torres – Repartidors, que podien fer a la vegada la distribució de l’aigua a dues o mes finques, com en el cas que n’hem vist en altres articles dedicats a El Masnou – Ocata.Avui, us donaré a conèixer tres d’elles situades a dins del poble de Teia :

La Torre del carrer de Pau Casals

Situada a la paret que dona al carrer de Pau Casals, nº 5.És quadrada i disposa en la part exterior d’una petita portella.Curiosament, s’ha fitxat la farola en aquesta Torre- Repartidor.

 La Torre del carrer de Fivaller

Està adossada en la part interior del mur que dona al carrer de Fivaller, , nº 3-7.Com que és un carrer molt estret millor anar-hi a peu.Al seu interior hi ha una antiga bassa.

La Torre del carrer de Sebastià DalmauTorre situada dins del recinte del Jardinet de Vivers de Teia. Des de fora del carrer podem veure la Torre.El Viver, esta situat en carrer de Sebastià Dalmau nº 1, cantonada amb el Passeig de la Riera.Desconec si hi ha alguna mes Torre dins de la part antiga de Teia.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Molí de Cal Petit de Castellvell i el Vilar

L’any 1772 Pere Joan Alsina va comprar una peça terra aigües avall del Molí de l’Alzina per tal d’edificar un segon molí i aprofitar les aigües.Aquest segon molí va entrar en funcionament l’any 1792 i degué funcionar fins a principis del segle XX.També es troba al vessant dret de la Riera de Marganell, molt a prop d’on desguassa el torrent del Brogit.Prenia l’aigua d’una petita presa que servia per recollir els sobrants del Molí de l’Alzina. Es tracta d’un molí de tipus C, segons la tipologia de Bolós (1983), amb un pou de 8 metres de fons i 2 de diàmetre.No es conserva la maquinaria i en el nivell més baix, a tocar de la riera es pot veure el carcabà, tot i que cobert per més d’un metre de terra degut a que quedà afectat per l’aiguat de 10 de juny de 2000.Prop del molí hi havia una casa petita anomenada Cal Petit, motiu per qual aquest molí pren el nom de Molí de Cal Petit

 

L’article s’ha fet gràcies al Col·laborador del Blog :

Text  i Fotografies : Carles Cornado

Que és una Bassa pluvial ?

Una Bassa pluvial, recull i manté en el seu interior l’aigua de la pluja, per ser utilitzada com abeurador per grup d’animals, com remats de xais, cabres, vaques entre altres.La seva construcció és senzilla, i la pot fer ho el mateix propietari de la finca amb un tractor o excavadora.En el lloc o terreny que se ha seleccionat, caldrà rebaixar-ho i fer una sola entrada amb una certa pendent, per que així pugui quan plou fort quedar l’aigua depositada i estancada en el seu interior,i a la vegada, també, serà el pas del bestiar per anar a beure.Pot estar mes o menys les tres parets que forment la Bassa pluvial, consolidades amb unes pedres o rocs com si fora un mur, o crear un mur.En moltes ocasions no serà així, la mateixa terra serà prou solida per mantindràs en peu.En general, es troben situades en llocs de secà o paratges que no hi ha proper un riu, torrent, font o canal d’aigua,  que pugui el bestiar anar a beure,i quan mes gran és el nombre de caps bestiar, mes es necessari l’aigua.És construeixen properes a un camí, on el remat pot ser conduit fins la Bassa, rodejats de camps i/o bosc.Les dimensions d’una Bassa pluvial, seran proporcionals al nombre de bestiar a abeurar.Cal anar vigilant de tant en tant que no es sequi la Bassa Pluvial, en aquest cas, caldria si no plou, sobre tot a l’estiu, portar aigua amb alguna cubà i descarregar-la a la Bassa.La Bassa pluvial, és una modalitat molt antiga de la pagesia a Catalunya, en l’actualitat ja hi ha altres medis i abeuradors mes moderns i amb control des de la casa o masia amb comandament de la regulació, per l’abast i us dels remats.Podeu trobar en alguns llocs, que ja no son utilitzades, i a les hores la vegetació els va cobrin i sols son utilitzades pels animals lliures del bosc o camp.Us passo informació sobre “Captura d’aigua” :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Captura_d%27aigua

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Pontarró de Castellterçol

Aquesta Font del Pontarró la trobareu a un costat d’un pontet de la carretera C-59 que porta de Caldes de Montbui a Moià, en el terme de Castellterçol,  a l’alçada del punt quilomètric 29,1. En aquest lloc fa la carretera una certa corba, podeu aparcar en una explanada on caven varis vehicles, sense tapar l’entrada a una pista que s’orienta cap el Bosc.Veureu al costat mateix del pont, un caminoi que supera la pendent gracies a unes escales i us podeu assegurar amb una barana de fusta, cal baixar fins el fons del Torrent de la Guineu, no hi baixa a penes aigua.  Allí en la paret de l’estructura del pont, trobareu dues sortides d’aigua, casi sempre una d’elles mana aigua.Hi han dues lloses de pedra a la paret d’amunt de la font, una amb el nom gravat dels que la van restaurar durant l’any 2004.Al costat hi ha la segona llosa de pedra, amb un vers gravat que diu així :

“Del teu broc hi brolla des de temps immemorials la millor aigua de la meva estimada terra i avui hem vingut a veure’t rejovenir perquè no minvis mai cap dia ni cap nit.”

Llàstima que s’aconsella no beure l’aigua de la Font. Cal dir, que es coneix també, per la Font de la Teula o Font de l’Alcantarilla.

Informació :

Avui, al Blog de Terra, Aigua i Recons  podreu veure una casa molt singular :

La Casa Pratginestós de Llinars del Vallès, tot un conjunt d’Art !

Gràcies per seguir els Blog Rasola.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé