Pessebre Vivent de Joanetes

Coneixeu el petit poble de Joanetes…? Joanetes és un nucli urbà de la Garrotxa que el 1970 es va integrar al municipi de la Vall d’en Bas.Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joanetes

En Joanetes,  cada any i ja fa més de trenta anys, que s’hi representa un dels Pessebres Vivents amb més arrelament i tradició de tot Catalunya.A mitjans dels anys 80 va començar com una petita representació dels nens de l’escola d’unes poques escenes a l’hort de la rectoria de l’església.Amb els anys, s’ha convertit en una gran escenografia que no deixa lliure ni un racó del poble, ni indiferent cap visitant.Aquest any amb un total de 43 escenes.El Pessebre Vivent de Joanetes mobilitza més de 350 persones, entre figurants i participants de tot tipus, i rememora digna i meravellosament gairebé mig centenar d’escenes pròpies de Nadal però, sobretot, de la tradició pagesa de la nostra terra al llarg d’un recorregut de gairebé un quilòmetre pel poble i el seu màgic entorn natural.Representen oficis antics que amb el temps s’han anat perdent , com es feia el carbó,  les espelmes, batre el blat, la matança del porc, el ferrer, el fuster, el picapedrer.….entre altres,El bestiar, també són protagonistes, aquest any participen més de 40 bèsties del mateix poble o de masies, entre burros, xais, vaques, conills, porcs, gossos i galls, entre d’altres.L’estrella més gran del món, al cim de Santa Magdalena, que serveix de guia pels Tres Reis Mags d’Orient.El preu de l’entrada és de 7 euros per als adults i gratuïta per als nens, on bona part dels fons recaptats es donen a Càrites Garrotxa i la resta es fa servir per mantenir, reparar i millorar cada edició i assegurar la seva continuïtat.Pel que no pugui anar us deixo amb imatges del pessebre vivent d’aquest any :

Un espectacle preparat amb molt d’esforç pels participants de l’associació de veïns de Joanetes i on ningú hi pot faltar,

Encara podeu anar-hi aquest dissabte i diumenge !

Recull de dades : Ajuntament de Joanetes i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Mes que un Safareig, el Rentador públic de Castelló d’Empúries – 2ª Part #

El Rentador públic de Castelló d’Empúries, és una construcció del segle XIX, concretament va ser construït l’any 1863, al sector del Rec del Molí, i que incorpora elements del desaparegut convent de Sant Francesc, erigit l’any 1264 prop d’aquest indret.Hi destaquen les columnes toscanes, segles XVI o XVII, que devien formar part del claustre.S’integren a les galeries porticades que envolten al safareig, que té un brollador al mig. Aquest rentador esta construït gairebé triangular.Fora del Safareig, hi ha un abeurador  allargat per els animals.

 

Recull de dades : Ajuntament de Castelló d’Empúries

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Per Sant Esteve, els jardins de Laribal de Barcelona

Els Jardins de Laribal estan ubicats en el Passeig de Santa Madrona, 2 en el districte de Sants – Montjuïc / El Poble Sec de Barcelona.Us passo la seva història :

  • Al començament del segle XX, era lloc de trobades populars, sobretot a la font del Gat, o de reunions selectes, com les de la Colla de l’Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic.
  • La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s’hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d’uns jardins eclèctics, amb grans arbres.
  • Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l’Ajuntament, que hi va fundar l’Escola del Bosc, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós.

Jardins inspirats en els jardins àrabs, amb rajoles ceràmiques, aigües ornamentals i fonts i plantes de flor en testos en baranes i ampits.Està format per, pèrgoles, eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la font del Gat, tot un conjunt de camins, terrasses i racons adaptats al relleu.Una espessa fronda mediterrània, pins blancs, pinyers, llorers,  xiprers, eucaliptus i d’arbres fruiters, com nesprers, tarongers amargs i figueres i palmeres ho cobreix tot.Amb una llarga llista de plantes diverses, els geranis, rosers, anglesines, l’espígol, romaní, l’heura…Cal destacar :

  • Al roserar hi ha Estival, una dona asseguda, de Jaume Otero (1929).
  • La Noia de la trena, de Josep Viladomat (1928), és una noia nua recollint-se els cabells en una trena.
  • El Repòs (1925) és un nu femení de Josep Viladomat, inspirada en un original de Manolo Hugué.
  • A prop del roserar hi ha una font de ceràmica coronada amb un brollador, obra de Llorenç Artigas.

Destaca, la Font del Gat, de Joan Antoni Homs del 1918, raja del cap d’un felí,i el seu Restaurant.Cal recordar que en Joan Amich va escriure la cançó: “La Marieta de l’ull viu”. Molt popular a principis del segle XX.El roserar de la Colla de l’Arròs, es una glorieta de xiprers, amb una font al centre, sota una pèrgola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat, envoltat de xiprers: és el roserar de la Colla de l’Arròs.Si voleu saber mes sobre aquest gran Jardí, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Laribal

Un jardí per poder fer un bon passeig, tranquil, molt ombrívol, amb racons i espais d’encant,molt soroll relaxant d’aigua, el cant d’ocells…Val molt la pena anar-hi i gaudir dels Jardins de Laribal de Barcelona.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Parc i Jardins de Barcelona i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Bona jornada de Sant Esteve !

Avui per Nadal, destaquem : La Font Vella i el Safareig de Molló

Que tingueu un molt bon dia de Nadal !Una vegada situats en el bonic poble de Molló, us cal que aneu al carrer de La Font Vella, al final d’aquest carrer, trobareu la Plaça de la Font Vella, i unes escales us baixaran a la Font Vella i el Safareig.És una Font d’abundant cabal d’aigua que surt de dos gran i gruixuts brocs de ferro; però, aquest any com podeu veure en les imatges, a minvat molt la sortida d’aigua.

Imatge d’arxiu

En cada costat de la font hi ha bancs de pedra, a la dreta, teniu un petit porxo amb teulada de teules i un altre banc.Segon es diu ja s’anava a agafar aigua fa mes de 400 anys en rere; es van fer millores al 1753 i 1914 com indica una inscripció; també el 2014 es van fer les noves escales i es va il·luminar l’espai.El safareig, al 1958 es va construí  al que avui en dia podem veure, que va permetre rentar a peu dret, fins a les hores es feia de genolls.L’aigua sobrant passa per una canal que travessa el casc urbana per sota del poble fins desguassar al riu Ritort.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Pessebres a la Muntanya

Avui us presento dos article previs a Nadal

Arriben les festes de nadal, final d’any i reis, i com altres anys, esplais, agrupaments, entitats i grups de muntanya, colles,  particulars, entre altres, per aquestes dates fan una excursió a depositar un petit pessebre,en algun cas, fet per ells mateixos i amb imaginació, amb materials tradicionalso diversos i amb ingeni.Es solen depositar-los en muntanyes o pics tradicionalment popular de Catalunya, com a Montserrat, Montseny, Pedraforca, Pica d’Estats, Puigmal, Puigsacalm, Sant Llorenç del Munt, i un llarg etc…,podem trobar-los situats, en avencs, coves, forats de parets, cim, troncs d’arbres, al costat d’un ermita, en una font important… llocs freqüentats i respectats per els excursionistes.I no sols un per muntanya o pic, tot el contrari, varis distribuïts per les contrades.Es calcula un centenar sols a Sant Llorenç del Munt i a la Serra de l’Obac, us passo l’enllaç on podeu conèixer mes dades sobre els pessebres de aquesta muntanya :

http://trailsantllorenc.blogspot.com/2013/12/mig-segle-de-pessebres-distribuits-per.html#.XY0eFn_tbIV

Curiosament, alguns dels pessebres, fins i tot, compten amb llums que il·luminen les estampes.Allí estaran fins passades les festes, o un cert temps, fins que es reculli per guardar-lo,en pocs casos, es deixant tot l’any en el mateix lloc.

Cal mencionar un llibre que està a la venda :

32 Itineraris pessebristes, de Dalmy Gascón i Miguel Angel Montero.

Sols per acabar,  dir-vos que si aneu a la muntanya aquest dies, i trobeu Pessebres, mireu-los i/o fotografieu-los, axó si, sigueu respectuosos, no els toqueu ni els canvieu de lloc.

 

Recull de dades i adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Nota : Les fotografies varen ser realitzades durant el desembre de 2018

Poema : Nit de Nadal

Avui us presento dos article previs a Nadal                                                   Pastoret d’ovelles blanques,

no tens por, tot sol, al prat?

No estic pas sol!, mira els àngels

voleiant al meu costat!

Jo sols veig una nit fosca.

Fosca? No la saps mirar!És tota plena d’estrelles

en un cel brillant i clar!

Pastoret, potser somnies…

Potser tu, ets l’adormit,

si no veus les meravelles

que ens volten aquesta nit.

No em vinguis amb fantasies!

Estic ben serè i despert.

Pobre! Si no veus cap àngel,

deus tenir el cor molt desert!

Autora del Poema : Joana Raspall

Voleu saber sobre l’autora, podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Joana_Raspall

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Que tingueu una Bona nit de Nadal – 2019

Per les Vacances de Nadal : Visiteu Les Fonts mes destacables de Peñarroya de Tastavins a Terol

Pena-roja, en castellà, Peñarroya de Tastavins, és una vila i municipi de la comarca aragonesa del Matarranya de Terol.Pena-roja i Vallibona són pobles germans des del segle XIV. La llegenda explica que una pesta va deixar Vallibona sense dones, i 7 homes van trobar dona a Pena-roja. Cada set anys se celebra la rogativa de Vallibona (los Ports) a Pena-roja (lo Matarranya), en un camí de set hores que creua la Tinença de Benifassà.Us destacaria aquestes Fonts :

  • La Font de l’església
  • Les Fonts
  • El safareig
  • Antic abeurador
  • Font i gran bassaEn el Santuari de la Verge de la Font Us passo informació d’aquest santuari :

https://www.arteguias.com/santuario/virgenfuentepenarroyatastavins.htm

  • La Font dels quinze brocsPer aquestes festes, es un poble molt tranquil i acollidor.

 

 Recull de dades : Ajuntament  de Peñarroya de Tastavins i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Informació : L’aigua de l’embassament de la Llosa del Cavall arriba a l’Anoia

El passat dia 19 de desembre de 2019 a través de Infoanoia.cat , es va donar una molt bona informació per la gent que viu a Igualada i rodalies, que us voldria transmetre :

“El Ple municipal de l’Ajuntament d’Igualada ha aprovat aquest dimarts el conveni a través del qual Igualada quedarà connectada a la xarxa d’abastament de les Aigües Ter-Llobregat i rebrà l’aigua provinent de la Llosa del Cavall. Aquest canvi, que serà efectiu a partir del proper 1 de gener, ha de permetre incrementar la garantia i la qualitat de l’aigua que arriba a Igualada, atesa la situació de sobreexplotació que pateix l’aqüífer Carme-Capellades.

En aquest sentit, l’alcalde, Marc Castells, ha destacat que la connexió “provocarà un impacte molt positiu en aquest aqüífer Carme-Capellades. El que estarem fent és omplir un banc d’aigua que en el futur serà molt estratègic, no només per a la comarca de l’Anoia, sinó també pel país”. L’alcalde també ha destacat que “l’aigua de la Llosa del Cavall és d’una gran qualitat organolèptica. La seva duresa és molt inferior a la de l’aqüífer i això farà mitigar la presencia de la calç que molts ciutadans detecten a les canonades i als filtres de casa”.

L’arribada a Igualada de l’aigua de capçalera provinent de la Llosa del Cavall és possible gràcies a la construcció d’una conducció de 71 quilòmetres que permet la millora del subministrament a l’Anoia, el Solsonès i el Bages. La connexió es realitza a partir del dipòsit de la xarxa regional situat al terme municipal d’Òdena, on poden arribar cabals procedents de l’artèria comarcal.

Castellolí, el primer municipi anoienc a connectar-se :

Des del passat mes de juliol el municipi de Castellolí està connectat a la xarxa d’abastament de les Aigües Ter-Llobregat i consumeix l’aigua de l’embassament de la Llosa del Cavall, al Solsonès. Es tracta del primer municipi de l’Anoia a poder disposar d’aquesta aigua; l’Agència Catalana de l’Aigua el va prioritzar abans de l’estiu ja que no estava connectat a cap gran xarxa supramunicipal sinó que depenia de les captacions dels seus propis pous.

Passats els primers sis mesos de període de proves, l’Ajuntament de Castellolí ho fa públic fent un balanç excel·lent del contracte d’abastament d’aigua signat amb la concessionària Aigües Ter-Llobregat. L’alcalde, Joan Serra, recorda que “fins ara Castellolí funcionava amb dos pous que eren insuficients en diverses temporades de l’any i s’havia de reforçar el servei amb cubes d’aigua suplementàries per abastar als veïns”. El problema de manca d’aigua hauria anat a més ja que la població del municipi de Castellolí s’incrementa, l’activitat del Circuit Pacmotor cada vegada és més gran i s’instal·len d’aquí a pocs mesos noves empreses al polígon de Can Parera, com l’enginyeria Engind Grup, l’empresa d’automoció Doga i l’agroalimentària FRIME, que tindrà un consum d’aigua elevat ja que es dedica al sector del congelat. De fet, l’Ajuntament ha posat en marxa un dipòsit específic per al Polígon Industrial de Can Parera, instal·lat de feia anys però que fins ara no estava en funcionament.

Pel que fa a les tarifes de l’aigua, els veïns no han de suportar cap increment, i fins i tot en aquests moments l’Ajuntament de Castellolí treballa perquè les taxes es puguin reduir. “Abans consumíem molta energia per treure l’aigua dels pous i per fer el tractament de potabilització, en canvi ara l’aigua ja ve tractada i això fa reduir una despesa que esperem que es pugui traduir aviat en una reducció del cost per als veïns” ha explicat l’alcalde Joan Serra.

L’Ajuntament de Castellolí vol remarcar que tota la gestió de l’aigua segueix sent pública: l’aigua de la Llosa del Cavall arriba i es diposita en un dipòsit municipal, tota la distribució es fa a través de la pròpia infraestructura de canonades de l’Ajuntament de Castellolí, de la gestió del control d’alta en el servei, incidències, etc se n’ocupa la Brigada municipal i els tràmits administratius (rebuts, factures, etc) es fa través del servei de gestió tributària de la Diputació de Barcelona, tal i com ja es feia fins ara.

Finalment, l’Ajuntament de Castellolí també ha explicat que els pous actuals no cauran en desús. Perquè no quedin inutilitzats i siguin sempre una alternativa per si mai hi hagués cap incidència, els pous es bombegen quinze minuts cada dia.”

 

Font : Infoanoia.cat

Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Bonica de l’Hostalnou de Bianya

Avui com cada diumenge us passo dos articles

Des d’Hostalnou de Bianya teniu que seguir amb el vehicle per la N-260, teniu de deixar la carreteraGIP-5222 a l’esquerra, seguiu algo mes d’un kilòmetre i a l’arribar al grup de cases de can Peiró i altres,cal seguir una petita carretera que va a diferents masies, al poc de creuar el pont sobre la Riera de Bianya o del Clot,cal deixar-la per una altra que us portaria a can Bonica i a can Poncet, esteu entre petits camps i boscos,al poc veureu a un costat del camí la Font de can Bonica.Us caldrà baixar un desnivell d’uns metres fins la mateixa font. El lloc actualment es net de vegetació.D’una paret feta de pedres de la riera, hi ha al seu mig un gruixut tub, quan hi ha aigua, cau a una gran pica de pedra rodona, que esta posada sobre un pedrís.Aquesta Font de can Bonica sembla que esta reformadai que fora una bassa antigament el seu conjunt.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Font de la Verge de Lourdes d’Els Hostalets d’en Bas

Com cada diumenge us passo dos article

La Font de la Verge de Lourdes, és una bonica font del poble d’Els Hostalets d’en Bas. Dedicada a la Verge de Lourdes, molta gent hi te molta fe, sempre te flors i plantes, amb llànties enceses.Està adossada a un mur d’una finca, amb aixeta de polsador i l’aigua cau a una reixa molt arran del terra.Sobre de l’estructura d’aquesta font, hi ha una petita capella amb una imatge de la verge de Lourdes.

 

  Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix , Ramon Badia i Dolors Salvador